L'ASTRONÒMICA

8 febrer 2019

La sonda de la NASA Voyager 2 ens va oferir instantànies de les atmosferes d'Urà i Neptú als anys 1986 i 1989. Però s'ha vist que aquestes imatges només mostren una foto aïllada d'una pel•lícula que varia amb el temps. El telescopi Hubble ha seguit la seva dinàmica al llarg dels anys. Les últimes fotos del telescopi mostren una tempesta fosca en Neptú, ocorreguda el setembre de 2018 (dreta), que mesura uns 10.000 km i un casquet polar gegant al pol nord d'Urà (esquerra). Més informació al Hubble.

3 febrer 2019

Un estudi basat en dades de l’observatori de raigs X Chandra de la NASA i del XMM-Newton de la ESA suggereix que l’energia fosca pot variar al llarg del temps còsmic. S'han rastrejat els efectes de l'energia fosca a través de les distàncies d'uns 1.598 quàsars, que permeten mesurar els seus efectes des de l’Univers primitiu, fa uns 9.000 milions d'anys fins al present. La nova tècnica utilitza dades de raigs ultraviolats (UV) i raigs X per estimar les distàncies del quàsar. Alguns dels fotons UV xoquen amb els electrons en el núvol de gas calent del quàsar i poden augmentar l'energia de la llum UV fins a les energies de raigs X. Aquesta correlació depèn de la lluminositat del quàsar, el que els converteix en graons estàndard per mesurar les distàncies. S'han trobat evidències que la quantitat d'energia fosca està creixent amb el temps. Més informació a Chandra.

1 febrer 2019

Astrònoms que utilitzaven el telescopi Hubble per estudiar algunes de les estrelles més antigues i més febles del cúmul globular NGC 6752 van descobrir per casualitat una galàxia nana. Una agrupació d'estrelles visibles prop del cúmul s'ha vist que no pertanyen a la nostra galàxia. La galàxia, anomenada Bedin 1, està situada a tan sols 30 milions d'anys llum del Sistema Solar. Té una forma elongada, amb una mida d'uns 3.000 anys llum, i és extremadament feble, per la qual cosa s'ha classificat com una galàxia esferoïdal nana, que són petites, febles, sense pols i amb estrelles velles. En el Grup Local de galàxies es coneixen 36 d'aquestes galàxies, 22 de les quals són satèl•lits de la Via Làctia. La nova galàxia destaca per estar allunyada de qualsevol galàxia gran; és a 2 milions d'anys llum de la galàxia NGC 6744. S'estima que la seva edat està propera als 13.000 milions d'anys, que la converteix en un fòssil de l'Univers primitiu. Més informació al Hubble.

25 gener 2019

Martí Perpinyà, un estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha descobert el primer sistema tiple de nanes blanques resoltes, anomenat J1953-1019. L’objectiu del seu treball era trobar sistemes de dues nanes blanques, també força estranys. A partir de les dades recollides per la Gaia Data Release 2 (DR2), ha trobat uns 50 sistemes binaris de nanes blanques, però també el sistema triple. Es tracta del primer descobriment d’un sistema triple d’aquest tipus de romanents estel•lars que s’ha fet mai. Els sistemes tiples de nanes blanques son una possible font de producció de supernoves del tipus SN1a, que expliquen l’expansió accelerada de l’Univers. L’article del descobriment es publicarà el mes de febrer a la revista Monthly Notices de la Royal Astronomical Society. Més informació a la UPC.

23 gener 2019

Un estudi internacional liderat per investigadors de l'IAC revela detalls inèdits sobre la naturalesa d'un tipus singular de fenomen oscil•latori amb forma d'espiral trobat en taques solars. El Sol alberga multitud de fenòmens oscil•latoris que es manifesten des de les capes més profundes del seu interior fins a les capes més externes de la seva atmosfera. Ara s'ha estudiat la propagació d'aquestes ones en taques solars i s'ha identificat la presència d'oscil•lacions amb forma d'espiral que parteixen des de la zona més fosca de la taca solar, l'ombra, i s'estenen a les regions més externes de la penombra. S'han emprat dades del telescopi GREGOR de 1,5 m, situat a l'Observatori del Teide. Els nous resultats apunten que es tracta del patró visual d'ones que es propaguen cap amunt des de capes inferiors. Encara que aparentment aquestes ones es mouen en la direcció radial (cap a l'exterior de la taca), el que passa en realitat és que en les regions més externes el front d'ones arriba més tard a la capa atmosfèrica. Més informació a l’IAC.

