L'ASTRONÒMICA

10 novembre 2018

Un equip d'astrònoms a través de l'Observatori Gemini han detectar una petita estrella que sembla ser la més antiga a la nostra galàxia. L'estrella anomenada 2MASS J18082002-5104378 B forma part d'un sistema binari. El seu estudi pot proporcionar una revolució en la nostra comprensió de la història de la nostra galàxia. És molt petita, només el 14% del Sol; és molt antiga, 13.500 milions d'anys; i més significativament està feta amb un material molt similar al produït pel Big Bang. La seva òrbita al voltant del centre de la galàxia és molt similar a la del Sol; totes aquestes dades podien suggerir que el disc de la nostra galàxia podria haver-se format 3.000 milions d'anys abans del que s'havia previst. Igualment contradiu l'assumpció que les primeres estrelles eren molt grans i de curta vida. Més informació al Gemini.

5 novembre 2018

Un vot electrònic entre els membres de la Unió Astronòmica Internacional recomana canviar el nom de la llei de Hubble i denominar-la com la lley de Hubble-Lemaître. Aquesta resolució fou proposada per a donar homenatge als dos cosmòlegs en el desenvolupament de la cosmologia moderna. Més informació a l’IAU.

5 novembre 2018

Segons un estudi de meteorits marcians realitzat per un equip de la Carnegie Institution for Science, el carboni orgànic de Mart pot ser originat per una sèrie de reaccions electroquímiques entre líquids salobres i minerals volcànics. L'any 2012 es va determinar que el carboni orgànic trobat en deu meteorits de Mart no era una contaminació terrestre, i que no era d'origen biològic. El nou estudi pretén analitzar l'origen d'aquest carboni. Ara s'han analitzat tres meteorits marcians recollits a la Terra: Tissint, Nakhla i NWA 1950. Utilitzant microscòpia avançada i espectroscòpia, van poder determinar que els compostos orgànics dels meteorits probablement van ser creats per la corrosió electroquímica de minerals en les roques marcianes per una salmorra líquida salada que els envolta. Més informació a la Carnegie.

2 novembre 2018

La NASA va anunciar el 30 d'octubre de 2018 que Kepler s'ha quedat sense combustible i que ha decidit jubilar la nau espacial dins de la seva òrbita segura actual, lluny de la Terra. Després de nou anys d'operació, Kepler deixa un llegat de més de 2.600 descobriments de planetes fora del nostre Sistema Solar, molts dels quals podrien ser llocs prometedors per a la vida. Més informació a la NASA.

1 novembre 2018

Aquesta és la primera imatge en alta resolució de l'asteroide Bennu, obtinguda a partir de vuit imatges preses el dia 29 d'octubre per la sonda de la NASA OSIRIS-REEx, des de 330 km de l'asteroide. Més informació a la NASA.

1 novembre 2018

L'instrument GRAVITY de l'ESO instal•lat a l’interferòmetre del Very Large Telescope (VLT) ha observat espurnes de radiació infraroja provinents del disc d'acreció al voltant de Sagitari A*, l'objecte massiu al cor de la Via Làctia. Això confirma, com es creia des de fa temps, que es tracta d'un forat negre supermassiu. Els centelleigs s'originen del material que orbita molt a prop de l'horitzó de successos del forat negre. El punt més proper a un forat negre que pot se orbitar sense ser inevitablement atret cap a dins per la immensa massa es coneix com l'òrbita estable més propera, i és des d'aquí que s'originen els centelleigs observats. El material té una velocitat d'un 30% de la velocitat de la llum. Més informació a l’ESO.

31 octubre 2018

L'any 1772 Lagrange va descobrir que hi ha cinc punts on les forces gravitacionals de dos astres estableixen zones d'equilibri. En els punts L4 i L5 s'han descobert petits cossos en els sistemes Sol-Jupiter, Sol-Terra, Sol-Mart i Sol-Neptú. En el sistema Terra-Lluna aquests punts estan buits a causa de la força gravitacional del Sol. Però l'any 1961 l'astrònom polonès Kazimierz Kordylewski va trobar dos núvols brillants de partícules prop del punt L5. Ara s'han fet observacions polarimètriques d'aquests núvols. Més informació a RAS i RAS.

24 octubre 2018

Un equip internacional d'astrònoms, liderat per l'investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) David Jones, ha descobert un sistema binari amb un període orbital de poc més de tres hores. Estan dins de la nebulosa planetària M3-1. Es tracta d'estrelles binàries amb un dels períodes orbitals més curts dins d'una nebulosa planetària. A més hi ha la possibilitat que, per la seva proximitat, el sistema pugui experimentar una explosió de nova abans que es dissipi la nebulosa, una cosa encara no prevista en les teories d'evolució estel•lar. La separació calculada entre les dues estrelles és de tan sols 160.000 km. Més informació a l’IAC.

21 octubre 2018

L'observatori Chandra de raigs X ha confirmat que el púlsar Kes 75 és el més jove de la nostra galàxia. Aquesta resta d'una supernova es troba a 19.000 anys llum de la Terra. Chandra va observar el púlsar en els anys 2000, 2006, 2009 i 2016 mostrant canvis en la nebulosa al llarg del temps. Les parts més externes de la nebulosa s'expandeixen a una velocitat d'uns 3 milions de metres per hora. Aquesta expansió indica que la supernova es va produir fa uns 500 anys. No consta que cap astrònom de l'època observés la seva aparició, segurament pel fet que aquesta zona del cel és molt densa en pols i gas que va disminuir la brillantor aparent de la supernova. La brillantor de la nebulosa del púlsar ha disminuir un 10 per cent entre els anys 2000 a 2016. Més informació a Chandra.

20 octubre 2018

Després de deu anys d'observacions en raigs gamma de l'observatori Fermi, de la NASA, s'ha confirmat un cicle de variació de dos anys per a un blazar, denominat PG 1553+113. És la primera vegada que s'ha establert un cicle en raigs gamma per a una galàxia activa. El mateix període també s'ha vist en llum visible, en raigs X i en ràdio. És possible que hi hagi dos forats negres supermassius dins el blazar. En aquest escenari, un dels forats negres emetria raigs gamma en un doll que oscil•laria amb les seves interaccions amb l'altre forat negre. Això convertiria a PG 1553+115 en un objectiu principal per a un futur detector d'ones gravitacionals en l'espai, com l'Antena Espacial d'Interferòmetre Làser (LISA) de l'ESA. També són possibles altres explicacions com, per exemple, periòdiques inestabilitats en el disc. Més informació a Fermi.