L'ASTRONÒMICA

14 març 2018

Es calcula que només una de cada mil galàxies massives és una relíquia de l’Univers primitiu i conserva intactes les propietats que tenia quan va néixer fa milers de milions d’anys. Investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) localitzaren una d’aquestes galàxies, NGC 1277, i sol•licitaren temps d’observació al Telescopi Espacial Hubble per observar els seus cúmuls globulars i així confirmar la descoberta. Els resultats de l’estudi, que avui publica Nature, han mostrat que la galàxia només posseeix cúmuls globulars vermells que es formaren amb ella quan va néixer. Des d’aleshores s’ha mantingut inalterada. Es troba a l’àrea central del Cúmul de Perseus, la més gran concentració de galàxies properes a la Via Làctia que està a 225 milions d’anys llum. Més informació a l’IAC.

8 març 2018

L’Observatori Espacial Integral de l’ESA ha estat testimoni d’un esdeveniment infreqüent: el moment en que els vents emesos per una estrella gegant vermella inflada tornaven a la vida el nucli d’una estrella morta en un deix de raigs X. Integral fou el primer en detectar el 13 d’agost de 2017 una emissió de raigs X procedent d’una font desconeguda cap el centre de la Via Làctia. Observacions posteriors revelaren una estrella de neutrons fortament magnetitzada i rotant a baixa velocitat que, probablement, acabava de començar a rebre material d’una gegant vermella propera. Las parelles formades per una estrella de neutrons i una gegant vermella són una raresa coneguda com ‘binaries de raigs X simbiòtiques’, de las quals només se’n coneixen unes 10. Més informació a l’ESA.

8 març 2018

La xarxa de filaments a la imatge es troba a la nebulosa d’Orió, a 1.350 anys llum de la Terra. És un mosaic d’imatges en longitud d’ona mil•limètrica obtingudes pel radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) i el telescopi IRAM de 30 metres, que es veuen en vermell, amb una vista infraroja més coneguda, obtinguda per l’instrument HAWK-I, instal•lat al Very Large Telescope de l’ESO, i que se mostra en blau. El grup d’estrelles brillants de color blanc-blavós a la part superior esquerra és el Cúmul del Trapezi, format per estrelles joves calentes de només uns pocs milions d’anys. Les estructures tènues que semblen fibres són filaments llargs de gas fred que, a poc a poc, donen lloc a estrelles recent nascudes. S’han trobat fins a 55 filaments. Més informació a l’ESO.

4 març 2018

En un estudi publicat a Nature, astrònoms del MIT i de l’Arizona State University han reportat la traça de senyals de ràdio d’hidrogen que procedeixen de només 180 milions d’anys després del Big Bang. La detecció s’ha fet gracies a un petit radiotelescopi instal•lat en una remota regió de l’oest d’Australia. Seria la detecció més llunyana d’hidrogen mai aconseguida. El gas estaria en un estat que només podria ser degut a l’influencia de la presència de les primeres estrelles de l’Univers, que emetrien radiació ultraviolada que seria la causa de l’emissió de les ones de radio. Les característiques de les senyals suggereixen que el gas estaria la meitat de calent de l’estimat en aquella època, amb la qual cosa seria possible una interacció més forta de la matèria fosca en la formació de les estelles. Més informació en AAAS.

3 març 2018

Imatges d’alta resolució de l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han fotografiat un anell de gas rotant al voltant d’un supermassiu forat negre. Tot i que aquesta estructura s‘havia suggerit teòricament és la primera vegada que es confirma fotogràficament. ALMA ha observat la galàxia espiral M 77, que té un nucli actiu, on la matèria s’enfonsa cap el centre sobre el forat negre. ALMA ha vist un àrea en forma de ferradura amb un radi de 700 anys llum i un objecte gasós central compacte amb un radi de 20 anys llum, que rota en forma de dònut al voltant del forat negre, i que forma el nucli actiu de la galàxia. El gas que es mou cap a nosaltres està en blau i el que s’allunya està en vermell. Més informació a ALMA.

