L'ASTRONÒMICA

20 desembre 2018

Un equip d'astrònoms, liderat per John Ilee de la Universitat de Leeds, s'ha vist que la jove estrella MM 1 és, en realitat, un sistema binari en què l'estrella secundària connecta amb la principal a través d'un segment de matèria. L'estrella principal és una estrella molt jove envoltada per un disc rotatori de pols. Més enllà del disc es detecta un altre objecte que també rota al seu voltant. Una estrella es forma a partir d'un disc de gas i pols, que quan col•lapsa comença rotar més ràpid formant un disc al seu voltant, en el qual es formen els planetes. Però, en aquest cas l'estrella és prou massiva com perquè es formi una altra estrella en el disc en rotació. L'estrella MM 1a té una massa 40 vegades la del Sol, mentre que MM 1b té una massa de la meitat del Sol. Més informació a AAAS.

16 desembre 2018

La sonda Dawn, que ha explorat els planetes nans Vesta i Ceres, va acabar la seva missió el dia 1 de novembre d'aquest any; ara roman en silenci. Un dels seus últims resultats publicat per el Southwest Research Institute conclou que la superfície del planeta nan és ric en matèria orgànica. El seu contingut és diverses vegades major al que presenten els meteors més primitius trobats a la Terra. Les conclusions de l'estudi suggereixen que Ceres és com una fàbrica química; que es va originar fa uns 4.600 milions d'anys en un ambient fred, potser fora de l'òrbita de Júpiter. Aquest escenari indica que Ceres pot jugar un paper important per estudiar les condicions favorables per a la química orgànica a l'espai. Més informació al SWRI.

16 desembre 2018

Científics de la Universitat de Colorado, Boulder, i de la Universitat Vanderbilt, a través de l'experiment PHENIX van utilitzar un col•lisionador massiu al Laboratori Nacional Brookhaven, a Upton, New York, per crear petites gotes de la matèria ultra calenta que un cop va omplir l’Univers primitiu, formant tres formes i mides diferents: cercles, el•lipses i triangles. És un estat de matèria similar al líquid anomenat plasma de quark-gluon que es creu que va omplir tot l'Univers durant els primers microsegons després del Big Bang, quan l'Univers encara estava massa calent per què les partícules s'unissin per formar àtoms. Més informació a l’UCB.

12 desembre 2018

A principis de novembre de 2018 la sonda de la NASA Voyager 2 va sortir de l'heliosfera, una capa creada pels camps magnètics del Sol que té una forma irregular. A l'agost de 2012 la sonda Voyager 1 ja va sortir d'aquesta zona. Són els primers objectes fabricats per l'home que estan en l'espai interestel•lar. La Voyager 2 està a una distància de la Terra de 18.000 milions de km (120 UA). Més informació a la NASA.

7 desembre 2018

A través d'un nou mètode per mesurar els isòtops en l'aigua i en el diòxid de carboni, s'ha vist que l'aigua en els anells de Saturn i en els seus satèl•lits és inesperadament similar a l'aigua de la Terra, excepte en el satèl•lit Phoebe. L'aigua està formada per un àtom d'oxigen i dos d'hidrogen. Si s'afegeix un neutró a un dels àtoms d'hidrogen s'obté un deuteri que incrementa en un 5 per cent la massa d'una molècula d'aigua. Aquesta diferència influeix molt en el procés de formació dels planetes i els satèl•lits. Els models de formació indiquen que el deuteri seria un 10 cent més abundant en el sistema de Saturn que a la Terra, cosa que els nous resultats han desmentit, excepte per Phoebe. Les dades suggereixen que Phoebe es va formar en el Sistema Solar exterior fred, molt més enllà de Saturn. Més informació a PSI.

