L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

12 març 2020

noticia gaia2Els astrònoms han reflexionat, durant anys, per què la nostra galàxia, la Via Làctia, no té un disc pla, sinó que esta corbada cap amunt per una banda i cap avall per l'altre. Les dades del satèl•lit de mapatge d'estrelles de l'ESA, Gaia, suggereixen que la distorsió podria ser causada per una col•lisió contínua amb una altra galàxia més petita que crearia ones en el disc galàctic com passa amb una roca llançada a l'aigua. El fenomen és una precisió i podria comparar-se amb una baldufa mentre gira el seu eix. L’ordit de les ones completaria una rotació completa al voltant de el centre de la Via Làctia entre 600-700 milions d'anys, més gran que la velocitat de les estrelles; el Sol triga 220 milions d'anys. Es desconeix, però, quina galàxia podria estar causant les ones, encara que es suggereix la galàxia nana de Sagittarius. Més informació a l’ESA.