L'ASTRONÒMICA

4 octubre 2019

Utilitzant l’ALMA, un equip d'astrònoms ha obtingut una imatge de molt alta resolució de discos en els quals creixen dues estrelles joves alimentades per una complexa xarxa de filaments de gas i pols en forma de pretzel. Les dues estrelles nadons van ser trobades en el sistema [BHB2007] 11 situat a la nebulosa fosca Barnard 59. Hi ha dues fonts compactes que es creu que són dos discos circunestelares al voltant de dues estrelles joves. Cada disc té una grandària similar al cinturó d'asteroides del nostre Sistema Solar i la separació entre ells és d'unes 28 AU. Els dos discos estan envoltats per altres discos més grans amb una massa total d'aproximadament 80 masses de Júpiter, els quals mostren una complexa xarxa d'estructures de pols distribuïdes en formes espirals: els bucles de pretzel. Les estrelles nadons acreten massa en dues etapes. Primera, a través dels bucles giratoris i, després, a través dels discos circunestelares. Més informació en l’ESO.

3 octubre 2019

Segons dades de la sonda Cassini s'han detectat els compostos orgànics que són els ingredients dels aminoàcids en les plomes que brollen del satèl•lit Enceladus de Saturn. Les plomes són els respiradors hidrotermals que expulsen material del nucli d'Enceladus, barrejat amb l'aigua de l'oceà subsuperficial del satèl•lit, abans de ser alliberats a l'espai com a vapor d'aigua i grans de gel. A la Terra, compostos similars a aquests formen part de les reaccions químiques que produeixen aminoàcids, els components bàsics de la vida. Els respiradors hidrotermals en el fons dels oceans terrestres proporcionen l'energia que alimenta les reaccions. Els científics creuen que els respiradors hidrotermals d'Enceladus poden funcionar de la mateixa manera, subministrant energia que condueix a la producció d'aminoàcids. Més informació a la NASA.

2 octubre 2019

Un estudi realitzat per la investigadora de l'IAC Susana Iglesias-Groth detecta molècules de carboni pur a la regió de formació estel•lar IC 348 en Perseu, una de les més properes al Sistema Solar. Els ful•lerens són molècules que tenen en la seva estructura els pentàgons i hexàgons de carboni que, sovint, apareixen en molècules claus per a la vida. Són, a més, la tercera forma estable del carboni, al costat del diamant i al grafit. IC 348 és un jove cúmul d'estrelles amb 2-3 milions d'anys d'edat. S'ha detectat el ful•lerens C60, però també el ful•lerens C70, que és molt menys freqüent. Segons la investigadora les bandes de ful•lerens apareixen àmpliament distribuïdes en aquesta regió i amb més força en la línia de visió de les estrelles en el nucli del cúmul. El següent pas serà investigar si els ful•lerens es troben en els discos de material on s'estan formant planetes. Més informació a l’IAC.

30 setembre 2019

Un nou estudi que utilitza dades de X-Chandra de la NASA i altres telescopis proporciona l'evidència més sòlida fins ara d'un sistema de tres forats negres supermassius. Es tracta d'un cúmul de tres galàxies anomenat SDSS J084905.5+111447.2 que es troba a aproximadament mil milions d'anys llum de la Terra. Els tres forats negres es troben el centre de tres galàxies que estan en curs de col•lisió. Aquestes col•lisions triples són extremadament rares, i van jugar un paper important en el creixement dels forats negres supermassius en el temps. Les separacions entre els forats negres oscil•len entre aproximadament 10.000 i 30.000 anys llum. Més informació al Chandra.

29 setembre 2019

L'instrument CARMENES, que opera des de l'Observatori de Calar Alto (Almería), coliderat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC), ha detectat un planeta gegant al voltant de l'estrella nana vermella GJ3512, i possiblement indicis d'un altre planeta. La troballa posa en dubte el model de formació dels planetes gegants més acceptat, que afirma que neixen a partir d'un nucli sòlid que va acumulant gas. Es creu que el planeta gegant podria haver-se format per la ruptura del disc protoplanetari al voltant de l'estrella, i no per l'acumulació de gas al voltant d'un nucli sòlid. Més informació a l’IAA i l’IAC.

