Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
28 desembre 2018
Un estudi co-liderat per Mireia Montes, Universities of New Sout Wales i Yale, i Ignacio Trujillo, investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC) i de la Universidad de la Laguna (ULL), ha detectat una tènue brillantor estel•lar, llum intracumular, que es distribueix de forma gairebé idèntica a la matèria fosca en observacions profundes de sis cúmuls usant el Hubble Space Telescope. Es van estudiar sis cúmuls galàctics reconstruint la distribució de matèria fosca a partir de les lents gravitacionals i es van adonar que es repartia exactament com ho feia llum intracumular. Que la matèria fosca i la llum intracumular es distribueixin igual, ens obre les portes a estudiar la distribució de matèria fosca en centenars de cúmuls. Més informació a IAC i al Hubble.
24 desembre 2018
Aquesta imatge mostra un gran pedaç de gel fresc, però que està molt lluny de la Terra. És una imatge del cràter Korolev a la superfície de Mart, obtinguda per la sonda de l'ESA Mars Express. El dia 25 la sonda complirà 15 anys d’ençà que va entrar en òrbita al voltant del planeta. Es tracta d'una combinació de cinc diferents preses per muntar una sola imatge. Korolev té un diàmetre de 82 km i és a prop del pol nord de Mart. A l'estar dins d'un cràter es crea una càmera freda que impedeix que el gel s’escalfi i desaparegui. Més informació a l’ESA.
Add a comment
21 desembre 2018
Una relíquia del gas procedent gairebé directament del Big Bang ha estat descobert usant el telescopi W.M. Keck a Mauna Kea, Hawaii. La major part del gas que observem està contaminat en gran part pels elements pesats produïts per les estrelles. Però aquest núvol de gas situat a només 1.500 milions d'anys després del Big Bang, es mostra gairebé impol•lut ja que té menys d'una deu mil•lèsima part en proporció d'aquests gasos en relació amb el Sol. Ens trobem davant d'una relíquia del Big Bang. El núvol està caient cap a un forat negre supermassiu. Només es coneixen dos altres núvols fòssils d'aquest tipus descoberts l'any 2011. Més informació al Keck.
Add a comment
20 desembre 2018
Un equip d'astrònoms ha descobert el cos més llunyà del Sistema Solar. El Minor Planet Center l'ha designat provisionalment com 2018 VG18, i els seus descobridors li han posat el sobrenom de Farout. Està situat a una distància del Sol de 120 UA. Fins ara Eris era el cos més distant a 96 AU. L'objecte s'ha descobert en un programa de detecció de cossos distants, inclòs el suposat Planeta X. Es trigaran alguns anys abans de conèixer amb detall la seva òrbita, de manera que no sabem si pot estar relacionat amb els cossos a través dels quals se suposa l'existència del Planeta X. S'estima un diàmetre de 500 km; el seu color és una mica rosat, com correspon a un objecte ric en gels. Més informació a Carnegie.
20 desembre 2018
Un equip d'astrònoms, liderat per John Ilee de la Universitat de Leeds, s'ha vist que la jove estrella MM 1 és, en realitat, un sistema binari en què l'estrella secundària connecta amb la principal a través d'un segment de matèria. L'estrella principal és una estrella molt jove envoltada per un disc rotatori de pols. Més enllà del disc es detecta un altre objecte que també rota al seu voltant. Una estrella es forma a partir d'un disc de gas i pols, que quan col•lapsa comença rotar més ràpid formant un disc al seu voltant, en el qual es formen els planetes. Però, en aquest cas l'estrella és prou massiva com perquè es formi una altra estrella en el disc en rotació. L'estrella MM 1a té una massa 40 vegades la del Sol, mentre que MM 1b té una massa de la meitat del Sol. Més informació a AAAS.
16 desembre 2018
La sonda Dawn, que ha explorat els planetes nans Vesta i Ceres, va acabar la seva missió el dia 1 de novembre d'aquest any; ara roman en silenci. Un dels seus últims resultats publicat per el Southwest Research Institute conclou que la superfície del planeta nan és ric en matèria orgànica. El seu contingut és diverses vegades major al que presenten els meteors més primitius trobats a la Terra. Les conclusions de l'estudi suggereixen que Ceres és com una fàbrica química; que es va originar fa uns 4.600 milions d'anys en un ambient fred, potser fora de l'òrbita de Júpiter. Aquest escenari indica que Ceres pot jugar un paper important per estudiar les condicions favorables per a la química orgànica a l'espai. Més informació al SWRI.
16 desembre 2018
Científics de la Universitat de Colorado, Boulder, i de la Universitat Vanderbilt, a través de l'experiment PHENIX van utilitzar un col•lisionador massiu al Laboratori Nacional Brookhaven, a Upton, New York, per crear petites gotes de la matèria ultra calenta que un cop va omplir l’Univers primitiu, formant tres formes i mides diferents: cercles, el•lipses i triangles. És un estat de matèria similar al líquid anomenat plasma de quark-gluon que es creu que va omplir tot l'Univers durant els primers microsegons després del Big Bang, quan l'Univers encara estava massa calent per què les partícules s'unissin per formar àtoms. Més informació a l’UCB.
Add a comment
12 desembre 2018
A principis de novembre de 2018 la sonda de la NASA Voyager 2 va sortir de l'heliosfera, una capa creada pels camps magnètics del Sol que té una forma irregular. A l'agost de 2012 la sonda Voyager 1 ja va sortir d'aquesta zona. Són els primers objectes fabricats per l'home que estan en l'espai interestel•lar. La Voyager 2 està a una distància de la Terra de 18.000 milions de km (120 UA). Més informació a la NASA.
7 desembre 2018
A través d'un nou mètode per mesurar els isòtops en l'aigua i en el diòxid de carboni, s'ha vist que l'aigua en els anells de Saturn i en els seus satèl•lits és inesperadament similar a l'aigua de la Terra, excepte en el satèl•lit Phoebe. L'aigua està formada per un àtom d'oxigen i dos d'hidrogen. Si s'afegeix un neutró a un dels àtoms d'hidrogen s'obté un deuteri que incrementa en un 5 per cent la massa d'una molècula d'aigua. Aquesta diferència influeix molt en el procés de formació dels planetes i els satèl•lits. Els models de formació indiquen que el deuteri seria un 10 cent més abundant en el sistema de Saturn que a la Terra, cosa que els nous resultats han desmentit, excepte per Phoebe. Les dades suggereixen que Phoebe es va formar en el Sistema Solar exterior fred, molt més enllà de Saturn. Més informació a PSI.
5 desembre 2018
El dissabte 1 de desembre es van donar a conèixer quatre noves deteccions d'ones gravitacionals detectades pels observatoris LIGO Scientific i Verge Collaboration (LVC). Aquestes deteccions amplien la comprensió de tota la població de forats negres de massa estel•lar, que es formen a partir d'estrelles col•lapsades. Dos articles que descriuen les noves troballes estan disponibles al repositori arXiv de preprints electrònics; descriuen les característiques de la fusió de la població de forats negres i donen un catàleg detallat de totes les deteccions d'ones gravitacionals. Més informació a la Northwestern University.