L'ASTRONÒMICA

21 novembre 2019

El primer mapa geològic global de Tità es basa en imatges de radar i de llum visible de la missió Cassini de la NASA, que va orbitar Saturn des de l'any 2004 fins 2017. Revela un món dinàmic ple de dunes, llacs, planes, cràters i altres relleus diversos. És l'únic cos, a més de la Terra, que té líquid estable en la seva superfície; per la seva baixa temperatura conté llacs de metà i età. Tot i les diferències que hi ha entre la Terra i Tità, moltes característiques de la superfície són similars entre els dos mons i poden interpretar-se com productes dels mateixos processos geològics. La missió Cassini va revelar que Tità és un món geològicament actiu, on els hidrocarburs com el metà i l'età prenen el paper que l'aigua té a la Terra. Més informació a la NASA.

20 novembre 2019

L'objecte més llunyà mai sobrevolat per una nau espacial, l'asteroide de la cinturó de Kuiper 2014 MU69, que els tècnics de la NASA havien anomenat provisionalment Ultima Thule, ha estat oficialment anomenat Arrokoth. És un terme nadiu americà que significa "cel" en l'idioma powhatan/algonquian. El nom va ser proposat per l'equip de New Horizons de la NASA, amb el consentiment dels ancians i representants de la tribu Powhatan, al Minor Planet Center, l'autoritat internacional per nomenar els objectes del cinturó de Kuiper. Més informació a la NASA.

13 novembre 2019

Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un estella ultrarràpida que viatja a una velocitat de sis milions de km/h, expulsada pel forat negre supermassiu en el cor de la Via Làctia fa cinc milions d'anys. L'estrella, coneguda com S5-HVS1, està ubicada a la constel•lació de Grus i es mou deu vegades més ràpida que la majoria de les estrelles de la Via Làctia. La velocitat de l'estrella és tan alta que inevitablement abandonarà la galàxia i no tornarà mai. El seu pas es relativament proper a la Terra, a només 29.000 anys llum, el que ha permès calcular el seu viatge des del centre de la galàxia, prop de Sagittarius A * fa cinc milions d'anys. Més informació a RAS.

1 novembre 2019

Dades de l'observatori de raigs X Chandra i altres telescopis han confeccionat un mapa detallat d'una rara col•lisió que es produirà entre quatre cúmuls de galàxies. Aquests grups formen una megaestructura en un sistema anomenat Abell 1758, situat a uns 3.000 milions d'anys llum. Aquests cúmuls, amb una massa d'almenys diversos centenars de bilions de vegades la del Sol, es fusionaran per formar un dels objectes més massius de l'Univers. Actualment l'estructura conté dos cúmuls de galàxies en procés de fusió. Al cúmul de la part nord (superior a la imatge) els centres de les galàxies ja s'han creuat fa uns 300 o 400 milions d'anys i es creu que tornaran a apropar-se. Al cúmul del sud (inferior) les galàxies s'estan acostant per primera vegada. Al cúmul del nord s'observa una ona de xoc de gas calent a partir de la qual s'estima que els dos grups es mouen entre si amb velocitats de al voltant d'entre 3 o 5 milions de quilòmetres per hora. Més informació a Chandra.

29 octubre 2019

Utilitzant l'instrument SPHERE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, un equip d'astrònoms ha revelat que l'asteroide (10) Hygiea podria classificar-se com a planeta nan. És el quart objecte més gran del cinturó d'asteroides després de Ceres, Vesta i Pallas. Per primera vegada s'ha observat a (10) Hygiea amb una resolució prou alta com per estudiar la seva superfície i determinar la seva forma i mida. Van descobrir que (10) Hygiea és esfèric, la qual cosa podria destronar Ceres com a posseïdor del títol de planeta nan més petit del Sistema Solar, ja que també s'ha pogut mesurar que el seu diàmetre és de 430 km. Més informació en l’ESO.