22 gener 2019

Un treball, encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) i publicat a Nature, ha estudiat en detall la fi de la vida d'una estrella de gran massa. S'ha vist que produeix un esclat de raigs gamma (GRB) i una hipernova. L'estudi ha permès trobar el component que explica per què algunes hipernovas no produeixen esclats de raigs gamma. Es tracta d'un nou component: una mena d'embolcall calent que es forma al voltant del raig segons es propaga a través de l'estrella progenitora. El doll transfereix una part important de la seva energia a l'embolcall i, si aconsegueix travessar la superfície de l'estrella, produeix l'emissió de raigs gamma. No obstant això, el raig es pot malmetre dins l'estrella i no emergir al medi en no tenir energia suficient, circumstància en la qual es produeix una hipernova però no un GRB. Més informació a l’IAA.

22 gener 2019

Una imatge de la sonda Cassini mostra evidències de pluja en el pol nord de Tità, el satèl•lit més gran de Saturn. Aquesta evidència seria la primera indicació del començament de l'estiu a l'hemisferi nord de l’astre. L'equip del descobriment, liderat per Rajani Dhingra, Universitat de Idaho, EUA, va trobar un tret reflectiu en una imatge obtinguda el dia 7 de juny de 2016 per l'espectròmetre de l’infraroig proper. La imatge cobria una superfície d'uns 120.000 km2, i no apareixia en imatges precedents i subsegüents de la sonda Cassini. Les anàlisis suggereixen que es tracta de la reflexió de la llum solar per una superfície humida. Es creu que es tracta d'un episodi de pluja de metà. Més informació en AGU.

19 gener 2019

La sonda Cassini, durant el gran final que va culminar la seva missió a l'any 2017, va passar diverses vegades entre els anells i el planeta. Una de les missions previstes era mesurar l'edat dels anells del planeta. Per a això era necessari mesurar la massa dels anells o saber de quin material estan fets. Durant els passos, Cassini va actuar com una sonda per mesurar l'acció gravitatòria del planeta i dels anells, quan les antenes terrestres de la NASA i de l'ESA van mesurar la seva velocitat i la seva acceleració. Les dades indiquen la massa dels anells i suggereixen que es van formar en un interval entre 10 i 100 milions d'anys, és a dir més o menys durant l'època dels dinosaures a la Terra. La nova evidència d'anells joves dóna credibilitat a les teories que es van formar a partir d'un cometa que es va acostar massa i va ser destruït per la gravetat de Saturn, o per un esdeveniment que va trencar una generació anterior de satèl•lits gelats. Més informació a la NASA.

3 gener 2019

Científics de la Universitat de Surrey, de la Universitat Carnegie Mellon i de ETH Zürich han trobat per primera vegada evidència que la matèria fosca es pot escalfar i es pot moure, com a resultat de la formació d'estrelles en les galàxies. S'ha mesurat la matèria fosca en 16 galàxies nanes amb històries de formació d'estrelles diferents. S'ha observat que en les galàxies on es formen estrelles, els vents forts poden empènyer el gas i la pols lluny del cor de la galàxia. Com a resultat, el centre de la galàxia té menys massa, de manera que la matèria fosca guanya energia i migra fora del centre, un efecte anomenat "escalfament de la matèria fosca". Més informació a RAS.

3 gener 2019

Aquesta imatge és la més detallada obtinguda per la sonda New Horizons de l'asteroide Ultima Thule. Es va obtenir el dia 1 de gener a les 5:01 hores TU, 30 minuts després de la màxima proximitat des de 28.000 km. Revela que es tracta d'un objecte binari en contacte, dues esferes connectades. La major té 19 km de diàmetre, i se l'ha anomenada Ultima, mentre que la menor té 14 km i es denomina Thule. S'estima que les dues esferes es van unir segurament al principi mateix de la formació del Sistema solar, amb una velocitat mútua relativa molt petita. Més informació a la NASA.