L'ASTRONÒMICA

13 gener 2018

Els primers sis segments hexagonals pel mirall principal de l’ELT (Extremely Large Telescope) de l’ESO, han estat fabricats amb èxit per l’empresa alemanya SCHOTT a les seves instal•lacions de Magúncia. Aquests segments formen part del mirall principal de 39 metros de l’ELT que, quan s’hagi acabat, tindrà 798 segments en total. Cada segment mesura 1,4 m i té un gruix de 5 cm. L’ELT serà el telescopi òptic més gran del món quan vegi la primera llum el 2024. Més informació a l’ESO.

8 gener 2018

A la regió de 30 Doradus, a la nebulosa de la Taràntula, al Gran Núvol de Magalhães, s’ha detectat una superabundància d’estrelles molt massives. Amb el Very Large Telescope de l’ESO s’ha observat prop de 1.000 estrelles massives, entre les quals unes 250, que tenen masses entre 15 i 200 vegades la massa solar, s’han analitzat per determinar la funció de massa inicial (FMI), es a dir, la distribució de masses inicials en una població d’estrelles. Els resultats de l’estudi suggereixen que la major part de la massa no es troba en estrelles petites sinó en estrelles massives. Les estrelles massives interfereixen al seu entorn a través de vents estel•lars o a través de supernoves. Aquesta observació pot ajudar a comprendre el procés a través del qual es va passar de l’Univers inicial al que podem veure avui en dia. Més informació a AAAS.

6 gener 2018

L’estrella Tabby, a la constel•lació de Cygnus, és una estrella de tipus mitjà, un 50% més gran que el Sol, 1.000 graus més calenta i situada a només 1.000 anys llum de distància. De manera no explicada l’estrella mostra unes variacions de llum de forma esporàdica. Es desconeix la causa de l‘inusual patró de llum de l’estrella, i fins i tot s’ha arribat a especular que es tracta d’una megaestructura alienígena. Fou descoberta fa uns cinc anys a través del programa d’astrònoms aficionats “Caçadors de planetes” que revisa les dades de la missió Kepler de la NASA. Durant l’any 2017 un equip internacional, en el que participen investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias i de la Universidad de la Laguna, ha estudiat l’estrella esperant disminucions de brillantor. S’ha vist que els diferents colors de la seva llum es bloquegen de manera diferent, lo qual suggereix que no es tracta d’un planeta, o una estructura, sinó d’un núvol de pols. S’espera que l’estrella mostri atenuacions fortes, de l’ordre del 10 o 20% com va passar amb les observacions de Kepler ara fa uns cinc anys. La hipòtesis és que hi ha un cos amagat dins del núvol de pols. Més informació a IAC.

28 desembre 2017

Després de reparar els danys soferts pel pas de l’huracà Maria sobre Puerto Rico el radiotelescopi d’Arecibo ha obtingut imatges d’alta resolució de l‘asteroide (3200) Phaethon. L’asteroide és esferoïdal, té una depressió d’alguns centenars de metres a prop de l’equador i una taca fosca prop d’un dels pols. La mida de l’asteroide és d’uns 6 km, 1 km més gran de l’esperat a priori. Phaethon és el segon en mida dels asteroides propers a la Terra classificats com a potencialment perillosos degut a la seva mida i a estar propers a la Terra. Més informació a la NASA.

24 desembre 2017

Fent servir el Very Large Telescope de l’ESO, s’ha observat, per primera vegada de forma directa, la superfície d’una gegant vermella similar a com estarà el nostre Sol d’aquí a uns 5.000 milions d’anys. La estrella és Pi1 Gruis i es poden observar els patrons de granulació, les cèl•lules convectives, a la seva superfície. Aquesta estrella té una massa 1,5 vegades la del Sol, però té unes 350 vegades el diàmetre del Sol y està a 530 anys llum de la Terra. Cada cèl•lula cobreix més d’un quart del diàmetre de l’estrella i té una mida propera a 120 milions de quilòmetres. Estudis previs de Pi1 Gruis van descobrir una bombolla de matèria a 0,9 anys llum de l’estrella central, una matèria que, es creu, fou expulsada ara fa uns 20.000 anys. Més informació a l’ESO.

