L'ASTRONÒMICA

10 febrer 2018

Quan un raig còsmic impacta a l’atmosfera produeix una pluja de partícules de baixa energia que s’expandeix en un radi de diversos quilòmetres. Quan el raig còsmic es d’alta energia la pluja es molt més intensa, però aquests fenòmens son molt rars. Només un detector amb una gran àrea de detecció pot observar la pluja de partícules. Per a detectar aquests raigs d’alta energia s’ha pensat en fer servir els smartphones que molts tenim a les nostres butxaques. S’ha dissenyat un app denominat CRAYFIS amb el qual es pot participar en aquest projecte. Més informació a la pàgina web de CRAYFIS.

9 febrer 2018

Dos petits asteroides descoberts pel Catalina Sky Survey (CSS) de la NASA, a Tucson, Arizona, estan molt a prop de la Terra al llarg d’aquesta setmana. Tots dos foren descoberts el dia 4 de febrer. El primer, denominat 2018 CC, va passar el dia 6 de febrer a només 184.000 km de la Terra. Es calcula que la seva mida està entre 15 i 30 m. El segon és una mica més interessant. Denominat 2018 CB, passarà a prop de la Terra aquesta nit, 9 de febrer, a les 22,30 TU, a una distància de només 64.000 km de la Terra. S’estima que la seva mida està entre 15 i 40 m. Més informació al JPL.

6 febrer 2018

El Telescopi Espacial Hubble ha fotografiat la galàxia eMACSJ1341-QG-1 (z = 1,594) a través del efecte de lent gravitacional. La brillantor de la galàxia s’ha augmentat 30 vegades gracies al efecte gravitacional del cúmul de galàxies eMACSJ1341.9-2441 (z = 0,835) que està al davant. L’efecte de lent permet estudiar amb detall les característiques de galàxies molt llunyanes; en aquest cas s’ha vist que eMACSJ1341-QG-1 és una galàxia quiescent, es a dir, que no forma estrelles. Les galàxies quiescents són habituals en el nostre Univers local, però no han estat observades en regions tan llunyanes. Més informació a la Universitat de Hawaii.

5 febrer 2018

L’estrella descoberta, situada a 7.500 anys llum de la Terra a l’halo de la galàxia, darrera de la constel•lació de Lynx, és una de las que tenen menor contingut de metalls, es a dir, d’elements pesats. L’estrella és a la seqüència principal, amb una massa molt petita, 0,7 la massa solar, però té una temperatura superficial 400 K més calenta que el Sol. El descobriment s’ha fet a través d’OSIRIS, un espectroscopi del Gran Telescopio de Canarias. L’estrella, denominada J0815+4729, té solament una milionèsima part del calci i del ferro que conté el Sol. En canvi el seu contingut en carboni és superior en un 15% al del Sol. La teoria suggereix que aquestes estrelles es formaren just després de l’explosió de les primeres supernoves, quan l’Univers només tenia uns 300 milions d’anys. Més informació a AAAS.

3 febrer 2018

La majoria de les galàxies grans, com la Via Làctia o Andròmeda, tenen un sistema de petites galàxies satèl•lits. Segons el sistema estàndard de cosmologia, aquests satèl•lits haurien d’estar distribuïts a l’atzar i orbitarien d’una manera no ordenada. El mateix model sosté que aquestes galàxies contenen una gran quantitat de matèria fosca. Fa alguns anys es va descobrir que això no és cert; les galàxies satèl•lits de la Via Làctia i d’Andròmeda són distribuïdes en plans al voltant de la galàxia mare i roten en aquests plans. Es deia que era una excepció aïllada però noves observacions han suggerit que es tracta de un fenomen comú. S’ha analitzat el moviment de 14 galàxies satèl•lits de la galàxia Centaurus A, a 13 milions d’anys llum, i s’ha vist que estan en un pla perpendicular a la galàxia i que roten en aquest pla al voltant de la galàxia. A més, l’observació dels moviments de las galàxies nanes a Centaurus no concorda amb el model estàndard que assumeix l’existència de matèria fosca. Més informació a AAAS.

