L'ASTRONÒMICA

26 maig 2017

Els primers resultats de la sonda Juno, que està estudiant Júpiter, ens mostren un planeta més complex, més intens i més turbulent. Per exemple, els seus pols estan solcats per multitud de ciclons de la mida de la Terra, dels que desconeixem el seu origen i la seva estabilitat. Un altre detall que sorprèn és que les boires d’amoníac són extremadament variables i penetren milers de quilòmetres cap a l’interior; a les bandes equatorials són molt profundes, i en altres latituds desenvolupen altres estructures. El camp magnètic és extremadament colossal, deu vegades superior al terrestre, i irregular en la seva forma, ja que en algunes zones és molt fort i en altres és més feble. Aquesta distribució irregular indica que es deu generar molt més a prop de la superfície del que es creia fins ara. Aquestes dades provenen del primer pas a prop de la superfície del planeta, a només 4.200 km, que es va realitzar el 27 de agost passat, i que ara s’han publicat a Science. Més informació a la NASA.