14 desembre 2017

Un equip internacional d’astrònoms ha produït el mapa més detallat de les òrbites de galàxies pertanyents al nostre supercúmul local. Es mostren els moviments de 1.400 galàxies situades fins a uns 100 milions d’anys llum de la Via Làctia. La majoria de les galàxies son atretes pel cúmul de Virgo, representat en color púrpura, situat a 50 milions d’anys llum. A prop d’unes mil d’aquestes galàxies en el futur s’uniran al cúmul de Virgo, totes les que ara estan a menys d’uns 40 milions d’anys llum. La Via Làctia, representada en color vermell, i les galàxies del cúmul local no es troben en aquest grup de captura. Més informació a la Universitat de Hawai.

11 desembre 2017

El 17 de desembre l’asteroide (3200) Faeton passarà a només uns 10,3 milions de km (0,069 UA) del nostre planeta. Es tracta de l’asteroide amb nom que passa més a prop de la Terra. Amb una mida d’uns 5 km podria ocasionar una gran extinció en cas de xocar amb la Terra. L’òrbita d’aquest asteroide s’assembla més a la d’un cometa que a la d’un asteroide, però mai se li ha observat cap coma o cua. Tot i això, s’ha vist que és la font dels meteors Gemínids observables aquest mes. La màxima magnitud, 10,8, serà el dia 14. Es podem trobar les efemèrides al MPC.

7 desembre 2017

Un estudi de la Universitat de Brown ha proporcionat noves evidències de que la capa de gel superficial del satèl•lit Europa de Júpiter pot tenir plaques tectòniques semblants a les terrestres. La presència de plaques tectòniques actives pot tenir importants conseqüències sobre la possibilitat de vida a l’oceà que hi ha a sota del gel superficial. Fent servir models informàtics s’ha vist que hi pot haver subducció, es a dir, que unes plaques se submergeixin sota d’altres cap a l’interior de l’oceà. Aquest fenomen podria proporcionar nutrients per alimentar la vida a l’oceà. Més informació a AAAS.

2 desembre 2017

S’ha publicat un estudi de l’instrument COSIMA de la sonda Rossetta sobre la composició dels grans de pols emesos pel cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. COSIMA va recol•lectar més de 35.000 grans de pols, amb una mida entre 0,01 i 1 mm. Aproximadament un 45 per cent de la seva composició son macromolècules orgàniques, molt riques en carboni. A causa de que el cometa ha passat la major part de la seva vida en la zona gebrada del Sistema Solar, quasi no hi ha materials hidratats, cosa que apunta a que ha conservat el material més primitiu. Si, com es presum, els cometes foren la font principal de molècules orgàniques al començament del planeta Terra, s’infereix que foren en forma d’aquestes macromolècules. Més informació al Max Planck Institute.

23 novembre 2017

Fou descobert el 19 d’octubre de 2017 pel telescopi Pan-STARRS 1, a Hawaii. Les observacions els dos dies següents descobriren que és un objecte que no es va originar dintre del Sistema Solar, sinó que venia de l’espai interestel•lar. Es calcula que una vegada cada any un d’aquests objectes visita el nostre sistema, però son molt dèbils i es mouen molt ràpid, per la qual cosa fins ara no se n’havia vist cap. L’objecte, classificat com un asteroide interestel•lar, ha estat anomenat 1I/2017 U1 ('Oumuamua). Té uns 400 km de longitud i es molt allargat; la seva longitud és deu vegades més gran que el seu gruix. Gira cada 7,3 hores i és molt dens, possiblement rocós amb un gran contingut metàl•lic, i sense quantitats significatives del gel o aigua. És fosc y està enrogit degut a la irradiació de raigs còsmics durant milions d’anys. Més informació a l’ESO.