L'ASTRONÒMICA

30 gener 2018

La galàxia A1689811 s’ha vist que és la galàxia espiral coneguda a major distància de la Terra. La galàxia A1689811 és una galàxia amplificada per efectes gravitacionals pel cúmul Abell 1689 de la constel•lació de Virgo. El cúmul està a 2.200 milions d’anys de Terra, en canvi la galàxia es troba a uns 11.000 milions d’anys en el passat; uns 2.600 milions d’anys després del Big Bang. És molt estrany trobar galàxies espirals a aquesta distància. Fins ara la galàxia espiral més distant era Q2343-BX442 situada a 3.300 milions d’anys després del Big Bang. Més informació a Phys.org.

18 gener 2018

Fent servir l’instrument MUSE de l’ESO, instal•lat al Very Large Telescope, a Xile, un equip d’astrònoms ha descobert una estrella al cúmul globular NGC 3201, a la constel•lació de Vela, que es comporta d’una manera molt estranya. Es mou cap endarrere i cap endavant a velocitats d’alguns centenars de milers de quilòmetres por hora, amb un patró que es repeteix cada 167 dies. Sembla estar orbitant un forat negre invisible. De les propietats de l’estrella s’ha determinat que té 0,8 vegades la massa de nostre Sol, i la massa de la seva misteriosa companya s’ha calculat al voltant de 4,36 vegades la massa del Sol, por la qual cosa, segurament, es tracta d’un forat negre. Es tractaria del primer forat negre amb massa estel•lar inactiu d’aquests tipus detectat en un cúmul globular i el primer trobat per la detecció directa de la seva força gravitacional. Aquest important descobriment té una gran repercussió en la nostra comprensió de la formació dels cúmuls globulars, de forats negres al seu interior i dels orígens d’esdeveniments d’ones gravitacionals. Més informació a l’ESO.

15 gener 2018

A través dels telescopis Hubble i Spitzer s’ha aconseguit compondre una imatge detallada d’una galàxia gràcies al fenomen de lent gravitacional. La galàxia denominada SPT0615-JD existia quan l’Univers només tenia uns 500 milions d’anys, fa 13.300 milions d’anys. Es coneixen altres galàxies d’aquella mateixa època, però nomes s’han vist com a punts de llum vermella. En aquest cas la lent gravitacional ha permès amplificar la seva brillantor i veure la seva forma com un arc d’uns 2 arcsegons. Els anàlisis preliminars suggereixen que es tracta d’una galàxia petita, amb una massa d’uns 3.000 milions de sols, una centèsima part de la Via Làctia. Té una mida de només uns 2.500 anys llum, la meitat del Petit Núvol de Magalhães. Es considera que es tracta d’una galàxia prototípica de les joves galàxies que emergiren en aquesta època després del Big Bang. Més informació al JPL.

15 gener 2018

Investigadors del Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA han descobert vuit llocs on espessos dipòsits de gel d’aigua es troben en escarpaments exposats a l’erosió. Són en latituds mitjanes, entre 55 i 58 graus, i tenen una inclinació de fins a 55 graus. Els dipòsits de gel gairebé pur, pintats en blau a la foto, estan coberts per un aglomerat de gel, roques i pols d’un o dos metres de gruix. S’ignora l’origen d’aquets escarpaments, però quan estan exposats s’amplien degut a la sublimació del gel. Tenen un gruix d’uns 100 m. Més informació a la NASA.

13 gener 2018

Els primers sis segments hexagonals pel mirall principal de l’ELT (Extremely Large Telescope) de l’ESO, han estat fabricats amb èxit per l’empresa alemanya SCHOTT a les seves instal•lacions de Magúncia. Aquests segments formen part del mirall principal de 39 metros de l’ELT que, quan s’hagi acabat, tindrà 798 segments en total. Cada segment mesura 1,4 m i té un gruix de 5 cm. L’ELT serà el telescopi òptic més gran del món quan vegi la primera llum el 2024. Més informació a l’ESO.

