Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
4 setembre 2018
La sonda, que continua el seu camí cap a la cita que té amb l’asteroide 2014 MU69 (Ultima Thule), va fer servir l’instrument LORRI per prendre les primeres imatges d’aquest objecte del cinturó de Kuiper. La instantània és particularment destacable perquè la New Horizons encara es troba a més de 160 milions de quilòmetres de l’asteroide. L’1 de gener de l’any que ve, 2014 MU69 es convertirà en l’astre més llunyà mai visitat per una sonda. Més informació AQUÍ.
27 agost 2018
Un nou estudi ha trobat indicis que els esclats de rajos gamma podrien invertir el transcurs del temps. Les dades mostren que els senyals ultralluminosos que componen un esclat de rajos gamma es tornen a emetre quan ja han estat emesos una vegada. Encara que la inversió del temps no és la hipòtesi més probable, els autors de l’estudi destaquen que no es pot descartar. Més informació AQUÍ.
18 agost 2018
Un equip d’investigadors ha descobert que l’espai interestel•lar podria estar carregat de molècules de greixos. Es tracta d’un tipus de matèria grassa potencialment tòxica que no es formaria en planetes i altres astres, sinó únicament al medi interestel•lar. Segons els càlculs dels investigadors, la Via Làctia podria contenir 1034 tones de greix còsmic. L’estudi no es va basar en observacions directes, sinó en experiments de laboratori. Més informació AQUÍ.
7 agost 2018
Les dades meteorològiques indiquen que l’enorme tempesta de sorra que ha deixat la sonda Opportunity incomunicada des de fa setmanes ha començat a amainar. El relleu marcià cada vegada és més visible des de l’espai, la temperatura de les capes mitjanes de l’atmosfera està baixant i la quantitat de sorra a l’atmosfera està en clar declivi. L’Opportunity encara no ha tornat a establir contacte amb la Terra, però probablement ja rep prou llum solar per a recarregar les seves bateries. Més informació AQUÍ.
27 juliol 2018
Gràcies a observacions dutes a terme amb el VLT (Very Large Telescope) de l'ESO (Observatori Europeu del Sud), s'han pogut confirmar, per primera vegada, els efectes predits per la relativitat general d'Einstein sobre el moviment d'una estrella que passa per l'intens camp gravitatori que hi ha prop del forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia. Aquest resultat tan buscat representa el punt culminant d'una campanya d'observacions de 26 anys de durada amb els telescopis de l'ESO, a Xile. Més informació al ESO.
25 juliol 2018
La revista Science publica els resultats d'investigacions realitzades durant tres anys i mig per la sonda orbital Mars Express amb la detecció d'aigua líquida en un llac subterrani d'uns 20 quilòmetres de diàmetre sota una capa d'un quilòmetre i mig de gel al pol sud. Si es confirma, aquest seria el primer descobriment d'un gran dipòsit d'aigua. Per a això s'ha utilitzat un radar per al subsòl, una tècnica que ha proporcionat resultats similars en llacs sota el gel de l'Antàrtida i Groenlàndia. És probable que l'aigua sigui salada ja que d'aquesta manera el punt de congelació és més baix. Els investigadors diuen que és un tipus d'hàbitat en el qual podria haver determinades formes de vida, microorganismes extremòfils, igual a com n'hi ha al llac Vostok de la Terra, a quatre mil metres de profunditat a l'Antàrtida. Més informació a Science.
24 juliol 2018
El VLT (Very Large Telescope) de l'Observatori Europeu del Sud (Xile), de vuit metres d'obertura, ha obtingut la primera llum d'un nou sistema d'òptica adaptativa que permet corregir amb una fiabilitat molt alta la turbulència atmosfèrica, obtenint imatges comparables o fins i tot superiors a les del Telescopi Espacial Hubble. El nou instrument, denominat MUSE (Multi Unit Spectroscopic Explorer, explorador espectroscòpic multiunitat) fa ús del guiat per estrelles simulades mitjançant làser, aconseguint el límit teòric de resolució del telescopi. Més informació al ESO.
18 juliol 2018
Un equip dirigit per Scott Sheppard, de la Carnegie Institution for Science, a Washington, ha descobert 12 nous satèl•lits de Júpiter treballant amb el telescopi «Blanco» de 4 metres d'obertura de l'observatori xilè Cerro Tololo. Per això han utilitzat una nova càmera d'Energia Fosca, un instrument de la mida d'un automòbil petit. El descobriment va ser anunciat oficialment el 17 de juliol per la Unió Astronòmica Internacional. Amb aquests són ja 79 els satèl•lits coneguts de Júpiter; el segueix Saturn amb 62. Els nous satèl•lits mesuren menys de tres quilòmetres cada un i són molt poc lluminosos. Dos d'ells són més interiors i giren en el mateix sentit que la rotació de Júpiter. Altres nou es mouen en la direcció oposada. I el dotzè, de menys d'un quilòmetre, barreja dels dos tipus, amb una òrbita mai vista en els satèl•lits jovians: avança en la direcció dels satèl•lits interiors però al nivell dels exteriors, com un kamikaze, en paraules de Sheppard. Més informació a Carnegie.
14 juliol 2018
Fa quatre milions d’anys el forat negre del centre d’una galàxia va emetre un fort doll de partícules. Unes d’aquestes partícules, els neutrins, movent-se a la velocitat de la llum han travessat l’espai i han impactat amb la Terra. Han estat observats per un detector de neutrins denominat IceCube al gel de l’Antàrtida el setembre de l’any passat. L’estudi s’ha publicat ara a la revista Science. És la segona vegada en la història en que es detecta la font original d’una emissió de neutrins fora del Sistema solar. I és la primera vegada on és confirma que es varen crear en un forat negre supermassiu al centre d’una galàxia. El forat negre està alineat de manera que el veiem com un blàzar que produeix raigs còsmics que, més tard, produeixen neutrins. S’ha pogut identificar, a través del telescopi MAGIC a Canaries, que el blàzar origen dels neutrins és TXS 0506+056. Més informació a IceCube.
12 juliol 2018
Un equip d’astrònoms fent servir el Very Long Baseline Array (VLBA) ha obtingut una imatge molt detallada d’un quàsar situat a 13.000 milions d’anys llum de la Terra. El seu estudi pot aportar dades sobre els processos en les primeres galàxies de l’Univers. És el quàsar PSO J352.4034-15.3373 (P352-15), que mostra tres components alineades, dos de las quals mostren subdivisions. La distància entre les components és del voltant de 5.000 anys llum. Es tracta de la imatge més detallada obtinguda fins ara d’una galàxia a aquesta distància. Es la font més forta emissora de ràdio en aquella època en un factor de 10. Està molt a prop del període de reionizació de l’hidrògen neutre produït por les primeres estrelles i galàxies. És el quàsar més llunyà del qual s’ha pogut mesurar la velocitat del seu doll. Més informació a NRAO.