L'ASTRONÒMICA

20 novembre 2018

Observacions de l'Atacama Large Millimeter/submilimeter Array (ALMA) han detectat com la galàxia més lluminosa de l'Univers està absorbint, al mateix temps, la meitat de la massa de fins a tres de les seves veïnes més petites. Aquesta galàxia, anomenada W2246-0526, esta situada a 12.400 milions d'anys, de manera que la veiem tal com era quan el nostre univers tenia només una desena part de la seva vida actual. No es tracta de la galàxia més gran de l'Univers però la seva brillantor no té rival, ja que emet llum infraroja com 350 bilions de sols. La quantitat de gas devorat per W2246-0526 és suficient per mantenir-la formant estrelles i alimentant el seu forat negre central durant centenars de milions d'anys. La seva inusual brillantor és a causa d'un disc energètic de gas que s'està sobreescalfant a mesura que orbita al voltant del forat negre supermassiu. És una galàxia que conté un quàsar del tipus galàxies calents i enfosquides per la pols (Hot DOGs, en anglès). Només un de cada 3.000 quàsars pertany a aquest grup. Més informació a l’ALMA.

18 novembre 2018

Gairebé tot el que ens envolta, i nosaltres mateixos, està fet de cendres d'estrelles. La major part dels elements de la taula periòdica estan generats a través de l'evolució estel•lar. Ara un estudi realitzat a través d'observacions del telescopi Spitzer de la NASA ha revelat per primera vegada que el sílice, el principal component dels minerals terrestres, es forma a través de l'explosió de les estrelles massives. El sílice, junt amb molts minerals, forma al voltant del 60% de l'escorça terrestre. L'estudi ha revelat una important font d'aquest element. S'ha observat sílice en dos restes de supernova: Cassiopeia A i G54.1 + 0.3. El ràpid col•lapse de la matèria en una supernova, que acaba creant una intensa explosió, fon els àtoms creant els elements pesants com el sulfur, el calci i el silici. Més informació a Spitzer.

15 novembre 2018

Una campanya d'observació, realitzada amb els telescopis MAGIC de l'Observatorio del Roque de los Muchachos, La Palma, i la xarxa VERITAS l'Observatori Fred Lawrence Whipple, Arizona, ha detectat una nova font emissora de raigs gamma de molt alta energia procedent d'un inusual sistema format per una estrella massiva i un púlsar. Es tracta del sistema PSR J2032+4127/MT91 213, una excèntrica parella amb un període orbital de 50 anys. Fins ara només s'han descobert menys de 10 fonts d'aquest tipus. Es va predir que l'acostament més proper entre el púlsar i l'estrella anava a ocórrer el novembre de 2017. Al setembre d'aquest any es va detectar per primera vegada l'emissió de raigs gamma. Durant el mes de novembre, el flux va augmentar en 10 vegades en una sola nit. Més informació a l’IAC.

15 novembre 2018

Un equip liderat per Ignasi Ribas (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) i Guillem Anglada (Universitat Queen Mary de Londres) han trobat, després d'un curos anàlisi, que hi ha un 99% de possibilitats que hi hagi un exoplaneta a l'estrella de Barnard. És l'estrella més ràpida del cel nocturn, situada a tan sols 6 anys llum de distància. L'exoplaneta, anomenat Barnard b, té una massa d’almenys 3,2 vegades la Terra, una superterra, amb una òrbita de 233 dies de període. S'han utilitzat dades d'un gran conjunt de telescopis. És un món gelat i dèbilment il•luminat; només rep un 2% de l'energia que la Terra rep del Sol. Està a una distància de només 0,4 vegades la que separa el Sol de la Terra, es troba prop de la línia de neu, la regió on compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid. Aquest món gelat i d'ombra podria tenir una temperatura de –170 °C, fent-lo inhòspit per a la vida tal com la coneixem. Després del planeta trobat en Proxima Centauri és el segon exoplaneta conegut més proper a la Terra. Més informació en l’ESO.

