Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
19 octubre 2018
Un equip d'astrònoms liderat per Olga Cucciati de l'Institut Nacional d'Astrofísica de Bolonya (INAF), va utilitzar l'instrument VIMOS del Very Large Telescope de l'ESO (VLT) per identificar un gegantí proto-supercúmul de galàxies formant-se en l'Univers primitiu, només 2.300 milions d'anys després del Big Bang. L'estructura, que els investigadors van denominar Hyperion, és la més massiva i de major grandària que s'ha trobat en l'Univers tan primitiu. S'estima que la massa del proto-supercúmul és més de mil bilions de vegades la massa del Sol. Hyperion té una estructura summament complexa i conté, almenys, set regions d'alta densitat connectades per filaments de galàxies, i la seva mida és comparable al d'altres supercúmuls propers, tot i que la seva estructura és molt diferent. Més informació en l’ESO.