L'ASTRONÒMICA

16 juny 2022

Un estudi liderat per Dillon Dong i Gregg Hallinan de Caltech (Institut de Tecnologia de Califòrnia) han descobert indicis d'una de les estrelles de neutrons més joves conegudes. Va ser descoberta a partir de les dades del Very Large Array (VLA). L'objecte, anomenat VT 1137-0337, es troba en una galàxia nana a 395 milions d'anys llum de la Terra. Va aparèixer per primera vegada en una imatge realitzada el gener de 2018. No havia aparegut abans en una imatge de la mateixa regió realitzada el 1998. Però va continuar apareixent en observacions el 2019, 2020 i 2022. Es creu que les observacions indiquen que es tracta de una brillant emissió de ràdio impulsada pel camp magnètic giratori del púlsar que ha sorgit recentment darrere d'una densa capa de runes de l'explosió d'una supernova. Es creu que les seves característiques indiquen que és un púlsar molt jove, possiblement tan jove com 14 anys, però no més gran de 60 a 80 anys. L'exemple més famós d'un fenomen com aquest és la nebulosa del Cranc a la constel·lació de Taurus, encara que l'objecte observat sembla que és aproximadament 10.000 vegades més energètic. Més informació al NRAO.

14 juny 2022

El vast abisme d'espai situat entre les estrelles de la nostra galàxia està solcat per les restes mortes, cremades i aixafades d'estrelles que alguna vegada van ser glorioses. La seva major part són forats negres que no es poden veure directament perquè la seva intensa gravetat s'empassa la llum. Com els fantasmes errants llegendaris, la seva presència només es pot deduir en veure com afecten l'entorn que els envolta. La llum de les estrelles que passa a prop del sotrac gravitatori del forat negre es desvia. I és així com es troben els forats negres fantasmes. S'estima que hi hauria d'haver cent milions de forats negres vagant a la nostra galàxia. Ara, en observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA, s'ha trobat una evidència clara al detectar-ne un en una recerca d'una agulla al centre galàctic. La llum d'una estrella molt per darrere del forat negre va ser il·luminada momentàniament i desviada pel forat negre que passava davant seu. El forat negre està situat a 5.000 anys llum de distància al braç espiral Carina-Sagitario. Aquesta tècnica de microlent astromètrica va proporcionar informació sobre la massa, la distància i la velocitat del forat negre. La massa s'estima entre 1,6 i 4,4 vegades la del Sol, per tant, seria o bé una estrella de neutrons o un forat negre. Més informació al Hubble.

14 juny 2022

La missió Gaia va difondre la seva tercera publicació on s'inclouen les dades actualitzades de gairebé dos mil milions d'estrelles de la nostra galàxia. Les dades d'aquesta publicació han permès estudis sobre la Via Làctia, com ara insòlits «terratrèmols estel·lars», l'ADN estel·lar, moviments asimètrics i altres dades fascinants. Gaia és una missió de l'ESA que té com a objectiu crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia. El catàleg incorpora nova informació, com les composicions químiques, temperatures, colors, masses, edats i velocitat a què s'acosten o allunyen les estrelles de nosaltres. Una altra novetat en aquest conjunt de dades és el catàleg més gran fins avui d'estrelles binàries, milers d'objectes del Sistema Solar, com els asteroides i els satèl·lits de planetes, i milions de galàxies i quàsars situats fora de la Via Làctia. Els terratrèmols estel·lars són petits moviments registrats a la superfície d'una estrella que canvien la seva forma; per això originalment l'observatori no s'havia dissenyat. L'ADN estel·lar és la composició de cada estrella que ens ofereix informació sobre el seu lloc de naixement i la seva trajectòria posterior. Més informació a l'ESA.

10 juny 2022

Una investigació dirigida per científics de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha mostrat l'existència de compostos sòlids de sofre acumulats a HH514 al cor de la nebulosa d'Orió. La concentració d’aquest element químic podria estar relacionada amb processos de formació d’exoplanetes. A l'estudi s'han utilitzat el Very Large Telescope (VLT), el Gran Telescopio de Canarias (GTC) i el Telescopi Espacial Hubble (HST). A la nebulosa d'Orió hi ha una gran quantitat de protoestrelles i discos protoplanetaris que es troben immersos en l'intens camp de radiació ultraviolada produït per les estrelles del Trapezi d'Orió, que ionitzen el gas i poden fotoevaporar aquestes estructures, desintegrant-les. És per això que es creu força improbable la formació planetària en aquests ambients hostils. La investigació ha trobat al raig de gas de HH514 una concentració de sofre dues vegades més gran que la solar que podria explicar-se amb la destrucció de reservoris de grans de pols rics en sulfurs. L'alta abundància d'aquests compostos sembla indicar que hi va haver o continua havent-hi formació planetària al disc protoplanetari on es va originar. Més informació a l'IAC.

3 juny 2022

Les primeres imatges, a tot color, i les primeres dades oficials, amb dades espectroscòpiques, del telescopi espacial Webb, es publicaran el 12 de juliol i mostraran les capacitats del telescopi i donaran inici a la seva missió científica. Decidir el que Webb havia de mirar ha estat un projecte de més de cinc anys de desenvolupament dut a terme per una associació internacional entre la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Canadenca i l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) a Baltimore on es desenvolupa el treball científic i les operacions de la missió del Webb. Els primers objectius per a les primeres imatges i dades del Webb és mostrar els poderosos instruments del telescopi i obtenir una vista prèvia de la missió científica per venir. Més informació a la NASA.

