L'ASTRONÒMICA

12 maig 2018

Un equip d’investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i del National Astronomical Observatories, de Pekín (NAOC), publica un treball on es planteja que el disc de la nostra galàxia és molt més gran del que es pensava. Es creia que el Sol estava al centre de la distància entre el nucli de la galàxia i els límits del disc. Tot i això, el treball suggereix que s’ha d’ampliar tres vegades la distància entre el Sol i els límits del disc. Amb aquestes mesures el diàmetre de la Via Làctia és d’uns 200.000 anys llum. En la investigació s’han comparat l’abundància de metalls en les estrelles en el pla galàctic amb les del halo per trobar que hi ha barreja d’halo i disc fins a les grans distàncies indicades. Més informació a l’IAC.

11 maig 2018

S’acaba de descobrir un inusual objecte del cinturó de Kuiper, denominat 2004 EW95, que és un asteroide ric en carboni, el primer del seu tipus confirmat en la freda perifèria del Sistema Solar. Probablement aquest curiós objecte es va formar al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter i fou llançat a milers de milions de quilòmetres del seu lloc d’origen fins al cinturó de Kuiper. Aquesta troballa confirma la teoria de que el cinturó de Kuiper ha de contenir una petita fracció de cossos rocosos procedents de l’interior del Sistema Solar que han migrat fins a l’exterior. La primera vegada que es va pensar en la peculiar naturalesa de 2004 EW95 fou que el seu espectre de reflectància era diferent al d’altres petits objectes similars del cinturó de Kuiper. Tot i que la seva mida és d’uns 300 km, la seva superfície rica en carboni és molt fosca, fent difícil el seu estudi. Més informació a l’ESA.

6 maig 2018

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA i l’ESA ha detectat heli en l’atmosfera de l’exoplaneta WASP-107b. Es tracta de la primera vegada que es detecta aquest gas en un planeta fora del Sistema Solar. L’heli es el segon element més comú a l’Univers, darrera de l’hidrogen, i és un dels principals components dels planetes Júpiter i Saturn. El descobriment s’ha realitzat observant l’espectre infraroig de l’exoplaneta. WASP-107b és un exoplaneta amb una densitat molt baixa. Té la mida de Júpiter per només el 12% de la seva massa. Està a 200 anys llum de la Terra i tarda menys de sis dies en orbitar la seva estrella. Més informació al Hubble.

30 abril 2018

L’any 2001 va explotar la supernova 2001ig situada a la galàxia NGC 7424 a 40 milions d’anys llum a la constel•lació de Grus. Anys més tard es va poder veure que es tractava d’una estrella doble. L’any 2016 el telescopi Hubble ha pogut fotografiar, per primera vegada, aquesta companya sobrevivent de la supernova. La companya no és una simple testimoni de l’explosió. Es tracta d’una estrella que va absorbir gran part de l’envoltura d’hidrogen de la progenitora de la supernova, que està categoritzada com del tipus IIb, que són relativament rares, que perden part, sinó tot, el seu embolcall d’hidrogen abans de l’explosió. A la foto del Hubble apareix l’estrella companya però el telescopi és incapaç de detectar la resta de la supernova. Més informació al Hubble.

30 abril 2018

Els telescopis ALMA i APEX han capbussar en les profunditats de l’espai —fins a l’època on l’Univers només tenia una dècima part de la seva edat actual— i han estat testimonis dels inicis d’una gegantina aglomeració còsmica: l’imminent col•lisió de joves galàxies amb un esclat de formació estel•lar, en el protocúmul de galàxies anomenat SPT2349-56. Els astrònoms creien que aquests esdeveniments van tenir lloc uns 3.000 milions d’anys després del Big Bang, però es van sorprendre en veure que les noves observacions revelen que això va succeir quan l’Univers només tenia la meitat d’aquesta edat. Es creu que aquests antics sistemes de galàxies van acabar formant les estructures més massives de l’Univers: els cúmuls de galàxies. Més informació a l’ESO.

