L'ASTRONÒMICA

9 juliol 2016

Amb l’instrument SPHERE, instal·lat al Very Large Telescope de l'ESO, s’ha obtingut aquesta imatge d’un planeta que té una òrbita molt amplia dintre d’un sistema triple d’estrelles. Se suposa que l’òrbita hauria de ser inestable però d’alguna manera roman. Aquesta inesperada observació suggereix que aquest tipus de sistemes poden ser més comuns del que és pensava. L’òrbita de HD 131399Ab al voltant de la més brillant de les tres estrelles és la més gran, amb un període de 550 anys, descoberta fins ara dintre d’un sistema estel·lar múltiple. Situat a uns 320 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Centaurus, té uns 16 milions d’anys de edat, essent un dels exoplanetes més joves. Amb una temperatura d’uns 580 graus centígrads i una massa estimada de quatre masses de Júpiter, és també un dels exoplanetes més freds i menys massius captats amb imatge directa. Més informació a l'ESO.

7 juliol 2016

L’Acadèmia de Ciències de Xina ha inaugurat un radiotelescopi de 500 m de diàmetre a la província de Guizhou. Es tracta de l’instrument Five-hundred-meter Aperture Spherical Telescope (FAST) que és molt semblant al radiotelescopi d’Arecibo a Puerto Rico. La denominació és una mica incorrecta ja que l’obertura del telescopi no és de 500 m, actualment només està controlat en temps real un diàmetre de 300 m. Per tant el diàmetre es similar a l’instrument d’Arecibo, però la millora de la tecnologia fa que sigui molt més potent. Més informació al FAST.

6 juliol 2016

Una simulació duta a terme per científics de la Universitat Cornell ha revelat que la superfície de Tità podria tenir condicions prebiòtiques. Les dades experimentals i les observacions indiquen que el cianur d’hidrogen, la molècula basada en hidrogen més comuna a l’atmosfera de Tità, pot formar polímers quan s’acumula a la superfície. Les propietats electròniques i estructurals d’aquests polímers serien propícies a la formació d’una sopa prebiòtica en condicions criogèniques. En cas de confirmar-se, aquest descobriment estendria la zona d’habilitat estel·lar molt més enllà de la regió on es pot trobar aigua en estat líquid. Més informació AQUÍ.

5 juliol 2016

Desprès de cinc anys de viatge la sonda Juno ha entrat en l’òrbita prevista al voltant de Júpiter. La confirmació de la maniobra fou rebuda a les 15 h 53 m TU del dia 4 de juliol. Segons l’administrador de la NASA Charlie Golden, la sonda es dedicarà a investigar els cinturons de radiació de Júpiter per tal de derminar no solament com és l’interior del planeta sinó com es va formar i com ha evolucionat el Sistema solar. La sonda funciona perfectament i el període de recollida de dades científiques començarà el mes de octubre. Més informació a la NASA.

27 juny 2016

Fotos obtingudes pel Hubble el 16 de maig d’aquest any han confirmat la presència d’un vòrtex fosc a l’atmosfera de Neptú. Es tracta d’una estructura molt semblant a les observades durant el vol del Voyager 2 l’any 1989 y pel Hubble l’any 1994. Són unes estructures d’altes pressions acompanyades per unes taques brillants. Els vòrtexs es comporten com una mena de «muntanyes» gasoses que provoquen uns núvols «orogràfics» que s’esdevenen en gel de metà brillant. D’ençà de 2015 s’han observat en diversos observatoris terrestres núvols brillants que segurament deuen estar associats a vòrtexs foscos no visibles ja que solament son observables amb filtres blaus i nomes el Hubble té la resolució suficient per veure-los a Neptú. Més informació a Hubble.

