L'ASTRONÒMICA

24 març 2017

Un estudi de la NASA calcula que l’última erupció de volcà Arsia Mons de Mart va tenir lloc ara fa uns 50 milions d’anys. Arsia Mons és el volcà situat més al sud del trio de volcans conegut com Tharsis Montes. Igual que els altres volcans, Arsia Mons es va edificar durant milions d’anys; per tant la seva història està soterrada per les successives erupcions. La més recent activitat es creu que ocorregué en la caldera superior, on s’han identificat 29 erupcions diferents. Es creu que el pic d’activitat del volcà va tenir lloc ara fa uns 150 milions d’anys. Més informació a la NASA.

19 març 2017

Un equip d’astrònoms dirigit per Reinhard Genzel, de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre, ha utilitzat el VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, per mesurar la rotació de sis galàxies massives amb formació estel•lar en el Univers distant en el moment de màxima formació de galàxies, ara fa 10.000 milions d’anys. Van descobrir que a diferència de les galàxies espirals de l’Univers actual, las regions exteriors d’aquestes galàxies distants semblen girar més lentament que les regions més properes al nucli, suggerint que hi ha menys matèria fosca del que s’esperava. L’efecte és més marcat a mesura que es mira més lluny en l’Univers primitiu. Això suggereix que entre els 3.000 i 4.000 milions d’anys desprès del Big Bang, el gas en les galàxies ja s’havia condensat eficientment en discos, però que els halos de matèria fosca al seu voltant eren molt més grans i estaven més dispersos. Sembla que la matèria fosca va necessitar milers de milions d’anys per condensar-se, per la qual cosa el seu efecte dominant només es veu avui en dia. Més informació a l’ESO.

13 març 2017

La sonda Cassini va obtenir, el dia 7 de març, les imatges més detallades del satèl•lit Pan, que es troba dins d’una divisió en els anells de Saturn. La imatge fou obtinguda a només 24.572 km del satèl•lit. Les imatges revelen l’estranya forma d’aquest satèl•lit. Es poden veure a NASA.

11 març 2017

Ara fa uns sis milions d’anys el forat negre al centre de la nostra galàxia va tenir un fastuós banquet engolint un gran núvol d’hidrogen interestel•lar. Es poden veure les restes del fenomen en forma de bombolles de plasma calent que s’estenen cap a dalt i cap a baix respecte del pla de la galàxia. Aquestes bombolles invisibles, amb una massa equivalent a milions de sols, es denominen bombolles de Fermi ja que van ser descobertes en raigs gamma pel telescopi Fermi de la NASA el 2010. Ara el telescopi Hubble ha estudiat la bombolla del nord, mesurant la velocitat dels gasos, basant-se en l’observació espectroscòpica de 47 quàsars distants. Anant marxa enrere es pot comprovar la data de l’esdeveniment, passat fa sis milions d’anys. Més informació al Hubble.

10 març 2017

Un equip d’astrònoms ha fet servir l’ALMA per a detectar una enorme massa de pols d’estrelles en una galàxia vista quan l’Univers només tenia el quatre per cent de la seva edat actual. És la galàxia A2744_YD4, la més jove i la més llunyana vista per l’ALMA. Es van sorprendre al veure que aquesta jove galàxia conté una gran quantitat de pols interestel•lar, pols format per la mort d’una generació anterior d’estrelles. És la galàxia més distant on s’ha observat pols. El VLT (Very Large Telescope) ha confirmat que veiem la galàxia quan l’Univers només tenia uns 600 milions d’anys, en el període en el que s’estaven formant les primeres estrelles i galàxies. Les observacions de l’ALMA detectaren la brillant emissió de l’oxigen ionitzat; és la més distant i, per tant, la detecció més antiga d’oxigen a l’Univers. Més informació a l’ESO.

3 març 2017

Els asteroides del cinturó principal no presenten cues com els cometes, però s’han documentat uns vint cassos en els quals, per diferents raons, augmenten la seva lluminositat y despleguen una cua de pols. Un grup internacional d’investigadors ha fet servir el Gran Telescopio Canarias (GTC) i el telescopi Canada-France-Hawaii (CFHT) per estudiar P/2016 J1, un asteroide doble que es va descobrir l’any 2016. Els resultats derivats de l’evolució orbital demostren que l’asteroide es va fragmentar fa aproximadament sis anys, per tant el sistema constitueix el parell d’asteroides més jove del Sistema Solar. A més, P/2016 J1 presenta un altre detall important que el converteix en un objecte verdaderament inusual. Els dos fragments es troben activats, es a dir, mostren estructures de pols similars a les dels cometes. És probable que l’activitat d’emissió de pols sigui deguda a la sublimació de gels que va quedar exposats d’ençà del moment de la seva fragmentació. Més informació a l’IAA.

2 març 2017
S’ha observat, amb gran detall, un ultra ràpid vent que es desplaça a una quarta part de la velocitat de la llum i que emana d’un forat negre. S’ha vist, per primera vegada, que el vent pot canviar en només una hora. Fent servir el XMM-Newton de l’ESA i el telescopi NuStar de la NASA s’ha observat el fenomen en l’activa galàxia IRAS 13224-3809. Els forats negres es troben presents en la majoria de galàxies, on consumeixen matèria que es troba al seu voltant, emetent una llum brillant que emana del disc que els envolta. Ocasionalment els forats consumeixen una gran quantitat de gas, emetent un vent ultra ràpid. Es creu que aquests vents poden expandir el gas i suprimir la nova formació d’estrelles en la galàxia. Més informació a la Universitat de Cambridge.

1 març 2017

S’han trobat evidencies d’asteroides en una estrella doble, denominada SDSS 1557, que està composta per una nana blanca i una nana marron. Aquest descobriment podria indicar la presència de planetes semblants a la Terra al voltant de l’estrella. Fins ara tots els planetes trobats en estrelles dobles han sigut gegants gasosos formats a distancies grans del sistema doble. L’existència d’asteroides desmentiria la creença que no es possible que es formin cossos rocosos a prop d’estrelles dobles. Més informació al University College London.

25 febrer 2017

El 23 de febrer de 1987 es va produir la supernova més propera en els darrers 400 anys. L’explosió al Gran Núvol de Magalhães fou la supernova més pròxima d’ençà de la invenció del telescopi i va constituir una revolució en el coneixement de les explosions d’estrelles massives. Per a commemorar aquest aniversari el Telescopi Espacial Hubble, que ha dedicat 27 anys l’estudi d’aquest fenomen, el gener de 2017 ha tret una nova imatge de la resta de la supernova. Aquesta imatge, i també las anteriors i algunes simulacions, es poden trobar a la pàgina web del Hubble.

24 febrer 2017

L’Spitzer Space Telescope ha confirmat l’existència d’un un sistema planetari amb set planetes semblants a la Terra. Tots aquests planetes poden tenir aigua líquida si tenen una atmosfera adequada, amb una probabilitat més gran en els tres que estan a la zona habitable. El sistema planetari es denomina TRAPPIST-1 i està situat a només 40 anys llum de la Terra. Sis planetes podrien ser rocosos mentre que el més llunya podria ser de gel. L’estrella és una nana ultra freda amb una massa en el límit més petit per a generar una estrella. Més informació a Spitzer.