L'ASTRONÒMICA

18 novembre 2017

Astrofísics russos i italians han trobat les primeres evidencies d’una nana blanca que es contrau. Ja es creia, a base de consideracions teòriques, que les estrelles nanes blanques experimenten una fase de contracció al principi de la seva vida. L’estrella ha de decréixer uns centenars de quilòmetres durant el primer milió d’anys després de formar-se, però no se n’havien observat mai evidencies d’aquest fenomen ja que les estrelles conegudes son més antigues. Ara, observant unes enigmàtiques radiacions en raigs X del sistema binari HD49798/RX J0648.0-4418, situat a 2.000 anys llum a la constel•lació de Puppis, s’ha vist que la velocitat de gir de l’estrella ha augmentat durant els últims 20 anys. Aquest augment només s’explica si el radi de l’estrella s’ha contret. Més informació en AAAS.

17 novembre 2017

Un planeta temperat, de la mida de la Terra, ha estat descobert a només onze anys llum del Sistema Solar. El descobriment s’ha fet a través del caçador de planetes HARPS de l’ESO. El nou món s’ha designat com Ross 128 b i ara és el segon planeta temperat més proper darrera de Pròxima b. També és el planeta més proper descobert que orbita al voltat d’una estrella nana vermella inactiva, una cosa que pot augmentar les probabilitats de que se tracti d’un planeta que, potencialment, pugui albergar vida. Ross 128 b serà una fita perfecta pel ELT (Extremely Large Telescope) de l’ESO, que podrà buscar biomarcadors a la seva atmosfera. Més informació a l’ESO.

10 novembre 2017

Astrofísics de la UC Santa Barbara i del Observatori Las Cumbres han descobert una estrella supernova excepcional. Una estrella que ha explotat diverses vegades al llarg de 50 anys. La estrella iPTF14hls fou descoberta el setembre de 2014 i semblava una estrella supernova normal. Però alguns mesos més tard, desprès de disminuir la seva lluminositat, va tornar a brillar de nou. Un fenomen mai vist en una supernova. De fet la supernova va disminuir i va tornar a brillar de nou cinc vegades al llarg de tres anys. Examinant dades antigues es va trobar una explosió l’any 1954 en la mateixa posició. Els estudis indiquen que l’estrella té una massa de 50 vegades, o més, la solar. Una possible explicació és que se tracta del primer exemple del que es coneix com una supernova de inestabilitat de parells, és a dir, una estrella amb un nucli que s’escalfa tant que la seva energia es converteix en matèria i antimatèria. Això provoca una explosió que expandeix les capes externes de l’estrella però deixa el nucli intacte. La explosió pot repetir-se després de dècades abans de crear el forat negre. Més informació a UC Santa Barbara.

5 novembre 2017

En un estudi liderat per Guillem Anglada, de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (CSIC), a través de l’Observatorio ALMA, a Xile, s’ha detectat pols al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera al Sistema Solar. Es troba a una distància de l’estrella entre una i quatre vegades la distància que separa la Terra del Sol. Les dades també insinuen la presència d’un cinturó de pols més extern, fins i tot més fred, que podria indicar la presència d’un complex sistema planetari. Com passa amb els cinturons del Sistema Solar, s’espera que estiguin formats per partícules de roca i gel que no van aconseguir formar planetes. Més informació a l’ESO.

3 novembre 2017

Un planeta gegant, que no pot existir segons les actuals teories de formació de planetes, s’ha descobert en una estrella llunyana. L’existència del planeta gegant NGTS-1b, al voltant d’una estrella petita, del tipus espectral M, es creia impossible. Al voltant d’aquestes estrelles les teories nomes preveien la formació de petits planetes rocosos, però no la formació de planetes gegants similars a Júpiter. El nou planeta es considera un Júpiter calent, un planeta de la mida de Júpiter, però amb un 20 por cent més de massa. El planeta està molt proper a la seva estrella, només a un tres per cent de la distancia entre la Terra i el Sol, amb un període de translació de només 2,6 dies. Més informació a la Royal Astronomical Society.

2 novembre 2017
Examinant les dades del Kepler Space Observatory el científic no professional Thomas Jacobs, amb col•laboració amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT), ha descobert per primera vegada signes d’un cometa orbitant al voltant de l’estrella KIC 3542116, situada a 800 anys llum de la Terra. El descobriment s’ha realitzat analitzant caigudes en la intensitat lluminosa de l’estrella. Aquestes caigudes revelen la presència d’un planeta o un altre objecte en front de l’estrella. L’anàlisi ha vist que les caigudes són de la cua d’un cometa, una cua de gasos i pols, que ha bloquejat un 0,1 per cent de la llum de l’estrella. Més informació a Royal Astronomical Society.

1 novembre 2017

La sonda Dawn de la NASA ha vist que l’escorça del planeta nan Ceres és una barreja de gel, sals i materials hidratats, la qual cosa podria dir que ens troben davant les restes d’un antic oceà. A més, un estudi de la sonda suggereix que hi ha una capa tova i fàcil de deformar a sota de la superfície sòlida del planeta nan, la qual suggereix que hi podria haver residus d’aigua en profunditat procedents de l’oceà. Més informació al JPL.

28 octubre 2017

La llum solar pot explicar, simultàniament, la creació i la destrucció de famílies d’asteroides, segons un estudi sobre els Troians de Mart. Es podria explicar la creació de famílies d’asteroides en altres parts del Sistema Solar. Els Troians son asteroides que orbiten en el mateix pla del planeta, però 60 graus por davant o per darrera. Els més coneguts són els de Júpiter, més de 6.000. Als planetes interiors només Mart en té; se’n coneixen deu, el més gran té uns dos km. Dels deu, nou estan al darrera i un al davant. Dels nou asteroides del darrera, vuit tenen òrbites molt semblants. Per tant se suposa que procedeixen de la col•lisió entre dos asteroides. L’estudi suggereix que es van separar entre sí a causa d’una pressió de radiació no balancejada sobre la seva superfície, que provocà que la radiació infraroja irradiés cap a l’espai. Més informació a Science.

24 octubre 2017

La missió s'haurà d'esperar com a mínim uns mesos abans de tornar a trepar roques marcianes. Els operadors no amaguen el seu entusiasme amb l'èxit de les proves dutes a terme a la Terra per a trobar solucions per al problema mecànic que es va produir el desembre de l'any passat i ha impedit utilitzar el trepant des d'aleshores. Després de valorar la possibilitat de reparar el mecanisme d'alimentació o d'utilitzar-lo tal qual, el projecte es va marcar com a objectiu prioritari trobar una manera de trepar que no requereixi l'ús del mecanisme d'alimentació. L'alternativa més prometedora aprofita el moviment del braç robòtic per a empènyer la broca directament contra les roques. Més informació AQUÍ.

23 octubre 2017

El telescopi Hubble ha fotografiat, per primera vegada, la font d’una ona gravitacional, observada el 17 d’agost, produïda per la unió de dues estrelles de neutrons. Veure APOD del dia d’avui, 23 d’octubre. Més informació es pot trobar a la pagina web de Hubble.