5 desembre 2018

El dissabte 1 de desembre es van donar a conèixer quatre noves deteccions d'ones gravitacionals detectades pels observatoris LIGO Scientific i Verge Collaboration (LVC). Aquestes deteccions amplien la comprensió de tota la població de forats negres de massa estel•lar, que es formen a partir d'estrelles col•lapsades. Dos articles que descriuen les noves troballes estan disponibles al repositori arXiv de preprints electrònics; descriuen les característiques de la fusió de la població de forats negres i donen un catàleg detallat de totes les deteccions d'ones gravitacionals. Més informació a la Northwestern University.

5 desembre 2018

Dilluns 3 de desembre la sonda OSIRIS-Rex va arribar a l'asteroide Bennu. La sonda començarà l'estudi preliminar de l'asteroide a una alçada de 19 km sobre la cara il•luminada pel Sol. Estudiarà la massa i la rotació per generar un model precís de la seva forma. Les dades ajudaran a determinar els llocs potencials per a la posterior recollida de mostres en la seva superfície. La sonda ajudarà a investigar la formació dels planetes i el començament de la vida, així com a millorar la nostra comprensió dels asteroides que podrien impactar la Terra. L'estudi preliminar permetrà que la sonda entri en òrbita al voltant de l'asteroide el dia 31 de desembre. L'asteroide té una mesura d'uns 492 m, serà l'objecte més petit orbitar per una nau espacial. La sonda recol•lectarà almenys 60 grams de regòlit de Bennu i els portarà a la Terra. Més informació a la NASA.

24 novembre 2018

Un equip internacional, que compta amb representació de l'Instituto de Astrofísica de Canàrias (IAC), ha confirmat el descobriment de la galàxia Donatiello I, batejada així en honor a l'astrònom afeccionat Giuseppe Donatiello, qui la va descobrir mentre analitzava les imatges que havia pres de la galaxia d'Andrómeda entre els anys 2010 i 2013 des del Parc Nacional del Pollino, al sud d'Itàlia. Es una galàxia esferoïdal nana que es troba en el costat més llunyà de la galàxia d'Andròmeda. Les observacions realitzades amb el Gran Telescopi Canàries (GTC), revelen que Donatiello I es troba a 9,78 milions d’anys llum, més enllà de les galàxies espirals que conformen el Grup Local. Està composada, principalment, per estrelles velles i el seu contingut estel•lar és similar a altres galàxies que acompanyen la Via Làctica, com Draco o Ursa Minor. Més informació a l’IAC.

21 novembre 2018

L'instrument VISIR, del Very Large Telescope, de l'ESO, ha captat aquesta impressionant imatge d'un sistema estel•lar massiu acabat de descobrir. Se l'ha anomenat Apep per una antiga deïtat egípcia i per la seva forma arremolinada. Comprèn un niu d'estrelles massives envoltat per un "remolí" de pols y es coneix oficialment com 2XMM J160050.7-514245. Podria ser la primera detecció d'una font d'esclats de raigs gamma. S'espera que tindrà un futur explosiu, ja que es tracta d'un sistema d'estrelles Wolf-Rayet, una probable font d'un dels fenòmens més energètics de l'Univers: un esclat de raigs gamma de llarga durada (GRB). Aquest és el primer sistema d'aquest tipus descobert en la nostra galàxia. Més informació en l’ESO.

21 novembre 2018

L'any 1974, l'Observatori d'Arecibo va enviar un radiomissatge cap a l'espai profund. El missatge va ser dissenyat per un equip liderat per Frank Drake, amb l'ajuda de Carl Sagan. Ara el director de l'Observatori d'Arecibo, Francisco Cordova, ha proposat la idea de dissenyar un nou missatge adaptat a la nostra tecnologia que ha canviat des de 1974. Els organitzadors busquen idees innovadores entre equips d'estudiants. Han organitzat una mena de concurs de pistes a resoldre. S’anunciarà el guanyador d'aquí a sis mesos en commemoració del 45 aniversari del primer missatge. Més informació a Arecibo.