L'ASTRONÒMICA

12 maig 2017

Un estudi combinant observacions del telescopi Hubble i del telescopi Spitzer ha establert que l’exoplaneta HAT-P-26b té una atmosfera primitiva composta casi exclusivament per hidrogen i heli. L’estrella a que pertany HAT-P-26b està localitzada a 437 anys llum i té una edat dues vegades més llarga que la del Sol. Els anàlisis d’aquest planeta són els més detallats que s’han fet amb un «Neptú calent», és a dir, un planeta de la mida de Neptú que està molt a prop de l’estrella. Els anàlisis han mostrat que l’atmosfera està lliure de núvols i que té bastant d’aigua, encara que el planeta no és un planeta aquós. La metalicitat d’HAT-P-26b és de 4,8, molt pròxima a la de Júpiter i molt per sota de la d’Urà i Neptú que estan al voltant de la 100. Això demostra que està composta bàsicament per hidrogen i heli. Més informació a Spitzer.  

2 maig 2017

La sonda Cassini de la NASA ha començat l’última etapa de la seva extensa vida. A partir del 22 d’abril, després del seu darrer pas a prop del satèl•lit Titan, l’òrbita de la sonda passa entre els anells y la superfície del planeta. Recorrerà 22 òrbites, amb un període de 6,5 dies, fins el dia 15 de setembre. Aleshores s’endinsarà fins l’atmosfera de Saturn i desapareixerà. El primer pas va tenir lloc el dia 27 d’abril, quan va passar a 3.000 km de Saturn (en la zona on l’atmosfera té una pressió d’1 bar) i a 300 km del límit més intern dels anells. A la pàgina web de Cassini es troba una gran quantitat d’informació. AQUI.

24 abril 2017

Un exoplaneta que orbita al voltant d’una estrella nana roja, a 40 anys llum de la Terra, podria fer-se amb el títol de "millor lloc per a buscar signes de vida més enllà del Sistema Solar". Fent servir l’instrument HARPS, de l’ESO, instal•lat a La Silla, junt amb altres telescopis, un equip internacional d’astrònoms ha descobert una “superterra” en la zona habitable de la feble estrella LHS 1140. Aquest món és una mica més gran i més massiu que la Terra i és probable que hagi conservat la major part de la seva atmosfera. Això, ajuntat al fet que la seva òrbita passa pel davant de l’estrella, el converteix en un dels futurs objectius més interessants per desenvolupar estudis atmosfèrics. Més informació a l’ESO.

21 abril 2017

Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press) l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model on prediu que la majoria de planetes habitables estan dominats per oceans que en cobririen més del 90 % de la superfície. En un planeta així, dominat per l’aigua, on quasi tota la terra estigues submergida, la vida de la nostra espècie no seria possible. El fet que la Terra estigui en el límit, amb un 71% d’aigua, es coherent amb el principi de selecció antròpica, una idea principalment aplicada en l’àmbit cosmològic i que defensa que qualsevol teoria vàlida sobre l’Univers ha de ser coherent amb l’existència de l’ésser humà. Més informació a la Universitat de Barcelona.

19 abril 2017

Despreniments massius similars als que passen a la Terra s’observen al sol gelat de Ceres segons un estudi del Georgia Institute of Technology. Aquest fet incrementa l’evidència de que Ceres té una important quantitat d’aigua. S’han classificat tres tipus de despreniments. Els de tipus I són relativament rodons, similars als que passen a les geleres terrestres. Els de tipus II són els més comuns a Ceres; són similars als depòsits deixats per les allaus terrestres. Són més prims i més llargs que els de tipus I. Els de tipus III apareixen quan el gel s’ha fos a causa d’un impacte; normalment estan associats a cràters d’impacte. Més informació a Georgia Tech.

15 abril 2017

Al satèl•lit Enceladus de Saturn es creu, a partir de les observacions de la sonda Galileo, que existeix un oceà d’aigua líquida a sobre de la superfície sòlida, per sota del gel més extern. A causa de las marees, el satèl•lit s’escalfa i es produeixen erupcions d’aigua salada, gasos y minerals al pol sud. Analitzant aquestes erupcions es creu ara que al satèl•lit es produeix activitat hidrotermal deguda a la presència de cristalls de silici, de metà i, sobretot, d’hidrogen molecular. A la Terra, on es produeixen aquests esdeveniments, s’hi troba gran quantitat de bacteris i altres microorganismes, com també complexos organismes multicel•lulars. Alguns investigadors creuen que, en aquestes condicions, podria existir vida a Enceladus. Més informació a la NASA.

13 abril 2017

Fent servir el Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’han obtingut interessants dades sobre el cos planetari 2014 UZ224, conegut informalment com DeeDee. Està situat a l’extrem més llunyà del cinturó de Kuiper, només superat en distància pel planeta nan Eris. S’ha mesurat el seu diàmetre al voltant dels 635 km, dos terços del diàmetre de Ceres. Amb aquesta mida té suficient massa per a ser esfèric, criteri necessari per ser considerat un planeta nan. Està situat a 92 AU del Sol; amb aquesta distància tarda 1.100 anys per completar la seva òrbita. La llum viatja durant 13 hores per arribar a la Terra. Més informació a ALMA.

12 abril 2017

Investigadors de la Universitat de Waterloo han aconseguit capturar la primera imatge d’un pont de matèria fosca que connecta dues galàxies. La imatge mostra les dues galàxies en color blanc i el pont de matèria fosca en color vermell. L’observació confirma la predicció que la matèria fosca forma una espècie de xarxa que uneix les galàxies entre si. La imatge s’ha aconseguit a través d’observar els febles efectes gravitacionals que la matèria fosca provoca en 23.000 parells de galàxies llunyanes situades a 4.500 milions d’anys llum. Més informació a la Royal Astronomical Society.

11 abril 2017

El dia 19 d’abril un asteroide relativament gran passarà a només 1,8 milions de km de la Terra (4,6 vegades la distància lunar). Denominat 2014 JO25, fou descobert el 2014 pel programa Catalina Sky Survey un projecte de la NASA per observar NEOs. Les observacions indiquen que té una mida d’uns 650 m i que el seu albedo és la meitat del de la Lluna. L’asteroide s’acosta en la direcció del Sol, i només serà visible durant la nit després del dia 19. La màxima magnitud prevista se situa al voltant de la 11, per tant serà observable amb telescopis modestos durant alguns dies, ja que s’allunyarà a gran velocitat. Les efemèrides es poden trobar al Minor Planet Center. Més informació a la NASA.

8 abril 2017

Aquesta setmana l’Event Horizon Telescope (EHT) ha començat una campanya, que durarà 10 dies, per intentar capturar per primera vegada la imatge directa de forat negre al centre de la nostra galàxia. L’EHT és un telescopi virtual derivat d’unir diversos radiotelescopis distribuïts al llarg del planeta. L’últim radiotelescopi connectat es l’ALMA a Xile. Ara la direcció del EHT s’ha proposat un gran repte: al llarg d’aquests dies aconseguir per primera vegada mesurar el diàmetre de l’horitzó d’esdeveniments del forat negre al centre de la nostra galàxia. Els càlculs teòrics oscil•len entre unes poques dècimes fins a unes 100 UA. Més informació a EHT i ALMA.