L'ASTRONÒMICA

19 octubre 2018

L’astrofísica italiana Nanda Rea ha guanyat el Premi Nacional de Recerca en la categoria de Talent Jove. És investigadora titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC). Està especialitzada en l’estudi dels magnetars, estrelles de neutrons envoltades dels camps magnètics més intensos de l’Univers. Nanda Rea va pronunciar una conferencia del cicle dels dimecres a l’Agrupació Astronómica de Sabadell el 27 de setembre de 2017 amb el títol “Les explosions més violentes de l’Univers” i varen publicar una entrevista a l’ASTRUM del més de novembre de 2017. Més informació a FCRI.

19 octubre 2018

Dissabte 20 d'octubre serà llençada la sonda BepiColombo de l'ESA i de la JAXA a través d'un Ariane 5 des de la base de Kourou a la Guaiana Francesa. Es tracta de la primera missió europea a Mercuri. El vol durarà set anys utilitzant una combinació de propulsió elèctrica solar i nou sobrevols d'ajuda per gravetat a la Terra, Venus i Mercuri. Quan entri a l'òrbita de Mercuri lliurarà dos orbitadors per realitzar mesuraments complementàries de l'entorn dinàmic del planeta al mateix temps. El llançament es podrà seguir en directe a partir de les 3:15 CEST (hora espanyola). Més informació a l’ESA.

13 octubre 2018

Un equip de l’Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC), descobreix el cas de canibalisme galàctic a menor escala observat fins ara. Es tracta de la galàxia nana Sextans que, amb una massa 100.000 vegades menor que la Via Làctia, ha devorat a una companya encara menor. Van observar que la distribució espacial de les estrelles blaves (pobres en metalls) es torna rodona i regular, mentre que la de les estrelles vermelles (riques en metalls) es mostra molt més el•líptica i irregular. L'explicació més raonable per aquest fenomen és que, originalment, les galàxies que es van fusionar tenien metalicitats diferents. De la mateixa manera, tant l'anàlisi de velocitats com el d'indicadors de la composició química de les estrelles revelen la presència d'una subestructura espacial amb forma d'anell. Aquesta subestructura presenta una velocitat considerablement major i una composició química diferent de la resta d'estrelles de la galàxia. Més informació a l’IAC.

12 octubre 2018

Un equip de Caltech ha observat la peculiar mort d'una estrella massiva que va explotar a través d'una supernova que es va esvair ràpidament. Es creu que l'estrella té un company, encara no vist, que gravitacionalment va absorbir la matèria de l'estrella fent que quan va explotar com a supernova ho vagi fer amb poca potència. L'explosió deuria generar una estrella de neutrons que orbita al voltant del seu dens company. Si la hipòtesi es confirma s'hauria assistit per primera vegada al naixement d'un sistema binari d'estrelles de neutrons. Més informació a AAAS.

10 octubre 2018

El juliol de 1670, els astrònoms van observar des de la Terra l'aparició d'una "nova estrella", o nova, en la constel•lació Cygnus, a prop de l'estrella Albireo. Van presenciar l'aparició d'un punt brillant que a continuació es va esfumar, va tornar a aparèixer i després va desaparèixer. Ara les restes d'aquesta explosió es coneixen com CK Vulpeculae, una nebulosa en forma de rellotge de sorra. Els astrònoms que van estudiar recentment les restes d'aquest succés còsmic al principi van pensar que no era una nova sinó la fusió de dues estrelles similars al Sol. Una investigació recent de l'ALMA ha trobat que segurament es tractava d'una fusió entre una nana marró i una nana blanca. Les forces gravitacionals exercides per la nana blanca podrien haver desintegrat la nana marró. En estudiar la llum, els investigadors van detectar liti, un element que es destrueix fàcilment dins d'una estrella de seqüència principal, però no dins d'una nana marró. Més informació a l’ALMA.