28 febrer 2018

Les galàxies actives (AGN) emeten radiació en totes les freqüències de l’espectre i també produeixen partícules altament energètiques, com els neutrins. Aquestes partícules bombardegen constantment la Terra, però no les podem veure per que quasi mai interaccionen amb la matèria. Per detectar neutrins es requereixen instruments com l’IceCube, instal•lat al Pol Sud, que fa servir un cub de gel d’1 km cúbic. El 22 de setembre de 2017 es va anunciar la detecció d’un neutrí extremadament energètic que venia d’un lloc extern a la Via Làctia. El satèl•lit FERMI i el telescopi MAGIC, instal•lat a l’Observatori del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma) descobriren que la galàxia activa TXS 0506 + 056 era la responsable d’aquesta emissió i, per primera vegada, fou possible associar l’emissió de neutrins extragalàctics a una font coneguda. Per mesurar la seva distància es va fer servir el més gran telescopi òptic-infraroig, el Gran Telescopi Canarias, a La Palma, aconseguint situar aquesta galàxia activa a una distància de 6.000 milions d’anys llum de la Terra. Més informació a l’IAC.

26 febrer 2018

Ubicat a una jove regió de formació estel•lar d’Ofiuco, a 410 anys llum del Sol, un fascinant disc protoplanetari, bategat com AS 209, va prenen forma lentament. Els discos protoplanetaris són densos plans de gas i pols en rotació que rodegen a una estrella acabada de formar; s’hi troba la matèria que pot donar lloc a sistemes planetaris. Amb menys d’un milió d’anys, aquest sistema és molt jove, però ja s’hi formen dos solcs definits al disc. El solc extern més ample i en gran part lliure de pols, porta als astrònoms a pensar que hi ha un planeta de casi la massa de Saturn orbitant a més de tres vegades la distancia entre Neptú i el Sol. A mesura que el planeta va fent el seu camí, la pols s’acumula a la vora externa de la seva òrbita. El solc més intern és més prim i pot haver estat format per un planeta més petit, però els astrònoms han plantejat la intrigant possibilitat que el gran planeta que orbita a més gran distancia hagi creat ambos camins. Més informació a l’ESO.

26 febrer 2018

Un equip internacional d’astrònoms ha fet servir la càmera infraroja, amb imatges polaritzades, instal•lada al Gran Telescopi Canaries per desenvolupar, per primera vegada, un mapa d’alta resolució del camp magnètic de les partícules de gas i pols que giren en torn al centre de la nostra galàxia. El mapa infraroig cobreix una regió al voltant d’1 any llum i la polarització de la llum traça les línees del camp magnètic en els filaments de grans de pols i gas calent. S’espera investigar la relació entre el camp magnètic, les estrelles, el gas i la pols en aquesta zona crítica de la nostra galàxia. Més informació a l’IAC.

25 febrer 2018

Fent servir l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha observat una galàxia que té una forta emissió de gas ionitzat que prové del seu centre. Al disc de la galàxia s’ha vist que hi ha una gran quantitat de monòxid de carboni (CO) que no està influenciat per l’emissió d’aquest gas ionitzat. La formació d’estrelles al disc galàctic no estaria influenciada pel gas ionitzat. Aquest resultat estaria en contra de l’escenari estàndard en el qual es creia que el gas de la galàxia seria molt influenciat per la radiació dels forats negres del centre. Aquest escenari fa més difícil explicar la coevolució entre las galàxies i els forats negres supermassius al seu centre. Més informació a ALMA.

24 febrer 2018

Un equip internacional ha confirmat el descobriment de la supernova més llunyana detectada fins ara. L’explosió va passar fa 10.500 milions d’anys quan l’Univers només tenia un terç de l’edat actual. La supernova, denominada DES16C2nm, es va detectar a través del Dark Energy Survey, un mapa de milers de milions de galàxies per a estudiar l’energia fosca. És una supernova superlluminosa (SLSN). Aquestes supernoves son rares i només detectables a aquestes distàncies. Es creu que produeixen un magnetar: una estrella de neutrons que gira ràpidament i que té un camp magnètic 100 bilions de vegades superior al terrestre. Les SLSN són entre 50 i 100 vegades més lluminoses que las supernoves tipus 1a que són las candeles estel•lars per mesurar grans distàncies. Això permet mesurar més enllà en l’historia de l’expansió de l’Univers i aprendre més sobre l’energia fosca. Més informació a AAAS.