L'ASTRONÒMICA

12 octubre 2018

Un equip de Caltech ha observat la peculiar mort d'una estrella massiva que va explotar a través d'una supernova que es va esvair ràpidament. Es creu que l'estrella té un company, encara no vist, que gravitacionalment va absorbir la matèria de l'estrella fent que quan va explotar com a supernova ho vagi fer amb poca potència. L'explosió deuria generar una estrella de neutrons que orbita al voltant del seu dens company. Si la hipòtesi es confirma s'hauria assistit per primera vegada al naixement d'un sistema binari d'estrelles de neutrons. Més informació a AAAS.

10 octubre 2018

El juliol de 1670, els astrònoms van observar des de la Terra l'aparició d'una "nova estrella", o nova, en la constel•lació Cygnus, a prop de l'estrella Albireo. Van presenciar l'aparició d'un punt brillant que a continuació es va esfumar, va tornar a aparèixer i després va desaparèixer. Ara les restes d'aquesta explosió es coneixen com CK Vulpeculae, una nebulosa en forma de rellotge de sorra. Els astrònoms que van estudiar recentment les restes d'aquest succés còsmic al principi van pensar que no era una nova sinó la fusió de dues estrelles similars al Sol. Una investigació recent de l'ALMA ha trobat que segurament es tractava d'una fusió entre una nana marró i una nana blanca. Les forces gravitacionals exercides per la nana blanca podrien haver desintegrat la nana marró. En estudiar la llum, els investigadors van detectar liti, un element que es destrueix fàcilment dins d'una estrella de seqüència principal, però no dins d'una nana marró. Més informació a l’ALMA.

9 octubre 2018

El dissabte, dia 6 d'octubre, el telescopi Hubble va entrar en mode segur, després que un dels tres giroscopis que apunten el telescopi va fallar. El mode segur posa el telescopi en una configuració estable fins que el control de terra pot corregir el problema. El Hubble generalment usa tres giroscopis a la vegada, però pot observar només amb un. El Hubble té sis giroscopis, dos ja havien fallat abans i ara ha fallat el tercer. Els tres restants giroscopis s'han millorat tècnicament i s’espera que tinguin vides més llargues. Però, malgrat això, al encendre el giroscopi restant en reserva s'ha vist que no estava funcionat al nivell requerit, amb el que s'ha mantingut en mode segur. Si es soluciona el problema, el telescopi tornarà a la vida normal. En cas contrari, el telescopi funcionarà en "gir reduït" amb un únic giroscopi. Més informació al Hubble.

5 octubre 2018

A través d'observacions de l'observatori Kepler i de l'observatori Hubble s'ha detectat la primera evidència d'un satèl•lit al voltant d'un planeta fora del Sistema Solar. Es tracta del planeta Kepler-1625b, situat a 8.000 anys llum, un gegant gasós diverses vegades més gran que Júpiter. El possible satèl•lit s'anomena Kepler-1625b-i i té una mida considerable similar a la del planeta Neptú. Les evidències de la presència del satèl•lit es deuen a un segon mínim de llum quan el planeta transita per davant de l'estrella. Més informació al Hubble.

4 octubre 2018

Un equip d'astrònoms que estaven utilitzant les últimes dades de la missió Gaia de l'ESA per buscar estrelles d'alta velocitat que són expulsades de la Via Làctia, es van sorprendre en veure que hi havia moltes estrelles d'alta velocitat que corrien cap a l'interior de la nostra galàxia, segurament originades en altres galàxies. La classe més ràpida d'aquestes estrelles són les estrelles de hipervelocidad, que es creu que es formen prop del centre galàctic i són expulsades per les interaccions amb el forat negre del centre de la galàxia. La sorpresa va ser veure que la major part d'aquestes estrelles detectades semblen córrer precisament cap al centre galàctic. Segons sembla, aquestes estrelles podrien ser d'altres galàxies i estan fent un sobrevol a través de la Via Làctia. Una altra possible explicació és que siguin estrelles de l'halo galàctic expulsades per les interaccions gravitatòries originades per galàxies nanes que es creuen amb la Via Làctia. Més informació a RAS.

