L'ASTRONÒMICA

2 abril 2017

Observacions dutes a terme pel VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, han revelat que hi ha formació estel•lar dins de les potents emissions de material emeses des dels forats negres supermassius. L’estudi s’ha fet en una col•lisió entre dues galàxies, conegudes com IRAS F23128-5919. Aquestes galàxies es troben a uns 600 milions d’anys llum de la Terra. Al forat negre supermassiu situat al centre de la galàxia més al sud, s’ha trobat la primera evidència clara de que hi ha estrelles naixent al seu interior. Aquestes estrelles deuen tenir menys de unes poques desenes de milions de anys i l’anàlisi preliminar suggereix que són més càlides i més lluminoses que les estrelles formades en altres entorns. Viatgen a velocitats molt grans, allunyant-se del centre de la galàxia. El descobriment proporciona una nova i emocionant informació que podria millorar la nostra comprensió d’alguns enigmes de l’astrofísica, com ara cóm adquireixen les seves formes certes galàxies; cóm s’enriqueix l’espai intergalàctic amb elements pesats; i fins i tot, d’on pot provenir la inexplicable radiació de fons infraroja. Més informació a l’ESO.

29 març 2017

El sistema de galàxies Was 49 consta d’una gran galàxia de disc, denominada Was 49a, que s’uneix amb una petita galàxia nana, denominada Was 49b. La galàxia nana té una òrbita al voltant de la gran galàxia de disc a uns 26.000 anys llum del seu centre. Observacions recents del NuSTAR (Nuclear Spectroscopic Telescope Array), de la NASA, han descobert que la galàxia nana es molt més lluminosa en raigs X que la galàxia de disc. Per tant la galàxia nana té al seu centre un supermassiu forat negre molt més gran del que s’esperava. Aquest sistema es únic ja que no concorda amb allò esperat en los xocs de galàxies. Se suposa que las galàxies nanes no poden tenir forats negres tant massius i que en los xocs de galàxies el forat negre de la galàxia gran es torna actiu quan devora la matèria moguda per las marees de la col•lisió. Més informació al JPL.

27 març 2017

Els forats negres de gran massa es troben a prop del centre de les galàxies on s’han format. És per tant sorprenent trobar un forat negre supermassiu a les afores d’una galàxia. El Hubble Space Telescope ha trobat un d’aquests cassos observant un quàsar que té una imatge que està molt lluny del centre de la galàxia que el conté. Amb una massa al voltant de mil milions de sols es tracta del forat negre més massiu trobat lluny del centre galàctic. L’explicació més probable de l’energia que l’ha desplaçat és que el forat negre actual va ser impulsat per les ones gravitacionals després d’una unió de dos forats negres situats al centre de dos galàxies en col•lisió. Més informació al Hubble.

25 març 2017

La veïna galàxia d’Andròmeda presenta una font molt intensa de raigs X d’alta energia que, fins ara, no s’havia resolt la seva identitat. Observacions del NuSTAR (Nuclear Spectroscopic Telescope Array) de la NASA han permès identificar un objecte responsable d’aquesta emissió. L’objecte, denominat Swift J0042.6+4112, és un possible púlsar. Aquesta interpretació prové de l’espectre de raigs X mesurat per NuSTAR que coincideix amb els espectres dels púlsars coneguts a la Via Làctia. Segurament es tracta d’una estrella doble, on el material de l’estrella veïna es absorbit pel púlsar. La potència del púlsar en raigs X és tant intensa que domina fins i tot l’emissió del forat negre de la galàxia. Més informació al JPL.

24 març 2017

Examinant les fotografies obtingudes durant dos anys per la sonda Rossetta de l’ESA del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko es poden veure diferents tipus de canvis en la seva superfície. La localització i el detall de cadascun d’aquests canvis es poden trobar amb gran detall en aquesta pàgina web de l’ESA.

24 març 2017

Un estudi de la NASA calcula que l’última erupció de volcà Arsia Mons de Mart va tenir lloc ara fa uns 50 milions d’anys. Arsia Mons és el volcà situat més al sud del trio de volcans conegut com Tharsis Montes. Igual que els altres volcans, Arsia Mons es va edificar durant milions d’anys; per tant la seva història està soterrada per les successives erupcions. La més recent activitat es creu que ocorregué en la caldera superior, on s’han identificat 29 erupcions diferents. Es creu que el pic d’activitat del volcà va tenir lloc ara fa uns 150 milions d’anys. Més informació a la NASA.

19 març 2017

Un equip d’astrònoms dirigit per Reinhard Genzel, de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre, ha utilitzat el VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, per mesurar la rotació de sis galàxies massives amb formació estel•lar en el Univers distant en el moment de màxima formació de galàxies, ara fa 10.000 milions d’anys. Van descobrir que a diferència de les galàxies espirals de l’Univers actual, las regions exteriors d’aquestes galàxies distants semblen girar més lentament que les regions més properes al nucli, suggerint que hi ha menys matèria fosca del que s’esperava. L’efecte és més marcat a mesura que es mira més lluny en l’Univers primitiu. Això suggereix que entre els 3.000 i 4.000 milions d’anys desprès del Big Bang, el gas en les galàxies ja s’havia condensat eficientment en discos, però que els halos de matèria fosca al seu voltant eren molt més grans i estaven més dispersos. Sembla que la matèria fosca va necessitar milers de milions d’anys per condensar-se, per la qual cosa el seu efecte dominant només es veu avui en dia. Més informació a l’ESO.

13 març 2017

La sonda Cassini va obtenir, el dia 7 de març, les imatges més detallades del satèl•lit Pan, que es troba dins d’una divisió en els anells de Saturn. La imatge fou obtinguda a només 24.572 km del satèl•lit. Les imatges revelen l’estranya forma d’aquest satèl•lit. Es poden veure a NASA.

11 març 2017

Ara fa uns sis milions d’anys el forat negre al centre de la nostra galàxia va tenir un fastuós banquet engolint un gran núvol d’hidrogen interestel•lar. Es poden veure les restes del fenomen en forma de bombolles de plasma calent que s’estenen cap a dalt i cap a baix respecte del pla de la galàxia. Aquestes bombolles invisibles, amb una massa equivalent a milions de sols, es denominen bombolles de Fermi ja que van ser descobertes en raigs gamma pel telescopi Fermi de la NASA el 2010. Ara el telescopi Hubble ha estudiat la bombolla del nord, mesurant la velocitat dels gasos, basant-se en l’observació espectroscòpica de 47 quàsars distants. Anant marxa enrere es pot comprovar la data de l’esdeveniment, passat fa sis milions d’anys. Més informació al Hubble.

10 març 2017

Un equip d’astrònoms ha fet servir l’ALMA per a detectar una enorme massa de pols d’estrelles en una galàxia vista quan l’Univers només tenia el quatre per cent de la seva edat actual. És la galàxia A2744_YD4, la més jove i la més llunyana vista per l’ALMA. Es van sorprendre al veure que aquesta jove galàxia conté una gran quantitat de pols interestel•lar, pols format per la mort d’una generació anterior d’estrelles. És la galàxia més distant on s’ha observat pols. El VLT (Very Large Telescope) ha confirmat que veiem la galàxia quan l’Univers només tenia uns 600 milions d’anys, en el període en el que s’estaven formant les primeres estrelles i galàxies. Les observacions de l’ALMA detectaren la brillant emissió de l’oxigen ionitzat; és la més distant i, per tant, la detecció més antiga d’oxigen a l’Univers. Més informació a l’ESO.