27 octubre 2019

Una nova imatge del telescopi Chandra del romanent de supernova Cassiopeia A, observada per Tycho Brahe l'any 1572, mostra un patró de punts brillants i forats febles en les dades de raigs X. Estudis d'aquesta estructura semblen mostrar que aquesta distribució procedeix probablement d'una explosió desigual de la supernova i no ha estat un efecte ocorregut després de l'explosió. Cassiopeia A va ser una supernova del tipus Ia, l'explosió d'una nana blanca després de guanyar massa fins a aconseguir la massa crítica. Els treballs semblen indicar que es requereixen asimetries inicials en l'explosió perquè es produeixi el resultat mostrat en la imatge de Chandra. Més informació a Chandra.

26 octubre 2019

Astrònoms de la Universitat d’Arizona van descobrir accidentalment les petjades d'una galàxia monstruosa en l'Univers primitiu que mai abans s'havia vist. L’astrònoma Christina Williams va notar una lleu taca de llum en observacions de l'Atacama Large Millimeter Array (ALMA). La resplendor semblava estar sortint del no-res i semblava no estar vinculada a cap galàxia coneguda. L'estudi apunta que el senyal ha trigat 12.500 milions d'anys per arribar a la Terra, per tant ens dona una visió d'Univers en la seva mes tendra infància. L'emissió és causada pel càlid resplendor de les partícules de pols escalfades per les estrelles que es formen a l'interior d'una galàxia jove. Es creu que es tracta d'una galàxia monstruosa massiva amb tantes estrelles com la nostra Via Làctia però formant noves estrelles a cent vegades la velocitat de la nostra pròpia galàxia. El descobriment pot resoldre la pregunta del per què s'observen galàxies massives madures quan l'Univers només tenia el 10% de la seva edat actual. Més informació a la Universitat d’Arizona.

24 octubre 2019

Per primera vegada un element pesat recentment format, l'estronci, s'ha detectat en l'espai. S'ha generat després de la fusió de dues estrelles de neutrons, la kilonova GW170817 observada per ones gravitacionals en 2017. La detecció es va fer a través de l'espectrògraf X-shooter de l'ESO, instal•lat al VLT (Very Large Telescope). La detecció confirmada de que els elements més pesats de l'Univers poden formar-se en fusions d'estrelles de neutrons és una de les últimes peces que faltaven en el trencaclosques de la formació d'elements químics. Més informació en l’ESO.

19 octubre 2019

Un equip d'investigació dirigit per la Universitat de Tsukuba ha combinat tres registres en tauletes cuneïformes antigues que esmenten cels vermells inusuals amb dades de radioisòtops de carboni 14 per identificar tempestes solars que probablement van ocórrer al voltant de 679 a 655 a.C. Aquest treball pot ajudar els astrònoms moderns a predir futures erupcions solars o ejeccions de massa coronal que poden danyar els dispositius electrònics terrestres o de satèl•lits. El registres s'han comparat amb les concentracions de carboni 14 en els anells dels arbres que demostren tempestes magnètiques solars. Els registres esmenten, per exemple, "el vermell cobreix el cel" que pot associar-se amb el que avui anomenem arcs vermells aurorals estables, consistents en llum emesa per electrons en àtoms d'oxigen atmosfèric després d'estar excitats per intensos camps magnètics. Més informació a la Universitat de Tsukuba.

16 octubre 2019

 La sonda Insight de la NASA va ser dissenyada per escoltar els terratrèmols a Mart. El seu sismòmetre serveix per captar vibracions tan subtils com una brisa. El primer terratrèmol capat es va produir el passat mes d'abril. Dels 100 esdeveniments detectats aproximadament 21 es consideren terratrèmols. Alguns suggereixen que l'escorça marciana és com una barreja de l'escorça terrestre i la de la Lluna. Les esquerdes a l'escorça terrestre es segellen amb el temps a mesura que l'aigua les omple de nous minerals. Això permet que les ones de so continuïn sense interrupcions a mesura que passen per velles fractures. Les crostes més seques com les de la Lluna romanen fracturades després dels impactes, dispersant les ones sonores durant desenes de minuts en lloc de permetre-les viatjar en línia recta. Més informació a la NASA.