29 abril 2018

El sulfur d’hidrogen, el gas que li dona als ous podrits el seu olor particular, impregna l’atmosfera superior del planeta Urà, tal com s’havia debatut durant molt de temps, però sense demostrar-ho. Gracies a observacions realitzades pel telescopi Gemini Nord, els astrònoms han descobert aquest nociu gas arremolinant-se sobre les cimes dels núvols del planeta gegant. El descobriment s’ha fet gracies a l’espectròmetre de camp integrat en infraroig (NIFS) analitzant mostres de la llum solar reflectida per una regió immediatament superior a la capa de núvols visibles a l’atmosfera d’Urà. Segurament també deuen estar presents a Neptú. A Júpiter i a Saturn aquests núvols estan compostos per gel d’amoníac. Aquestes diferencies en la composició atmosfèrica donem llum sobre preguntes referents a la formació i la història dels planetes. Més informació al Gemini.

29 abril 2018

La missió Gaia de l’ESA acaba de publicar el més gran catàleg d’estrelles de la Via Làctia. Inclou mesures d’alta precisió d’uns 1.700 milions d’estrelles. Després de 22 mesos de cartografiar el cel el catàleg de Gaia proporciona la posició, els indicadors de distàncies i els moviments de les estrelles de la Via Làctia. També inclou mesures d’alta precisió dels asteroides del Sistema Solar i d’altres estrelles exteriors a la Via Làctia. Els anàlisis preliminars de les dades revelen fins detalls sobre les poblacions d’estrelles y dels seus moviments, dades essencials per comprendre la formació i l’evolució de la nostra galàxia. Més informació sobre aquestes dades a ESA.

14 abril 2018

Imatges de l’instrument SPHERE, instal•lat al Very Large Telescope d’ESO, ens mostren, amb gran detall, els discos de pols que hi ha al voltant d’estrelles joves. Presenten una estranya varietat de formes, mides i estructures, incloent els efectes del que probablement siguin planetes encara en formació. Alguns contenen brillants anells, altres anells foscos, i fins i tot, s’assemblen a hamburgueses. El seu aspecte també difereix notablement segons la seva orientació al cel. Moltes de les estrelles joves són estrelles T Tauri, un tipus d’estrelles que són molt joves (tenen menys de 10 milions d’anys d’edat) i que varien en lluminositat. Els discos que hi ha al voltant d’aquestes estrelles contenen gas, pols i planetesimals. Més informació a ESO.

14 abril 2018

La Unió Astronòmica Internacional ha comunicat l’adjudicació de noms oficials per a set detalls al planeta Mercuri i dotze detalls pel satèl•lit Charon de Plutó. El dia 6 d’abril es comunicaren els noms de set fàcules, detalls clars, a Mercuri. Més informació a l'IAU. El dia 11 d’abril es comunicaren oficialment onze noms proposats per l’equip del New Horizons al satèl•lit Charon de Plutó. Més informació a l'IUA.

8 abril 2018

Un equip internacional d’investigadors ha assolit imatges d’ultra alta definició d’uns jets procedents d’un forat negre supermassiu al centre de la galàxia NGC 1275, que és també una font de radio coneguda com Perseus A o 3C 84. L’observació resolt els jets deu vegades més a prop del forat negre que les imatges obtingudes amb telescopis terrestres, ja que s’ha fet servir l’interferòmetre RadioAstron que combina dues dotzenes de radiotelescopis terrestres junt amb un radiotelescopi espacial de 10 m de diàmetre. L’instrument té la mateixa resolució que una antena de 350.000 km de diàmetre. NGC 1275 està situada al cúmul de galàxies Perseus a una distància de 230 milions d’anys llum. El forat negre està a dins de la taca més brillant a la part superior de la imatge i els jets tenen una longitud d’uns 3 anys llum. Més informació a Aalto University.