L'ASTRONÒMICA

28 setembre 2016

La sonda Rosseta acabarà la seva missió descendent fins a la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La maniobra començarà el 29 de setembre i la sonda es posarà sobre el cometa el dia 30. En la pàgina web de la ESA es poden trobar detalls sobre el descens i enllaços online per a seguir la maniobra.

22 setembre 2016

Un equip internacional d’astrònoms a través de l’ALMA, el VLT (Very Large Telescope) i altres telescopis, ha descobert la naturalesa de las taques Lyman-alfa (LABs, de Lyman-alpha Blobs) que són núvols gegants de gas hidrogen que poden abraçar centenars de milers d’anys llum i que es troben a grans distàncies. La més gran i la més àmpliament estudiada, és SSA22-Lyman-alfa 1 o LAB-1, descoberta l’any 2000, i que es troba a uns 11.500 milions d’anys llum. Fins ara els astrònoms no entenien quin mecanisme feia que aquests enormes núvols de gas brillessin tant, però ALMA ha detectat dues galàxies en el cor d’un d’aquests objectes que estan travessant una frenètica etapa de formació estellar que il·lumina el seu entorn. Aquestes grans galàxies estan, al seu torn, en el centre d’un eixam de galàxies més petites en el que sembla ser una de les primeres fases en la formació d’un cúmul massiu de galàxies. Més informació al ESO.

22 setembre 2016

Un equip internacional d’astrònoms, a través dels observatoris W.M. Keck i Gemini North, ha descobert una galàxia massiva que està composta quasi exclusivament per matèria fosca. La galàxia, denominada Dragonfly 44, ha estat descoberta recentment, tot i estar bastant pròxima, ja que és molt dèbil. Examinan la velocitat de les seves estrelles s’ha calculat que la galàxia té una massa similar a la de la Via Làctia. Tot i això, només té l’0,01 per cent en forma de matèria normal, formant estrelles i núvols de gas; la resta, 99,99 per cent, és matèria fosca. Més informació a Gemini.

11 setembre 2016

En la revista Science s’han publicat sis articles sobre l’activitat geològica al planeta nan Ceres. Els fets principals es refereixen a una muntanya aïllada de 5 km d’altura, Ahuna Mons, que podria ser d’origen volcànic, i que el planeta nan podria tenir una dèbil atmosfera temporal. Es creu que Ahuna Mons és un criovolcà, és a dir, un volcà que expulsa elements volàtils com l’aigua en lloc de silicats com els terrestres. A més, el detector de raigs gamma i neutrons (GRaND) de la sonda va observar que Ceres va accelerar electrons del vent solar en un període d’uns sis dies, cosa que es podria explicar a través d’interaccions de les partícules del vent solar amb molècules atmosfèriques. Una atmosfera temporal també podria ser l’origen de la detecció de vapor d’aigua efectuada pel telescopi espacial Herschel en 2012-2013. Més informació sobre aquests i altres detalls a Dawn.
        

3 setembre 2016

Els telescopis espacials Chandra i XMM-Newton han descobert un cúmul de galàxies situat a 11.100 milions d'anys llum, una distància a la qual fins ara només s'havien trobat protocúmuls. Tanmateix, la presència de gas extremament calent a l'espai que separa les diferents galàxies demostra que es tracta d'un cúmul plenament desenvolupat. Batejat CL J1001+0220, el cúmul conté almenys onze galàxies. Més informació AQUÍ.

2 setembre 2016

Durant el seu sobrevol de Plutó l'any passat, la New Horizons va albirar muntanyes peculiars i extenses valls a l'hemisferi sud del planeta nan. Al llarg d'aquest any, els científics han anat rebent noves imatges de la sonda en les quals es poden observar cims nevats i altres aspectes del relleu plutonià. A diferència de la neu terrestre, la de Plutó és metà en estat sòlid. Més informació AQUÍ.

24 agost 2016

Un equip liderat per l'astrònom Guillem Anglada ha descobert un planeta al voltant de l'estrella més propera a la Terra: Pròxima Centauri. 

Es tracta d'un descobriment molt important ja que, a més de ser el més proper, aquest planeta és molt semblant a la Terra, amb una massa de 1,3 masses terrestres, i es troba a la zona habitable de l'estrella. Es calcula que la seva temperatura superficial deu ser d'uns 20 ºC. Més informació a l'ESO.

24 agost 2016

La majoria de les estrelles que poblaven l'Univers primerenc eren enormes estructures compostes d'hidrogen i heli en estat pur. Tenien centenars de masses solars i duraven molt poc temps abans d'explotar en forma de supernoves. La contaminació del gas interestel·lar per elements pesants fa que ja no es puguin formar estrelles tan grans, mentre que les seves «parents» properes són molt poc comunes. Uns investigadors n'han descobert un exemple extremadament rar situat al núvol molecular G11.92-0.61, a uns 11.000 anys llum de distància. L'estrella va ser batejada com a G11.92-0.61 MM1. Més informació AQUÍ.

19 agost 2016

Astrònoms de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles han aconseguit mesurar per primera vegada amb precisió la quantitat d'oxigen en una galàxia llunyana coneguda com a COSMOS-1908. Van utilitzar l'espectròmetre MOSFIRE del telescopi Keck I per a esbrinar que la galàxia conté proporcionalment una cinquena part de l'oxigen que hi ha al Sol. L'article d'Astrophysical Journal Letters destaca que COSMOS-1908 és la galàxia amb oxigen més llunyana que s'ha observat fins ara. Conté 1.000 milions d'estrelles, cent vegades menys que la Via Làctia. Més informació AQUÍ.

16 agost 2016

Els nous plantejaments ideats per un equip d'investigadors que treballa amb dades acumulades durant més de sis anys pel telescopi espacial de rajos gamma Fermi podrien revelar la naturalesa de la misteriosa matèria fosca. Els científics van buscar axions, van estudiar la radiació gamma emesa per una gran galàxia satèl·lit de la Via Làctia i van analitzar la tènue fulgor de rajos gamma que abasta tot el firmament. Més informació AQUÍ.