L'ASTRONÒMICA

28 desembre 2019

En les últimes setmanes la magnitud de l'estrella Betelgeuse, que és una estrella variable, s'ha atenuat tant que ha assolit el mínim des de fa més d'un segle. L'estrella varia entre les magnituds 0,4 i 1,2, però el 19 de desembre va aconseguir la magnitud 1,3. Segurament es deu a la superposició de dos períodes de l'estrella de 425 dies i 5,9 anys. En aquests moments l'estrella que sol estar entre les sis o set estrelles més brillants, han disminuït fins a la posició 21. S'ha especulat que l'estrella està a punt de convertir-se en una supernova. Segurament encara no, però aquest esdeveniment podria passar abans d'uns 100.000 anys. L'estrella és una supergegant vermella que es va expandint i contraient en períodes successius canviant, per tant, la seva brillantor. L'última nota de la magnitud de l'estrella pot trobar-se en Astronomers Telegram.

20 desembre 2019

El Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, a través d'un equip liderat per Rainer Schödel de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía, ha observat la zona central de la Via Làctia amb una resolució espectacular i ha descobert nous detalls sobre la història del naixement d’estrelles a la nostra galàxia. Gràcies a aquestes noves observacions, els astrònoms han trobat evidències d'un esdeveniment dramàtic en la vida de la Via Làctia: un esclat de formació estel•lar tan intens que va resultar en més de 100.000 explosions de supernoves. S'ha vist que la formació d'estrelles no ha estat contínua. S'ha descobert que al voltant del 80% de les estrelles de la regió central de la Via Làctia es van formar en els primers anys, fa entre 8.000 i 13.500 milions d'anys. Després van seguir uns 6.000 milions d'anys gairebé sense formació d'estrelles. Al final va seguir amb un intens esclat de formació estel•lar, fa uns 1.000 milions d'anys. Més informació en l’ESO i en l’IAA.

19 desembre 2019

Una de les preguntes sobre l'Univers primitiu és conèixer com els forats negres supermassius van poder créixer tant en una etapa tan primerenca de l'Univers. Astrònoms de l'Institut Max Planck, a Alemanya, han observat a través del Very Large Telescope de l'ESO, densos núvols de gas fred al voltant dels primers quàsars. El treball es va centrar en l'estudi de 31 quàsars, vistos com eren fa més de 12.500 milions d'anys, en un moment en que l'Univers encara era un nadó i comptava amb tan sols uns 870 milions d'anys d'edat. Van descobrir que 12 dels quàsars estaven envoltats per enormes halos de gras fred i dens d'hidrogen que s'estenen 100.000 anys llum des dels forats negres centrals i amb milers de milions de vegades la massa del Sol. Aquests núvols són l'aliment perfecte perquè els forats negres creixin ràpidament i que les galàxies puguin fabricar estrelles a alta velocitat. Més informació en l’ESO.

14 desembre 2019

A la reunió de l'American Geophysical Union de l'11 de desembre s'han presentat noves troballes de la sonda Parker Solar Probe de la NASA sobre el vent solar i les tempestes solars més infreqüents que poden interrompre la tecnologia i posar en perill els astronautes. Al mateix temps, els instruments WISPR de la Parker Solar Probe estan dissenyats per capturar imatges detallades de la feble corona i del vent solar, però també han recollit una altra estructura difícil de veure: un rastre de pols d'uns 97.000 km d'ample seguint l'òrbita de l'asteroide Phaethon, que crea la pluja de meteorits de les Gemínides, que aquest any han tingut el seu màxim en la nit del 13 al 14 de desembre. S'ha calculat per la traça té una massa de l'ordre de mil milions de tones. A la foto el rastre es pot veure entre les dues fletxes vermelles. Més informació a la NASA.

14 desembre 2019

Mitjançant l'instrument Neutron star Interior Composition Explorer (NICER) de la NASA, un telescopi de raigs X instal•lat a la Estació Espacial Internacional, s'han pogut obtenir les primeres mesures precises tant de la grandària com de la massa d'un púlsar. També s'ha pogut obtenir el primer mapa, amb dos o tres "punts calents" en l'hemisferi sud de la seva superfície. Es tracta del púlsar J0030+0451 que es troba a una distància de 1.100 anys llum en la constel•lació de Piscis. Els "punts calents" de milions de graus en la superfície del púlsar són molt més estranys del que generalment es pensava. Les observacions de NICER foren entre juliol de 2017 fins a desembre de 2018. Té entre 1,3-1,4 vegades la massa de el Sol i 25,4-26 quilòmetres de diàmetre i gira 205 vegades per segon. Més informació a la NASA.