14 novembre 2018

NGC 1291 és una galàxia que conté dues barres estel•lars, una interna i una altra externa, amb diferent orientació. Dels extrems d'aquestes barres neixen braços espirals, el que fa que la galàxia tingui forma de dos anells espirals, un intern i un altre extern. Ara investigadors de l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC) han descobert una estructura amb forma de cacauet a la barra interna. Fins ara això només s'havia detectat en les barres externes dels sistemes dobles o en barres individuals com la de la Via Làctia. Aquestes estructures són creades per moviments verticals d'estrelles a la barra i deuen el seu nom a la seva forma quadrada o de cacauet quan s'observen en galàxies vistes de canto. La galàxia té una estructura en forma de nina russa, les dues barres es comporten igual però a diferents escales. Aquests tipus d'estructures són fonamentals per entendre l'evolució interna de les galàxies i com s'alimenten els forats negres supermassius que habiten en el seu centre. Més informació a l’IAC.

12 novembre 2018

El desert d'Atacama, Xile, és el més sec i més antic de la Terra. Fa almenys 500 anys que no es registraven pluges al cor del desert, però això no ha impedit que hi hagin microorganismes capaços de tolerar els alts nivells de dessecació i radiació. No obstant això, durant els últims tres anys, ha plogut de forma significativa en aquesta zona, la qual cosa ha provocat l'aparició de llacunes hipersalines que han persistit durant mesos. Un estudi, liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB / CSIC-INTA), conclou contràriament al que es podria esperar, que l'aportació d'aigua ha causat una enorme devastació en les espècies microbianes per un excés osmòtic. El desert d'Atacama, per la seva extrema aridesa, és un lloc semblant a la superfície de Mart. El planeta Mart va tenir un període durant el qual va albergar molta aigua a la superfície, per tant si hi va haver vida va haver d’apàreixer en aquest període. Després, Mart va perdre la seva atmosfera i la seva hidrosfera, convertint-se en el món sec i àrid. Però en alguns moments posteriors grans volums d'aigua van excavar la seva superfície en forma de canals. Si encara existien comunitats microbianes resistint el procés de dessecació extrema, s'haurien vist sotmeses a processos d'estrès osmòtic similars als d'Atacama. Més informació al CAB.

10 novembre 2018

Un equip d'astrònoms a través de l'Observatori Gemini han detectar una petita estrella que sembla ser la més antiga a la nostra galàxia. L'estrella anomenada 2MASS J18082002-5104378 B forma part d'un sistema binari. El seu estudi pot proporcionar una revolució en la nostra comprensió de la història de la nostra galàxia. És molt petita, només el 14% del Sol; és molt antiga, 13.500 milions d'anys; i més significativament està feta amb un material molt similar al produït pel Big Bang. La seva òrbita al voltant del centre de la galàxia és molt similar a la del Sol; totes aquestes dades podien suggerir que el disc de la nostra galàxia podria haver-se format 3.000 milions d'anys abans del que s'havia previst. Igualment contradiu l'assumpció que les primeres estrelles eren molt grans i de curta vida. Més informació al Gemini.

5 novembre 2018

Un vot electrònic entre els membres de la Unió Astronòmica Internacional recomana canviar el nom de la llei de Hubble i denominar-la com la lley de Hubble-Lemaître. Aquesta resolució fou proposada per a donar homenatge als dos cosmòlegs en el desenvolupament de la cosmologia moderna. Més informació a l’IAU.

5 novembre 2018

Segons un estudi de meteorits marcians realitzat per un equip de la Carnegie Institution for Science, el carboni orgànic de Mart pot ser originat per una sèrie de reaccions electroquímiques entre líquids salobres i minerals volcànics. L'any 2012 es va determinar que el carboni orgànic trobat en deu meteorits de Mart no era una contaminació terrestre, i que no era d'origen biològic. El nou estudi pretén analitzar l'origen d'aquest carboni. Ara s'han analitzat tres meteorits marcians recollits a la Terra: Tissint, Nakhla i NWA 1950. Utilitzant microscòpia avançada i espectroscòpia, van poder determinar que els compostos orgànics dels meteorits probablement van ser creats per la corrosió electroquímica de minerals en les roques marcianes per una salmorra líquida salada que els envolta. Més informació a la Carnegie.

2 novembre 2018

La NASA va anunciar el 30 d'octubre de 2018 que Kepler s'ha quedat sense combustible i que ha decidit jubilar la nau espacial dins de la seva òrbita segura actual, lluny de la Terra. Després de nou anys d'operació, Kepler deixa un llegat de més de 2.600 descobriments de planetes fora del nostre Sistema Solar, molts dels quals podrien ser llocs prometedors per a la vida. Més informació a la NASA.