L'ASTRONÒMICA

25 agost 2017

Les supernoves tipus Ia són importants ja que serveixen com a “candeles estàndard” per a la medició de distancies estel•lars en cosmologia. Un equip de la Universitat de Chicago ha observat una emissió de raigs X procedents d’una supernova d’aquest tipus, la supernova 2012cav, la qual cosa suggereix que encara queda molt per explicar en aquests esdeveniments. L’observatori Chandra va observar un any i mig desprès de l’explosió i va mesurar 33 fotons de raigs X; una segona observació 200 dies mes tard en va observar 10 fotons. Tot i ser pocs son importants perque suggereixen implicacions sobre l’entorn on va explotar l’estrella. En les supernoves Ia no s’han observat raigs X perque procedeixen d’una nana blanca sense res al voltant i sí en les supernoves II on l’estrella que explota té un mantell de material que l’envolta. La presència de raigs X implica que hi ha material al voltant de l’estrella que explota, cosa que no s’espera en una nana blanca. Més informació a la Universitat de Chicago.

23 agost 2017

Fent servir l’interferòmetre del VLT (VLTI, Very Large Telescope Interferometer) de l’ESO, un equip d’astrònoms ha construït la imatge més detallada de la gegant vermella Antares. També s’ha realitzat el primer mapa de les velocitats del material a l’atmosfera d’aquesta estrella, revelant inesperades turbulències. Es tracta de la millor imatge d’una estrella desprès del Sol. S’ha detectat, per exemple, gas turbulent i de baixa densitat molt més lluny de l’estrella del predit, la qual cosa fa pensar en radiació des del nucli cap a l’atmosfera exterior. Per explicar aquests moviments en supergegants vermelles com ara Antares serà necessari un procés nou i actualment desconegut. Mes informació a l'ESO.

21 agost 2017

Cada anys passen prop de la Terra centenars d’asteroides de diferents mides. Des de fa uns 30 anys es fan estudis per a trobar-los y controlar-los. El dia 1 de setembre el NEO 3122 Florence passarà a una distància relativament propera a la Terra. Aquest és l’objecte més gran d’aquest tipus descobert per la NASA en aquests anys de rastreig. Florence té un diàmetre de 4,4 km i passarà a nomes 7 milions de km. Per comparar l’asteroide que va produir l´lextinció massiva de Cretaci-Paleogen s’estima que deuria tenir uns 10 km de diàmetre. Florence tindrà una magnitud de 8,7 i podrà ser seguit a través de telescopis mitjans. Més informació a Universe Today.

20 agost 2017

Observacions de "galàxies medusa", dites així pels llargs "tentacles" de material que s’estenen desenes de milers d’anys llum més ella dels seus discs galàctics, realitzades pel Very Large Telescope de l'ESO, han revelat una forma prèviament desconeguda d’alimentar forats negres supermassius. Sembla ser que el mecanisme que produeix els tentacles de gas i estrelles acabades de néixer, és el mateix que fa possible que el gas arribi a les regions centrals de les galàxies, alimentant el forat negre. Els tentacles de les galàxies medusa es produeixen pel procés d'“estripament per pressió dinàmica”. La mútua atracció gravitatòria fa que les galàxies caiguin a gran velocitat en els cúmuls de galàxies, on es troben amb un gas calent i dens que actua com un potent vent, expulsant cues de gas fora del disc de la galàxia i desencadenant brots de formació estel•lar al seu interior. S’ha descobert que sis de les set galàxies medusa estudiades contenen un forat negre supermassiu al centre que s’alimenta del gas circumdant. Més informació a l'ESO.

