L'ASTRONÒMICA

12 gener 2017

Un estudi recent proporciona evidencies de que 11 de les estrelles més llunyanes de la nostra galàxia, situades a uns 300.000 anys llum del Sol, deuen haver estat robades d’una altra galàxia propera, la galàxia nana de Sagittarius. Segurament hi ha un corrent d’estrelles d’aquesta galàxia situades a un milió d’anys llum. Un estudi publicat a The Astrophysical Journal mostra que algunes d’aquestes estrelles concorden amb la posició prevista a través de simulacions d’ordinador de la col·lisió entre la nostra galàxia i la galàxia nana de Sagittarius. Es tracta d’una de las nombroses mini galàxies que envolten la Via Làctia, que al llarg de la historia de l’Univers ha donat diverses voltes en torn de la nostra galàxia. Gràfics d’aquesta simulació es poden trobar al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics.

28 desembre 2016

L'astrònoma Vera Rubin, que va ser la primera a aportar evidencia sobre la matèria fosca, va morir el diumenge passat, segons ha comunicat el seu fill a AP. Tenia 88 anys. Vera Rubin va descobrir que les galàxies no rotaven de la manera como predeia la teoria; aquesta observació fou el primer suport a la teoria que havia una altra força en acció, que avui denominem matèria fosca. El seu primer interés per l'astronomia va venir a través del seu pare, un enginyer elèctric que va construir el seu primer telescopi i la va introduir en l'astronomia amateur. No va poder entrar a Princeton perque la prestigiosa institució no va admetre dones en astronomia fins a 1975. Va fer la tesis a la Universitat de Georgetown i, després, va començar a investigar a la Institució Carnegie de Washington. Allà començà a mesurar la velocitat de rotació de la galàxia d'Andrómeda i altres galàxies d'espiral. Els càlculs de Rubin, publicats els anys setanta, implicaven que hi havia deu vegades més de matèria que la observada; la matèria fosca predita l'any 1933 por Fritz Zwucky. Més informació a AP.

19 desembre 2016

L'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha participat per primera vegada en el descobriment d'un exoplaneta. L'any 2012 l'Institut del Telescopi Espacial Hubble va incloure l'OAdM en el projecte XO que té com a objectiu trobar exoplanetes gegants que girin al voltant d'estrelles brillants. El planeta denominat XO-6b és un Júpiter calent. Té dues vegades la massa de Júpiter i també duplica la seva mida; i es calent perquè està molt proper a la seva estrella. Es tracta d'un sistema poc freqüent, ja que l'exoplaneta triga quatre dies a completar la seva órbita al voltant de l'estrella, mentre que l'estrella gira sobre si mateixa en només dos dies. És el que s'anomena un rotador ràpid. Més informació a l'IEEC.

14 desembre 2016

La sonda Juno continua orbitant Júpiter i obtenint imatges de l'atmosfera del planeta gegant amb molts detalls. El passat 11 de desembre de 2016, des d'una distància de 24.600 km va obtenir una imatge en color d'un dels vuit òvals blanc presents a l'hemisferi sud del planeta. Aquests òvals són tempestes se les anomena "Pearls" (perles) i el conjunt el "collaret de perles". Des del 1986 Júpiter ha tingut actives entre six i nou "Pearls". Les imatges han estat obtingudes per la càmera anomenada JunoCam en color i en llum visible. Malgrat que no tenen valor científic per elles mateixes, el material generat per aquesta càmera facilita informació contextual de gra ajuda per a la resta d'instruments de la sonda. Més informació a Juno-NASA

13 desembre 2016

Es creia que ASAAAN-15lh, un punt de llum en una galàxia llunyana extraordinàriament lluminós, era la supernova més brillant mai vista. (Vegeu la noticia del 13 de juliol de 2015). Però ara noves observacions de diversos observatoris, entre ells l’ESO, han posat en dubte aquesta classificació. De fet, un grup d’astrònoms proposa que la font va ser un esdeveniment més extrem i més excepcional: un forat negre que gira molt ràpidament que destrossa una estrella, similar al Sol, que va passar massa propera. El fenomen es denomina “esdeveniment de disrupció de marea” i fins ara només s’ha observat unes deu vegades. L’estrella es converteix amb un espagueti; i els xocs entre les restes i el calor d’acreció desencadenen una explosió de llum. Més informació a l’ESO.

