L'ASTRONÒMICA

12 desembre 2016
El Consell del European Southern Observatoiry (ESO) ha nombrat a Xavier Barcons, de 57 anys d’edat, com a pròxim director general. Assumirà el càrrec el dia 1 de setembre de 2017, quan s’acabi el mandat de l’actual director, Tim de Zeeuw. Xavier Barcons es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona, fent els estudis de doctorat a l’Universidad de Cantabria, el 1985, en la temàtica dels plasmes calents i el medi intergalàctic. Desprès d’una estança a Cambridge, UK, va tornar a Cantabria, on el 1995 va participar en la fundació del IFCA (Instituto de Física de Cantabría), centre al qual segueix adscrit. Un dels punts principals durant el seu mandat serà la construcció de l’European Extremely Large Telescope, el telescopi de més gran envergadura i potencia de la seva classe. Més informació a l’ESO.

8 desembre 2016
Després d’analitzar les dades d’un nou sondeig de galàxies amb el telescopi de rastreig del VLT de l’ESO, a Xile, els resultats suggereixen que la matèria fosca podria ser menys densa i estar distribuïda de forma més uniforme a l’espai del que es pensava. Un equip internacional ha utilitzat les dades del sondeig KiDS (Kilo Degree Survey) per a estudiar de quina manera la llum d’uns quinze milions de galàxies distants es veu afectada per la influencia gravitacional de la matèria en les escales més grans de l’Univers. Els resultats semblen estar en desacord amb els anteriors resultats del satèl·lit Planck i obligaran a revisar els models sobre cóm ha crescut l’Univers d’ençà dels seus inicis fins a l’actualitat. Més informació a l’ESO.

4 desembre 2016
Un equip internacional, en el qual participa l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), ha descobert que les galàxies més grans de l’Univers es formen en núvols de gas fred. La troballa, que ha estat possible fent servir radiotelescopis a Australia i EEUU, és publica a la revista Science. Fins ara es creia que les supergalàxies es formaven a través de la unió de galàxies més petites sota l’acció de la gravetat. L’estudi d’un cúmul embrionari de galàxies, on es forma una supergalàxia, denominada Spiderweb, situada a 10.000 milions d’anys llum, ha detectat que les galàxies que es fusionen estan dins d’una gran boira de gas fred. Els estudis suggereixen ara que la supergalàxia es condensa directament del núvol de gas fred. Més informació a l’IAC.

2 desembre 2016

El satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter ha descobert que Utopia Planitia té gel subterrani en una quantitat que supera l’aigua que conté el Llac Superior a Amèrica del Nord. Fent servir l’instrument Shallow Radar (SHARAD) s’ha descobert una extensa àrea de gel subterrani, amb un espessor de entre 80 i 170 m, que conté entre un 50 i un 80 por cent de aigua gelada barrejada amb partícules sòlides. A la latitud d’Utopia Planitia el gel se sublima en vapor d’aigua de seguida; per tant s’amaga sota una capa seca d’uns metres de gruix sota la superfície. Se suposa que antigament la regió estava coberta per una glacera de gel quan la inclinació de l’eix de Mart era superior a l’actual. Més informació a la NASA.

1 desembre 2016
Astrònoms de la Universitat d’Arizona han estudiat amb detall un dels asteroides més petits coneguts. Denominat 2015 TC25, té un diàmetre de només 2 m i es un dels objectes propers a la Terra més brillants ja que reflecteix el 60 por cent de la llum solar que l’il·lumina. Té una superfície similar a un rar tipus de meteorits molt reflexius denominats aubrites. Les aubrites contenen minerals clars, en gran part silicats, formats en un ambient basàltic sense oxigen a altes temperatures. Només un de cada mil meteorits són d’aquesta classe. Té un període de rotació de només 2,23 minuts i una forma irregular. Més informació a l’Observatori Lowell.

