L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

2 juny 2020

noticia manchasUtilitzant telescopis de l'Observatori Europeu Austral (ESO), un equip d'astrònoms ha descobert taques gegants magnètiques a la superfície d'estrelles extremadament calentes amagades en cúmuls estel·lars. Algunes també experimenten esdeveniments de superflamarades, explosions d'energia diversos milions de vegades més energètiques que les erupcions similars que es donen al Sol. Aquests astres, coneguts com estrelles de branca horitzontal extrema, són objectes amb aproximadament la meitat de la massa del Sol, però quatre a cinc vegades més calents. En la seva evolució evitaran una de les fases finals de la vida d'una estrella típica i moren prematurament. S'associen generalment amb la presència d'una estrella companya propera. Però quan es troben en cúmuls globulars no semblen tenir companyes i a més mostren canvis regulars en la seva lluentor amb un període entre pocs dies o diverses setmanes. L'única possibilitat és que aquestes estrelles han d'estar plenes de taques, però no fosques com les solars sinó més brillants i calentes. Més informació a l’ESO i l’IAC.