1 juny 2022

Usant observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, així com del telescopi Gemini North i la Instal·lació del Telescopi Infraroig de la NASA, s'ha desenvolupat un únic model atmosfèric per explicar perquè Urà i Neptú tenen diferents colors. Neptú i Urà tenen molt en comú: tenen masses, mides i composicions atmosfèriques similars, però les seves aparences són notablement diferents. A les longituds d'ona visibles, Neptú té un to blau intens i profund, mentre que Urà té un to clarament pàl·lid de cian. El nou model revela que l'excés de boirina, que és present als dos planetes, és més gruixuda a Urà que a Neptú i que s'acumula a l'atmosfera estancada i lenta del planeta Urà i fa que sembli un to més clar que el de Neptú. Aquest és el primer model que s'ajusta simultàniament a les observacions de la llum solar reflectida des de l'ultraviolat fins a les longituds d'ona de l'infraroig proper. El model consta de tres capes d'aerosols a diferents alçades. La capa clau que afecta els colors és la capa intermèdia, que és una capa de partícules de boirina. Més informació al Hubble.

31 maig 2022

El quàsar 3C273, situat a 2.400 milions d'anys llum, va ser el primer a ser descobert i és el més brillant i el més ben estudiat. De fet, és una de les fonts més observades ja que la seva posició al cel serveix de paràmetre per als telescopis. En altres paraules, 3C273 és un far astronòmic per estudiar ones de ràdio. No obstant això, les observacions de 3C273 s'han concentrat en el seu nucli brillant, d'on prové la major part de les ones de ràdio. Se sabia molt poc sobre la seva galàxia amfitriona, ja que com que era molt més tènue i difusa es necessitava un ampli rang dinàmic per observar-la. L'equip de recerca va utilitzar aquesta vegada la tècnica coneguda com a autocalibració per reduir la contaminació lumínica, aconseguint així un rang dinàmic de 85,000, un rècord per a ALMA a l'hora d'observar objectes extragalàctics. Aleshores l'equip d'astrònoms japonesos va descobrir un feble senyal de ràdio que s'estén per desenes de milers d'anys llum a través de la galàxia amfitriona. En general, als quàsars, això delata la presència d'una emissió sincrotró que emana del nucli. A les imatges s'aprecia la presència d'un raig sincrotró a baix a la dreta. Més informació a ALMA.

24 maig 2022

Una investigació participada per l'Observatori de París–PSL ha detectat gas molecular a la galàxia 3C186 que confirma que el forat negre supermassiu va ser expulsat de la galàxia a 2.000 km/s i és a una distància de 24.000 anys llum. Aquestes expulsions es produeixen quan dues galàxies es fusionen i els seus forats negres es fusionen de manera fortament anisòtropa; això genera ones gravitacionals amb un pols de retrocés del forat negre resultant que serà expulsat. Fins ara no s'havia realitzat una detecció inequívoca d'aquests desplaçaments. Per intentar detectar-los un equip va estudiar 3C186, una font de ràdio extragalàctica poderosa, situada a 8.000 milions d'anys llum. Van poder descobrir un disc d'emissió de CO que gira al voltant del centre de la galàxia. Aquest disc conté un radio quàsar que està desplaçat del centre de la galàxia, i que s'allunya de la galàxia a 2.000 km/s. Més informació al PSL.

12 maig 2022

En conferències de premsa simultànies s'ha presentat la primera imatge del forat negre supermassiu situat al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, anomenat Sgr A*. Aquest resultat proporciona proves aclaparadores que l'objecte és sens dubte un forat negre i aporta valuoses pistes sobre el funcionament de tals gegants, que suposadament ocupen el centre de la majoria de les galàxies. La imatge va ser produïda per un equip de recerca global anomenat Event Horizon Telescope (EHT) Collaboration, utilitzant observacions d'una xarxa mundial de radiotelescopis. Igual que al forat de M87, no el podem veure perquè és completament fosc; veiem l'anomenada “ombra” envoltada per una estructura brillant en forma d'anell. És sorprenent que coincideix la mida de l'anell amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein. Els dos forats negres tenen un aspecte força similar, tot i que el del centre de la nostra galàxia és més de mil vegades més petit i lleuger que M87*. Aquest treball ha estat força més difícil que el de M87*, tot i que Sgr A* està molt més a prop nostre. El gas que hi ha a les proximitats dels forats negres es mou a la mateixa velocitat -gairebé tan ràpid com la llum- al voltant de Sgr A* i M87*. Però mentre que el gas triga entre dies i setmanes a orbitar al voltant de M87*, a Sgr A* completa una òrbita en qüestió de minuts. Més informació a ESO i IAA.

11 maig 2022

Quan estrelles com el Sol consumeixen tot el seu combustible, s’encongeixen per formar nanes blanques. De vegades, aquestes estrelles mortes tornen a la vida en una explosió termonuclear i produeixen una bola de foc que emet una intensa radiació de raigs X. Ara, un equip de recerca liderat per la Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg (FAU) i del qual forma part Glòria Sala, investigadora del Grup d'Astronomia i Astrofísica de la UPC i de l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha pogut observar, per primera vegada, aquesta explosió de llum de raigs X. Les noves són explosions termonuclears de la matèria acumulada sobre una nana blanca. El material s’expandeix ràpidament i, en poques hores, causa un augment de la magnitud visible de l’estrella. Les teories preveien que les altes temperatures de l’explosió termonuclear causarien una intensa i breu emissió de raig X. És el que es coneix com a ‘bola de foc’ inicial molt breu abans de l’aparició de la nova al cel. Ara s’ha observat per primera vegada aquesta bola de foc. En concret el dia 7 de juliol del 2020 es va detectar una nova font de raig X extremadament brillant que va durar menys de vuit hores. Una setmana més tard, el 15 de juliol, es va descobrir la Nova Reticuli 2020 (YZ Ret), localitzada a una distància de 2,5 kpc de la Terra. Més informació al MPE i a la UPC.