L'ASTRONÒMICA

31 març 2016

Aquesta imatge del radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) mostra, amb el detall més gran obtingut fins ara, el disc de formació de planetes que hi ha al voltant de la estrella de tipus solar TW Hydrae. Hi ha una prometedora esquerda a la mateixa distància de l’estrella a la que es troba la Terra del Sol, la qual podria significar que està començant a néixer un planeta semblant a la Terra. TW Hydrae es troba a nomes uns 175 anys llum de distància i és molt jove, uns 10 milions d’anys. A més la veiem de cara, la qual cosa ofereix als astrònoms una vista poc habitual i sense distorsions dels discos protoplanetaris que hi ha al voltant de l’estrella. En aquesta imatge hi ha altres zones amb pronunciades esquerdes que es troben a distàncies similars a las que es troben del Sol els planetes Urà i Plutó. Més informació a l'ESO.

26 març 2016

El primer flash d’una explosió de supernova s’ha aconseguit seguir per primera vegada en llum visible a través d’imatges del telescopi Kepler de la NASA. Quan una estrella explota com una supernova de tipus II, el primer contacte de l’ona de xoc amb la superfície de l’estrella és molt breu, només 20 minuts, amb una gran explosió de llum. Després l’estrella augmenta la seva magnitud fins assolir la màxima lluentor uns dies més tard. Per això la captació de l’ona de xoc en òptica no s’havia aconseguit fins ara. El Kepler ha fotografiat cada 30 minuts, durant tres anys, 500 galàxies distants i ha pogut registrar dues d’aquestes ones de xoc. Es tracta de les supernoves KSN 2011a i KSN 2011d. La primera té un diàmetre 300 vegades el solar i està situada a 700 milions d'anys llum; la segona té un diàmetre de 500 vegades el del Sol i està a 1.200 milions d’anys llum. Més informació a Kepler.

23 març 2016

Dos cometes que passen a prop de la Terra tenen una òrbita tan semblant que podrien ser deguts a la divisió d’un sol cometa en el passat. El cometa P/2016 BA14 fou descobert el 22 de gener de 2016. Es va creure que era un asteroide però després s’ha vist que té una petita cua; per tant és un cometa. La sorpresa va venir al veure que té una òrbita molt semblant a la del cometa 252P/LINEAR, descobert l’any 2000. Segurament els dos cometes van ser un de sol en el passat. La mida del cometa P/2016 BA14 és la meitat del 252P/LINEAR que té uns 230 m. La màxima proximitat a la Terra de 252P/LINEAR va ser el 21 de març a 5,2 milions de km, i el P/2016 BA14 ho va fer al dia següent a 3,5 milions de km. Tot i la seva proximitat només son visibles a través de grans telescopis a causa de la seva escassa magnitud. Més informació al JPL.

20 març 2016

Una anàlisis de les dades de l’observatori High Energy Stereoscopic System (H.E.S.S.) a Namíbia ha demostrat que la font més intensa de raigs còsmics es troba al centre de la nostra galàxia. S’ha vist que el supermassiu forat negre al centre de la galàxia accelera les partícules dels raigs còsmics fins a energies cent vegades més potents que les aconseguides pel més gran accelerador del CERN. Fins ara la procedència dels raigs còsmics era desconeguda ja que són contínuament desviats pels camps magnètics. Afortunadament els raigs interaccionen amb les partícules properes a les seves fonts i produeixen raigs gamma, i aquests sí que es poden seguir fins als seus orígens. Això ha permès observar la procedència de raigs còsmics que venen de romanents de supernova i ara ha permès mesurar, en els últims tres anys, una forta emissió de raigs gamma al voltant del centre galàctic. Més informació a la University of the Witwatersrand.

