Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
19 març 2017
Un equip d’astrònoms dirigit per Reinhard Genzel, de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre, ha utilitzat el VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, per mesurar la rotació de sis galàxies massives amb formació estel•lar en el Univers distant en el moment de màxima formació de galàxies, ara fa 10.000 milions d’anys. Van descobrir que a diferència de les galàxies espirals de l’Univers actual, las regions exteriors d’aquestes galàxies distants semblen girar més lentament que les regions més properes al nucli, suggerint que hi ha menys matèria fosca del que s’esperava. L’efecte és més marcat a mesura que es mira més lluny en l’Univers primitiu. Això suggereix que entre els 3.000 i 4.000 milions d’anys desprès del Big Bang, el gas en les galàxies ja s’havia condensat eficientment en discos, però que els halos de matèria fosca al seu voltant eren molt més grans i estaven més dispersos. Sembla que la matèria fosca va necessitar milers de milions d’anys per condensar-se, per la qual cosa el seu efecte dominant només es veu avui en dia. Més informació a l’ESO.