L'ASTRONÒMICA

9 juny 2017
El Telescopi Hubble ha mesurat l’efecte de lent gravitacional produït por una nana blanca, de manera semblant al que va passar el 1919, quan el Sol va corbar els raigs de llum de les estrelles al voltant d’un eclipsi total de Sol. La nana blanca Stein 2051B va passar per davant d’una estrella, podent el Hubble mesurar amb gran precisió la deflexió de la seva llum, mil vegades menor que la deflexió mesurada per Eddington en ocasió de l’eclipsi de Sol. Aquesta mesura confirma exactament la relació teòrica de massa-radi de l’estrella nana blanca, confirmant els nostres models sobre les estrelles d’aquest tipus. Stein 2051B és una nana blanca situada a 17 anys llum de distància que el març de 2014 va passar just per davant d’una estrella situada a 5.000 anys llum, produint un desviament de la seva llum de 2 mil•lèsimes de segon d’arc. Stein 2051B té el 68 por cent de la massa solar i una edat de 2.700 milions d’anys. Més informació a Science.

2 juny 2017

L’observatori LIGO ha anunciat la tercera detecció d’ones gravitacionals en només 18 mesos. El dia 4 de gener de 2017 dos forats negres situats a tres mil milions d’anys llum varen col•lidir. Els càlculs indiquen que els dos forats negres tenien masses de 19 i 32 vegades la massa del Sol, produint un nou forat negre de 49 vegades la massa del Sol. La col•lisió va radiar dues masses solars en energia. Les masses inicials dels forats negres els situen dintre de una «nova» població de forats negres, que era desconeguda abans de la primera detecció del LIGO. Més informació a LIGO.

26 maig 2017

Els primers resultats de la sonda Juno, que està estudiant Júpiter, ens mostren un planeta més complex, més intens i més turbulent. Per exemple, els seus pols estan solcats per multitud de ciclons de la mida de la Terra, dels que desconeixem el seu origen i la seva estabilitat. Un altre detall que sorprèn és que les boires d’amoníac són extremadament variables i penetren milers de quilòmetres cap a l’interior; a les bandes equatorials són molt profundes, i en altres latituds desenvolupen altres estructures. El camp magnètic és extremadament colossal, deu vegades superior al terrestre, i irregular en la seva forma, ja que en algunes zones és molt fort i en altres és més feble. Aquesta distribució irregular indica que es deu generar molt més a prop de la superfície del que es creia fins ara. Aquestes dades provenen del primer pas a prop de la superfície del planeta, a només 4.200 km, que es va realitzar el 27 de agost passat, i que ara s’han publicat a Science. Més informació a la NASA.

24 maig 2017

La galàxia Cygnus A fou descoberta com a radiogalàxia el 1939 por Gote Reber. El Very Large Array (VLA) ha observat la galàxia entre els anys 2015 i 2016, mostrant l’aparició d’un nou objecte que no era visible en les darreres observacions del VLA realitzades l’any 1996. Tot i això, imatges en infraroig del Hubble i del Keck mostren un objecte en la mateixa localització dels anys 1994 i 2002 que es va atribuir a un dens cúmul d’estrelles. Ara les observacions del VLA han obligat a replantejar-se aquest anàlisi. Basant-se en les noves característiques es creu que pot ser o bé una supernova o bé l’acció d’un segon forat negre supermassiu proper al que existeix al centre de la galàxia. L’opció d’un segon forat negre és la més probable, ja que la lluminositat i la durada de l’objecte no concorden amb cap dels tipus coneguts de supernoves. Més informació al NRAO.

21 maig 2017

El mapa ha estat creat per científics de l’Sloan Digital Sky Survey (SDSS) que han mesurat la posició de 147.000 quàsars que són al voltant de forats negres a les galàxies més distants. La llum que ens arriba d’aquests objectes ve de quan l’Univers només tenia entre 3.000 i 7.000 milions d’anys. El mapa confirma el model estàndard de l’Univers basat en la Teoria General de la Relativitat confeccionat als darrers 20 anys, que inclou a la energia fosca com a responsable de l’acceleració de l’expansió de l’Univers. El model, per tant, ens diu com actua la gravetat, però ignorem moltes cosses, entre elles qué és exactament l’energia fosca. Més informació a la Universitat de Portsmouth.