8 gener 2018

A la regió de 30 Doradus, a la nebulosa de la Taràntula, al Gran Núvol de Magalhães, s’ha detectat una superabundància d’estrelles molt massives. Amb el Very Large Telescope de l’ESO s’ha observat prop de 1.000 estrelles massives, entre les quals unes 250, que tenen masses entre 15 i 200 vegades la massa solar, s’han analitzat per determinar la funció de massa inicial (FMI), es a dir, la distribució de masses inicials en una població d’estrelles. Els resultats de l’estudi suggereixen que la major part de la massa no es troba en estrelles petites sinó en estrelles massives. Les estrelles massives interfereixen al seu entorn a través de vents estel•lars o a través de supernoves. Aquesta observació pot ajudar a comprendre el procés a través del qual es va passar de l’Univers inicial al que podem veure avui en dia. Més informació a AAAS.

6 gener 2018

L’estrella Tabby, a la constel•lació de Cygnus, és una estrella de tipus mitjà, un 50% més gran que el Sol, 1.000 graus més calenta i situada a només 1.000 anys llum de distància. De manera no explicada l’estrella mostra unes variacions de llum de forma esporàdica. Es desconeix la causa de l‘inusual patró de llum de l’estrella, i fins i tot s’ha arribat a especular que es tracta d’una megaestructura alienígena. Fou descoberta fa uns cinc anys a través del programa d’astrònoms aficionats “Caçadors de planetes” que revisa les dades de la missió Kepler de la NASA. Durant l’any 2017 un equip internacional, en el que participen investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias i de la Universidad de la Laguna, ha estudiat l’estrella esperant disminucions de brillantor. S’ha vist que els diferents colors de la seva llum es bloquegen de manera diferent, lo qual suggereix que no es tracta d’un planeta, o una estructura, sinó d’un núvol de pols. S’espera que l’estrella mostri atenuacions fortes, de l’ordre del 10 o 20% com va passar amb les observacions de Kepler ara fa uns cinc anys. La hipòtesis és que hi ha un cos amagat dins del núvol de pols. Més informació a IAC.

28 desembre 2017

Després de reparar els danys soferts pel pas de l’huracà Maria sobre Puerto Rico el radiotelescopi d’Arecibo ha obtingut imatges d’alta resolució de l‘asteroide (3200) Phaethon. L’asteroide és esferoïdal, té una depressió d’alguns centenars de metres a prop de l’equador i una taca fosca prop d’un dels pols. La mida de l’asteroide és d’uns 6 km, 1 km més gran de l’esperat a priori. Phaethon és el segon en mida dels asteroides propers a la Terra classificats com a potencialment perillosos degut a la seva mida i a estar propers a la Terra. Més informació a la NASA.

24 desembre 2017

Fent servir el Very Large Telescope de l’ESO, s’ha observat, per primera vegada de forma directa, la superfície d’una gegant vermella similar a com estarà el nostre Sol d’aquí a uns 5.000 milions d’anys. La estrella és Pi1 Gruis i es poden observar els patrons de granulació, les cèl•lules convectives, a la seva superfície. Aquesta estrella té una massa 1,5 vegades la del Sol, però té unes 350 vegades el diàmetre del Sol y està a 530 anys llum de la Terra. Cada cèl•lula cobreix més d’un quart del diàmetre de l’estrella i té una mida propera a 120 milions de quilòmetres. Estudis previs de Pi1 Gruis van descobrir una bombolla de matèria a 0,9 anys llum de l’estrella central, una matèria que, es creu, fou expulsada ara fa uns 20.000 anys. Més informació a l’ESO.

14 desembre 2017

Un equip internacional d’astrònoms ha produït el mapa més detallat de les òrbites de galàxies pertanyents al nostre supercúmul local. Es mostren els moviments de 1.400 galàxies situades fins a uns 100 milions d’anys llum de la Via Làctia. La majoria de les galàxies son atretes pel cúmul de Virgo, representat en color púrpura, situat a 50 milions d’anys llum. A prop d’unes mil d’aquestes galàxies en el futur s’uniran al cúmul de Virgo, totes les que ara estan a menys d’uns 40 milions d’anys llum. La Via Làctia, representada en color vermell, i les galàxies del cúmul local no es troben en aquest grup de captura. Més informació a la Universitat de Hawai.