L'ASTRONÒMICA

27 juliol 2018

Gràcies a observacions dutes a terme amb el VLT (Very Large Telescope) de l'ESO (Observatori Europeu del Sud), s'han pogut confirmar, per primera vegada, els efectes predits per la relativitat general d'Einstein sobre el moviment d'una estrella que passa per l'intens camp gravitatori que hi ha prop del forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia. Aquest resultat tan buscat representa el punt culminant d'una campanya d'observacions de 26 anys de durada amb els telescopis de l'ESO, a Xile. Més informació al ESO.

25 juliol 2018

La revista Science publica els resultats d'investigacions realitzades durant tres anys i mig per la sonda orbital Mars Express amb la detecció d'aigua líquida en un llac subterrani d'uns 20 quilòmetres de diàmetre sota una capa d'un quilòmetre i mig de gel al pol sud. Si es confirma, aquest seria el primer descobriment d'un gran dipòsit d'aigua. Per a això s'ha utilitzat un radar per al subsòl, una tècnica que ha proporcionat resultats similars en llacs sota el gel de l'Antàrtida i Groenlàndia. És probable que l'aigua sigui salada ja que d'aquesta manera el punt de congelació és més baix. Els investigadors diuen que és un tipus d'hàbitat en el qual podria haver determinades formes de vida, microorganismes extremòfils, igual a com n'hi ha al llac Vostok de la Terra, a quatre mil metres de profunditat a l'Antàrtida. Més informació a Science.

24 juliol 2018

El VLT (Very Large Telescope) de l'Observatori Europeu del Sud (Xile), de vuit metres d'obertura, ha obtingut la primera llum d'un nou sistema d'òptica adaptativa que permet corregir amb una fiabilitat molt alta la turbulència atmosfèrica, obtenint imatges comparables o fins i tot superiors a les del Telescopi Espacial Hubble. El nou instrument, denominat MUSE (Multi Unit Spectroscopic Explorer, explorador espectroscòpic multiunitat) fa ús del guiat per estrelles simulades mitjançant làser, aconseguint el límit teòric de resolució del telescopi. Més informació al ESO.

18 juliol 2018

Un equip dirigit per Scott Sheppard, de la Carnegie Institution for Science, a Washington, ha descobert 12 nous satèl•lits de Júpiter treballant amb el telescopi «Blanco» de 4 metres d'obertura de l'observatori xilè Cerro Tololo. Per això han utilitzat una nova càmera d'Energia Fosca, un instrument de la mida d'un automòbil petit. El descobriment va ser anunciat oficialment el 17 de juliol per la Unió Astronòmica Internacional. Amb aquests són ja 79 els satèl•lits coneguts de Júpiter; el segueix Saturn amb 62. Els nous satèl•lits mesuren menys de tres quilòmetres cada un i són molt poc lluminosos. Dos d'ells són més interiors i giren en el mateix sentit que la rotació de Júpiter. Altres nou es mouen en la direcció oposada. I el dotzè, de menys d'un quilòmetre, barreja dels dos tipus, amb una òrbita mai vista en els satèl•lits jovians: avança en la direcció dels satèl•lits interiors però al nivell dels exteriors, com un kamikaze, en paraules de Sheppard. Més informació a Carnegie.

14 juliol 2018

Fa quatre milions d’anys el forat negre del centre d’una galàxia va emetre un fort doll de partícules. Unes d’aquestes partícules, els neutrins, movent-se a la velocitat de la llum han travessat l’espai i han impactat amb la Terra. Han estat observats per un detector de neutrins denominat IceCube al gel de l’Antàrtida el setembre de l’any passat. L’estudi s’ha publicat ara a la revista Science. És la segona vegada en la història en que es detecta la font original d’una emissió de neutrins fora del Sistema solar. I és la primera vegada on és confirma que es varen crear en un forat negre supermassiu al centre d’una galàxia. El forat negre està alineat de manera que el veiem com un blàzar que produeix raigs còsmics que, més tard, produeixen neutrins. S’ha pogut identificar, a través del telescopi MAGIC a Canaries, que el blàzar origen dels neutrins és TXS 0506+056. Més informació a IceCube.