12 maig 2017

Un estudi combinant observacions del telescopi Hubble i del telescopi Spitzer ha establert que l’exoplaneta HAT-P-26b té una atmosfera primitiva composta casi exclusivament per hidrogen i heli. L’estrella a que pertany HAT-P-26b està localitzada a 437 anys llum i té una edat dues vegades més llarga que la del Sol. Els anàlisis d’aquest planeta són els més detallats que s’han fet amb un «Neptú calent», és a dir, un planeta de la mida de Neptú que està molt a prop de l’estrella. Els anàlisis han mostrat que l’atmosfera està lliure de núvols i que té bastant d’aigua, encara que el planeta no és un planeta aquós. La metalicitat d’HAT-P-26b és de 4,8, molt pròxima a la de Júpiter i molt per sota de la d’Urà i Neptú que estan al voltant de la 100. Això demostra que està composta bàsicament per hidrogen i heli. Més informació a Spitzer.  

2 maig 2017

La sonda Cassini de la NASA ha començat l’última etapa de la seva extensa vida. A partir del 22 d’abril, després del seu darrer pas a prop del satèl•lit Titan, l’òrbita de la sonda passa entre els anells y la superfície del planeta. Recorrerà 22 òrbites, amb un període de 6,5 dies, fins el dia 15 de setembre. Aleshores s’endinsarà fins l’atmosfera de Saturn i desapareixerà. El primer pas va tenir lloc el dia 27 d’abril, quan va passar a 3.000 km de Saturn (en la zona on l’atmosfera té una pressió d’1 bar) i a 300 km del límit més intern dels anells. A la pàgina web de Cassini es troba una gran quantitat d’informació. AQUI.

24 abril 2017

Un exoplaneta que orbita al voltant d’una estrella nana roja, a 40 anys llum de la Terra, podria fer-se amb el títol de "millor lloc per a buscar signes de vida més enllà del Sistema Solar". Fent servir l’instrument HARPS, de l’ESO, instal•lat a La Silla, junt amb altres telescopis, un equip internacional d’astrònoms ha descobert una “superterra” en la zona habitable de la feble estrella LHS 1140. Aquest món és una mica més gran i més massiu que la Terra i és probable que hagi conservat la major part de la seva atmosfera. Això, ajuntat al fet que la seva òrbita passa pel davant de l’estrella, el converteix en un dels futurs objectius més interessants per desenvolupar estudis atmosfèrics. Més informació a l’ESO.

21 abril 2017

Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press) l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model on prediu que la majoria de planetes habitables estan dominats per oceans que en cobririen més del 90 % de la superfície. En un planeta així, dominat per l’aigua, on quasi tota la terra estigues submergida, la vida de la nostra espècie no seria possible. El fet que la Terra estigui en el límit, amb un 71% d’aigua, es coherent amb el principi de selecció antròpica, una idea principalment aplicada en l’àmbit cosmològic i que defensa que qualsevol teoria vàlida sobre l’Univers ha de ser coherent amb l’existència de l’ésser humà. Més informació a la Universitat de Barcelona.

19 abril 2017

Despreniments massius similars als que passen a la Terra s’observen al sol gelat de Ceres segons un estudi del Georgia Institute of Technology. Aquest fet incrementa l’evidència de que Ceres té una important quantitat d’aigua. S’han classificat tres tipus de despreniments. Els de tipus I són relativament rodons, similars als que passen a les geleres terrestres. Els de tipus II són els més comuns a Ceres; són similars als depòsits deixats per les allaus terrestres. Són més prims i més llargs que els de tipus I. Els de tipus III apareixen quan el gel s’ha fos a causa d’un impacte; normalment estan associats a cràters d’impacte. Més informació a Georgia Tech.