L'ASTRONÒMICA

20 setembre 2018

Un equip liderat per Ivan Minchev, del Leibniz Institute for Astrophysics Potsdam (AIP), ha realitzat un profund estudi per trobar els llocs de naixement de les estrelles de la nostra galàxia. Les estrelles en els discos de les galàxies no estan en els seus llocs de naixement a causa d'un fenomen de migració radial. Els paràmetres que determinen aquest moviment són mal coneguts. Per exemple, la mida i el moviment de la barra central de la galàxia, el nombre i la mida dels braços, o la freqüència dels xocs amb galàxies nanes al llarg de la seva història. Per obviar aquests obstacles es fan servir l'edat i la composició química de les estrelles a manera d’artefactes arqueològics per determinar la història de la galàxia. L'equip ha mesurat, amb gran exactitud, l'abundància de ferro en una mostra de 600 estrelles properes al Sol. Les dades mostren que aquestes estrelles han nascut al llarg de tot el disc de la galàxia. Per exemple, s’ha estimat que el nostre Sol va néixer 2.000 anys llum més a prop que la distància actual del centre de la galàxia. Més informació a l'AIP.

20 setembre 2018

En un estudi publicat a Nature Astronomy un equip d'astrònoms ha presentat una nova visió del planeta nan Ceres. Durant els últims milers de milions d'anys Ceres ha estat molt actiu, incloent un tipus de vulcanisme que no es produeix en cap altra part del Sistema Solar. Un vulcanisme intermedi entre els volcans que emeten lava i roques, per exemple a la nostra Terra o en el satèl•lit Ió de Júpiter, i els volcans de vapor d'aigua que es produeixen a Europa o Enceladus. A causa de la composició de Ceres, aquestes erupcions serien de fang que surt de les esquerdes o fissures de la seva superfície. L'anàlisi de les dades recollides per Dawn indiquen que cada 50 milions d'anys es produeix un període d'erupcions d'aquest tipus. Les taques blanques que apareixen en les fotos podrien provenir de les erupcions més recents. Més informació a Nature.

14 setembre 2018

Aquest any s'han descobert 12 binàries de raigs X al centre de la nostra galàxia, la qual cosa suggereix que hi ha d'haver milers de forats negres en aquesta regió. Un recent estudi d’Ákos Szölgyén, de la Universitat d’Eötvös, d'Hongria, afirma que hi han d'haver discos de forats negres al voltant del forat negre supermassiu del centre de moltes galàxies. Es creia que aquests objectes es distribuïen de manera isotròpica al voltant del forat central, però aquest estudi suggereix que formen un disc. L'estudi ha incorporat en la simulació un efecte addicional denominat relaxació ressonant de vectors que al llarg de milions d'anys ordena els plans orbitals. Més informació a la Universitat d'Eötvös.

10 setembre 2018

L'observatori Chandra X-ray ha descobert un anell d'objectes visibles en raigs X que són restes de supernoves. Es troba a la galàxia AM 0644-741, situada a 300 milions d'anys llum, que té una forma d'anell a causa de que fou travessada per una altra galàxia. El que abans era una galàxia espiral ara s'ha convertit en un anell al voltant de l'antic nucli. En l'anell expulsat per la col•lisió es van produir ones que van donar lloc a grans estrelles que tenen una vida molt curta, de pocs milions d'anys, i que van explotar com a supernoves. Les restes d'aquestes supernoves són una sèrie d'objectes visibles en raigs X que són forats negres o estrelles de neutrons. Més informació a Chandra X.ray.

9 setembre 2018

Un estudi, realitzat per dues investigadores de l'Instituto de Astrofísica de Canaries, revela que el canvi de posició observat en el nucli de la galàxia M87 no es deu a un desplaçament del seu forat negre supermassiu (SMBH), sinó a variacions en la producció de llum en el centre de la galàxia. Les noves dades suggereixen que el SMBH d'aquesta galàxia es troba en la seva posició d'equilibri i que els desplaçaments trobats es deuen a variacions en el centre de producció de llum, o fotocentre, provocades per esclats procedents del seu jet relativista. Els desplaçaments es van observar durant un esclat en M87, entre els anys 2003 i 2007. Llavors el nus principal del jet va arribar a brillar més que el mateix nucli, desplaçant el fotocentre de la galàxia. Un cop finalitzada l'erupció el fotocentre i el nucli van tornar a unir-se ocupant el mateix lloc. Més informació a l’IAC.

8 setembre 2018

A través de l'instrument ALMA, amb l'ajuda d'una lent gravitacional, s'ha observat el "vent" de molècules més distant, en una galàxia quan l'Univers només tenia l'edat de mil milions d'anys després del Big Bang. Observant la sortida de molècules d'hidroxil (OH) que es produeixen quan hi ha estrelles en formació, s'ha vist com les galàxies al Univers primer expulsen l'energia creada per la formació de noves estrelles. Aquestes galàxies formen estrelles a un ritme entre cent i mil cada any. Per evitar cremar-se en un breu resplendor de glòria, algunes galàxies retarden el seu naixement estel•lar expulsant vastes reserves de gas en els seus halos. Algunes vegades el gas torna a ploure lentament en la galàxia, desencadenant futurs esclats de formació estel•lar. Més informació al NRAO.

4 setembre 2018

La sonda, que continua el seu camí cap a la cita que té amb l’asteroide 2014 MU69 (Ultima Thule), va fer servir l’instrument LORRI per prendre les primeres imatges d’aquest objecte del cinturó de Kuiper. La instantània és particularment destacable perquè la New Horizons encara es troba a més de 160 milions de quilòmetres de l’asteroide. L’1 de gener de l’any que ve, 2014 MU69 es convertirà en l’astre més llunyà mai visitat per una sonda. Més informació AQUÍ.

27 agost 2018

Un nou estudi ha trobat indicis que els esclats de rajos gamma podrien invertir el transcurs del temps. Les dades mostren que els senyals ultralluminosos que componen un esclat de rajos gamma es tornen a emetre quan ja han estat emesos una vegada. Encara que la inversió del temps no és la hipòtesi més probable, els autors de l’estudi destaquen que no es pot descartar. Més informació AQUÍ.

18 agost 2018

Un equip d’investigadors ha descobert que l’espai interestel•lar podria estar carregat de molècules de greixos. Es tracta d’un tipus de matèria grassa potencialment tòxica que no es formaria en planetes i altres astres, sinó únicament al medi interestel•lar. Segons els càlculs dels investigadors, la Via Làctia podria contenir 10³⁴ tones de greix còsmic. L’estudi no es va basar en observacions directes, sinó en experiments de laboratori. Més informació AQUÍ.

7 agost 2018

Les dades meteorològiques indiquen que l’enorme tempesta de sorra que ha deixat la sonda Opportunity incomunicada des de fa setmanes ha començat a amainar. El relleu marcià cada vegada és més visible des de l’espai, la temperatura de les capes mitjanes de l’atmosfera està baixant i la quantitat de sorra a l’atmosfera està en clar declivi. L’Opportunity encara no ha tornat a establir contacte amb la Terra, però probablement ja rep prou llum solar per a recarregar les seves bateries. Més informació AQUÍ.