L'ASTRONÒMICA

22 gener 2019

Un treball, encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) i publicat a Nature, ha estudiat en detall la fi de la vida d'una estrella de gran massa. S'ha vist que produeix un esclat de raigs gamma (GRB) i una hipernova. L'estudi ha permès trobar el component que explica per què algunes hipernovas no produeixen esclats de raigs gamma. Es tracta d'un nou component: una mena d'embolcall calent que es forma al voltant del raig segons es propaga a través de l'estrella progenitora. El doll transfereix una part important de la seva energia a l'embolcall i, si aconsegueix travessar la superfície de l'estrella, produeix l'emissió de raigs gamma. No obstant això, el raig es pot malmetre dins l'estrella i no emergir al medi en no tenir energia suficient, circumstància en la qual es produeix una hipernova però no un GRB. Més informació a l’IAA.

22 gener 2019

Una imatge de la sonda Cassini mostra evidències de pluja en el pol nord de Tità, el satèl•lit més gran de Saturn. Aquesta evidència seria la primera indicació del començament de l'estiu a l'hemisferi nord de l’astre. L'equip del descobriment, liderat per Rajani Dhingra, Universitat de Idaho, EUA, va trobar un tret reflectiu en una imatge obtinguda el dia 7 de juny de 2016 per l'espectròmetre de l’infraroig proper. La imatge cobria una superfície d'uns 120.000 km2, i no apareixia en imatges precedents i subsegüents de la sonda Cassini. Les anàlisis suggereixen que es tracta de la reflexió de la llum solar per una superfície humida. Es creu que es tracta d'un episodi de pluja de metà. Més informació en AGU.

19 gener 2019

La sonda Cassini, durant el gran final que va culminar la seva missió a l'any 2017, va passar diverses vegades entre els anells i el planeta. Una de les missions previstes era mesurar l'edat dels anells del planeta. Per a això era necessari mesurar la massa dels anells o saber de quin material estan fets. Durant els passos, Cassini va actuar com una sonda per mesurar l'acció gravitatòria del planeta i dels anells, quan les antenes terrestres de la NASA i de l'ESA van mesurar la seva velocitat i la seva acceleració. Les dades indiquen la massa dels anells i suggereixen que es van formar en un interval entre 10 i 100 milions d'anys, és a dir més o menys durant l'època dels dinosaures a la Terra. La nova evidència d'anells joves dóna credibilitat a les teories que es van formar a partir d'un cometa que es va acostar massa i va ser destruït per la gravetat de Saturn, o per un esdeveniment que va trencar una generació anterior de satèl•lits gelats. Més informació a la NASA.

3 gener 2019

Científics de la Universitat de Surrey, de la Universitat Carnegie Mellon i de ETH Zürich han trobat per primera vegada evidència que la matèria fosca es pot escalfar i es pot moure, com a resultat de la formació d'estrelles en les galàxies. S'ha mesurat la matèria fosca en 16 galàxies nanes amb històries de formació d'estrelles diferents. S'ha observat que en les galàxies on es formen estrelles, els vents forts poden empènyer el gas i la pols lluny del cor de la galàxia. Com a resultat, el centre de la galàxia té menys massa, de manera que la matèria fosca guanya energia i migra fora del centre, un efecte anomenat "escalfament de la matèria fosca". Més informació a RAS.

3 gener 2019

Aquesta imatge és la més detallada obtinguda per la sonda New Horizons de l'asteroide Ultima Thule. Es va obtenir el dia 1 de gener a les 5:01 hores TU, 30 minuts després de la màxima proximitat des de 28.000 km. Revela que es tracta d'un objecte binari en contacte, dues esferes connectades. La major té 19 km de diàmetre, i se l'ha anomenada Ultima, mentre que la menor té 14 km i es denomina Thule. S'estima que les dues esferes es van unir segurament al principi mateix de la formació del Sistema solar, amb una velocitat mútua relativa molt petita. Més informació a la NASA.

1 gener 2019

La sonda New Horizons ha arribat aquest matí a l'asteroide Ultima Thule del cinturó de Kuiper. Es tracta de l'objecte més llunyà al qual ha arribat una sonda humana. La foto mostra la composició de les dues primeres imatges. Els primers resultats mostren que té una longitud d'uns 32 km i una amplada de 16. La sonda va passar a 3.500 km de l'asteroide. Segons sembla té una forma de bolig que gira com una hèlix pel seu centre. Una altra possibilitat és que es tracti de dos objectes que orbiten un davant l'altre. Encara no s'ha pogut determinar el període de rotació. La sonda continuarà enviant les dades obtingudes durant el sobrevol en els propers 20 mesos. Més informació a la NASA.

28 desembre 2018

Un estudi co-liderat per Mireia Montes, Universities of New Sout Wales i Yale, i Ignacio Trujillo, investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC) i de la Universidad de la Laguna (ULL), ha detectat una tènue brillantor estel•lar, llum intracumular, que es distribueix de forma gairebé idèntica a la matèria fosca en observacions profundes de sis cúmuls usant el Hubble Space Telescope. Es van estudiar sis cúmuls galàctics reconstruint la distribució de matèria fosca a partir de les lents gravitacionals i es van adonar que es repartia exactament com ho feia llum intracumular. Que la matèria fosca i la llum intracumular es distribueixin igual, ens obre les portes a estudiar la distribució de matèria fosca en centenars de cúmuls. Més informació a IAC i al Hubble.

24 desembre 2018

Aquesta imatge mostra un gran pedaç de gel fresc, però que està molt lluny de la Terra. És una imatge del cràter Korolev a la superfície de Mart, obtinguda per la sonda de l'ESA Mars Express. El dia 25 la sonda complirà 15 anys d’ençà que va entrar en òrbita al voltant del planeta. Es tracta d'una combinació de cinc diferents preses per muntar una sola imatge. Korolev té un diàmetre de 82 km i és a prop del pol nord de Mart. A l'estar dins d'un cràter es crea una càmera freda que impedeix que el gel s’escalfi i desaparegui. Més informació a l’ESA.

21 desembre 2018

Una relíquia del gas procedent gairebé directament del Big Bang ha estat descobert usant el telescopi W.M. Keck a Mauna Kea, Hawaii. La major part del gas que observem està contaminat en gran part pels elements pesats produïts per les estrelles. Però aquest núvol de gas situat a només 1.500 milions d'anys després del Big Bang, es mostra gairebé impol•lut ja que té menys d'una deu mil•lèsima part en proporció d'aquests gasos en relació amb el Sol. Ens trobem davant d'una relíquia del Big Bang. El núvol està caient cap a un forat negre supermassiu. Només es coneixen dos altres núvols fòssils d'aquest tipus descoberts l'any 2011. Més informació al Keck.

20 desembre 2018

Un equip d'astrònoms ha descobert el cos més llunyà del Sistema Solar. El Minor Planet Center l'ha designat provisionalment com 2018 VG18, i els seus descobridors li han posat el sobrenom de Farout. Està situat a una distància del Sol de 120 UA. Fins ara Eris era el cos més distant a 96 AU. L'objecte s'ha descobert en un programa de detecció de cossos distants, inclòs el suposat Planeta X. Es trigaran alguns anys abans de conèixer amb detall la seva òrbita, de manera que no sabem si pot estar relacionat amb els cossos a través dels quals se suposa l'existència del Planeta X. S'estima un diàmetre de 500 km; el seu color és una mica rosat, com correspon a un objecte ric en gels. Més informació a Carnegie.