L'ASTRONÒMICA

15 maig 2021

Durant el Grand Finale de la sonda Cassini es van realitzar observacions detallades del camp magnètic intern de Saturn. Les característiques úniques de camp observat, com la seva axisimetría i espectre de potència, proporcionen restriccions en els processos de dinamo a les profunditats de Saturn. A través de simulacions numèriques, s’ha trobat que les característiques del camp magnètic de Saturn poden ser sensibles a una capa de pluja d'heli estratificada de manera estable i a les pertorbacions tèrmiques a la part superior de la capa. Els millors models suggereixen que una capa de pluja d'heli estratificada estable i relativament gruixuda es pot estendre fins al 70% del radi de Saturn, probablement amb un flux de calor dèbil cap afora de la regió equatorial i un flux de calor forta cap afora de les latituds altes. Més informació a AGU Advances.

1 maig 2021

Observacions de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) han fet un pas important per dilucidar si les estrelles més massives que el Sol es formen de la mateixa manera que les estrelles més petites. Les estrelles de massa similar al Sol absorbeixen material dels núvols de pols i gas circumdants de manera relativament ordenada, ¿passa el mateix a les estrelles de gran massa? Les observacions d'ALMA aporten proves fefaents que la resposta és no. S'han estudiat estrelles molt joves i massives d'una incubadora estel·lar coneguda com W51, situada a uns 17.000 anys llum de la Terra. S'esperava trobar discs grans i estables similars als de les estrelles més petites, però s'ha descobert que la zona d'alimentació d'aquests objectes és un caos. Hi ha plomalls de gas fluint cap a les joves estrelles des de diferents angles. Es conclou que aquestes estrelles joves i massives es formen atraient material des de diferents angles i a velocitats variables, al menys al principi del seu procés de formació. Aquests fluxos múltiples de material probablement impedeixen que es formin discos més grans i estables. Més informació a ALMA.

30 abril 2021

Com a part de l'esforç mundial per seguir i identificar objectes propers a la Terra, s'ha posat en funcionament el Telescopi Test-Bed 2 (TBT2) de l'Agència Espacial Europea, instal·lat a l'Observatori La Silla de l'ESO, a Xile, que posarà a prova nova tecnologia. El telescopi vigilarà de prop els asteroides que podrien representar un risc per a la Terra, testejant hardware i software per a una futura xarxa de telescopis. La primera tasca és confeccionar un cens d'aquests objectes. El telescopi de 56 cm actuarà amb un altre telescopi idèntic instal·lat a l'Estació d'Espai Profund de l’ESA, a Cebreros, Espanya, La futura xarxa de telescopis serà totalment robòtica. Més informació en l’ESO.

29 abril 2021

A través de la sonda de raigs X Chandra de la NASA s'ha descobert un tipus important de titani, juntament amb altres elements, al centre del romanent de la supernova Cassiopeia A (Cas A). En una supernova la calor de l'esdeveniment que es produeix quan l'interior de l'estrella massiva rebota sobre l'estrella de neutrons o forat negre en què es converteix el nucli produeix una ona de xoc que corre cap a l'exterior. No obstant això en molts models informàtics l'energia es perd ràpidament evitant l'explosió de la supernova. Algunes simulacions suggereixen que els neutrins produïts durant la creació de l'estrella de neutrons impulsen bombolles que continuen impulsant l'ona de xoc. Les observacions de Chandra informen que les estructures en forma de dit a la part inferior dreta, de color blau, contenen titani i crom, que donen suport fermament la idea d'una explosió impulsada per neutrins per explicar al menys algunes supernoves. Més informació a Chandra.

27 abril 2021

Per celebrar el 31 aniversari del llançament del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, els astrònoms van apuntar a una de les estrelles més brillants en la nostra galàxia per capturar la seva bellesa. És l'estrella gegant AG Carinae, que està lluitant entre la gravetat i la radiació per evitar la seva autodestrucció. L'estrella està envoltada per una nebulosa de gas i pols en expansió que està formada per la força dels poderosos vents de l'estrella. La nebulosa s'estén fins a uns cinc anys llum. L'enorme estructura es va crear a partir d'una o més erupcions gegants; les capes exteriors, expulsades a l'espai, tenen una massa d'aproximadament 10 vegades la massa solar. Es tracta d'una estrella de tipus de les variables lluminoses blaves (LBV), que són una breu fase inestable a la curta vida d'una estrella ultrabrillante que viu ràpid i mor jove. La vida d'AG Carinae dura només uns 5 o 6 milions d'anys i està a 20.000 anys llum de distància. El material vermell és gas hidrogen barrejat amb nitrogen. Ressaltades en blau, es poden veure estructures filamentoses que són masses de pols il·luminades per la llum de l'estrella. La imatge va ser presa amb llum visible i ultraviolada. Més informació a Hubble.

