L'ASTRONÒMICA

26 novembre 2021

A partir de les simulacions que fan servir el model cosmològic Lambda-CDM (Lambda-Matèria fosca freda), que es el que millor explica l’origen i l’evolució de l’Univers, es veu que les galàxies del Grup Local haurien de tenir moltes galàxies satèl·lit. En canvi només se n’ha descobert una d’aquestes al voltant de la galàxia M33, la tercera més gran del Grup Local, que segons les simulacions hauria de tenir entre nou i vint-i-cinc galàxies satèl·lit. Ara una investigació liderada por l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) ha detectat una candidata a satèl·lit de M33, cosa que obre la porta a noves troballes. La galàxia M33 es creu que està lligada gravitatoriament a Andròmeda, la més gran del grup, que, en el passat, hauria pogut expulsar la majoria dels satèl·lits de M33; tot i això, els moviments orbitals indiquen que M33 es troba en el procés de la seva primera caiguda cap a Andròmeda, cosa que faria difícil aquesta explicació. La nova galàxia, denominada Pisces VII, fou detectada per l’astrònom amateur Giuseppe Donatiello. Fins ara l’estimació de la seva distancia es imprecisa i seran necessàries noves estimacions per a decidir si és un satèl·lit de M33. Més informació a l’IAA.

25 novembre 2021

Astrònoms de la Universitat de Ginebra han descobert que els exoplanetes de l’estrella HD3167, en la constel·lació de Pisces, orbiten en plans perpendiculars entre sí. De tots els planetes que orbiten al voltant de l’estrella nomes el més proper a ella orbita en el pla equatorial, la resta orbita en el pla polar. Una possible explicació podria ser deguda a la influencia d’una estrella companya distant que encara no s’ha trobat. En un estudi realitzat l’any 2019 es van trobar tres planetes, dos d’ells, HD3167c i HD3167d, que son mini-Neptuns, orbiten amb uns períodes de 8,5 i 29,8 dies y passen a la vora dels dos pols, a casi 90 graus. En canvi el planeta HD3167b, una super-terra, que té un període de 23 hores, te una inclinació perpendicular als altres dos, cosa que fan quasi tots els planetes. Aquest planeta, que està molt proper a l’estrella, podria ser l’únic que girés amb la seva inclinació original; en canvi els altres dos podrien haver-se desplaçat a causa d’una influencia externa. Més informació a la UNIGE.

12 novembre 2021

Fent servir el Very Large Telescope (VLT) del ESO, s’ha descobert un petit forat negre fora de la Via Làctia. El descobriment s’ha realitzat observant como la seva gravetat influeix en el moviment d’una estrella companya. És la primera vegada que s’utilitza aquest mètode per revelar la presencia d’un forat negre fora de la nostra galàxia. El forat negre fou detectat al cúmul NGC 1850, situat a uns 160.000 anys llum de distancia al Gran Núvol de Magalhães. El forat negre recent descobert té una massa d’aproximadament 11 vegades la solar, i s’ha descobert gràcies a la seva influencia gravitacional sobre una estrella que l’orbita amb una massa 5 vegades la solar. Aquest mètode amplia enormement la possibilitat que captar forats negres fora de la galàxia ja que, fins ara, només s’havien captat observant el resplendor de raigs X o les ondes gravitacionals, cosa que fan molt pocs forats negres. La major part només es poden revelar dinàmicament. Més informació al ESO.

11 novembre 2021

A dins del més profund en la estructura espiral de les galàxies hi ha un camp magnètic amagat. Els camps no son visibles, però juguen un paper important en la seva evolució, regulant la formació de noves estrelles i conduint el gas intergalàctic cap al forat negre supermassiu central. Per a detectar-los es necessari fer el mapa de les seves formes a dins dels núvols moleculars, una cosa que els mètodes tradicionals de radioastronomia no poden fer amb precisió. Fent sevir l’Observatori Estratosféric d’Astronomia Infraroja (SOFIA), un equip internacional liderat per Alejandro S. Borlaff, del Centre d’Investigació Ames de la NASA, a California, ha pogut cartografiar la morfologia del camp magnètic del gas molecular a la galàxia del Remoli (M51). En la regió interna de la galàxia totes les línies magnètiques mostren una estructura espiral regular, però en la zona externa, sobretot prop de M51b, el camp magnètic mostra grans diferències en la seva orientació. El desacoblament dels dos camps magnètics podria estar relacionat amb la interacció gravitacional de M51b. Més informació al IAC.

3 novembre 2021

Observacions de l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han detectat la presencia d’aigua en una de les galàxies més massives del Univers primitiu. Quan estudiaven SPT0311-58, un parell de galàxies, es van trobar indicis d’H2O i de monòxid de carboni en la galàxia més gran de las dues, que es troben a uns 12.880 milions d’anys llum de la Terra. La detecció d’aquestes dues molècules en grans quantitats permet deduir que l’Univers molecular ja estava molt actiu al cap de poc temps desprès de que es formaren els elements en les primeres estrelles. El nou estudio compren l’anàlisi més detallat fins ara del contingut de gas molecular en una galàxia de l’Univers primitiu i correspon a la detecció més distant de H2O en una incubadora de estrelles comuna. Més informació al ALMA.