27 juny 2016

La sonda Juno de la NASA, llençada el dia 5 d’agost de 2011, després de cinc anys de viatge està completant la seva aproximació al planeta Júpiter on entrarà en òrbita el dia 4 de juliol. Aquest dia la sonda posarà en marxa durant 35 minuts el seu coet motor per a situar-se en una òrbita polar al voltant del planeta. La sonda estudiarà la composició de Júpiter, el seu camp gravitatori, el camp magnètic i la magnetosfera polar. Intentarà ajudar a comprendre millor com es va formar el planeta, si té un nucli sòlid al seu centre, l’abundància d’aigua a la seva atmosfera i la distribució dels seus vents. Porta una càmera que prendrà les millors imatges dels núvols del gegant a distancies molt més properes que les sondes anteriors i en especial de les zones polars prop de las quals sobrevolarà a distancies molt properes. Més informació a la NASA.

16 de juny de 2016

Ahir, 15 de juny, els responsables del projecte LIGO van anunciar la detecció de GW151226, el segon flaix confirmat de radiació gravitatòria després de GW150914, la històrica primera detecció registrada fa mesos. Va ser detectat simultàniament per les dues instal·lacions de LIGO que hi ha a Washington i a Louisiana (EUA).
El sistema emissor de radiació gravitacional que s'ha detectat consisteix en la fusió de dos forats negres amb masses inicials d’unes 14 i 8 masses solars amb un desplaçament cap el vermell del voltant de 0,09, cosa que vol dir, si és correcte, que la radiació ha trigat uns 1,4 mil milions d’anys en arribar-nos. A mesura que LIGO continuï funcionant (la seva sensibilitat augmenta amb el temps) i que, en els anys vinents, es disposi en línia d’altres detectors de radiació gravitacional, aquesta nova visió del cel canviarà, sense dubte, la comprensió que tenim de l’Univers. Més informació a LIGO.

8 maig 2016

Tal com va anunciar Carlos Sopuerta, en exclusiva pels oients de la conferencia del dia 11 de maig a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, la LISA Pathfinder de l'ESA ha anunciat l’èxit de les probes que havia de fer en vistes a construir un observatori d’ones gravitatòries a l’espai. L’ESA afirma que Europa entra en un camp nou, innovador i molt avançat. Després de nomes dos mesos d’operacions científiques, els resultats mostren que els dos cubs allotjats a la nau es troben en caiguda lliure, sota la influència exclusiva de la gravetat i sense estar sotmesos a altres forces externes, amb una precisió cinc vegades més gran del exigit inicialment. Més informació a l'ESA.

5 juny 2016

A partir d’observacions del Telescopi Espacial Hubble els astrònoms han mesurat amb gran precisió la velocitat d’expansió de l’Univers. Han trobat que s’expandeix més de pressa del que diuen les mesures fetes a partir de la radiació del Big Bang. Els recercadors han refinat molt la mesura de les distàncies per tal de calcular la constant d’Hubble amb gran precisió, deixant només un 2,4% de incertesa. Amb aquestes mesures la constant d’Hubble és de 73,02 kilòmetres per segon per Megaparsec. Això és diferent de les mesures fetes per les sondes WMAP o Planck que donen una constant de 67,8. La resolució d’aquesta inconsistència pot ajudar a resoldre alguns problemes sobre la matèria fosca, l’energia fosca o els neutrins. Més informació a Hubble.

3 juny 2016

De manera semblant al que passa a les làmpades de lava decoratives, on les gotes de cera al atzar suggereixen una corrent de lava, a la regió d’Sputnik Planum de Plutó el gel es renova constantment a través d’un procés de convecció que reemplaça la superfície vella per una altra de fresca i nova. Investigadors de la New Horizons han confeccionat un model a partir de les dades topogràfiques i composicionals i han trobat que el gel d’aquesta zona de Plutó flueix constantment. S’han trobat unes cèl·lules, que tenen entre 15 i 50 km, que es renoven amb un període de, més o menys, un milió d’anys. Una reserva de diversos quilòmetres de fondaria d’hidrogen sòlit en alguns punts es calenta a través del calor intern del planeta nan i es converteix en una columna fins que emergeix; després torna a refredar-se per renovar el cicle. Més informació a la NASA.