24 abril 2021

S'ha detectat una fulguració estel·lar molt potent en l'estrella més veïna a la Terra, Proxima Centauri, observada a través de diferents telescopis en tot l'espectre electromagnètic. Va ser descoberta per l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) al maig de 2019 i és 100 vegades més poderosa que qualsevol fulguració similar ocorreguda en el Sol. Les fulguracions estel·lars ocorren quan l'alliberament d'energia magnètica en punts de l'estrella provoca un intens esclat de radiació electromagnètica que es pot observar en tot l'espectre electromagnètic. Aquesta és la primera vegada que s'observa una fulguració estel·lar amb una cobertura de longituds d'ona tan completa. La fulguració va durar només set segons, però va ser seguida per diversos telescopis. Va generar un augment en les longituds d'ona ultraviolada i mil·limètrica; l'estrella va passar de ser normal a 14.000 vegades més brillant en longituds d'ona ultraviolada en el lapse d'uns pocs segons i ALMA va capturar un comportament similar en longituds d'ona mil·limètriques al mateix temps. Més informació a NRAO.

Avui és un dia trist per als astrònoms. Ens deixa un dels grans observadors visuals, m'atreviria a dir que el més destacat dels últims a Espanya. Com molts comenten a les xarxes socials, un savi i excel·lent persona: Professor emèrit d'Història Contemporània de la Universitat de Sevilla, expert en música clàssica i un gran amant de l'astronomia, entre moltes altres aficions.

La seva dedicació a l'astronomia va portar a la observació metòdica de el cel, tasca que va recollir a el cap dels anys en un gran llibre "La Guía del Firmamento". Els astres als quals va dedicar una atenció especial van ser les estrelles dobles. A la fi dels anys 70 de segle passat, el senyor José Luis va començar a coordinar la seva observació a la nostra entitat. Va ser l'autor de diversos catàlegs d'estrelles dobles, el primer dels quals, amb 1200 entrades vam tenir l'honor de publicar l'any 1978 en l'Agrupació. Després va arribar a publicar dades de fins a 6200 sistemes múltiples.

Les observacions les realitzava visualment mitjançant un refractor de 75mm des del seu observatori a Mairena de l'Alcor (Sevilla). Encara recordo la primera trobada que vaig tenir amb ell el 1976, quan em va portar a conèixer la seva observatori. Va ser aprofitant el viatge de final de batxillerat. La seva senzillesa i la seva passió per tot allò que feia em van captivar, com a tants d'altres que vam tenir la immensa sort de conèixer-lo.

Avui ens quedem una miqueta orfes, però si mirem a el cel i escodrinyem per qualsevol dels seus racons, trobarem el seu esperit que ens guiarà per sempre en el seu firmament.

Carles Schnabel

14 abril 2021

En 2019 una col·laboració mundial de científics va utilitzar els radiotelescopis del Event Horizon Telescope (EHT) per fer la primera imatge d'un forat negre a la galàxia M87, a uns 55 milions d'anys llum de la Terra. Però la imatge, en qualsevol longitud d'ona, només dona una visió parcial del fenomen. A la imatge, i en el vídeo, es poden veure observacions de 19 observatoris terrestres en múltiples longituds d'ona des del ràdio fins als raigs gamma, del fenomen fins a una distància d'uns 100.000 anys llum des del forat negre. Es poden veure els dolls que transporten l'energia alliberada pel forat negre a escales més grans que la galàxia amfitriona, com un enorme cable d'alimentació. Més informació al NRAO.

13 abril 2021

Astrònoms de la Universitat Western han descobert nanes marrons que tenen la rotació més ràpida coneguda. Són tres nanes marrons que completen una rotació un cop cada hora, aproximadament 10 vegades més ràpid del normal i aproximadament un 30 per cent més ràpid que les rotacions més ràpides mesurades prèviament. S'ha mesurat que giren amb velocitats d'aproximadament 350.000 quilòmetres per hora en el seu equador, que és 10 vegades més ràpid que Júpiter. Aquesta taxa és tan extrema que, si aquestes "estrelles fallides" giressin més ràpid, podrien estar a punt de trencar-se. Van ser identificades pel telescopi espacial Spitzer de la NASA i estudiades per telescopis terrestres, inclòs el Gemini Nord. Més informació a Gemini i Spitzer.

5 abril 2021

A través de la sonda de raigs X Chandra de la NASA s'han observat per primera vegada raigs X procedents de la planeta Urà. Les observacions daten dels anys 2002 i 2017; en el primer any es va observar una detecció de raigs X, que s'ha analitzat recentment, i un possible flash en 2017. A la foto, l'emissió de raigs X, de l'any 2002, es mostra en rosa sobre una foto del Telescopi Keck-I, obtinguda el 2004, quan el planeta estava en la mateixa orientació. Els raigs X podrien ser una dispersió dels emesos pel Sol, com passa a la Terra, o a Júpiter i Saturn, però hi ha indicis temptadors que al menys hi ha una altra font de raigs X present en el mateix Urà. Podria ser que els anells d'Urà estiguin produint raigs X, com passa amb els anells de Saturn. Les partícules dels anells carregades d'electrons i protons podrien fer que els anells brillin en raigs X. Una altra possibilitat és que al menys alguns dels raigs X provinguin d'aurores d’Urà. Més informació a Chandra.