L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

22 gener 2020

noticia crater2El cràter Yarrabubba, a l'oest d'Austràlia, té una mida d'aproximadament 65 km. Des que es va descobrir, l'any 2003, s'ha especulat que podria ser el cràter d'impacte més antic a la Terra. Un equip d'investigadors liderat per Timmons Erickson, investigador del Johnson Space Center de la NASA, ha permès determinar una edat precisa del cràter, revelant que té aproximadament 2.230 milions d'anys. Aquesta edat el converteix, oficialment, en el cràter més antic, superant l'edat de l'cràter Vredefort en uns 200 milions d'anys. Fins ara hi ha molt poques mesures precises de l'edat dels cràters terrestres, de manera que és difícil associar-los amb els efectes que es creu que tenen en el clima terrestre. Per precisar l'edat del Yarrabubba, els investigadors van analitzar petits minerals de zircó i monazita en roques properes al cràter que s’haurien d'haver format al fondrés en l'impacte del meteorit. Amb aquesta edat es va produir a la fi d'una glaciació global que hauria vaporitzat el gel a vapor d'aigua alliberant el dos per cent del què hi ha a l'atmosfera. El vapor d'aigua és d'efecte hivernacle, per la qual cosa hauria ajudat a escalfar el planeta. Més informació a Nature.