Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
28 febrer 2018
Les galàxies actives (AGN) emeten radiació en totes les freqüències de l’espectre i també produeixen partícules altament energètiques, com els neutrins. Aquestes partícules bombardegen constantment la Terra, però no les podem veure per que quasi mai interaccionen amb la matèria. Per detectar neutrins es requereixen instruments com l’IceCube, instal•lat al Pol Sud, que fa servir un cub de gel d’1 km cúbic. El 22 de setembre de 2017 es va anunciar la detecció d’un neutrí extremadament energètic que venia d’un lloc extern a la Via Làctia. El satèl•lit FERMI i el telescopi MAGIC, instal•lat a l’Observatori del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma) descobriren que la galàxia activa TXS 0506 + 056 era la responsable d’aquesta emissió i, per primera vegada, fou possible associar l’emissió de neutrins extragalàctics a una font coneguda. Per mesurar la seva distància es va fer servir el més gran telescopi òptic-infraroig, el Gran Telescopi Canarias, a La Palma, aconseguint situar aquesta galàxia activa a una distància de 6.000 milions d’anys llum de la Terra. Més informació a l’IAC.
> Add a comment >26 febrer 2018
Ubicat a una jove regió de formació estel•lar d’Ofiuco, a 410 anys llum del Sol, un fascinant disc protoplanetari, bategat com AS 209, va prenen forma lentament. Els discos protoplanetaris són densos plans de gas i pols en rotació que rodegen a una estrella acabada de formar; s’hi troba la matèria que pot donar lloc a sistemes planetaris. Amb menys d’un milió d’anys, aquest sistema és molt jove, però ja s’hi formen dos solcs definits al disc. El solc extern més ample i en gran part lliure de pols, porta als astrònoms a pensar que hi ha un planeta de casi la massa de Saturn orbitant a més de tres vegades la distancia entre Neptú i el Sol. A mesura que el planeta va fent el seu camí, la pols s’acumula a la vora externa de la seva òrbita. El solc més intern és més prim i pot haver estat format per un planeta més petit, però els astrònoms han plantejat la intrigant possibilitat que el gran planeta que orbita a més gran distancia hagi creat ambos camins. Més informació a l’ESO.
> Add a comment >26 febrer 2018
Un equip internacional d’astrònoms ha fet servir la càmera infraroja, amb imatges polaritzades, instal•lada al Gran Telescopi Canaries per desenvolupar, per primera vegada, un mapa d’alta resolució del camp magnètic de les partícules de gas i pols que giren en torn al centre de la nostra galàxia. El mapa infraroig cobreix una regió al voltant d’1 any llum i la polarització de la llum traça les línees del camp magnètic en els filaments de grans de pols i gas calent. S’espera investigar la relació entre el camp magnètic, les estrelles, el gas i la pols en aquesta zona crítica de la nostra galàxia. Més informació a l’IAC.
> Add a comment >
25 febrer 2018
Fent servir l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha observat una galàxia que té una forta emissió de gas ionitzat que prové del seu centre. Al disc de la galàxia s’ha vist que hi ha una gran quantitat de monòxid de carboni (CO) que no està influenciat per l’emissió d’aquest gas ionitzat. La formació d’estrelles al disc galàctic no estaria influenciada pel gas ionitzat. Aquest resultat estaria en contra de l’escenari estàndard en el qual es creia que el gas de la galàxia seria molt influenciat per la radiació dels forats negres del centre. Aquest escenari fa més difícil explicar la coevolució entre las galàxies i els forats negres supermassius al seu centre. Més informació a ALMA.