17 març 2016

Observacions fetes amb l’espectrògraf HARPS, instal·lat a l’Observatori La Silla, d’ESO (Xile), han revelat canvis inesperats als punts brillants del planeta nan Ceres. El més prominent d’aquests punts lluminosos es troba dins del cràter Occator i suggereix que Ceres pot ser un mon molt més actiu que la majoria dels seus asteroides veïns. Un estudi molt acurat de la seva llum, efectuat als mesos de juliol i agost de 2015, mostra no solament els canvis que se suposa es deuen donar al girar, sinó que, a més, els punts brillen durant el dia i mostren altres variacions. Aquestes observacions suggereixen que el material dels punts és volàtil i s’evapora al càlid resplendor de la llum solar. Més informació a ESO.

17 març 2016

S’han observat violentes erupcions vermelles que duren solament alguns segons en el forat negre V404 Cygni. El mes de juny de 2015 el forat negre va brillar durant dues setmanes en el moment de devorar material procedent de la seva estrella veïna. V404 Cygni, situat a 7.800 anys llum de la Terra, va ser el primer forat negre identificat amb seguritat a la nostra galàxia. Un estudi dirigit per l’University of Southampton mostra que el forat negre emet brillants erupcions de color vermell, que duren fraccions de segon, quan emet material que no pot entrar dins del forat. L’origen d’aquests raigs és desconegut, però es creu que intervenen violents camps magnètics. Més informació a University of Southampton.

13 març 2016

El dia 14 de març, a las 9:31 TU, l’ESA llançarà cap a Mart la sonda ExoMars. L’objectiu principal és estudiar el passat humit de Mart i la possibilitat que hi hagués vida a la superfície del planeta. La sonda està composta per dues parts, un orbitador el TGO (Trace Gas Orbiter) i el mòdul de descens Schiaparelli, el més gran enviat fins ara per l'ESA amb una massa de 3.700 kg. El llançament es podrà seguir en directe a partir de les 8:31 TU. https://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/ExoMars/Watch_ExoMars_launch
Més informació a l'ESA.

11 març 2016

El VLTI (Interferòmetre del VLT, Very Large Telescope), instal·lat a l’Observatori Paranal, de l'ESO (Xile), ha obtingut la vista més nítida del disc de pols que envolta una estrella evolucionada. L’estrella observada és la doble IRAS 08544-4431, que es troba a uns 4.000 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Vela. Per primera vegada es poden comparar aquests tipus de discs amb els discs que hi ha al voltant d’estrelles joves i sembla que són sorprenentment similars. El material d’aquests discs fou expulsat per vents estel·lars quan l’estrella passava per l’etapa de “gegant vermella”. És possible que un disc com aquest que apareix al final de la vida d’una estrella també pugui crear una segona generació de planetes. Més informació a l'ESO.

9 març 2016

A la matinada d'avui, hora espanyola, s'ha produït l'eclipsi total de Sol visible des d'Indonèsia i el Pacífic. Fins a la localitat de Palu s'ha desplaçat un grup de 16 persones en un viatge promogut per l'Agrupació. Eufòrics ens comuniquen que han tingut un cel magnífic durant l'eclipsi i que han pogut fotografiar-lo perfectament. Quan tornin ho explicaran amb detall a la revista ASTRUM i en una conferència; ara dedicaran uns dies a practicar turisme. De moment ens han enviat unes fotografies per asseverar la sort que han tingut (hi havia forçes possibilitats que estigués ennuvolat).

4 març 2016

El Telescopi Espacial Hubble va batut el record de distàncies a l’Univers en mesurar la distància d’una galàxia situada a només 400 milions d’anys després del Big Bang. És la primera vegada que s’aconsegueix mesurar la distància d’un objecte tant llunyà a través del seu espectre, amb un corriment al vermell de 11,1, la qual cosa fa que la mesura sigui molt fidel. Es tracta de la galàxia GN-z11 que és extremadament brillant considerant la seva distància a la Terra. La troballa confirma l’existència de galàxies inusualment brillants en les primeres etapes de l’Univers. Més informació a Hubble.