L'ASTRONÒMICA

2 setembre 2021

L'Observatori de raigs X Chandra de la NASA usant una nova tècnica ha permès obtenir una visió sense precedents d'un sistema de forats negres a l'Univers primerenc. Les lents gravitacionals mostren objectes de sistema MG B2016+112, situat a gairebé 12.000 milions d'anys llum. Els raigs X detectats per Chandra suggereixen que el sistema pot contenir un parell de forats negres supermassius en creixement o un forat negre supermassiu en creixement i un raig. Els mesuraments anteriors de Chandra de parells o trios de forats negres supermassius en creixement generalment s'han involucrat objectes molt més propers a la Terra, o amb separacions molt més grans entre els objectes. Més informació a Chandra.

31 agost 2021

L'observatori astronòmic Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), està a punt de celebrar els 10 anys des que es va obrir oficialment per als astrònoms. Va començar el 30 de setembre de 2011 i la seva primera imatge de les galàxies Antenes, realitzada amb sol dotze antenes treballant juntes, va ser publicada el 3 d'octubre de 2011. Per celebrar-ho s'ha organitzat un concurs per suggerir i justificar noms per cadascuna de les seves 66 antenes. Es suggereixen dos tipus de noms. D'una banda: estrelles, planetes i cometes associats amb ALMA i/o objectes brillants de l'hemisferi sud visibles amb ALMA. D'altra banda: termes en llengua atacameña, Kunza, ja que l'observatori està situat en un territori indígena. La data límit per a les propostes és el 5 de setembre de 2021. Després, amb una llista curta de noms suggerits, es formarà un concurs per votar els 66 noms definitius a finals de setembre de 2021. Més informació al ALMA.

22 agost 2021

Usant dades del telescopi Spitzer de la NASA, abans del seu retir a l'any 2020, i de l'última publicació de la missió Gaia de l'ESA, s'ha trobat al braç de Saggitarius de la Via Làctia un contingent d'estrelles joves i núvols de gas que sobresurten del braç com un resquill en una taula de fusta. El resquill està format per estrelles joves que es mouen gairebé a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció en l'espai. Té una extensió de 3.000 anys llum i és la primera estructura important identificada amb una orientació diferent a la dels braços. Mentre que el braç de Saggitarius té un angle d'inclinació d’aproximadament 12 graus, l'estructura es destaca amb un angle de gairebé 60 graus. Aquesta característica conté quatre nebuloses conegudes: la nebulosa Àliga, la nebulosa Omega, la nebulosa Trífida i la nebulosa Llacuna. Estructures similars, de vegades anomenades esperons o plomes, es troben normalment sobresortint dels braços d'altres galàxies espirals. Més informació a Spitzer.

12 agost 2021

Observacions en rajos X dels observatoris Chandra i Swift de la NASA han fotografiat uns anells gegants al voltant del forat negre en el sistema binari V404 Cygni. El forat negre absorbeix matèria procedent de la seva estrella companya, que té la meitat de la massa de el Sol. El sistema està a uns 7.800 anys llum de distància. El material acretat brilla en raigs X. El 5 de juny de 2015 Swift va detecta una ràfega de raigs X en el sistema. L'explosió va crear els anells d'alta energia a partir d'un fenomen conegut com ecos de llum. En lloc d'ones de so que reboten a la paret d'un canó, els ecos de llum al voltant de V404 Cygni es van produir quan una ràfega de raigs X va rebotar en els núvols de pols entre V404 Cygni i la Terra. La imatge mostra els anells de raigs X combinats amb els estels circumdants fotografiats pel telescopi Pan-STARRS. Es poden veure 8 anells concèntrics separats entre si, creats per diferents núvols de pols situades entre el sistema i la Terra. L'estudi ha determinat que el més probable és que la pols contingui mescles de grafit i grans de silicat. Més informació al Chandra.

1 agost 2021

La galàxia del Sombrero (M104) és una galàxia situada a uns trenta milions d'anys llum que mesura aproximadament un terç de la Via Làctia i mostra característiques de dos tipus de galàxies predominants en l'Univers, les espirals i les el·líptiques. Així, amb braços espirals i un bulb central molt brillant, la galàxia del Sombrero sembla un híbrid d'ambdues. Segons el model cosmològic més actualitzat, les grans galàxies espirals com la Via Làctia van créixer absorbint galàxies menors en una mena de canibalisme galàctic. Un estudi encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) ha observat en detall un gran corrent de marea en aquesta galàxia per veure si són les restes d'una fusió amb una galàxia molt massiva però no s'ha trobat cap evidència que doni suport a aquesta hipòtesi, encara que no es pot descartar que no hagi passat fa diversos milers de milions d'anys. Però sí que s’ha pogut traçar per primera vegada el corrent de marea completa que envolta el disc d'aquesta galàxia i les simulacions han permès reconstruir la seva formació en els darrers tres mil milions d'anys a partir del canibalisme d'una galàxia nana satèl·lit. Més informació a l’IAA.

