L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

6 gener 2023

noticia estrellas huerfanas2023 01 06Sabem, des de mitjans del segle passat, que hi ha famílies senceres d'estrelles, i presumiblement els seus sistemes planetaris que ni tan sols tenen una galàxia per anomenar-la llar. Deambulen dins de cúmuls gegants de centenars o milers de galàxies, però no estan lligades gravitacionalment a cap galàxia. El cel nocturn apareixeria negre com la tinta i sense estrelles per a qualsevol habitant que orbiti al voltant del seu sol pare, excepte per la feble i suau resplendor de les galàxies veïnes que esquitxen el cel. Col·lectivament la tènue brillantor dispersa d'aquestes estrelles capritxoses forma un fons anomenat “llum intracúmul”. Observacions del Hubble han detectat fàcilment aquesta llum tot i que és 1/10.000 de la brillantor del cel nocturn. Fa milers de milions d'anys les galàxies haurien estat més petites del que veiem avui, i probablement van llançar estrelles amb força facilitat a causa d'una atracció gravitacional més feble. L'enquesta del Hubble va incloure 10 cúmuls de galàxies a gairebé 10 mil milions d'anys llum. Aquests mesuraments s'han de fer des de l'espai perquè la tènue llum intracúmul és 10.000 vegades més tènue que el cel nocturn vist des del terra. Més informació al Hubble.