29 setembre 2019

"Som pols d'estrelles", va dir Carl Sagan. La nostra matèria està forjada en els cors de les estrelles; quan mirem l'Univers ens veiem a nosaltres mateixos. Aquesta és una visió poètica, però en alguna manera certa. La radioastronomia ens dòna una visió del cosmos que cal passar a través d'ordinadors per poder-la entendre. En medicina passa el mateix quan analitzem el cos a través de tècniques no invasives, com la ressonància magnètica. Els experts en tots dos camps s'enfronten a reptes similars, de manera que seria útil si poguessin aprendre els uns dels altres. Aquest és l'objectiu del projecte Cells to Galaxies: trobar una manera de construir un pont entre els dos camps. Tot i les similituds hi ha canvis significatius; per exemple, en una imatge mèdica es pot confirmar el diagnòstic al quiròfan, cosa que no passa en les galàxies llunyanes. Però les tècniques de reconstrucció d'imatges tenen molts punts en comú. A l'abril de 2019, es va fer una primera reunió per discutir si els dos camps tenen alguna cosa en comú. Hi ha plans per tenir una reunió de col•laboració més formal a la primavera de 2020. La imatge és un "radiografia" del monòxid de carboni en la galàxia Sculptor. Més informació al NRAO.

25 setembre 2019

Un nou estudi dirigit per un investigador de la Universitat Central de Florida pot alterar la nostra comprensió de com els cometes arriben des dels afores del Sistema Solar i es canalitzen cap al Sistema Solar intern apropant-se a la Terra. L'estudi descriu una mena de "portal" per on passen els cometes. El portal va ser descobert com a part d'una simulació de centaures, petits cossos gelats que viatgen en òrbites caòtiques entre Júpiter i Neptú. Es creu que els centaures s'originen a la regió del cinturó de Kuiper més enllà de Neptú i es consideren la font dels cometes de la família de Júpiter, que son els que ocupen el Sistema Solar interior. L'objectiu original de la investigació era explorar la història de 29P/Schwassmann-Wachmann1 (SW1), un centaure de grandària mitjana en una òrbita gairebé circular just més enllà de Júpiter. S'ha vist que la majoria dels cometes passen per aquesta etapa abans d'ingressar en el Sistema Solar intern, durant uns pocs milers d'anys. Més informació a UCF.

23 setembre 2019

El passat 13 de maig, el forat negre central supermassiu de la nostra galàxia (SgrA*) va mostrar un inusual augment de brillantor la causa del qual encara es desconeix. Durant quatre nits entre abril i maig de 2019, els investigadors van realitzar observacions de SgrA* des de l’Observatori W.M. Keck a Hawaii. La nit del 13 de maig, els nivells de flux en infraroig proper de SgrA* van augmentar més del doble respecte a qualsevol altre dada registrada des de 2003, amb un increment en la intensitat observada del 75% en tot just dues hores. Es pregunta si aquest canvi en el comportament del forat negre central és el resultat d'un esdeveniment singular o és el precursor d'un nou estat d'acreció. Podria ser material procedent de l'estrella SO2, expulsada en la seva màxima aproximació el 2018, o material procedent de l'objecte denominat com G2 que es va acostar el 2014. Més informació a l’IAA.

21 setembre 2019

Segons dades de l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA i de l'XMM-Newton de l'ESA s’ha observat com un forat negre supermassiu a la galàxia GSN 069, situada a 250 milions d'anys llum de la Terra, amb una massa d'aproximadament 400.000 sols, consumeix quantitats significatives de material tres vegades al dia. Les dades de l'estudi es basen en les observacions efectuades durant 54 dies l'any 2018. El forat negre té esclats repetitius en raigs X, consumint en cada un quatre vegades la massa de la Lluna tres vegades al dia. És la primera vegada que s'observen explosions regulars en un forat negre supermassiu. A cada explosió l'emissió de raigs X augmenta unes 20 vegades i la temperatura del gas que cau cap al forat negre augmenta 2,5 vegades. Més informació al Chandra.

20 setembre 2019

A través d'observacions del Telescopi Green Bank (GBT) s'ha descobert l'estrella de neutrons més massiva fins ara detectada. És un púlsar que gira ràpidament en mil•lisegons, anomenat J0740+6620. És tracta d’un sistema binari d'una estrella de neutrons i una nana blanca, que ha partir del retard gravitacional a les pulsacions del púlsar al passar a prop de la nana blanca ha permés calcular les masses de les dues estrelles. La massa de l'estrella de neutrons es calcula en 2,17 vegades la massa del Sol, i té un diàmetre de tan sols 30 km. Està a una distància de 4.600 anys llum de la Terra. Segons un estudi recent del LIGO sobre ones gravitacionals procedents de la col•lisió d'estrelles de neutrons, aquesta massa de 2,17 sols podria estar a prop del límit màxim abans que s’aixafi per formar un forat negre. Més informació al NRAO.