3 octubre 2018

Observacions fetes amb l'espectrògraf MUSE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, han descobert grans reservoris còsmics d'hidrogen atòmic al voltant de galàxies distants. Els núvols d'hidrogen en l'Univers distant brillen en emissió Lyman-alfa, revelant que gairebé tot el cel nocturn és brillant en aquesta emissió. Les emissions s'han observat a la regió del Camp Ultra Profund de l'Hubble (HUDF) i cobreixen gairebé tot el camp de visió, portant l'equip a extrapolar que gairebé tot el cel refulgeix intensament en emissió Lyman-alfa. El HUDF va revelar milers de galàxies disperses en el que semblava ser una taca fosca del cel. Ara s'ha pogut detectar la dèbil emissió dels embolcalls gasosos de les galàxies més primerenques. La foto és una composició que mostra la radiació Lyman-alfa en blau superposada a l'emblemàtica imatge del HUDF. Més informació a l’ESO.

28 setembre 2018

Hi ha un intens debat sobre l'origen de Phobos i Deimos, els dos satèl•lits del planeta Mart. Les seves superfícies fosques són semblants als primitius asteroides suggerint que podrien ser asteroides capturats; però les seves mides i els angles de les seves òrbites no concorden amb aquest escenari. Un estudi recent suggereix que la composició de Phobos és molt semblant a les escorces volcàniques del planeta Mart, amb la qual cosa el satèl•lit podria ser degut a un impacte sobre el planeta. Més informació a AGU.

27 setembre 2018

Un equip d'astrònoms del Regne Unit ha realitzat la primera detecció de matèria caient dins d'un forat negre, a la galàxia Seyfert PG22+143, situada a 1.000 milions d'anys llum. La detecció es va fer en raigs X a través de les dades de l'observatori XMM-Newton de l'ESA. Generalment el material gira en espiral al voltant del forat negre escalfant-se i convertint la seva energia gravitacional en radiació. En els forats negres supermassius no està clar quina direcció poden tenir les òrbites; podrien estar desalineades amb la rotació de forat negre. S'ha vist que l'espectre de raigs X està fortament desplaçat al vermell, la matèria cau al forat negre a l'enorme velocitat del 30% de la velocitat de la llum. En aquest cas, el gas gairebé no té rotació al voltant del forat i està a una distància de només 20 vegades la mida de l’horitzó d'esdeveniments de forat. L'observació concorda amb un treball que demostra que els anells de gas poden trencar-se i xocar entre si, cancel•lant la seva rotació i deixant que el gas caigui directament cap al forat negre. Més informació a AAAS.

22 setembre 2018

Un equip internacional d'astrònoms ha detectat una inusual emissió en infraroig al voltant d'una estrella de neutrons, a través de l'observatori Hubble. Aquesta estrella de neutrons, anomenada RX J0806.4-4123, pertany a un grup de set púlsars propers que emeten raigs X, denominats "els set magnífics", que estan més calents del que s'espera a partir de la seva edat i de la seva reserva d'energia a partir de la pèrdua de la seva energia de rotació. Té una àrea molt extensa que emet infraroig fins a unes 200 AU (2,5 vegades l'òrbita de Plutó). Es barregen dues possibilitats que podrien explicar aquesta emissió. Una d'elles podria ser el que es coneix com un 'disc de reserva' del material de la supernova que el va crear. La seva interacció posterior amb l'estrella de neutrons podria haver escalfat el púlsar i alentit la seva rotació. L'altra explicació és una "nebulosa de vent de púlsar". Aquest vent es pot produir quan les partícules s'acceleren en el camp elèctric que es produeix per la rotació ràpida de l'estrella de neutrons amb un camp magnètic fort. Més informació a Penn State.

21 setembre 2018

Un equip liderat per investigadores de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen, ha descobert, mitjançant l'anàlisi de les dades de Gaia, subestructures fins ara desconegudes en la Via Làctia. La troballa, que va sorgir en combinar les posicions i les velocitats de sis milions d'estrelles del disc de la nostra galàxia, s'ha publicat a la revista Nature. Segons Teresa Antoja, primera signant de l'estudi, les dades de Gaia mostren com una espiral similar a una petxina de cargol; aquestes subestructures, permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional fa entre 300 i 900 milions d'anys. L'estudi formula la hipòtesi que la trobada propera es va produir amb la galàxia nana de Sagittarius, que està sent canibalizada per la Via Làctia. Més informació a la UB.