L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

20 gener 2017

noticia impactes cosmicsDos dels més potents fenòmens de l’Univers, un forat negre supermassiu i la col·lisió entre dos cúmuls de galàxies, s’han unit en un mateix esdeveniment per crear un accelerador de partícules còsmic. Combinant dades del Chandra X-ray Observatory de la NASA, del Giant Metrewave Radio Telescope (GMRT) de la India, del NSF's Karl G. Jansky Very Large Array, i altres telescopis, s’ha vist el que passa quan la matèria ejectada por un gegant forat negre s’introdueix en la col·lisió de dos cúmuls de galàxies. El fenomen ha passat en la col·lisió dels cúmuls de galàxies Abell 3411 i Abell 3412, que es troben a 2.000 milions d’anys llum de la Terra. Cadascun dels cúmuls té una massa de 1.000 bilions de vegades el Sol. En raigs X es detecta com el gas calent produït por un dels cúmuls s’introdueix dins del gas calent de l’altre cúmul. Al mateix temps un supermassiu forat negre en rotació en una de las galàxies produeix un túnel magnètic que accelera part del gas que l’envolta produint un jet de gran potència i gran velocitat. Més informació a Harvard.

Add a comment

19 gener 2017

noticia galaxia8Un equip internacional liderat per recercadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i de l’Universidad de La Laguna (ULL) ha descobert una de las galàxies no actives més brillants y lluminoses conegudes fins ara a l’Univers jove. La troballa de BG1429+1202, a 11.400 milions d’anys llum, ha estat possible gràcies al augment de la seva lluminositat proporcionat per una galàxia el·líptica massiva dins la línea de visió de l’objecte, que actua a manera de lent augmentant la lluminositat y distorsionant la imatge que s’observa. Més informació a l’IAC.

Add a comment

18 gener 2017

noticia galaxia7Un estudi liderat per astrònoms del Centre for Radio Astronomy Research (ICRAR), d’Austràlia, ha revelat una possible causa al voltant de la qüestió de per què algunes galàxies es moren. L’estudi ha revelat que el fenomen denominat ram-pressure stripping (escombrat per pressió cinètica) és molt més prevalent d’allò que fins ara es creia. El fenomen escombra el gas de les galàxies i les condueix a una mort prematura per què les priva del material per a formar noves estrelles. S’han estudiat 11.000 galàxies i s’ha vist que estan envoltades de núvols de matèria fosca denominats halos de matèria fosca. Quan les galàxies cauen en els halos de matèria fosca molt massius el plasma supercalent entre elles expulsa el gas a través del procés de escombrat per pressió cinètica. Més informació a la Royal Astronomical Society.

Add a comment

13 gener 2017

noticia llunaUna investigació de la UCLA ha trobat que la Lluna té, com a mínim, 4,51 milers de milions d’anys. Això vol dir, entre 40 o 150 milions d’anys més antiga d’allò que es creia fins ara. L’estudi es basa en les anàlisis de minerals de tipus zircons portats a la Terra per l’Apollo 14 en 1971. Això indicaria que la Lluna es va formar només uns 60 milions d’anys després del inici del Sistema Solar, una dada clau per entendre l’evolució de la Terra i del Sistema Solar. Per exemple, anteriors càlculs sobre las roques lunars havien demostrat l’existència de múltiples col·lisions. L’estudi actual podria determinar que aquestes roques pertanyen a esdeveniments posteriors i que no determinen l’“edat” de la Lluna. Més informació a UCLA.

Add a comment

12 gener 2017

noticia estrellesUn estudi recent proporciona evidencies de que 11 de les estrelles més llunyanes de la nostra galàxia, situades a uns 300.000 anys llum del Sol, deuen haver estat robades d’una altra galàxia propera, la galàxia nana de Sagittarius. Segurament hi ha un corrent d’estrelles d’aquesta galàxia situades a un milió d’anys llum. Un estudi publicat a The Astrophysical Journal mostra que algunes d’aquestes estrelles concorden amb la posició prevista a través de simulacions d’ordinador de la col·lisió entre la nostra galàxia i la galàxia nana de Sagittarius. Es tracta d’una de las nombroses mini galàxies que envolten la Via Làctia, que al llarg de la historia de l’Univers ha donat diverses voltes en torn de la nostra galàxia. Gràfics d’aquesta simulació es poden trobar al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics.