> Add a comment >24 febrer 2018
Un equip internacional ha confirmat el descobriment de la supernova més llunyana detectada fins ara. L’explosió va passar fa 10.500 milions d’anys quan l’Univers només tenia un terç de l’edat actual. La supernova, denominada DES16C2nm, es va detectar a través del Dark Energy Survey, un mapa de milers de milions de galàxies per a estudiar l’energia fosca. És una supernova superlluminosa (SLSN). Aquestes supernoves son rares i només detectables a aquestes distàncies. Es creu que produeixen un magnetar: una estrella de neutrons que gira ràpidament i que té un camp magnètic 100 bilions de vegades superior al terrestre. Les SLSN són entre 50 i 100 vegades més lluminoses que las supernoves tipus 1a que són las candeles estel•lars per mesurar grans distàncies. Això permet mesurar més enllà en l’historia de l’expansió de l’Univers i aprendre més sobre l’energia fosca. Més informació a AAAS.
> Add a comment >
21 febrer 2018
Després del pas del Voyager 2 a prop de Neptú, l’any 1989, el telescopi Hubble es dedica a observar el planeta per intentar entendre alguns dels misteris que l’envolten. Entre ells, els seus forts vents i el que hi ha al seu nucli. Les imatges revelen una estranya figura a la seva atmosfera: un vòrtex fosc, una àrea d’alta pressió que acompanya a unes boires brillants. Denominat SDS-2015 (Southern Dark Spot 2015), es tracta de la cinquena taca d’aquest tipus observada a Neptú. Aquests vòrtexs foscos a Neptú són molt diversos entre ells, però apareixen i desapareixen en pocs anys, contràriament al que passa a Júpiter. Més informació al Hubble.
> Add a comment >
20 febrer 2018
Es creia que la galàxia d’Andròmeda era dos o tres vegades més gran que la Via Làctia i que la nostra galàxia seria tragada per Andròmeda quan xoquin dintre d’uns 4.000 milions d’anys. Però, recentment, s’ha vist que les dues galàxies són de la mateixa mida. S’ha mesurat que el pes d’Andròmeda és 800.000 milions de vegades el del Sol, el mateix que el pes de la Via Làctia. Astrònoms de l’University of Western Australia han desenvolupat una nova tècnica per mesurar la velocitat d’escapament d’una galàxia; la de la Via Làctia es 550 km/s. El mateix mètode s’ha fet servir per mesurar la massa de la galàxia d’Andròmeda. L’estudi suggereix que s’ha sobreestimat la quantitat de matèria fosca en la galàxia d’Andròmeda. Més informació a AAAS.
> Add a comment >12 febrer 2018
Un estudi ha revelat que la composició dels set planetes que orbiten l’estrella nana ultrafreda TRAPPIST-1, molt pròxima a la Terra, es bàsicament rocosa. N’hi ha que podrien tenir fins a un 5% de la seva massa en forma d’aigua, 250 vegades més que els oceans de la Terra. Els planetes més calents, més propers a l’estrella, son propensos a tenir denses atmosferes de vapor i els més distants probablement tinguin la seves superfícies gelades. El quart planeta és el més semblant a la Terra; sembla que és el més rocós dels set i que té possibilitats d’albergar aigua líquida. Més informació a l’ESO.
> Add a comment >10 febrer 2018
Un equip de la Universitat d’Oklahoma ha descobert una població de planetes fora de la Via Làctia. S’ha fet servir la tècnica de microlensing a través de l’observatori de raigs X Chandra per a detectar una població de planetes amb masses entre la de la Luna i la de Júpiter. La galàxia que s’ha estudiat està situada a no gens menys que a 3.800 milions d’anys llum, confirmant l’extraordinària capacitat d’aquesta tècnica d’anàlisis. Més informació a la Universitat d’Oklahoma.
> Add a comment >10 febrer 2018
Quan un raig còsmic impacta a l’atmosfera produeix una pluja de partícules de baixa energia que s’expandeix en un radi de diversos quilòmetres. Quan el raig còsmic es d’alta energia la pluja es molt més intensa, però aquests fenòmens son molt rars. Només un detector amb una gran àrea de detecció pot observar la pluja de partícules. Per a detectar aquests raigs d’alta energia s’ha pensat en fer servir els smartphones que molts tenim a les nostres butxaques. S’ha dissenyat un app denominat CRAYFIS amb el qual es pot participar en aquest projecte. Més informació a la pàgina web de CRAYFIS.
> Add a comment >