L'ASTRONÒMICA

5 juny 2018

Fent servir ALMA i VLT, s’ha estudiat la formació d’estrelles massives. S’ha mesurat l’abundància de dos isòtops de monòxid de carboni en quatre galàxies amb esclats de formació estel•lar molt llunyanes. Els isòtops tenen diferents orígens, el O18 es produeix més en estrelles massives, i el C13 es produeix més en estrelles de massa baixa i intermèdia. S’ha vist que la proporció entre O18 respecte a C13 és unes 10 vegades més gran en les galàxies starburst a l’Univers primer que en les galàxies com la Via Làctia, la qual cosa significa que hi ha una proporció més gran d’estrelles massives en aquestes galàxies starburst. Aquests resultats desafien les idees actuals de com evolucionen las galàxies, canviant la nostra comprensió de la història còsmica de la formació estel•lar i de la formació dels elements químics que formen noves estrelles i planetes i, en última instància, el nombre de llavors de forats negres que poden fusionar para formar els forats negres supermassius que veiem als centres de moltes galàxies. Per altra banda, s’ha vist que hi ha un 30% més d’estrelles amb masses de més de 30 vegades la massa solar i prop del 70% mes de l’esperat amb masses per sobre de 60 masses solars, a la nebulosa 30 Doradus al Núvol Gran de Magalhães. Aquests resultats mostren que les estrelles massives son molt abundants i que la massa superior de la seva formació podria elevar-se fins a 300 masses solars. Més informació a l’ESO.