L'ASTRONÒMICA

9 novembre 2016

L’instrument SPHERE, instal·lat al telescopi VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, ha permès observar la complexa dinàmica dels discos protoplanetaris d’alguns sistemes solars joves. Per exemple, en RXJ1615, una jove estrella que es troba a la constel·lació de Scorpius, a 600 anys llum de la Terra, s’ha trobat un complex sistema d’anells concèntrics que rodegen a la jove estrella. Tot el sistema sembla tenir nomes 1,8 milions d’anys. El disc mostra indicis d’haver adquirit aquesta forma degut a tenir planetes en procés de formació. Una altra jove estrella és HD97048, situada a la constel·lació de Chamaeleon, a uns 500 anys llum de la Terra, on també s’han trobat anells concèntrics. Un exemple espectacular és l’anell asimètric que rodeja HD135344B, situada a uns 450 anys llum de distancia, on es creu que hi ha un o diversos júpiters en formació. Més informació a l'ESO.

2 novembre 2016

El telescopi més gran de l’hemisferi nord, el TMT, amb un diàmetre de 30 m, podria instal·lar-se a l’Observatorio del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma, si resultés inviable instal·lar-lo a Mauna Kea, a Hawaii. Hi ha un procés amb les comunitats locals que prefereixen que el Mauna Kea es conservi com a una muntanya sagrada. La decisió definitiva es creu que es prendrà al llarg de 2017. Més informació a l'IAC.

2 novembre 2016

Per primera vegada s’ha vist como un disc de material al voltant d’una estrella jove es fragmenta per a donar un sistema múltiple d’estrelles. El procés es pot veure en plena acció a través de la imatge de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), a Xile. Aquests tipus de processos es creu que afecten a quasi la meitat de les estrelles de la Galàxia. Hi ha dos tipus d’estrelles múltiples: les que estan relativament properes, a distàncies d’uns 500 UA, i altres més llunyanes, a unes 1.000 UA. Les primeres es creu que es formen a partir de l’anell de condensació al voltant d’una estrella en formació, i les segones podrien formar-se a través de dos núvols de condensació independents. Les dades de l'ALMA sembla que es corresponen al primer procés, en l’estrella tiple L1448 IRS3B, a Perseus, a 750 anys llum de la Terra. Més informació a l'ESO.

30 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert brillants núvols de gas al voltant de 19 quàsars distants, situats a menys de 2.000 milions d’anys després del Big Bang. És la primera vegada que tots els quàsars d’un sondeig han mostrat aquests halos, recollits per l’instrument MUSE, instal·lat al Very Large Telescope de l'ESO. El diàmetre dels halos s’estén fins a uns 300.000 anys llum de distància del centre. Estan formats per gas relativament fred, amb una temperatura de 10.000 graus centígrads, una cosa que entra en conflicte amb les teories actualment acceptades de formació de les galàxies en l’Univers primer. Més informació a l'ESO.

30 octubre 2016

El 25 d’octubre es van rebre al Deep Space Network de la NASA, a Canberra, les darreres dades que la sonda New Horizons va recollir al sistema Plutó-Caront el 14 de juliol de 2015 i transmesos al llarg de 15 mesos. La pròxima cita de la sonda és l’asteroide del cinturó de Kuiper 2014 MU69, l'1 de gener de 2019. Més informació a la NASA.

21 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms fent servir l’interferòmetre VLTI (Very Large Telescope Interferometer) ha obtingut la imatge amb més detall del sistema estel·lar Eta Carinae. Han trobat noves i inesperades estructures a l’interior del sistema binari, fins i tot en la zona que hi ha entre les dues estrelles, on xoquem vents estel·lars que viatgen a velocitats de fins a 10 milions de km per hora. Aquesta nova informació sobre l’interior d’aquest enigmàtic sistema estel·lar podria conduir a una millor comprensió de l’evolució de les estrelles més massives. Més informació a l'ESO.

14 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms liderat per Christopher Conselice de l’University of Nottingham ha calculat que l’Univers conté com a mínim 2 bilions de galàxies, deu vegades més del que s’havia estimat anteriorment. Després de 15 anys analitzant les fotos de camp profund s’ha arribat a la conclusió de que l’Univers primitiu tenia deu vegades més de galàxies que l’Univers proper. Durant els 13.700 milions d’anys transcorreguts d’ençà del començament de formació de galàxies l’Univers ha evolucionat unint unes galàxies amb altres. Més informació a Astronomical Society.

12 octubre 2016

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert, per primera vegada fent servir la tècnica de microlents, un planeta que òrbita al voltant d’una estrella binaria. El planeta, denominat OGLE-2007-BLG-349, està situat a 8.000 anys llum de la Terra en la direcció del centre de la nostra galàxia. La seva distància al parell d’estrelles és d’uns 480 milions de km, més o menys la distancia del cinturó d’asteroides en el nostre Sistema Solar. Completa la seva òrbita en uns set anys. La separació entre les dues estrelles del parell és de només uns 11 milions de km, més o menys 28 vegades la distancia de la Luna a la Terra. Més informació a Hubble.

3 octubre 2016

Un equip japonès d’astrònoms, fent servir l'ALMA, ha descobert una massa densa i calenta de molècules complexes que envolta, como si fos una closca, una estrella recent nascuda. Aquesta singular closca molecular calenta es la primera d’aquesta classe que s’ha detectat fora de la galàxia Via Làctia. Té una composició molecular molt diferent a la d’altres objectes similars de la nostra galàxia. Té concentracions molt baixes de compostos orgànics com ara el metanol i l’etanol, molt abundants en la Via Làctia. Una pista interessant que pot indicar que la química que té lloc a l’Univers podria ser molt més diversa d’allò que esperaven. Més informació a l'ESO.

28 setembre 2016

A l’edició del 29 de setembre d’Astrophysical Journal es publica un treball de William Sparks i col·laboradors del Space Telescope Science Institute (STScI) sobre unes possibles emanacions de vapor d’aigua, en forma de columnes, en el satèl·lit Europa de Júpiter. Les columnes s’han detectat en deu ocasions al llarg d’uns 15 mesos, en ultraviolat. Tenen una alçada de 200 km sobre la superfície d’Europa i segurament provenen d’un oceà situat sota la superfície gelada del satèl·lit. Més informació a la NASA.