L'ASTRONÒMICA

29 abril 2018

La missió Gaia de l’ESA acaba de publicar el més gran catàleg d’estrelles de la Via Làctia. Inclou mesures d’alta precisió d’uns 1.700 milions d’estrelles. Després de 22 mesos de cartografiar el cel el catàleg de Gaia proporciona la posició, els indicadors de distàncies i els moviments de les estrelles de la Via Làctia. També inclou mesures d’alta precisió dels asteroides del Sistema Solar i d’altres estrelles exteriors a la Via Làctia. Els anàlisis preliminars de les dades revelen fins detalls sobre les poblacions d’estrelles y dels seus moviments, dades essencials per comprendre la formació i l’evolució de la nostra galàxia. Més informació sobre aquestes dades a ESA.

14 abril 2018

Imatges de l’instrument SPHERE, instal•lat al Very Large Telescope d’ESO, ens mostren, amb gran detall, els discos de pols que hi ha al voltant d’estrelles joves. Presenten una estranya varietat de formes, mides i estructures, incloent els efectes del que probablement siguin planetes encara en formació. Alguns contenen brillants anells, altres anells foscos, i fins i tot, s’assemblen a hamburgueses. El seu aspecte també difereix notablement segons la seva orientació al cel. Moltes de les estrelles joves són estrelles T Tauri, un tipus d’estrelles que són molt joves (tenen menys de 10 milions d’anys d’edat) i que varien en lluminositat. Els discos que hi ha al voltant d’aquestes estrelles contenen gas, pols i planetesimals. Més informació a ESO.

14 abril 2018

La Unió Astronòmica Internacional ha comunicat l’adjudicació de noms oficials per a set detalls al planeta Mercuri i dotze detalls pel satèl•lit Charon de Plutó. El dia 6 d’abril es comunicaren els noms de set fàcules, detalls clars, a Mercuri. Més informació a l'IAU. El dia 11 d’abril es comunicaren oficialment onze noms proposats per l’equip del New Horizons al satèl•lit Charon de Plutó. Més informació a l'IUA.

8 abril 2018

Un equip internacional d’investigadors ha assolit imatges d’ultra alta definició d’uns jets procedents d’un forat negre supermassiu al centre de la galàxia NGC 1275, que és també una font de radio coneguda com Perseus A o 3C 84. L’observació resolt els jets deu vegades més a prop del forat negre que les imatges obtingudes amb telescopis terrestres, ja que s’ha fet servir l’interferòmetre RadioAstron que combina dues dotzenes de radiotelescopis terrestres junt amb un radiotelescopi espacial de 10 m de diàmetre. L’instrument té la mateixa resolució que una antena de 350.000 km de diàmetre. NGC 1275 està situada al cúmul de galàxies Perseus a una distància de 230 milions d’anys llum. El forat negre està a dins de la taca més brillant a la part superior de la imatge i els jets tenen una longitud d’uns 3 anys llum. Més informació a Aalto University.

7 abril 2018

Imatges del VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, i d’altres telescopis, revelen un ric paisatge d’estrelles i núvols brillants de gas al Petit Núvol de Magalhães. Al seu centre hi ha una estrella de neutrons fruit d’una explosió de supernova ara fa 2.000 anys. Les dades de l’instrument MUSE, instal•lat al VLT, han revelat l’existència d’un destacat anell de gas en un sistema denominat 1E 0102.2-7219. Aquest anell s’expandeix lentament a les profunditats de nombrosos filaments de gas i de pols, que es mouen a gran velocitat, i que són les restes d’una explosió de la supernova. Dintre s’havia detectat anteriorment una font de raigs X, denominada p1, que l’Observatori Chandra ha determinat que és una estrella de neutrons aïllada amb un camp magnètic baix. Més informació a l’ESO.