Add a comment

28 desembre 2016

noticia vera rubinL'astrònoma Vera Rubin, que va ser la primera a aportar evidencia sobre la matèria fosca, va morir el diumenge passat, segons ha comunicat el seu fill a AP. Tenia 88 anys. Vera Rubin va descobrir que les galàxies no rotaven de la manera como predeia la teoria; aquesta observació fou el primer suport a la teoria que havia una altra força en acció, que avui denominem matèria fosca. El seu primer interés per l'astronomia va venir a través del seu pare, un enginyer elèctric que va construir el seu primer telescopi i la va introduir en l'astronomia amateur. No va poder entrar a Princeton perque la prestigiosa institució no va admetre dones en astronomia fins a 1975. Va fer la tesis a la Universitat de Georgetown i, després, va començar a investigar a la Institució Carnegie de Washington. Allà començà a mesurar la velocitat de rotació de la galàxia d'Andrómeda i altres galàxies d'espiral. Els càlculs de Rubin, publicats els anys setanta, implicaven que hi havia deu vegades més de matèria que la observada; la matèria fosca predita l'any 1933 por Fritz Zwucky. Més informació a AP.

Add a comment

19 desembre 2016

noticia montsecL'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha participat per primera vegada en el descobriment d'un exoplaneta. L'any 2012 l'Institut del Telescopi Espacial Hubble va incloure l'OAdM en el projecte XO que té com a objectiu trobar exoplanetes gegants que girin al voltant d'estrelles brillants. El planeta denominat XO-6b és un Júpiter calent. Té dues vegades la massa de Júpiter i també duplica la seva mida; i es calent perquè està molt proper a la seva estrella. Es tracta d'un sistema poc freqüent, ja que l'exoplaneta triga quatre dies a completar la seva órbita al voltant de l'estrella, mentre que l'estrella gira sobre si mateixa en només dos dies. És el que s'anomena un rotador ràpid. Més informació a l'IEEC.

Add a comment

14 desembre 2016

20161214 Jupiter JunoLa sonda Juno continua orbitant Júpiter i obtenint imatges de l'atmosfera del planeta gegant amb molts detalls. El passat 11 de desembre de 2016, des d'una distància de 24.600 km va obtenir una imatge en color d'un dels vuit òvals blanc presents a l'hemisferi sud del planeta. Aquests òvals són tempestes se les anomena "Pearls" (perles) i el conjunt el "collaret de perles". Des del 1986 Júpiter ha tingut actives entre six i nou "Pearls". Les imatges han estat obtingudes per la càmera anomenada JunoCam en color i en llum visible. Malgrat que no tenen valor científic per elles mateixes, el material generat per aquesta càmera facilita informació contextual de gra ajuda per a la resta d'instruments de la sonda. Més informació a Juno-NASA

Add a comment

13 desembre 2016

noticia supernova1Es creia que ASAAAN-15lh, un punt de llum en una galàxia llunyana extraordinàriament lluminós, era la supernova més brillant mai vista. (Vegeu la noticia del 13 de juliol de 2015). Però ara noves observacions de diversos observatoris, entre ells l’ESO, han posat en dubte aquesta classificació. De fet, un grup d’astrònoms proposa que la font va ser un esdeveniment més extrem i més excepcional: un forat negre que gira molt ràpidament que destrossa una estrella, similar al Sol, que va passar massa propera. El fenomen es denomina “esdeveniment de disrupció de marea” i fins ara només s’ha observat unes deu vegades. L’estrella es converteix amb un espagueti; i els xocs entre les restes i el calor d’acreció desencadenen una explosió de llum. Més informació a l’ESO.

Add a comment

12 desembre 2016
noticia barconsEl Consell del European Southern Observatoiry (ESO) ha nombrat a Xavier Barcons, de 57 anys d’edat, com a pròxim director general. Assumirà el càrrec el dia 1 de setembre de 2017, quan s’acabi el mandat de l’actual director, Tim de Zeeuw. Xavier Barcons es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona, fent els estudis de doctorat a l’Universidad de Cantabria, el 1985, en la temàtica dels plasmes calents i el medi intergalàctic. Desprès d’una estança a Cambridge, UK, va tornar a Cantabria, on el 1995 va participar en la fundació del IFCA (Instituto de Física de Cantabría), centre al qual segueix adscrit. Un dels punts principals durant el seu mandat serà la construcció de l’European Extremely Large Telescope, el telescopi de més gran envergadura i potencia de la seva classe. Més informació a l’ESO.

Add a comment