12 juliol 2018

Un equip d’astrònoms fent servir el Very Long Baseline Array (VLBA) ha obtingut una imatge molt detallada d’un quàsar situat a 13.000 milions d’anys llum de la Terra. El seu estudi pot aportar dades sobre els processos en les primeres galàxies de l’Univers. És el quàsar PSO J352.4034-15.3373 (P352-15), que mostra tres components alineades, dos de las quals mostren subdivisions. La distància entre les components és del voltant de 5.000 anys llum. Es tracta de la imatge més detallada obtinguda fins ara d’una galàxia a aquesta distància. Es la font més forta emissora de ràdio en aquella època en un factor de 10. Està molt a prop del període de reionizació de l’hidrògen neutre produït por les primeres estrelles i galàxies. És el quàsar més llunyà del qual s’ha pogut mesurar la velocitat del seu doll. Més informació a NRAO.

3 juliol 2018

Un equip d’astrònoms, liderat per l’Institut Max Planck d’Astronomia, a Heidelberg (Alemanya), ha captat una espectacular instantània de la formació d’un planeta al voltant de la jove estrella nana PDS 70. Fent servir l’instrument SPHERE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, l’equip internacional ha realitzat la primera detecció ferma d’un planeta jove, anomenat PDS 70b, que s’està fent un camí a través del material que envolta a la jove estrella. El planeta es troba aproximadament a 3.000 milions de quilòmetres de l’estrella central, la qual cosa equival a la distancia entre Urà i el Sol. L’anàlisi mostra que PDS 70b és un planeta gasós gegant amb una massa unes quantes vegades la de Júpiter. La superfície del planeta té una temperatura d’aproximadament 1000° C. Més informació a l’ESO.

29 juny 2018

El primer objecte interestel•lar descobert al Sistema Solar, 'Oumuamua, s’està allunyant del Sol més de presa del que s’esperava. El guany mitjà en velocitat és petit i 'Oumuamua encara està descelerant degut a l’atracció del Sol, però no tan ràpid como prediu la mecànica celeste. Els nous resultats suggereixen que, probablement, 'Oumuamua és un cometa interestel•lar i no pas un asteroide. L’explicació més probable és que 'Oumuamua estigui alliberant material de la seva superfície degut a l’escalfor provocada pel Sol, un fenomen conegut com a desgasificació, comportament típic d’un cometa. Més informació a l’ESO.

27 juny 2018

Hayabusa 2 és una sonda de l’Agència Japonesa d’Exploració Aeroespacial amb la missió de recollir mostres de material de l’asteroide (162173) Ryugu i portar-les a la Terra per al seu estudi. La sonda ha entrat avui, dia 27 de juny, en òrbita al voltat de l’asteroide. L’analitzarà durant un any i mig, i tornarà a la Terra a partir del desembre de 2019, arribant-hi un any mes tard, el desembre de 2020. La foto mostra a l’asteroide des d’una distància de 40 km. Més informació a JAXA.

24 juny 2018

Fent servir l’instrument MUSE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, i el Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, un equip d’astrònoms ha realitzat la proba més precisa feta fins ara de la teoria general de la relativitat d’Einstein a fora de la Via Làctia. La propera galàxia ESO 325-G004 actua com una forta lent gravitacional, distorsionant la llum que prové d’una galàxia llunyana i creant un anell d’Einstein al voltant del seu centre. Comparant la massa d’ESO 325-G004 amb la curvatura de l’espai al seu voltant, els astrònoms han descobert que la gravetat a aquestes escales de distancies astronòmiques es comporta segons el que prediu la relativitat general. Això descarta algunes teories alternatives de la gravetat. Més informació a l’ESO.