4 abril 2018

Els petits cossos amb òrbites hiperbòliques poden ser d’origen interestel•lar, però també del Sistema Solar. Hi ha quatre processos que poden donar òrbites hiperbòliques: el pas rasant de planetes prop dels cossos menors; membres del núvol d’Oort pertorbats secularment pel disc galàctic; passos a prop del núvol d’Oort d’una estrella veïna; o objectes d’origen interestel•lar. Tots aquests processos produeixen signatures en les òrbites que es poden observar. Un estudi publicat per la Royal Astronomical Society, en el que participen investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, ha trobat un radiant de cometes hiperbòliques a la constel•lació de Gemini, (taca blava al gràfic) que concorda amb el pas d’una estrella prop del Sistema Solar ara fa 70.000 anys. A més, a part de l’asteroide interestel•lar 1I/2017 U1 (‘Oumuamua), han trobat vuit candidats de cometes interestel•lars. Més informació a RAS.

4 abril 2018

Situada més enllà de la meitat de l’Univers visible s’ha observat una supergegant estrella blava, denominada Icarus. És l’estrella més llunyana vista fins ara. S’ha observat a través d’un efecte de lent gravitacional, que l’ha amplificat 600 vegades, per un equip del qual forma part José Diego de l’Instituto de Física de Cantabria. Es troba en una galàxia espiral situada a 9.000 milions d’anys llum, quan l’Univers nomes tenia un 30 per cent de l’edat actual. Està cent vegades més llunyana que les estrelles individuals vistes fins ara, excepte en les explosions de supernoves. El descobriment d’Icarus permet iniciar una via per estudiar l’evolució d’estrelles molt llunyanes. També permet estudiar la matèria fosca a la galàxia que efectua l’efecte lent. Més informació a Hubble.

4 abril 2018

Un equip internacional d’investigadors fent servir el Hubble Space Telescope de la NASA i l’ESA i altres observatoris ha trobat, per primera vegada, una galàxia en el nostre entorn galàctic que gairebé ha perdut la majoria, sinó tota, de la seva matèria fosca. Aquest descobriment a la galàxia NGC 1052-DF2 no concorda amb les teories acceptades de formació de galàxies. La galàxia està situada a 65 milions d’anys llum i s’ha vist que és més gran que la Via Làctia però que la seva quantitat d’estrelles és 250 menor que en la nostra galàxia, cosa que la converteix en una galàxia ultra difusa. Mesurant les propietats dinàmiques de deu dels seus cúmuls globulars s’ha calculat la massa de la galàxia i s’ha vist que concorda amb la massa de les seves estrelles, amb la qual cosa es dedueix que té, com a mínim, una quantitat de matèria fosca 400 vegades menor, sinó nul•la, del previst. El telescopi Hubble ha analitzat altres galàxies ultra difuses i s’ha vist que al menys tres d’elles son similars a NGC 1052-DF2. Mes informació a la NASA.

21 març 2018

La Universitat de Chicago ha anunciat plans per tancar la seva activitat a l’Observatori de Yerkes. S’ha previst el tancament d’operacions el dia 1 d’octubre de 2018. Tot i a pesar de la seva important història els instruments de Yerkes han deixat de ser útils en la recerca astronòmica per a la Universitat de Chicago, que ha invertit als telescopis Magellan i Giant Magellan a Xile. L’observatori fou inaugurat l’any 1897. Més informació a la Universitat de Chicago.

19 març 2018

Els asteroides i els cometes podrien ser importants proveïdors de molècules orgàniques al planeta Mart. L’any 2015 el robot Mars Curiosity va descobrir les restes de molècules orgàniques a Mart. La teoria més usual era que havien estat aportades per la pols interplanetària. Un equip internacional d’investigadores pretén demostrar que aquesta no és l’única explicació. Per això han desenvolupat una simulació a través del supercomputador Peregrine de la Universitat de Groningen. Els resultats de la simulació mostren que cada any cauen a Mart 192 tones de carboni. Aproximadament 129 tones (67 %) procedeixen de la pols interplanetària; però 50 tones (26 %) procedeixen dels asteroides i 13 tones (7 %) procedeixen dels cometes. Més informació a Astronomie.