Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
12 novembre 2018
El desert d'Atacama, Xile, és el més sec i més antic de la Terra. Fa almenys 500 anys que no es registraven pluges al cor del desert, però això no ha impedit que hi hagin microorganismes capaços de tolerar els alts nivells de dessecació i radiació. No obstant això, durant els últims tres anys, ha plogut de forma significativa en aquesta zona, la qual cosa ha provocat l'aparició de llacunes hipersalines que han persistit durant mesos. Un estudi, liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB / CSIC-INTA), conclou contràriament al que es podria esperar, que l'aportació d'aigua ha causat una enorme devastació en les espècies microbianes per un excés osmòtic. El desert d'Atacama, per la seva extrema aridesa, és un lloc semblant a la superfície de Mart. El planeta Mart va tenir un període durant el qual va albergar molta aigua a la superfície, per tant si hi va haver vida va haver d’apàreixer en aquest període. Després, Mart va perdre la seva atmosfera i la seva hidrosfera, convertint-se en el món sec i àrid. Però en alguns moments posteriors grans volums d'aigua van excavar la seva superfície en forma de canals. Si encara existien comunitats microbianes resistint el procés de dessecació extrema, s'haurien vist sotmeses a processos d'estrès osmòtic similars als d'Atacama. Més informació al CAB.