9 octubre 2018

El dissabte, dia 6 d'octubre, el telescopi Hubble va entrar en mode segur, després que un dels tres giroscopis que apunten el telescopi va fallar. El mode segur posa el telescopi en una configuració estable fins que el control de terra pot corregir el problema. El Hubble generalment usa tres giroscopis a la vegada, però pot observar només amb un. El Hubble té sis giroscopis, dos ja havien fallat abans i ara ha fallat el tercer. Els tres restants giroscopis s'han millorat tècnicament i s’espera que tinguin vides més llargues. Però, malgrat això, al encendre el giroscopi restant en reserva s'ha vist que no estava funcionat al nivell requerit, amb el que s'ha mantingut en mode segur. Si es soluciona el problema, el telescopi tornarà a la vida normal. En cas contrari, el telescopi funcionarà en "gir reduït" amb un únic giroscopi. Més informació al Hubble.

5 octubre 2018

A través d'observacions de l'observatori Kepler i de l'observatori Hubble s'ha detectat la primera evidència d'un satèl•lit al voltant d'un planeta fora del Sistema Solar. Es tracta del planeta Kepler-1625b, situat a 8.000 anys llum, un gegant gasós diverses vegades més gran que Júpiter. El possible satèl•lit s'anomena Kepler-1625b-i i té una mida considerable similar a la del planeta Neptú. Les evidències de la presència del satèl•lit es deuen a un segon mínim de llum quan el planeta transita per davant de l'estrella. Més informació al Hubble.

4 octubre 2018

Un equip d'astrònoms que estaven utilitzant les últimes dades de la missió Gaia de l'ESA per buscar estrelles d'alta velocitat que són expulsades de la Via Làctia, es van sorprendre en veure que hi havia moltes estrelles d'alta velocitat que corrien cap a l'interior de la nostra galàxia, segurament originades en altres galàxies. La classe més ràpida d'aquestes estrelles són les estrelles de hipervelocidad, que es creu que es formen prop del centre galàctic i són expulsades per les interaccions amb el forat negre del centre de la galàxia. La sorpresa va ser veure que la major part d'aquestes estrelles detectades semblen córrer precisament cap al centre galàctic. Segons sembla, aquestes estrelles podrien ser d'altres galàxies i estan fent un sobrevol a través de la Via Làctia. Una altra possible explicació és que siguin estrelles de l'halo galàctic expulsades per les interaccions gravitatòries originades per galàxies nanes que es creuen amb la Via Làctia. Més informació a RAS.

3 octubre 2018

Observacions fetes amb l'espectrògraf MUSE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, han descobert grans reservoris còsmics d'hidrogen atòmic al voltant de galàxies distants. Els núvols d'hidrogen en l'Univers distant brillen en emissió Lyman-alfa, revelant que gairebé tot el cel nocturn és brillant en aquesta emissió. Les emissions s'han observat a la regió del Camp Ultra Profund de l'Hubble (HUDF) i cobreixen gairebé tot el camp de visió, portant l'equip a extrapolar que gairebé tot el cel refulgeix intensament en emissió Lyman-alfa. El HUDF va revelar milers de galàxies disperses en el que semblava ser una taca fosca del cel. Ara s'ha pogut detectar la dèbil emissió dels embolcalls gasosos de les galàxies més primerenques. La foto és una composició que mostra la radiació Lyman-alfa en blau superposada a l'emblemàtica imatge del HUDF. Més informació a l’ESO.

28 setembre 2018

Hi ha un intens debat sobre l'origen de Phobos i Deimos, els dos satèl•lits del planeta Mart. Les seves superfícies fosques són semblants als primitius asteroides suggerint que podrien ser asteroides capturats; però les seves mides i els angles de les seves òrbites no concorden amb aquest escenari. Un estudi recent suggereix que la composició de Phobos és molt semblant a les escorces volcàniques del planeta Mart, amb la qual cosa el satèl•lit podria ser degut a un impacte sobre el planeta. Més informació a AGU.