31 juliol 2021

El 26 d'agost de 2020 el telescopi espacial Fermi de la NASA va detectar un pols de radiació d'alta energia que, amb una durada de només un segon, va ser l'explosió de raigs gamma (GRB) més curta causada per la mort d'una estrella massiva mai vista. Els GRBs són els fenòmens més energètics de l'Univers, detectables fins i tot si es produeixen en galàxies a milers de milions d'anys llum. Els esclats llargs, de més de dos segons, es produeixen amb la mort d'estrelles massives, mentre que els esclats curts, de menys de dos segons, s'han relacionat amb la fusió de dos objectes compactes, com estrelles de neutrons. Tot i que s’havien vist que alguns GRBs produïts per estrelles massives podien registrar-se com GRBs curts, es pensava que es devia a les limitacions instrumentals. Però ara s'ha vist que les estrelles moribundes també poden produir esclats curts. L'estudi del pols, batejat com GRB 200.826, suggereix que va ser una espècie d’esvaniment, que va estar a punt de no produir-se. Tot i així, l'esclat va emetre catorze milions de vegades l'energia produïda per tota la Via Làctia durant la mateixa fracció de temps. Més informació a l’IAA.

28 juliol 2021

El conjunt de dades del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA ha permès revelar la primera evidència de vapor d'aigua en l'atmosfera de Ganimedes. El satèl·lit Ganimedes de Júpiter pot contenir més aigua que tots els oceans de la Terra, però les temperatures són tan fredes que l'aigua en la superfície es congela i l'aigua líquida es troba aproximadament a 160 quilòmetres per sota de l'escorça. No obstant això, on hi ha aigua podria haver-hi vida tal com la coneixem. El 1998, l'espectrògraf d'imatges del Hubble va prendre les primeres imatges ultraviolades de Ganimedes, que es van explicar per la presència d'oxigen atòmic. No obstant això, un estudi posterior que va combinar els espectres de 1998, 2010 i 2018 va descobrir que en prou feines havia oxigen atòmic en l'atmosfera de Ganimedes. L'explicació actual és que la temperatura de la superfície de Ganimedes varia molt al llarg del dia, i al voltant del migdia prop de l'equador pot tornar-se prou calenta com perquè la superfície gelada alliberi petites quantitats de molècules de vapor d'aigua. Més informació al Hubble.

23 juliol 2021

Un treball liderat per Myriam Benisty, investigadora de la Universitat de Grenoble i de la Universitat de Xile, utilitzant l'Atacama Large Millimetre/sbmillimeter Array (ALMA), de què l'Observatori Europeu Austral (ESO) és soci, ha detectat inequívocament la presència d'un disc al voltant d'un planeta fora del nostre Sistema Solar. El disc, anomenat disc circumplanetari, envolta l'exoplaneta en formació PDS 70C, un dels dos planetes gegants similars a Júpiter que orbiten a una estrella que es troba a gairebé 400 anys llum de distància. Abans ja s'havia detectat el disc, però les imatges no eren concloents. Ara s'ha vist aproximadament que té el mateix diàmetre que la distància entre la Terra i el Sol i suficient massa com per formar fins a tres satèl·lits de la mida de la Lluna. Més informació a l'ALMA.

21 juliol 2021

Un equip d'astrònoms ha publicat noves observacions de galàxies properes que s'assemblen a colorits focs artificials còsmics. Les imatges, obtingudes amb el Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, mostren diferents components de les galàxies en diferents colors, el que permet a l'equip identificar les ubicacions de les estrelles joves i el gas que escalfen al seu voltant. Al combinar aquestes noves observacions amb les dades de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), de què l'ESO és soci, es llança nova llum sobre el que desencadena que el gas acabi formant estrelles. A les fotos els resplendors daurats corresponen principalment a núvols d'hidrogen ionitzat, oxigen i gas de sofre, la qual cosa marca la presència d'estrelles acabades de néixer, mentre que les regions blavoses del fons revelen la distribució d'estrelles lleugerament més velles. Més informació a l'ALMA.

20 juliol 2021

La col·laboració de l'Event Horizon Telescope (EHT), que va capturar la primera imatge d'un forat negre a M87, ha fotografiat el cor de la propera ràdio galàxia Centaurus A amb un detall sense precedents. Les imatges assenyalen la ubicació del forat negre supermassiu central i revelen com està naixent un raig gegantí. Centaurus A va ser identificat com una de les primeres fonts de ràdio extragalácticas el 1949, i en el seu centre es troba un forat negre amb una massa de 55 milions de sols. Les imatges de l'EHT mostren el raig galàctic en escales menors a la distància que la llum recorre en un dia i mostren el naixement del raig llançat pel forat negre. El raig és més brillant en les vores que al centre; aquest fenomen es coneix per altres dolls, però mai abans s'havia vist de manera tan pronunciada. Més informació a EHT.