28 novembre 2016

El dia 21 d’octubre el telescopi espacial NEOWISE (Near-Earth Object Wide-field Infrared Survey Explorer) va descobrir un objecte feble i difús, el cometa C/2016 U1 NEOWISE. Els primers càlculs orbitals mostraven que aquest minúscul cometa tenia una magnitud absoluta de 17 i que s’acostaria a 0,3 UA del Sol, per la qual cosa era impossible d’observar. Tot i això, el descobridor de cometes Terry Lovejoy va indicar que, pel seu aspecte, es podria trobar en una fase de ràpid augment de la seva lluentor. A principis de novembre encara tenia una magnitud 22-23, però a finals de novembre, el dia 25, es va estimar amb una magnitud de 11,6, es a dir 8 magnituds per sota del que indican les efemèrides. Si segueix així el cometa podria ser brillant a finals de desembre i començaments de gener. Seria visible al final de la nit en les constel·lacions de Bootes, Corona Borealis, Hercules i Ophiuchus. Als socis de l’Agrupació se’ls-hi enviarà informació per a que el puguin observar.

27 novembre 2016
Investigadors de la Universitat de Tohoku han descobert una galàxia nana extremadament feble que és un satèl·lit de la Via Làctia. La nova galàxia, denominada Virgo I, s’ha descobert dins del programa Subaru Strategic Survey que pretén optimitzar, gràcies al telescopi Subaru de 8,2 m, el coneixement de les galàxies satèl·lits de la Via Làctia. Té una magnitud absoluta de -0,8 i un radi de només 124 anys llum, que la converteixen en una de les galàxies més febles conegudes. El seu descobriment indica que hi ha la possibilitat de que n’hi haguí d’altres de semblants i obre un nou capítol en el estudi de la formació de galàxies com la nostra. Més informació AQUÍ.

25 novembre 2016
La sonda Cassini de la NASA sobrevolarà a curta distància els anells de Saturn com a acte final abans d’acabar la seva missió. Llançada l’any 1997 la Cassini orbita Saturn des de l’any 2004, explorant el planeta i els seus satèl·lits. Per acabar la seva missió el dia 30 de novembre després de sobrevolar a curta distància al satèl·lit Titan se situarà en una òrbita molt el·líptica que passarà a molt poca distància dels anells. Fins al 22 d’abril de 2017 la sonda sobrevolarà els pols de Saturn y passarà molt a prop de la bora exterior dels anells. En total hi haurà vint passades, una cada set dies. Durant les primeres òrbites passarà creuant l’anell de meteors que procedeix de Janus i Epimetheus, i en març i abril passarà per la mateixa bora de l’anell F. Més informació a la NASA.

16 novembre 2016

A través d’imatges de l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha observat un tsunami d’estrelles i gasos que creua pel centre del disc de la galàxia espiral IC 2163. Aquesta colossal ona de material va començar quan la galàxia es va començar a passar per costat d’una altra galàxia espiral, la NGC 2207. Les dues galàxies que interactuen es troben a uns 114 milions d’anys llum en la direcció de Canis Major, i estan passant una al costat de l’altra segurament com a primer pas del procés de fusió entre les dues. La remarcable sensibilitat d’ALMA ha permès seguir amb detall els moviments del monòxid de carboni en las ones del tsunami, calculant que es mouen a uns 100 km por segon cap a dintre. Més informació a ALMA.

14 novembre 2016

Un radiotelescopi situat en un lloc remot al nord-est d’Austràlia ha efectuat un catàleg de 300.000 galàxies a través del programa denominat GaLactic and Extragalactic All-sky MWA (GLEAM). A partir d’aquestes observacions s’ha obtingut una imatge on s’observa l’aspecte del cel si fóssim capaços de veure les ones de ràdio en lloc de les visibles (foto adjunta). El color vermell representa les freqüències més baixes, el verd les freqüències mitjanes i el blau les freqüències més altes. Més informació a la Royal Astronomical Society.