14 agost 2017

Observacions de la sonda solar SOHO de la ESA i la NASA han trobat vibracions sísmiques de gravetat buscades des de fa temps que impliquen que el nucli del Sol gira quatre vegades més ràpid que la superfície. Las ones de més freqüència (ones p) es detecten fàcilment a la superfície, però les de menor freqüència (ones s) són molt difícils de trobar a la superfície. Aquestes darreres han estat llargament buscades, durant 40 anys, ja que són les que ens informen sobre el nucli del Sol. L’equip que les ha descobert ha fet servir 16,5 anys de dades del SOHO. La signatura de les ones detectades implica que el nucli del Sol gira un cop cada setmana, quasi quatre vegades més ràpid que la rotació en les latituds mitjanes a la superfície solar. Algunes preguntes se suggereixen després d’aquesta detecció: hi ha una zona de tensió entre les capes?, les ones ens permeten conèixer la composició del nucli solar?, poden afectar a l’evolució estel•lar o als processos termonuclears del nucli? Més informació a l'ESO.

30 juliol 2017

Observacions del telescopi de rastreig del VLT de l'ESO han descobert tres poblacions diferents d’estrelles nadons dintre del cúmul de la nebulosa d’Orió. S’han mesurat amb precisió la lluminositat i els colors de totes les estrelles del cúmul. Aquestes mesures han permès als astrònoms determinar la massa y les edats de les estrelles. Per a la seva sorpresa, les dades han revelat tres seqüències diferents d’edats. Les dades suggereixen que la formació de les estrelles podria donar-se en forma de brots, on cada brot es produiria en una escala de temps molts més ràpida del que es pensava, separats per menys de tres milions d’anys. Això pot implicar que hem de canviar les idees que teníem fins ara sobre cóm es formen les estrelles en els cúmuls. Més informació a l'ESO.

26 juliol 2017

El proper objectiu de la sonda New Horizons és un objecte del cinturó de Kuiper conegut com 2014 MU69, situat a 6.500 milions de km de la Terra. Un conjunt de 24 telescopis mòbils, desplaçat per l’equip de la New Horizons a una remota part d’Argentina, va observar aquest cos el dia 17 de juliol quan va ocultar una estrella durant dos segons. Aquesta observació permetrà mesurar amb precisió la forma i el diàmetre de l’asteroide, que fins ara que suposa que ha de tenir un diàmetre entre 22 i 40 km. La New Horizons sobrevolarà 2014 MU69 el dia 1 de gener de 2019. Més informació a la NASA.

25 juliol 2017

Investigadors de la Brown University, EE.UU., han descobert per primera vegada evidencies d’aigua en antics dipòsits volcànics a la Luna. S’ha vist que aquests dipòsits, distribuïts per tota la superfície lunar, presenten una quantitat d’aigua retinguda més gran que en la resta de la superfície, suggerint que fou expulsada de l’interior de la Lluna, de manera que el mantell lunar deuria ser ric en aigua. A l’any 2008 es van descobrir algunes traces d’aigua en les restes volcàniques portades per les missions lunars Apollo 15 i 17, que han propiciat diferents estudis per esbrinar si hi ha aigua, i altres compostos volàtils, a l’interior de la Lluna. L’idea de que l’interior de la Lluna poguí ser ric en aigua presenta qüestions sobre la formació del nostre satèl•lit. Si la Lluna es va formar a partir de les restes d’un impacte sobre la Terra d’un objecte similar a Mart, l’aigua hauria desaparegut durant l’impacte i la Lluna hauria d’estar seca. Més informació a la Brown University.

19 juliol 2017

A través de la imatge produïda por una lent gravitacional, el Gran Telescopio Canarias (GTC), ha descobert una de las galàxies més brillants que existia quan l’Univers nomes tenia uns 10.000 milions d’anys. La galàxia és 10.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia. És la més brillant de les galàxies submil•limètriques ja que presenta una forta emissió a l’infraroig llunyà. La galàxia destaca per tenir una elevada tassa de formació estel•lar, unes mil vegades la massa del Sol. El fet de que la galàxia sigui tant lluminosa i tingui múltiples imatges permetrà entrar dintre de les seves entranyes. Més informació a l’IAC.

13 juliol 2017

El 10 de juliol la sonda Juno va sobrevolar la Taca Roja de Júpiter. Va obtenir les millors imatges que mai s'han enregistrar del famós oval del planeta. Per a alguns dels científics de la sonda, aquesta és una de les principals missions de Juno. Ara s’hauran d’estudiar totes les dades obtingudes a través dels instruments de la sonda. Més informació a la NASA.