Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
7 abril 2018
Imatges del VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, i d’altres telescopis, revelen un ric paisatge d’estrelles i núvols brillants de gas al Petit Núvol de Magalhães. Al seu centre hi ha una estrella de neutrons fruit d’una explosió de supernova ara fa 2.000 anys. Les dades de l’instrument MUSE, instal•lat al VLT, han revelat l’existència d’un destacat anell de gas en un sistema denominat 1E 0102.2-7219. Aquest anell s’expandeix lentament a les profunditats de nombrosos filaments de gas i de pols, que es mouen a gran velocitat, i que són les restes d’una explosió de la supernova. Dintre s’havia detectat anteriorment una font de raigs X, denominada p1, que l’Observatori Chandra ha determinat que és una estrella de neutrons aïllada amb un camp magnètic baix. Més informació a l’ESO.
4 abril 2018
Els petits cossos amb òrbites hiperbòliques poden ser d’origen interestel•lar, però també del Sistema Solar. Hi ha quatre processos que poden donar òrbites hiperbòliques: el pas rasant de planetes prop dels cossos menors; membres del núvol d’Oort pertorbats secularment pel disc galàctic; passos a prop del núvol d’Oort d’una estrella veïna; o objectes d’origen interestel•lar. Tots aquests processos produeixen signatures en les òrbites que es poden observar. Un estudi publicat per la Royal Astronomical Society, en el que participen investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, ha trobat un radiant de cometes hiperbòliques a la constel•lació de Gemini, (taca blava al gràfic) que concorda amb el pas d’una estrella prop del Sistema Solar ara fa 70.000 anys. A més, a part de l’asteroide interestel•lar 1I/2017 U1 (‘Oumuamua), han trobat vuit candidats de cometes interestel•lars. Més informació a RAS.
4 abril 2018
Situada més enllà de la meitat de l’Univers visible s’ha observat una supergegant estrella blava, denominada Icarus. És l’estrella més llunyana vista fins ara. S’ha observat a través d’un efecte de lent gravitacional, que l’ha amplificat 600 vegades, per un equip del qual forma part José Diego de l’Instituto de Física de Cantabria. Es troba en una galàxia espiral situada a 9.000 milions d’anys llum, quan l’Univers nomes tenia un 30 per cent de l’edat actual. Està cent vegades més llunyana que les estrelles individuals vistes fins ara, excepte en les explosions de supernoves. El descobriment d’Icarus permet iniciar una via per estudiar l’evolució d’estrelles molt llunyanes. També permet estudiar la matèria fosca a la galàxia que efectua l’efecte lent. Més informació a Hubble.
4 abril 2018
Un equip internacional d’investigadors fent servir el Hubble Space Telescope de la NASA i l’ESA i altres observatoris ha trobat, per primera vegada, una galàxia en el nostre entorn galàctic que gairebé ha perdut la majoria, sinó tota, de la seva matèria fosca. Aquest descobriment a la galàxia NGC 1052-DF2 no concorda amb les teories acceptades de formació de galàxies. La galàxia està situada a 65 milions d’anys llum i s’ha vist que és més gran que la Via Làctia però que la seva quantitat d’estrelles és 250 menor que en la nostra galàxia, cosa que la converteix en una galàxia ultra difusa. Mesurant les propietats dinàmiques de deu dels seus cúmuls globulars s’ha calculat la massa de la galàxia i s’ha vist que concorda amb la massa de les seves estrelles, amb la qual cosa es dedueix que té, com a mínim, una quantitat de matèria fosca 400 vegades menor, sinó nul•la, del previst. El telescopi Hubble ha analitzat altres galàxies ultra difuses i s’ha vist que al menys tres d’elles son similars a NGC 1052-DF2. Mes informació a la NASA.
21 març 2018
La Universitat de Chicago ha anunciat plans per tancar la seva activitat a l’Observatori de Yerkes. S’ha previst el tancament d’operacions el dia 1 d’octubre de 2018. Tot i a pesar de la seva important història els instruments de Yerkes han deixat de ser útils en la recerca astronòmica per a la Universitat de Chicago, que ha invertit als telescopis Magellan i Giant Magellan a Xile. L’observatori fou inaugurat l’any 1897. Més informació a la Universitat de Chicago.