30 gener 2018

Un estudi basat en les observacions del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA sobre les tempestes de pols a Mart durant l’any 2017, suggereix que la pols de les tempestes augmenta el vapor d’aigua a l’atmosfera marciana. Aquest procés ajudaria en l’escapament del gas en el llarg camí que ha portat al planeta d’una atmosfera humida i calenta a un planeta àrid i sec. S’ha observat una relació entre la presencia de vapor d’aigua a l’atmosfera mitjana, a uns 50-100 km d’altura, i l’escapament d’hidrogen a l’alta atmosfera vist pel Hubble Space Telescope i el Mars Express, en especial durant els anys que segueixen a les grans tempestes. S’espera que aquest any es produeixi un episodi de grans tempestes, entre l’estiu i principis de 2019, que permeti estudiar amb precisió el fenomen. Més informació al JPL.

30 gener 2018

La galàxia A1689811 s’ha vist que és la galàxia espiral coneguda a major distància de la Terra. La galàxia A1689811 és una galàxia amplificada per efectes gravitacionals pel cúmul Abell 1689 de la constel•lació de Virgo. El cúmul està a 2.200 milions d’anys de Terra, en canvi la galàxia es troba a uns 11.000 milions d’anys en el passat; uns 2.600 milions d’anys després del Big Bang. És molt estrany trobar galàxies espirals a aquesta distància. Fins ara la galàxia espiral més distant era Q2343-BX442 situada a 3.300 milions d’anys després del Big Bang. Més informació a Phys.org.

18 gener 2018

Fent servir l’instrument MUSE de l’ESO, instal•lat al Very Large Telescope, a Xile, un equip d’astrònoms ha descobert una estrella al cúmul globular NGC 3201, a la constel•lació de Vela, que es comporta d’una manera molt estranya. Es mou cap endarrere i cap endavant a velocitats d’alguns centenars de milers de quilòmetres por hora, amb un patró que es repeteix cada 167 dies. Sembla estar orbitant un forat negre invisible. De les propietats de l’estrella s’ha determinat que té 0,8 vegades la massa de nostre Sol, i la massa de la seva misteriosa companya s’ha calculat al voltant de 4,36 vegades la massa del Sol, por la qual cosa, segurament, es tracta d’un forat negre. Es tractaria del primer forat negre amb massa estel•lar inactiu d’aquests tipus detectat en un cúmul globular i el primer trobat per la detecció directa de la seva força gravitacional. Aquest important descobriment té una gran repercussió en la nostra comprensió de la formació dels cúmuls globulars, de forats negres al seu interior i dels orígens d’esdeveniments d’ones gravitacionals. Més informació a l’ESO.

15 gener 2018

A través dels telescopis Hubble i Spitzer s’ha aconseguit compondre una imatge detallada d’una galàxia gràcies al fenomen de lent gravitacional. La galàxia denominada SPT0615-JD existia quan l’Univers només tenia uns 500 milions d’anys, fa 13.300 milions d’anys. Es coneixen altres galàxies d’aquella mateixa època, però nomes s’han vist com a punts de llum vermella. En aquest cas la lent gravitacional ha permès amplificar la seva brillantor i veure la seva forma com un arc d’uns 2 arcsegons. Els anàlisis preliminars suggereixen que es tracta d’una galàxia petita, amb una massa d’uns 3.000 milions de sols, una centèsima part de la Via Làctia. Té una mida de només uns 2.500 anys llum, la meitat del Petit Núvol de Magalhães. Es considera que es tracta d’una galàxia prototípica de les joves galàxies que emergiren en aquesta època després del Big Bang. Més informació al JPL.

15 gener 2018

Investigadors del Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA han descobert vuit llocs on espessos dipòsits de gel d’aigua es troben en escarpaments exposats a l’erosió. Són en latituds mitjanes, entre 55 i 58 graus, i tenen una inclinació de fins a 55 graus. Els dipòsits de gel gairebé pur, pintats en blau a la foto, estan coberts per un aglomerat de gel, roques i pols d’un o dos metres de gruix. S’ignora l’origen d’aquets escarpaments, però quan estan exposats s’amplien degut a la sublimació del gel. Tenen un gruix d’uns 100 m. Més informació a la NASA.