L'ASTRONÒMICA

1 juny 2022

Usant observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, així com del telescopi Gemini North i la Instal·lació del Telescopi Infraroig de la NASA, s'ha desenvolupat un únic model atmosfèric per explicar perquè Urà i Neptú tenen diferents colors. Neptú i Urà tenen molt en comú: tenen masses, mides i composicions atmosfèriques similars, però les seves aparences són notablement diferents. A les longituds d'ona visibles, Neptú té un to blau intens i profund, mentre que Urà té un to clarament pàl·lid de cian. El nou model revela que l'excés de boirina, que és present als dos planetes, és més gruixuda a Urà que a Neptú i que s'acumula a l'atmosfera estancada i lenta del planeta Urà i fa que sembli un to més clar que el de Neptú. Aquest és el primer model que s'ajusta simultàniament a les observacions de la llum solar reflectida des de l'ultraviolat fins a les longituds d'ona de l'infraroig proper. El model consta de tres capes d'aerosols a diferents alçades. La capa clau que afecta els colors és la capa intermèdia, que és una capa de partícules de boirina. Més informació al Hubble.

31 maig 2022

El quàsar 3C273, situat a 2.400 milions d'anys llum, va ser el primer a ser descobert i és el més brillant i el més ben estudiat. De fet, és una de les fonts més observades ja que la seva posició al cel serveix de paràmetre per als telescopis. En altres paraules, 3C273 és un far astronòmic per estudiar ones de ràdio. No obstant això, les observacions de 3C273 s'han concentrat en el seu nucli brillant, d'on prové la major part de les ones de ràdio. Se sabia molt poc sobre la seva galàxia amfitriona, ja que com que era molt més tènue i difusa es necessitava un ampli rang dinàmic per observar-la. L'equip de recerca va utilitzar aquesta vegada la tècnica coneguda com a autocalibració per reduir la contaminació lumínica, aconseguint així un rang dinàmic de 85,000, un rècord per a ALMA a l'hora d'observar objectes extragalàctics. Aleshores l'equip d'astrònoms japonesos va descobrir un feble senyal de ràdio que s'estén per desenes de milers d'anys llum a través de la galàxia amfitriona. En general, als quàsars, això delata la presència d'una emissió sincrotró que emana del nucli. A les imatges s'aprecia la presència d'un raig sincrotró a baix a la dreta. Més informació a ALMA.

24 maig 2022

Una investigació participada per l'Observatori de París–PSL ha detectat gas molecular a la galàxia 3C186 que confirma que el forat negre supermassiu va ser expulsat de la galàxia a 2.000 km/s i és a una distància de 24.000 anys llum. Aquestes expulsions es produeixen quan dues galàxies es fusionen i els seus forats negres es fusionen de manera fortament anisòtropa; això genera ones gravitacionals amb un pols de retrocés del forat negre resultant que serà expulsat. Fins ara no s'havia realitzat una detecció inequívoca d'aquests desplaçaments. Per intentar detectar-los un equip va estudiar 3C186, una font de ràdio extragalàctica poderosa, situada a 8.000 milions d'anys llum. Van poder descobrir un disc d'emissió de CO que gira al voltant del centre de la galàxia. Aquest disc conté un radio quàsar que està desplaçat del centre de la galàxia, i que s'allunya de la galàxia a 2.000 km/s. Més informació al PSL.

12 maig 2022

En conferències de premsa simultànies s'ha presentat la primera imatge del forat negre supermassiu situat al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, anomenat Sgr A*. Aquest resultat proporciona proves aclaparadores que l'objecte és sens dubte un forat negre i aporta valuoses pistes sobre el funcionament de tals gegants, que suposadament ocupen el centre de la majoria de les galàxies. La imatge va ser produïda per un equip de recerca global anomenat Event Horizon Telescope (EHT) Collaboration, utilitzant observacions d'una xarxa mundial de radiotelescopis. Igual que al forat de M87, no el podem veure perquè és completament fosc; veiem l'anomenada “ombra” envoltada per una estructura brillant en forma d'anell. És sorprenent que coincideix la mida de l'anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein. Els dos forats negres tenen un aspecte força similar, tot i que el del centre de la nostra galàxia és més de mil vegades més petit i lleuger que M87*. Aquest treball ha estat força més difícil que el de M87*, tot i que Sgr A* està molt més a prop nostre. El gas que hi ha a les proximitats dels forats negres es mou a la mateixa velocitat -gairebé tan ràpid com la llum- al voltant de Sgr A* i M87*. Però mentre que el gas triga entre dies i setmanes a orbitar al voltant de M87*, a Sgr A* completa una òrbita en qüestió de minuts. Més informació a ESO i IAA.

11 maig 2022

Quan estrelles com el Sol consumeixen tot el seu combustible, s’encongeixen per formar nanes blanques. De vegades, aquestes estrelles mortes tornen a la vida en una explosió termonuclear i produeixen una bola de foc que emet una intensa radiació de raigs X. Ara, un equip de recerca liderat per la Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg (FAU) i del qual forma part Glòria Sala, investigadora del Grup d'Astronomia i Astrofísica de la UPC i de l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha pogut observar, per primera vegada, aquesta explosió de llum de raigs X. Les noves són explosions termonuclears de la matèria acumulada sobre una nana blanca. El material s’expandeix ràpidament i, en poques hores, causa un augment de la magnitud visible de l’estrella. Les teories preveien que les altes temperatures de l’explosió termonuclear causarien una intensa i breu emissió de raig X. És el que es coneix com a ‘bola de foc’ inicial molt breu abans de l’aparició de la nova al cel. Ara s’ha observat per primera vegada aquesta bola de foc. En concret el dia 7 de juliol del 2020 es va detectar una nova font de raig X extremadament brillant que va durar menys de vuit hores. Una setmana més tard, el 15 de juliol, es va descobrir la Nova Reticuli 2020 (YZ Ret), localitzada a una distància de 2,5 kpc de la Terra. Més informació al MPE i a la UPC.