> Add a comment >
19 març 2018
Els asteroides i els cometes podrien ser importants proveïdors de molècules orgàniques al planeta Mart. L’any 2015 el robot Mars Curiosity va descobrir les restes de molècules orgàniques a Mart. La teoria més usual era que havien estat aportades per la pols interplanetària. Un equip internacional d’investigadores pretén demostrar que aquesta no és l’única explicació. Per això han desenvolupat una simulació a través del supercomputador Peregrine de la Universitat de Groningen. Els resultats de la simulació mostren que cada any cauen a Mart 192 tones de carboni. Aproximadament 129 tones (67 %) procedeixen de la pols interplanetària; però 50 tones (26 %) procedeixen dels asteroides i 13 tones (7 %) procedeixen dels cometes. Més informació a Astronomie.
14 març 2018
Es calcula que només una de cada mil galàxies massives és una relíquia de l’Univers primitiu i conserva intactes les propietats que tenia quan va néixer fa milers de milions d’anys. Investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) localitzaren una d’aquestes galàxies, NGC 1277, i sol•licitaren temps d’observació al Telescopi Espacial Hubble per observar els seus cúmuls globulars i així confirmar la descoberta. Els resultats de l’estudi, que avui publica Nature, han mostrat que la galàxia només posseeix cúmuls globulars vermells que es formaren amb ella quan va néixer. Des d’aleshores s’ha mantingut inalterada. Es troba a l’àrea central del Cúmul de Perseus, la més gran concentració de galàxies properes a la Via Làctia que està a 225 milions d’anys llum. Més informació a l’IAC.
8 març 2018
L’Observatori Espacial Integral de l’ESA ha estat testimoni d’un esdeveniment infreqüent: el moment en que els vents emesos per una estrella gegant vermella inflada tornaven a la vida el nucli d’una estrella morta en un deix de raigs X. Integral fou el primer en detectar el 13 d’agost de 2017 una emissió de raigs X procedent d’una font desconeguda cap el centre de la Via Làctia. Observacions posteriors revelaren una estrella de neutrons fortament magnetitzada i rotant a baixa velocitat que, probablement, acabava de començar a rebre material d’una gegant vermella propera. Las parelles formades per una estrella de neutrons i una gegant vermella són una raresa coneguda com ‘binaries de raigs X simbiòtiques’, de las quals només se’n coneixen unes 10. Més informació a l’ESA.
8 març 2018
La xarxa de filaments a la imatge es troba a la nebulosa d’Orió, a 1.350 anys llum de la Terra. És un mosaic d’imatges en longitud d’ona mil•limètrica obtingudes pel radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) i el telescopi IRAM de 30 metres, que es veuen en vermell, amb una vista infraroja més coneguda, obtinguda per l’instrument HAWK-I, instal•lat al Very Large Telescope de l’ESO, i que se mostra en blau. El grup d’estrelles brillants de color blanc-blavós a la part superior esquerra és el Cúmul del Trapezi, format per estrelles joves calentes de només uns pocs milions d’anys. Les estructures tènues que semblen fibres són filaments llargs de gas fred que, a poc a poc, donen lloc a estrelles recent nascudes. S’han trobat fins a 55 filaments. Més informació a l’ESO.
> Add a comment >
4 març 2018
En un estudi publicat a Nature, astrònoms del MIT i de l’Arizona State University han reportat la traça de senyals de ràdio d’hidrogen que procedeixen de només 180 milions d’anys després del Big Bang. La detecció s’ha fet gracies a un petit radiotelescopi instal•lat en una remota regió de l’oest d’Australia. Seria la detecció més llunyana d’hidrogen mai aconseguida. El gas estaria en un estat que només podria ser degut a l’influencia de la presència de les primeres estrelles de l’Univers, que emetrien radiació ultraviolada que seria la causa de l’emissió de les ones de radio. Les característiques de les senyals suggereixen que el gas estaria la meitat de calent de l’estimat en aquella època, amb la qual cosa seria possible una interacció més forta de la matèria fosca en la formació de les estelles. Més informació en AAAS.
> Add a comment >