13 desembre 2019

Des de fa alguns mesos es discuteix sobre la presència o no de galàxies exemptes de matèria fosca. Veure les notícies dels dies 4/4/2018 i 30/3/2019 on s'afirma la seva existència i la del dia 3/6/2019 on es nega. Ara un equip d'investigadors ha trobat una població especial de galàxies nanes que podrien consistir principalment en barions, la matèria normal, fins radis de fins a desenes de milers d'anys llum. Han trobat 19 galàxies nanes d'aquest tipus. Això contrasta amb l'expectativa normal que aquestes regions haurien d'estar dominades per la matèria fosca. En sistemes d'alta massa, la fracció bariònica pot assolir el valor universal, és a dir, 4.6%. En sistemes de baixa massa, les galàxies nanes, la fracció bariònica pot ser molt més baixa a causa de la seva menor intensitat gravitacional. Les galàxies nanes del Grup Local estan dominades per matèria fosca fins a un radi d'uns pocs milers d'anys llum. Ara ha estat possible estudiar-lo per a galàxies nanes fora de el Grup Local que són més febles. Més informació a AAAS.

6 desembre 2019

Un equip d'astrònoms de la Universitat de Warwick i de la Universitat de Valparaiso han trobat la primera evidència indirecta d'un planeta gegant en òrbita al voltant d'una nana blanca, l'WDJ0914+1914, que gira cada deu dies. El diàmetre del planeta, similar al de Neptú, es creu que és quatre vegades més gran que el de la nana blanca. Una cua de gas, composta d'hidrogen, oxigen i sofre, s'està evaporant del planeta a causa de la calor generada per la nana blanca, que té una temperatura de 28.000 graus centígrads. La pèrdua de massa del planeta per l'acció de l'estrella és de més de 3.000 tones per segon. És la primera vegada que s'observa un planeta supervivent al procés que genera una nana blanca. Més informació a AAAS.

30 novembre 2019

La imatge mostra, per primera vegada, un camp magnètic coherent a gran escala a l'halo d'una galàxia espiral. La galàxia és NGC 4631 (galàxia de la Balena), a 25 milions d'anys llum de la Terra en la constel•lació Canes Venatici i té uns 80.000 anys llum de diàmetre. S’observen les línies del camp alineades en la mateixa direcció a distàncies de fins a mil anys llum. Els filaments en verd tenen el camp apuntat cap a nosaltres i els blaus apuntant cap a fora. L'observació forma part del projecte Continuum HAlos en les galàxies properes, dirigit per Judith Irwin de la Queen 's University a Ontario. Es creu que els filaments són la continuació per un efecte dinamo dels camps magnètics en els braços espirals del disc de la galàxia. Més informació a NRAO.

28 novembre 2019

Un equip internacional d'astrònoms, dirigit per investigadors de l'Observatori Astronòmic Nacional de la Xina i en el qual participa l'Institut d'Astrofísica de Canàries i la Universitat de la Llacuna, ha observat un forat negre estel•lar en la nostra galàxia amb una massa 70 vegades més gran que el Sol. L'objecte, denominat LB-1, posa en dubte la teoria estàndard d'evolució estel•lar perquè les estrelles prou grans com per formar un forat negre de 70 masses solars haurien de ser totalment destruïdes per poderoses explosions de supernova, que només deixarien gas i pols dispersos, i no forats negres. La seva detecció ha estat possible gràcies al seguiment exhaustiu realitzat durant diversos mesos amb el Gran Telescopio Canarias a l’Observatorio del Roque de los Muchachos (La Palma). Més informació a l’IAC.

23 novembre 2019

Un equip internacional d'astrònoms usant el telescopi VLT a Xile ha vist, per primera vegada, que la galàxia NGC 6240 conté tres forats negres supermassius prop del centre de la galàxia. L'observació suggereix que la galàxia es va formar a causa d'una fusió simultània de tres galàxies. La galàxia està situada a una distància de, solament, 300 milions d'anys llum. L'estudi d'aquesta galàxia és important perquè es considera com un prototip d'interaccions entre galàxies encara en procés. Cada forat negre té una massa d'uns 90 milions de sols. Estan en una regió de l'espai d'uns 3.000 anys llum de diàmetre, una centèsima part de la mida de la galàxia. Fins ara mai havia vist una concentració tan massiva de forats negres. Més informació a AAAS.