10 maig 2022

El telescopi espacial James Webb de la NASA està alineat en els quatre instruments científics, com es veu en una imatge d'enginyeria que mostra el camp de visió complet de l'observatori. Mostrem ara una imatge de prova de l'instrument MIRI (a 7,7 microns) a l'infraroig mitjà, el més fred del telescopi, que mostra part del Gran Núvol de Magalhaes. Aquí es compara amb una imatge anterior del mateix objectiu presa amb la càmera de matriu infraroja del telescopi espacial Spitzer de la NASA (a 8,0 microns). La imatge del MIRI del Webb mostra el gas interestel·lar amb un detall sense precedents. Es pot veure l'emissió d'hidrocarburs aromàtics policíclics, o molècules de carboni i hidrogen que juguen un paper important en l'equilibri tèrmic i la química del gas interestel·lar. Mentrestant, l’equip del Webb ha començat el procés de configuració i prova dels instruments per començar les observacions científiques aquest estiu. Més informació a la NASA.

9 maig 2022

A través d'una combinació sofisticada d'intel·ligència humana i artificial, s'han descobert 1.701 rastres d'asteroides nous en les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble que abasten els últims 20 anys. El juny de 2019, al Dia Internacional dels Asteroides, es va llançar el Hubble Asteroid Hunter, un projecte de ciència ciutadana per identificar visualment els asteroides a les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble. Entre el 30 d'abril del 2002 i el 14 de març del 2021 les càmeres del telescopi van prendre més de 37.000 imatges compostes apuntant per tot el cel. Amb un temps d'observació típic de mitja hora, els rastres d'asteroides haurien d'aparèixer com a ratlles en aquestes imatges. Tres dels autors, Sander Kruk, Pablo García Martín de la Universidad Autónoma de Madrid i Marcel Popescu de l'Institut Astronòmic de l'Acadèmia Romanesa, van inspeccionar aquests rastres, fet que va conduir a un conjunt final de 1.701 nous rastres, trobats a 1.316 imatges del Hubble. D'aquests, al voltant d'un terç es podrien identificar com a asteroides coneguts, deixant 1.031 rastres no identificats. Més informació al MPE i al Hubble.

6 maig 2022

Una investigació internacional en què participa un equip de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha aportat noves evidències sobre un enigmàtic esclat procedent d'una galàxia situada a 216 milions d'anys llum, proposant una nova interpretació basada en un canvi espontani dels pols magnètics al camp que envolta el seu forat negre central. El març del 2018 un programa automatitzat va alertar que una galàxia anomenada 1ES 1927+654 va augmentar la seva brillantor gairebé 100 vegades en llum visible. Una cerca de deteccions anteriors va mostrar que l'erupció havia començat mesos abans, prop de finals del 2017. Tres mesos després del descobriment l'emissió de raigs X de la galàxia va desaparèixer. A l'octubre del 2018, uns 3-4 mesos després de la seva desaparició, els raigs X van tornar. La interpretació del fenomen indica que un núvol de matèria va caure cap al forat negre on un núvol de partícules extremadament calentes -anomenada corona- produeix raigs X. La singular desaparició de l'emissió de raigs X suggereix que la corona va desaparèixer, cosa que apunta a un canvi radical del camp magnètic on el pol nord es converteix en sud i viceversa. A continuació el camp magnètic es reforça gradualment en la nova orientació. Més informació a l'IAC.

5 maig 2022

Un equip internacional ha permès detectar 30 cometes al voltant de l'estrella Beta Pictoris i determinar la mida del seu nucli. Aquesta és la primera vegada que es mesura aquesta distribució fora del Sistema Solar, i és sorprenentment similar a la dels cometes que orbiten al voltant del Sol. L'estrella Beta Pictoris fascina els astrònoms des de fa uns trenta anys perquè permet observar un sistema planetari en plena formació. Està format per almenys dos planetes joves, però també conté cometes, detectats ja el 1987. El treball dirigit per Alain Lecavelier des Etangs, investigador del CNRS de París, ha permès descobrir 30 d'aquests exocometes i determinar la mida del seu nucli, que varia entre 3 i 14 quilòmetres de diàmetre. També van poder estimar la distribució de mida d'aquests objectes, és a dir, la proporció de cometes petits en comparació dels grans. Mostra que els exocometes de Beta Pictoris, com les estrelles del Sistema Solar, han estat esculpits per cascades de col·lisions i fragmentacions. Més informació al PSL.

3 maig 2022

A conferències de premsa simultànies s'anunciaran resultats innovadors de la col·laboració del Telescopi Event Horizon sobre la Via Làctia. Les conferències seran a les 13 h TU el 12 de maig del 2022. Es duran a terme en col·laboració amb la Fundació Nacional de Ciències dels EUA, l'Observatori Europeu Austral, el Joint Observatori ALMA, i altres agències i institucions finançadores. Aquests esdeveniments es transmetran en línia. Més informació al EHT.