L'ASTRONÒMICA

24 juny 2022

Un equip internacional de recerca ha descobert, amb dades del telescopi ALMA, un disc d‘acreció massiu amb dos braços en espiral al voltant d’una protoestrella de 32 masses solars al centre galàctic. El disc té un diàmetre de 4.000 UA i envolta una estrella de tipus O en formació. El disc podria haver estat pertorbat per un objecte que, en passar molt a prop, provocaria la formació dels braços en espiral. La troballa demostra que el procés de formació d'estrelles massives podria ser similar al d'estrelles de massa menor mitjançant la interacció de discos d'acreció i trobades properes. Els discos d'acreció, també coneguts com a discos protoestel·lars, són components fonamentals dels processos de formació estel·lar perquè alimenten constantment les protoestrelles amb el gas present a l'entorn. A les darreres dècades s'han estudiat diferents discos d'acreció al voltant de protoestrelles de baixa massa i similars al Sol. En el cas de les protoestrelles massives encara no queda clar si els discos d'acreció van exercir alguna funció en la seva formació. L’equip va detectar un objecte d’unes tres masses solars a prop de 8.000 UA del disc. Les anàlisis matemàtiques demostren que és possible que aquest objecte fregués el disc fa més de 10.000 anys produint els braços en espiral. Més informació al ALMA.

23 juny 2022

Un equip internacional, liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB), CSIC-INTA, ha mesurat la massa i el radi d'un exoplaneta similar a la Terra amb una precisió sense precedents, fet que els permet fer prediccions sòlides sobre l'estructura i la composició del seu interior i de la seva atmosfera. L'exoplaneta estudiat és Gliese 486 b, descobert el 2021. Gràcies a les dades obtingudes amb instruments com CHARA, CHEOPS, Hubble Space Telescope, MAROON-X, TESS i CARMENES, l'equip també ha fet prediccions sobre la composició de l'atmosfera del planeta i la seva detectabilitat amb el Telescopi Espacial James Webb, que aviat apuntarà el mirall segmentat al sistema planetari. Els científics que ho han estudiat creuen que Gliese 486 b s'ha convertit en la pedra Rosetta de l'exoplanetologia; a més dels planetes terrestres de Sistema Solar, el cinquè millor estudiat és Gliese 486 b. Més informació al Centre d'Astrobiologia.

21 juny 2022

Dades de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han revelat intricats detalls de la regió de formació estel·lar 30 Doradus, també coneguda com la nebulosa de la Taràntula, ubicada al Gran Núvol de Magalhães, a 170.000 anys llum de distància. En una imatge d'alta resolució publicada per l'Observatori Europeu Austral (ESO), veiem la nebulosa sota una nova llum, amb núvols tènues de gas que proporcionen informació sobre com les estrelles massives donen forma a aquesta regió. Es creu que aquests fragments poden ser les restes de núvols que alguna vegada van ser més grans i que han estat disgregades per l'enorme energia alliberada per estrelles joves i massives, un procés anomenat retroalimentació. Es creia que aquest gas seria massa escàs i estaria massa agitat per la turbulenta retroalimentació perquè la gravetat ho unís i creés així noves estrelles. Però les noves dades revelen filaments molt més densos on el paper de la gravetat continua sent significatiu. Més informació a l'ESO.

18 juny 2022

Gràcies a l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) un equip de recerca va observar una quantitat considerable de gas neutre i fred a les zones perifèriques de la jove galàxia A1689-zD1, així com erupcions de gas calent provinents del seu centre. A1689-zD1 és una galàxia incubadora d'estrelles jove i activa, lleugerament menys lluminosa i massiva que la Via Làctia, ubicada a uns 13.000 milions d'anys llum de la Terra, a Verge. Pertany a una època en què les galàxies acabaven de començar a formar-se. Un dels processos poc comuns en aquesta galàxia és la producció i distribució de combustible que serveix per formar estrelles. L'equip de recerca va observar detalladament un halo de gas de carboni que s'estén molt més enllà del centre de la jove galàxia. Això podria delatar l'existència de processos de formació estel·lar a la mateixa regió o bé ser el resultat de disrupcions estructurals, com ara fusions o erupcions en les primeres etapes de formació de la galàxia. El gas carboni sol trobar-se a les mateixes regions on hi ha gas d'hidrogen neutre, que també és on solen formar-se noves estrelles. Podria succeir, doncs, que aquesta galàxia probablement sigui molt més gran del que es creia. Si fos així, aquesta troballa tindria repercussions importants en la teoria sobre la formació i evolució de les galàxies de l'Univers primitiu. Més informació a l'ÀNIMA.

17 juny 2022

Gràcies a l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s'ha obtingut la primera imatge en longituds d'ona mil·limètriques d'un disc de runa a l'estrella propera HD 53143 i el resultat dista molt del que s'esperava. HD 53143 és una estrella similar al Sol però més jove, uns 1.000 milions d'anys, ubicada a 59,8 anys llum de la Terra a la constel·lació Carina, que va ser observada per primera vegada amb la càmera coronagràfica avançada del Telescopi Espacial Hubble (HST) el 2006. Està envoltada per un disc de runes que es creia que era un anell similar al disc de runes que envolta el nostre Sol, conegut com a cinturó de Kuiper. Les noves observacions d'HD 53143 revelen que el disc és, en realitat, considerablement excèntric amb la seva estrella a prop d'un dels focus de l'el·lipse, lluny del centre. Anteriorment no s'havia detectat perquè els coronògrafs bloquegen a propòsit la llum de l'estrella central. El sistema estel·lar també podria albergar un segon disc i almenys un planeta. Perquè es generin aquestes estructures hi ha d'haver un o més planetes la força gravitacional dels quals estigui pertorbant el material del disc. Més informació a ALMA.

