L'ASTRONÒMICA

1 novembre 2018

Aquesta és la primera imatge en alta resolució de l'asteroide Bennu, obtinguda a partir de vuit imatges preses el dia 29 d'octubre per la sonda de la NASA OSIRIS-REEx, des de 330 km de l'asteroide. Més informació a la NASA.

1 novembre 2018

L'instrument GRAVITY de l'ESO instal•lat a l’interferòmetre del Very Large Telescope (VLT) ha observat espurnes de radiació infraroja provinents del disc d'acreció al voltant de Sagitari A*, l'objecte massiu al cor de la Via Làctia. Això confirma, com es creia des de fa temps, que es tracta d'un forat negre supermassiu. Els centelleigs s'originen del material que orbita molt a prop de l'horitzó de successos del forat negre. El punt més proper a un forat negre que pot se orbitar sense ser inevitablement atret cap a dins per la immensa massa es coneix com l'òrbita estable més propera, i és des d'aquí que s'originen els centelleigs observats. El material té una velocitat d'un 30% de la velocitat de la llum. Més informació a l’ESO.

31 octubre 2018

L'any 1772 Lagrange va descobrir que hi ha cinc punts on les forces gravitacionals de dos astres estableixen zones d'equilibri. En els punts L4 i L5 s'han descobert petits cossos en els sistemes Sol-Jupiter, Sol-Terra, Sol-Mart i Sol-Neptú. En el sistema Terra-Lluna aquests punts estan buits a causa de la força gravitacional del Sol. Però l'any 1961 l'astrònom polonès Kazimierz Kordylewski va trobar dos núvols brillants de partícules prop del punt L5. Ara s'han fet observacions polarimètriques d'aquests núvols. Més informació a RAS i RAS.

24 octubre 2018

Un equip internacional d'astrònoms, liderat per l'investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) David Jones, ha descobert un sistema binari amb un període orbital de poc més de tres hores. Estan dins de la nebulosa planetària M3-1. Es tracta d'estrelles binàries amb un dels períodes orbitals més curts dins d'una nebulosa planetària. A més hi ha la possibilitat que, per la seva proximitat, el sistema pugui experimentar una explosió de nova abans que es dissipi la nebulosa, una cosa encara no prevista en les teories d'evolució estel•lar. La separació calculada entre les dues estrelles és de tan sols 160.000 km. Més informació a l’IAC.

21 octubre 2018

L'observatori Chandra de raigs X ha confirmat que el púlsar Kes 75 és el més jove de la nostra galàxia. Aquesta resta d'una supernova es troba a 19.000 anys llum de la Terra. Chandra va observar el púlsar en els anys 2000, 2006, 2009 i 2016 mostrant canvis en la nebulosa al llarg del temps. Les parts més externes de la nebulosa s'expandeixen a una velocitat d'uns 3 milions de metres per hora. Aquesta expansió indica que la supernova es va produir fa uns 500 anys. No consta que cap astrònom de l'època observés la seva aparició, segurament pel fet que aquesta zona del cel és molt densa en pols i gas que va disminuir la brillantor aparent de la supernova. La brillantor de la nebulosa del púlsar ha disminuir un 10 per cent entre els anys 2000 a 2016. Més informació a Chandra.

20 octubre 2018

Després de deu anys d'observacions en raigs gamma de l'observatori Fermi, de la NASA, s'ha confirmat un cicle de variació de dos anys per a un blazar, denominat PG 1553+113. És la primera vegada que s'ha establert un cicle en raigs gamma per a una galàxia activa. El mateix període també s'ha vist en llum visible, en raigs X i en ràdio. És possible que hi hagi dos forats negres supermassius dins el blazar. En aquest escenari, un dels forats negres emetria raigs gamma en un doll que oscil•laria amb les seves interaccions amb l'altre forat negre. Això convertiria a PG 1553+115 en un objectiu principal per a un futur detector d'ones gravitacionals en l'espai, com l'Antena Espacial d'Interferòmetre Làser (LISA) de l'ESA. També són possibles altres explicacions com, per exemple, periòdiques inestabilitats en el disc. Més informació a Fermi.

19 octubre 2018

Un equip d'astrònoms liderat per Olga Cucciati de l'Institut Nacional d'Astrofísica de Bolonya (INAF), va utilitzar l'instrument VIMOS del Very Large Telescope de l'ESO (VLT) per identificar un gegantí proto-supercúmul de galàxies formant-se en l'Univers primitiu, només 2.300 milions d'anys després del Big Bang. L'estructura, que els investigadors van denominar Hyperion, és la més massiva i de major grandària que s'ha trobat en l'Univers tan primitiu. S'estima que la massa del proto-supercúmul és més de mil bilions de vegades la massa del Sol. Hyperion té una estructura summament complexa i conté, almenys, set regions d'alta densitat connectades per filaments de galàxies, i la seva mida és comparable al d'altres supercúmuls propers, tot i que la seva estructura és molt diferent. Més informació en l’ESO.

19 octubre 2018

L’astrofísica italiana Nanda Rea ha guanyat el Premi Nacional de Recerca en la categoria de Talent Jove. És investigadora titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC). Està especialitzada en l’estudi dels magnetars, estrelles de neutrons envoltades dels camps magnètics més intensos de l’Univers. Nanda Rea va pronunciar una conferencia del cicle dels dimecres a l’Agrupació Astronómica de Sabadell el 27 de setembre de 2017 amb el títol “Les explosions més violentes de l’Univers” i varen publicar una entrevista a l’ASTRUM del més de novembre de 2017. Més informació a FCRI.

19 octubre 2018

Dissabte 20 d'octubre serà llençada la sonda BepiColombo de l'ESA i de la JAXA a través d'un Ariane 5 des de la base de Kourou a la Guaiana Francesa. Es tracta de la primera missió europea a Mercuri. El vol durarà set anys utilitzant una combinació de propulsió elèctrica solar i nou sobrevols d'ajuda per gravetat a la Terra, Venus i Mercuri. Quan entri a l'òrbita de Mercuri lliurarà dos orbitadors per realitzar mesuraments complementàries de l'entorn dinàmic del planeta al mateix temps. El llançament es podrà seguir en directe a partir de les 3:15 CEST (hora espanyola). Més informació a l’ESA.

13 octubre 2018

Un equip de l’Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC), descobreix el cas de canibalisme galàctic a menor escala observat fins ara. Es tracta de la galàxia nana Sextans que, amb una massa 100.000 vegades menor que la Via Làctia, ha devorat a una companya encara menor. Van observar que la distribució espacial de les estrelles blaves (pobres en metalls) es torna rodona i regular, mentre que la de les estrelles vermelles (riques en metalls) es mostra molt més el•líptica i irregular. L'explicació més raonable per aquest fenomen és que, originalment, les galàxies que es van fusionar tenien metalicitats diferents. De la mateixa manera, tant l'anàlisi de velocitats com el d'indicadors de la composició química de les estrelles revelen la presència d'una subestructura espacial amb forma d'anell. Aquesta subestructura presenta una velocitat considerablement major i una composició química diferent de la resta d'estrelles de la galàxia. Més informació a l’IAC.