L'ASTRONÒMICA

1 novembre 2017

La sonda Dawn de la NASA ha vist que l’escorça del planeta nan Ceres és una barreja de gel, sals i materials hidratats, la qual cosa podria dir que ens troben davant les restes d’un antic oceà. A més, un estudi de la sonda suggereix que hi ha una capa tova i fàcil de deformar a sota de la superfície sòlida del planeta nan, la qual suggereix que hi podria haver residus d’aigua en profunditat procedents de l’oceà. Més informació al JPL.

28 octubre 2017

La llum solar pot explicar, simultàniament, la creació i la destrucció de famílies d’asteroides, segons un estudi sobre els Troians de Mart. Es podria explicar la creació de famílies d’asteroides en altres parts del Sistema Solar. Els Troians son asteroides que orbiten en el mateix pla del planeta, però 60 graus por davant o per darrera. Els més coneguts són els de Júpiter, més de 6.000. Als planetes interiors només Mart en té; se’n coneixen deu, el més gran té uns dos km. Dels deu, nou estan al darrera i un al davant. Dels nou asteroides del darrera, vuit tenen òrbites molt semblants. Per tant se suposa que procedeixen de la col•lisió entre dos asteroides. L’estudi suggereix que es van separar entre sí a causa d’una pressió de radiació no balancejada sobre la seva superfície, que provocà que la radiació infraroja irradiés cap a l’espai. Més informació a Science.

24 octubre 2017

La missió s'haurà d'esperar com a mínim uns mesos abans de tornar a trepar roques marcianes. Els operadors no amaguen el seu entusiasme amb l'èxit de les proves dutes a terme a la Terra per a trobar solucions per al problema mecànic que es va produir el desembre de l'any passat i ha impedit utilitzar el trepant des d'aleshores. Després de valorar la possibilitat de reparar el mecanisme d'alimentació o d'utilitzar-lo tal qual, el projecte es va marcar com a objectiu prioritari trobar una manera de trepar que no requereixi l'ús del mecanisme d'alimentació. L'alternativa més prometedora aprofita el moviment del braç robòtic per a empènyer la broca directament contra les roques. Més informació AQUÍ.

23 octubre 2017

El telescopi Hubble ha fotografiat, per primera vegada, la font d’una ona gravitacional, observada el 17 d’agost, produïda per la unió de dues estrelles de neutrons. Veure APOD del dia d’avui, 23 d’octubre. Més informació es pot trobar a la pagina web de Hubble.

21 octubre 2017

La NASA ha autoritzar una segona extensió de la missió de la sonda Dawn al planeta nan Ceres. L’equip està estudiant maniobrar la sonda a una òrbita el•líptica que s’acosti a uns 200 km de Ceres. Actualment la mínima altitud és de 385 km. Després la sonda continuarà la seva investigació en una òrbita estable indefinidament, fins que s’exhaureixi el seu combustible d’hidrazina, aproximadament en la segona meitat de 2018. Més informació a NASA.

21 octubre 2017

El 17 d’agost de 2017 es va detectar una ona gravitacional produïda por la unió de dues estrelles de neutrons en un sistema binari. Un fenomen que, per primera vegada, també es va detectar a través d’ones electromagnètiques. Veure APOD del dia 16 d’octubre. L’amplitud de les ones gravitacionals ens permet mesurar directament la distància de l’objecte que les produeix, 130 milions d’anys llum, cosa que fins ara era impossible per a las galàxies llunyanes; sempre eren mètodes indirectes. Combinant aquesta distancia amb la velocitat de recessió a través de l’efecte Doppler es pot mesurar, per un mètode completament diferent als utilitzats fins ara, la constant de Hubble. Les mesures històriques del valor d’aquesta constant donen valors entre 67 i 73 (veure el resum de la conferència a l’Agrupació «Al hilo de las noticias del último año», 21 juny 2017). La nova mesura se situa al mig, 70,0 +12,0/-8,0 kilòmetres por segon por megaparsec. Més informació a Nature.

12 octubre 2017

Haumea és un planeta nan al cinturó d’objectes transneptunians. Té una forma extremadament allargada i ràpida rotació. Una ocultació estel•lar, produïda el dia 21 de gener de 2017, ha permès determinar, entre altres coses, que hi ha un anell al seu voltant. L’estudi, fet per astrònoms de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) s’ha publicat a la revista Nature. Els resultats de l‘estudi determinen que Haumea és bastant més gran i menys reflectant del que es pensava. També és menys dens d’allò que es creia amb anterioritat. Té forma ovalada, degut a que gira molt ràpid, amb uns 2.320 km en el seu costat més llarg. L’anell es troba a uns 2.287 km del centre d’Haumea. Més informació a l’IAA.

12 octubre 2017

Astrònoms de l’Universiat de Leicester han donat a conèixer el descobriment, a través del satèl•lit Swift, d’una de les més lluminoses noves al Petit Núvol de Magalhães (SMC). És un sistema binari que consisteix en una nana blanca i una estrella del tipus solar. Matèria de l’estrella solar es desplaça cap a la nana blanca, escalfant-se progressivament fins arribar a la temperatura crítica. Aleshores la matèria entra en fusió termonuclear produint una explosió, que s’observa com una nova, com una nova estrella. L’explosió de la nova, identificada com a SMCN 2016-10a, va esdevenir ara fa un any, el dia 14 d’octubre de 2016, i és la més lluminosa mai descoberta al SMC, i una de les més brillants mai vistes. Més informació a University of Leicester.

8 octubre 2017

Un estudi sosté que la Lluna va tenir una atmosfera al seu començament. Poc desprès de la seva formació la superfície va ser crivellada per impactes d’asteroides que provocaren erupcions de basalt del seu interior formant els marias. Les anàlisis de les mostres dels Apollo mostren que aquests magnes de l’interior contenien components gasosos com monòxid de carboni i especies volàtils com aigua i sofre. En aquells moments les intenses erupcions volcàniques emetien gasos en una quantitat molt superior a la que escapava cap a l’espai, provocant una atmosfera transitòria. El pic d’activitat fou al voltant de fa 3.500 milions d’anys i l’atmosfera va perdurar durant uns 70 milions d’anys. Mes informació a Universities Space Research Association (USRA).

28 setembre 2017

El 12 d’octubre l’asteroide 2012 TC4, que té entre 10 i 30 m de mida, passarà prop de la Terra. La mínima distancia es desconeix encara però estarà a prop d’una dècima de la distancia lunar, però podria passar a només 6.800 km de la superfície terrestre. Es preveu que tingui una magnitud de 13,8. La NASA efectuarà una proba del sistema de defensa contra impactes d’asteroides. Més informació a la NASA.