L'ASTRONÒMICA

13 abril 2017

Fent servir el Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’han obtingut interessants dades sobre el cos planetari 2014 UZ224, conegut informalment com DeeDee. Està situat a l’extrem més llunyà del cinturó de Kuiper, només superat en distància pel planeta nan Eris. S’ha mesurat el seu diàmetre al voltant dels 635 km, dos terços del diàmetre de Ceres. Amb aquesta mida té suficient massa per a ser esfèric, criteri necessari per ser considerat un planeta nan. Està situat a 92 AU del Sol; amb aquesta distància tarda 1.100 anys per completar la seva òrbita. La llum viatja durant 13 hores per arribar a la Terra. Més informació a ALMA.

12 abril 2017

Investigadors de la Universitat de Waterloo han aconseguit capturar la primera imatge d’un pont de matèria fosca que connecta dues galàxies. La imatge mostra les dues galàxies en color blanc i el pont de matèria fosca en color vermell. L’observació confirma la predicció que la matèria fosca forma una espècie de xarxa que uneix les galàxies entre si. La imatge s’ha aconseguit a través d’observar els febles efectes gravitacionals que la matèria fosca provoca en 23.000 parells de galàxies llunyanes situades a 4.500 milions d’anys llum. Més informació a la Royal Astronomical Society.

11 abril 2017

El dia 19 d’abril un asteroide relativament gran passarà a només 1,8 milions de km de la Terra (4,6 vegades la distància lunar). Denominat 2014 JO25, fou descobert el 2014 pel programa Catalina Sky Survey un projecte de la NASA per observar NEOs. Les observacions indiquen que té una mida d’uns 650 m i que el seu albedo és la meitat del de la Lluna. L’asteroide s’acosta en la direcció del Sol, i només serà visible durant la nit després del dia 19. La màxima magnitud prevista se situa al voltant de la 11, per tant serà observable amb telescopis modestos durant alguns dies, ja que s’allunyarà a gran velocitat. Les efemèrides es poden trobar al Minor Planet Center. Més informació a la NASA.

8 abril 2017

Aquesta setmana l’Event Horizon Telescope (EHT) ha començat una campanya, que durarà 10 dies, per intentar capturar per primera vegada la imatge directa de forat negre al centre de la nostra galàxia. L’EHT és un telescopi virtual derivat d’unir diversos radiotelescopis distribuïts al llarg del planeta. L’últim radiotelescopi connectat es l’ALMA a Xile. Ara la direcció del EHT s’ha proposat un gran repte: al llarg d’aquests dies aconseguir per primera vegada mesurar el diàmetre de l’horitzó d’esdeveniments del forat negre al centre de la nostra galàxia. Els càlculs teòrics oscil•len entre unes poques dècimes fins a unes 100 UA. Més informació a EHT i ALMA.

2 abril 2017

Observacions dutes a terme pel VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, han revelat que hi ha formació estel•lar dins de les potents emissions de material emeses des dels forats negres supermassius. L’estudi s’ha fet en una col•lisió entre dues galàxies, conegudes com IRAS F23128-5919. Aquestes galàxies es troben a uns 600 milions d’anys llum de la Terra. Al forat negre supermassiu situat al centre de la galàxia més al sud, s’ha trobat la primera evidència clara de que hi ha estrelles naixent al seu interior. Aquestes estrelles deuen tenir menys de unes poques desenes de milions de anys i l’anàlisi preliminar suggereix que són més càlides i més lluminoses que les estrelles formades en altres entorns. Viatgen a velocitats molt grans, allunyant-se del centre de la galàxia. El descobriment proporciona una nova i emocionant informació que podria millorar la nostra comprensió d’alguns enigmes de l’astrofísica, com ara cóm adquireixen les seves formes certes galàxies; cóm s’enriqueix l’espai intergalàctic amb elements pesats; i fins i tot, d’on pot provenir la inexplicable radiació de fons infraroja. Més informació a l’ESO.

29 març 2017

El sistema de galàxies Was 49 consta d’una gran galàxia de disc, denominada Was 49a, que s’uneix amb una petita galàxia nana, denominada Was 49b. La galàxia nana té una òrbita al voltant de la gran galàxia de disc a uns 26.000 anys llum del seu centre. Observacions recents del NuSTAR (Nuclear Spectroscopic Telescope Array), de la NASA, han descobert que la galàxia nana es molt més lluminosa en raigs X que la galàxia de disc. Per tant la galàxia nana té al seu centre un supermassiu forat negre molt més gran del que s’esperava. Aquest sistema es únic ja que no concorda amb allò esperat en los xocs de galàxies. Se suposa que las galàxies nanes no poden tenir forats negres tant massius i que en los xocs de galàxies el forat negre de la galàxia gran es torna actiu quan devora la matèria moguda per las marees de la col•lisió. Més informació al JPL.

27 març 2017

Els forats negres de gran massa es troben a prop del centre de les galàxies on s’han format. És per tant sorprenent trobar un forat negre supermassiu a les afores d’una galàxia. El Hubble Space Telescope ha trobat un d’aquests cassos observant un quàsar que té una imatge que està molt lluny del centre de la galàxia que el conté. Amb una massa al voltant de mil milions de sols es tracta del forat negre més massiu trobat lluny del centre galàctic. L’explicació més probable de l’energia que l’ha desplaçat és que el forat negre actual va ser impulsat per les ones gravitacionals després d’una unió de dos forats negres situats al centre de dos galàxies en col•lisió. Més informació al Hubble.

25 març 2017

La veïna galàxia d’Andròmeda presenta una font molt intensa de raigs X d’alta energia que, fins ara, no s’havia resolt la seva identitat. Observacions del NuSTAR (Nuclear Spectroscopic Telescope Array) de la NASA han permès identificar un objecte responsable d’aquesta emissió. L’objecte, denominat Swift J0042.6+4112, és un possible púlsar. Aquesta interpretació prové de l’espectre de raigs X mesurat per NuSTAR que coincideix amb els espectres dels púlsars coneguts a la Via Làctia. Segurament es tracta d’una estrella doble, on el material de l’estrella veïna es absorbit pel púlsar. La potència del púlsar en raigs X és tant intensa que domina fins i tot l’emissió del forat negre de la galàxia. Més informació al JPL.

24 març 2017

Examinant les fotografies obtingudes durant dos anys per la sonda Rossetta de l’ESA del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko es poden veure diferents tipus de canvis en la seva superfície. La localització i el detall de cadascun d’aquests canvis es poden trobar amb gran detall en aquesta pàgina web de l’ESA.

24 març 2017

Un estudi de la NASA calcula que l’última erupció de volcà Arsia Mons de Mart va tenir lloc ara fa uns 50 milions d’anys. Arsia Mons és el volcà situat més al sud del trio de volcans conegut com Tharsis Montes. Igual que els altres volcans, Arsia Mons es va edificar durant milions d’anys; per tant la seva història està soterrada per les successives erupcions. La més recent activitat es creu que ocorregué en la caldera superior, on s’han identificat 29 erupcions diferents. Es creu que el pic d’activitat del volcà va tenir lloc ara fa uns 150 milions d’anys. Més informació a la NASA.