L'ASTRONÒMICA

21 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms fent servir l’interferòmetre VLTI (Very Large Telescope Interferometer) ha obtingut la imatge amb més detall del sistema estel·lar Eta Carinae. Han trobat noves i inesperades estructures a l’interior del sistema binari, fins i tot en la zona que hi ha entre les dues estrelles, on xoquem vents estel·lars que viatgen a velocitats de fins a 10 milions de km per hora. Aquesta nova informació sobre l’interior d’aquest enigmàtic sistema estel·lar podria conduir a una millor comprensió de l’evolució de les estrelles més massives. Més informació a l'ESO.

14 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms liderat per Christopher Conselice de l’University of Nottingham ha calculat que l’Univers conté com a mínim 2 bilions de galàxies, deu vegades més del que s’havia estimat anteriorment. Després de 15 anys analitzant les fotos de camp profund s’ha arribat a la conclusió de que l’Univers primitiu tenia deu vegades més de galàxies que l’Univers proper. Durant els 13.700 milions d’anys transcorreguts d’ençà del començament de formació de galàxies l’Univers ha evolucionat unint unes galàxies amb altres. Més informació a Astronomical Society.

12 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert, per primera vegada fent servir la tècnica de microlents, un planeta que òrbita al voltant d’una estrella binaria. El planeta, denominat OGLE-2007-BLG-349, està situat a 8.000 anys llum de la Terra en la direcció del centre de la nostra galàxia. La seva distància al parell d’estrelles és d’uns 480 milions de km, més o menys la distancia del cinturó d’asteroides en el nostre Sistema Solar. Completa la seva òrbita en uns set anys. La separació entre les dues estrelles del parell és de només uns 11 milions de km, més o menys 28 vegades la distancia de la Luna a la Terra. Més informació a Hubble.

3 octubre 2016

Un equip japonès d’astrònoms, fent servir l'ALMA, ha descobert una massa densa i calenta de molècules complexes que envolta, como si fos una closca, una estrella recent nascuda. Aquesta singular closca molecular calenta es la primera d’aquesta classe que s’ha detectat fora de la galàxia Via Làctia. Té una composició molecular molt diferent a la d’altres objectes similars de la nostra galàxia. Té concentracions molt baixes de compostos orgànics com ara el metanol i l’etanol, molt abundants en la Via Làctia. Una pista interessant que pot indicar que la química que té lloc a l’Univers podria ser molt més diversa d’allò que esperaven. Més informació a l'ESO.

28 setembre 2016

A l’edició del 29 de setembre d’Astrophysical Journal es publica un treball de William Sparks i col·laboradors del Space Telescope Science Institute (STScI) sobre unes possibles emanacions de vapor d’aigua, en forma de columnes, en el satèl·lit Europa de Júpiter. Les columnes s’han detectat en deu ocasions al llarg d’uns 15 mesos, en ultraviolat. Tenen una alçada de 200 km sobre la superfície d’Europa i segurament provenen d’un oceà situat sota la superfície gelada del satèl·lit. Més informació a la NASA.

28 setembre 2016

La sonda Rosseta acabarà la seva missió descendent fins a la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La maniobra començarà el 29 de setembre i la sonda es posarà sobre el cometa el dia 30. En la pàgina web de la ESA es poden trobar detalls sobre el descens i enllaços online per a seguir la maniobra.

22 setembre 2016

Un equip internacional d’astrònoms a través de l’ALMA, el VLT (Very Large Telescope) i altres telescopis, ha descobert la naturalesa de las taques Lyman-alfa (LABs, de Lyman-alpha Blobs) que són núvols gegants de gas hidrogen que poden abraçar centenars de milers d’anys llum i que es troben a grans distàncies. La més gran i la més àmpliament estudiada, és SSA22-Lyman-alfa 1 o LAB-1, descoberta l’any 2000, i que es troba a uns 11.500 milions d’anys llum. Fins ara els astrònoms no entenien quin mecanisme feia que aquests enormes núvols de gas brillessin tant, però ALMA ha detectat dues galàxies en el cor d’un d’aquests objectes que estan travessant una frenètica etapa de formació estellar que il·lumina el seu entorn. Aquestes grans galàxies estan, al seu torn, en el centre d’un eixam de galàxies més petites en el que sembla ser una de les primeres fases en la formació d’un cúmul massiu de galàxies. Més informació al ESO.

22 setembre 2016

Un equip internacional d’astrònoms, a través dels observatoris W.M. Keck i Gemini North, ha descobert una galàxia massiva que està composta quasi exclusivament per matèria fosca. La galàxia, denominada Dragonfly 44, ha estat descoberta recentment, tot i estar bastant pròxima, ja que és molt dèbil. Examinan la velocitat de les seves estrelles s’ha calculat que la galàxia té una massa similar a la de la Via Làctia. Tot i això, només té l’0,01 per cent en forma de matèria normal, formant estrelles i núvols de gas; la resta, 99,99 per cent, és matèria fosca. Més informació a Gemini.

11 setembre 2016

En la revista Science s’han publicat sis articles sobre l’activitat geològica al planeta nan Ceres. Els fets principals es refereixen a una muntanya aïllada de 5 km d’altura, Ahuna Mons, que podria ser d’origen volcànic, i que el planeta nan podria tenir una dèbil atmosfera temporal. Es creu que Ahuna Mons és un criovolcà, és a dir, un volcà que expulsa elements volàtils com l’aigua en lloc de silicats com els terrestres. A més, el detector de raigs gamma i neutrons (GRaND) de la sonda va observar que Ceres va accelerar electrons del vent solar en un període d’uns sis dies, cosa que es podria explicar a través d’interaccions de les partícules del vent solar amb molècules atmosfèriques. Una atmosfera temporal també podria ser l’origen de la detecció de vapor d’aigua efectuada pel telescopi espacial Herschel en 2012-2013. Més informació sobre aquests i altres detalls a Dawn.
        

3 setembre 2016

Els telescopis espacials Chandra i XMM-Newton han descobert un cúmul de galàxies situat a 11.100 milions d'anys llum, una distància a la qual fins ara només s'havien trobat protocúmuls. Tanmateix, la presència de gas extremament calent a l'espai que separa les diferents galàxies demostra que es tracta d'un cúmul plenament desenvolupat. Batejat CL J1001+0220, el cúmul conté almenys onze galàxies. Més informació AQUÍ.