12 desembre 2016
El Consell del European Southern Observatoiry (ESO) ha nombrat a Xavier Barcons, de 57 anys d’edat, com a pròxim director general. Assumirà el càrrec el dia 1 de setembre de 2017, quan s’acabi el mandat de l’actual director, Tim de Zeeuw. Xavier Barcons es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona, fent els estudis de doctorat a l’Universidad de Cantabria, el 1985, en la temàtica dels plasmes calents i el medi intergalàctic. Desprès d’una estança a Cambridge, UK, va tornar a Cantabria, on el 1995 va participar en la fundació del IFCA (Instituto de Física de Cantabría), centre al qual segueix adscrit. Un dels punts principals durant el seu mandat serà la construcció de l’European Extremely Large Telescope, el telescopi de més gran envergadura i potencia de la seva classe. Més informació a l’ESO.

8 desembre 2016
Després d’analitzar les dades d’un nou sondeig de galàxies amb el telescopi de rastreig del VLT de l’ESO, a Xile, els resultats suggereixen que la matèria fosca podria ser menys densa i estar distribuïda de forma més uniforme a l’espai del que es pensava. Un equip internacional ha utilitzat les dades del sondeig KiDS (Kilo Degree Survey) per a estudiar de quina manera la llum d’uns quinze milions de galàxies distants es veu afectada per la influencia gravitacional de la matèria en les escales més grans de l’Univers. Els resultats semblen estar en desacord amb els anteriors resultats del satèl·lit Planck i obligaran a revisar els models sobre cóm ha crescut l’Univers d’ençà dels seus inicis fins a l’actualitat. Més informació a l’ESO.

4 desembre 2016
Un equip internacional, en el qual participa l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), ha descobert que les galàxies més grans de l’Univers es formen en núvols de gas fred. La troballa, que ha estat possible fent servir radiotelescopis a Australia i EEUU, és publica a la revista Science. Fins ara es creia que les supergalàxies es formaven a través de la unió de galàxies més petites sota l’acció de la gravetat. L’estudi d’un cúmul embrionari de galàxies, on es forma una supergalàxia, denominada Spiderweb, situada a 10.000 milions d’anys llum, ha detectat que les galàxies que es fusionen estan dins d’una gran boira de gas fred. Els estudis suggereixen ara que la supergalàxia es condensa directament del núvol de gas fred. Més informació a l’IAC.

2 desembre 2016

El satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter ha descobert que Utopia Planitia té gel subterrani en una quantitat que supera l’aigua que conté el Llac Superior a Amèrica del Nord. Fent servir l’instrument Shallow Radar (SHARAD) s’ha descobert una extensa àrea de gel subterrani, amb un espessor de entre 80 i 170 m, que conté entre un 50 i un 80 por cent de aigua gelada barrejada amb partícules sòlides. A la latitud d’Utopia Planitia el gel se sublima en vapor d’aigua de seguida; per tant s’amaga sota una capa seca d’uns metres de gruix sota la superfície. Se suposa que antigament la regió estava coberta per una glacera de gel quan la inclinació de l’eix de Mart era superior a l’actual. Més informació a la NASA.

1 desembre 2016
Astrònoms de la Universitat d’Arizona han estudiat amb detall un dels asteroides més petits coneguts. Denominat 2015 TC25, té un diàmetre de només 2 m i es un dels objectes propers a la Terra més brillants ja que reflecteix el 60 por cent de la llum solar que l’il·lumina. Té una superfície similar a un rar tipus de meteorits molt reflexius denominats aubrites. Les aubrites contenen minerals clars, en gran part silicats, formats en un ambient basàltic sense oxigen a altes temperatures. Només un de cada mil meteorits són d’aquesta classe. Té un període de rotació de només 2,23 minuts i una forma irregular. Més informació a l’Observatori Lowell.