3 novembre 2021

S’han trobat evidències d’un candidat a un possible planeta en la galàxia M51, denominada Remolí. Observacions de l’Observatori Chandra de raigs X de la NASA han detectat una disminució de brillantor que podria ser el trànsit d’un planeta en un sistema binari de raigs X en aquesta galàxia. El sistema té una estrella solar que òrbita al voltant d’una estrella de neutrons o d’un forat negre. El sistema binari s’ha denominat M51-ULS-1. Materials de l’estrella companya formen un disc al voltant de l’objecte dens, que està supercalent, causant una brillantor en raigs X que es eclipsat, en part, per el pas del planeta. Més informació en el Chandra.

21 octubre 2021

Utilitzant el Very Large Telescope (VLT) d'ESO, a Xile, s'han obtingut imatges de 42 dels majors objectes del cinturó principal d'asteroides. És la primera vegada que s’han pogut obtenir imatges tan nítides d'un grup tan gran d'asteroides. Fins ara només s'havien pogut obtenir imatges en detall de tres grans asteroides: Ceres, Vesta i Lutetia, que van ser visitats per missions espacials. De fet, Ceres és un planeta nan. Ara s'han pogut recollir imatges nítides per a 42 d'ells. La major part dels asteroides retratats tenen un diàmetre superior a 100 km i s'han obtingut imatges de gairebé tots els de més de 200 km, 20 dels 23 existents. Els dos més petits són Urania i Ausonia que mesuren uns 90 km. S'ha vist que, en els objectes observats, hi ha dos tipus de formes, uns gairebé perfectament esfèrics i altres allargats. Les densitats oscil·len entre 1,3 i 4,4 graus per centímetre cúbic. Aquesta característica només pot explicar-se si els asteroides es van formar lluny de la seva ubicació actual, alguns més enllà de Neptú. Més informació al ESO.

30 setembre 2021

Gràcies al fenomen de lent gravitacional astrònoms de la Universitat de Copenhaguen i els seus col·laboradors han vist l'explosió com supernova d'una mateixa estrella en tres llocs diferents. La supernova s'ha denominat "SN-Requiem". A més, han predit que una quarta imatge de la mateixa explosió apareixerà en l'any 2037. La gravetat del cúmul de galàxies MACS J0138 corba la llum d'una galàxia que està darrere d'ell, a uns 10.000 milions d'anys. A la foto de l'esquerra es veu el cúmul en 2016 on l'explosió en tres llocs diferents, que es van detectar separats un parell de mesos. A la foto de la dreta, el mateix cúmul en 2019, on la supernova ha desaparegut. Astrònoms del Cosmic Dawn Center del Niels Bohr Institute han calculat que reapareixerà en 2037 perquè alguns camins al voltant del cúmul són més llargs que altres i, per tant, la llum triga més a completar-los. A més, com més gran és la gravetat, més lent passa el temps; una altra sorprenent conseqüència de la relativitat. Més informació al NBI.

28 setembre 2021

Mentre investigava dades de galàxies joves i distants observades amb l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), Yoshinobu Fudamoto, de la Universitat de Waseda i de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó (NAOJ), va notar emissions inesperades provinents de regions aparentment buides del espai. S'ha vist que aquests senyals provenien de dues galàxies no descobertes fins ara perquè estan molt enfosquides per la pols còsmica. S'ha suggerit que una de cada cinc galàxies de l'Univers primitiu podrien romandre ocultes per la pols. Les observacions d'ALMA són particularment útils per a estudiar aquestes galàxies plenes de pols, ja que observa en longituds d'ona submil·limètriques. La quantitat de pols absorbeix per complet totes les emissions d'UV característiques de les galàxies lluminoses i, per tant, aquestes galàxies són invisibles en òptica i en ultraviolat. Aquestes galàxies que es van formar fa més de 13 mil milions d'anys, no són estranyes però no havien estat observades només perquè estan completament enfosquides per la pols. Més informació a l’ALMA.

27 setembre 2021

Al desembre de 2020 l'Agència Espacial Europea (ESA) va publicar una imatge presa amb el Telescopi Espacial Hubble de GAL-clus-022058s, l'anell d'Einstein més gran i un dels més complets mai descoberts, en la constel·lació de Fornax. Des de llavors, un equip internacional, liderat per l'investigador de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT), Anastasio Díaz-Sánchez, i en el qual participa el Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC), ha utilitzat observacions en múltiples longituds d'ona que inclouen les realitzades amb el Hubble, el Very Large Telescope (VLT) i l'Observatori Europeu Austral (ESO), Xile, per estudiar l'anell d'Einstein en detall. En particular, les imatges han ajudat a identificar les quatre imatges de la galàxia llunyana produïdes per la lent gravitacional i també els cúmuls estel·lars de la galàxia amplificada. La galàxia amplificada és una de les més brillants a longituds d'ona submil·limètriques i es tracta d'una galàxia amb una formació d'estrelles normal, de les que es troben a la seqüència principal en l'època de màxima formació estel·lar de l'Univers. S'ha calculat la distància de la galàxia llunyana, amb un desplaçament al vermell de z = 1,47, aproximadament 9.400 milions d'anys llum. El factor d'augment de la galàxia és de 20, el que és equivalent a la d'un telescopi de 48 metres. Més informació a l'IAC.