16 juny 2022

Un estudi liderat per Dillon Dong i Gregg Hallinan de Caltech (Institut de Tecnologia de Califòrnia) han descobert indicis d'una de les estrelles de neutrons més joves conegudes. Va ser descoberta a partir de les dades del Very Large Array (VLA). L'objecte, anomenat VT 1137-0337, es troba en una galàxia nana a 395 milions d'anys llum de la Terra. Va aparèixer per primera vegada en una imatge realitzada el gener de 2018. No havia aparegut abans en una imatge de la mateixa regió realitzada el 1998. Però va continuar apareixent en observacions el 2019, 2020 i 2022. Es creu que les observacions indiquen que es tracta de una brillant emissió de ràdio impulsada pel camp magnètic giratori del púlsar que ha sorgit recentment darrere d'una densa capa de runes de l'explosió d'una supernova. Es creu que les seves característiques indiquen que és un púlsar molt jove, possiblement tan jove com 14 anys, però no més gran de 60 a 80 anys. L'exemple més famós d'un fenomen com aquest és la nebulosa del Cranc a la constel·lació de Taurus, encara que l'objecte observat sembla que és aproximadament 10.000 vegades més energètic. Més informació al NRAO.

14 juny 2022

El vast abisme d'espai situat entre les estrelles de la nostra galàxia està solcat per les restes mortes, cremades i aixafades d'estrelles que alguna vegada van ser glorioses. La seva major part són forats negres que no es poden veure directament perquè la seva intensa gravetat s'empassa la llum. Com els fantasmes errants llegendaris, la seva presència només es pot deduir en veure com afecten l'entorn que els envolta. La llum de les estrelles que passa a prop del sotrac gravitatori del forat negre es desvia. I és així com es troben els forats negres fantasmes. S'estima que hi hauria d'haver cent milions de forats negres vagant a la nostra galàxia. Ara, en observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA, s'ha trobat una evidència clara al detectar-ne un en una recerca d'una agulla al centre galàctic. La llum d'una estrella molt per darrere del forat negre va ser il·luminada momentàniament i desviada pel forat negre que passava davant seu. El forat negre està situat a 5.000 anys llum de distància al braç espiral Carina-Sagitario. Aquesta tècnica de microlent astromètrica va proporcionar informació sobre la massa, la distància i la velocitat del forat negre. La massa s'estima entre 1,6 i 4,4 vegades la del Sol, per tant, seria o bé una estrella de neutrons o un forat negre. Més informació al Hubble.

14 juny 2022

La missió Gaia va difondre la seva tercera publicació on s'inclouen les dades actualitzades de gairebé dos mil milions d'estrelles de la nostra galàxia. Les dades d'aquesta publicació han permès estudis sobre la Via Làctia, com ara insòlits «terratrèmols estel·lars», l'ADN estel·lar, moviments asimètrics i altres dades fascinants. Gaia és una missió de l'ESA que té com a objectiu crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia. El catàleg incorpora nova informació, com les composicions químiques, temperatures, colors, masses, edats i velocitat a què s'acosten o allunyen les estrelles de nosaltres. Una altra novetat en aquest conjunt de dades és el catàleg més gran fins avui d'estrelles binàries, milers d'objectes del Sistema Solar, com els asteroides i els satèl·lits de planetes, i milions de galàxies i quàsars situats fora de la Via Làctia. Els terratrèmols estel·lars són petits moviments registrats a la superfície d'una estrella que canvien la seva forma; per això originalment l'observatori no s'havia dissenyat. L'ADN estel·lar és la composició de cada estrella que ens ofereix informació sobre el seu lloc de naixement i la seva trajectòria posterior. Més informació a l'ESA.

10 juny 2022

Una investigació dirigida per científics de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha mostrat l'existència de compostos sòlids de sofre acumulats a HH514 al cor de la nebulosa d'Orió. La concentració d’aquest element químic podria estar relacionada amb processos de formació d’exoplanetes. A l'estudi s'han utilitzat el Very Large Telescope (VLT), el Gran Telescopio de Canarias (GTC) i el Telescopi Espacial Hubble (HST). A la nebulosa d'Orió hi ha una gran quantitat de protoestrelles i discos protoplanetaris que es troben immersos en l'intens camp de radiació ultraviolada produït per les estrelles del Trapezi d'Orió, que ionitzen el gas i poden fotoevaporar aquestes estructures, desintegrant-les. És per això que es creu força improbable la formació planetària en aquests ambients hostils. La investigació ha trobat al raig de gas de HH514 una concentració de sofre dues vegades més gran que la solar que podria explicar-se amb la destrucció de reservoris de grans de pols rics en sulfurs. L'alta abundància d'aquests compostos sembla indicar que hi va haver o continua havent-hi formació planetària al disc protoplanetari on es va originar. Més informació a l'IAC.

3 juny 2022

Les primeres imatges, a tot color, i les primeres dades oficials, amb dades espectroscòpiques, del telescopi espacial Webb, es publicaran el 12 de juliol i mostraran les capacitats del telescopi i donaran inici a la seva missió científica. Decidir el que Webb havia de mirar ha estat un projecte de més de cinc anys de desenvolupament dut a terme per una associació internacional entre la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA), l'Agència Espacial Canadenca i l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) a Baltimore on es desenvolupa el treball científic i les operacions de la missió del Webb. Els primers objectius per a les primeres imatges i dades del Webb és mostrar els poderosos instruments del telescopi i obtenir una vista prèvia de la missió científica per venir. Més informació a la NASA.