L'ASTRONÒMICA

21 octubre 2017

El 17 d’agost de 2017 es va detectar una ona gravitacional produïda por la unió de dues estrelles de neutrons en un sistema binari. Un fenomen que, per primera vegada, també es va detectar a través d’ones electromagnètiques. Veure APOD del dia 16 d’octubre. L’amplitud de les ones gravitacionals ens permet mesurar directament la distància de l’objecte que les produeix, 130 milions d’anys llum, cosa que fins ara era impossible per a las galàxies llunyanes; sempre eren mètodes indirectes. Combinant aquesta distancia amb la velocitat de recessió a través de l’efecte Doppler es pot mesurar, per un mètode completament diferent als utilitzats fins ara, la constant de Hubble. Les mesures històriques del valor d’aquesta constant donen valors entre 67 i 73 (veure el resum de la conferència a l’Agrupació «Al hilo de las noticias del último año», 21 juny 2017). La nova mesura se situa al mig, 70,0 +12,0/-8,0 kilòmetres por segon por megaparsec. Més informació a Nature.

12 octubre 2017

Haumea és un planeta nan al cinturó d’objectes transneptunians. Té una forma extremadament allargada i ràpida rotació. Una ocultació estel•lar, produïda el dia 21 de gener de 2017, ha permès determinar, entre altres coses, que hi ha un anell al seu voltant. L’estudi, fet per astrònoms de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) s’ha publicat a la revista Nature. Els resultats de l‘estudi determinen que Haumea és bastant més gran i menys reflectant del que es pensava. També és menys dens d’allò que es creia amb anterioritat. Té forma ovalada, degut a que gira molt ràpid, amb uns 2.320 km en el seu costat més llarg. L’anell es troba a uns 2.287 km del centre d’Haumea. Més informació a l’IAA.

12 octubre 2017

Astrònoms de l’Universiat de Leicester han donat a conèixer el descobriment, a través del satèl•lit Swift, d’una de les més lluminoses noves al Petit Núvol de Magalhães (SMC). És un sistema binari que consisteix en una nana blanca i una estrella del tipus solar. Matèria de l’estrella solar es desplaça cap a la nana blanca, escalfant-se progressivament fins arribar a la temperatura crítica. Aleshores la matèria entra en fusió termonuclear produint una explosió, que s’observa com una nova, com una nova estrella. L’explosió de la nova, identificada com a SMCN 2016-10a, va esdevenir ara fa un any, el dia 14 d’octubre de 2016, i és la més lluminosa mai descoberta al SMC, i una de les més brillants mai vistes. Més informació a University of Leicester.

8 octubre 2017

Un estudi sosté que la Lluna va tenir una atmosfera al seu començament. Poc desprès de la seva formació la superfície va ser crivellada per impactes d’asteroides que provocaren erupcions de basalt del seu interior formant els marias. Les anàlisis de les mostres dels Apollo mostren que aquests magnes de l’interior contenien components gasosos com monòxid de carboni i especies volàtils com aigua i sofre. En aquells moments les intenses erupcions volcàniques emetien gasos en una quantitat molt superior a la que escapava cap a l’espai, provocant una atmosfera transitòria. El pic d’activitat fou al voltant de fa 3.500 milions d’anys i l’atmosfera va perdurar durant uns 70 milions d’anys. Mes informació a Universities Space Research Association (USRA).

28 setembre 2017

El 12 d’octubre l’asteroide 2012 TC4, que té entre 10 i 30 m de mida, passarà prop de la Terra. La mínima distancia es desconeix encara però estarà a prop d’una dècima de la distancia lunar, però podria passar a només 6.800 km de la superfície terrestre. Es preveu que tingui una magnitud de 13,8. La NASA efectuarà una proba del sistema de defensa contra impactes d’asteroides. Més informació a la NASA.

28 setembre 2017

S’ha anunciat la primera detecció conjunta d’una ona gravitatòria a través de tres interferòmetres làser, que depenen de Virgo Collaboration i de LIGO Scientific Collaboration. La detecció de la col•lisió entre dos forats negres de 31 i 25 masses solars, denominada GW170814, es va produir el dia 14 d’agost de 2017. La superposició de les observacions dels tres interferòmetres permet situar amb una mica de detall la posició de l’esdeveniment. Més informació a LIGO.

25 setembre 2017

A través del radiotelescopi ALMA s’ha obtingut una imatge detallada d’una fràgil bombolla de material expulsat a voltant de l’exòtica estrella vermella U Antliae. Aquestes observacions ajudaran als astrònoms a entendre millor com evolucionen les estrelles en les darreres fases dels seus cicles de vida. Vista a través d’uns simples binoculars aquesta estrella vermella varia lleugerament d’una setmana a l’altra. Es tracta d’una estrella de carboni, evolucionada, freda i lluminosa, de la rama asimptòtica gegant. Fa uns 2.700 anys, U Antliae va passar per un curt període de ràpida perduda de massa. Durant aquest període d’uns cents d’anys, el material que constituïa l’envoltura observada fou expulsat a gran velocitat. Més informació a ESO

14 setembre 2017

La sonda New Horizons s’ha activat per alguns dies per executar algunes maniobres i testar la nau per al vol de dia 1 de gener de 2019 prop de l’objecte de l’anell de Kuiper 2014 MU69. La sonda passarà a només 3.500 km de l’objecte, més a prop que el sobrevol sobre Plutó, a prop del pol nord. Segons les observacions de l’ocultació d’una estrella per l’asteroide (veure la notícia del dia 26 de juliol), MU69 pot ser un objecte binari, o potser dos objectes en contacte, de 20 i 18 km de mesura. Més informació a la NASA.

14 setembre 2017

La sonda Cassini de la NASA arribarà al seu final demà, dia 15 de setembre. Després de 13 anys de missió s’enfonsarà dins l’atmosfera de Saturn a les 12 h 55 m TUC. Es pot trobar tota la informació de la trobada i els contactes on line per seguir-la a la NASA.

9 setembre 2017

Se suposa que hi ha forats negres de massa intermitjana, més grans que els forats que es formen a partir de l’explosió d’una estrella i més petits que els forats gegants al centre de les galàxies. S’ha trobat evidencia de l’existència d’un forat d’aquests en la nostra galàxia. En cas de que es confirmi podria ser una altra evidencia de que la nostra galàxia es va formar a base de canibalitzar altres galàxies veïnes. L’any passat, un equip de la Universitat de Yokohama, Japó, va trobar un cúmul de gas molecular prop del centre de la nostra galàxia. Una part del gas del cúmul es mou a gran velocitat, la qual cosa fa suposar que existeix alguna cosa molt massiva al seu interior. Simulacions a partir del moviment del gas suggereixen que hi ha un forat negre d’unes 100.000 masses solars. Més informació a Science.