L'ASTRONÒMICA

28 gener 2015

Astrònoms de l’Observatori de Leiden, Holanda, y de la Universitat de Rochester, USA, han descobert que l’anell que envolta un planeta gegant de la estrella solar molt jove J1407 és d'una enorme dimensió, molt mes gran que el sistema d'anells de Saturn. L’anàlisi del sistema que s'ha publicat ara a Astrophysical Journal mostra que el sistema té 30 anells, alguns amb milions de quilòmetres de diàmetre. Més informació a la University of Rochester. (Imatge: Ron Miller).

27 gener 2015

Les imatges obtingudes a través del radar de 70 m del Deep Space Network a Goldstone mostren l’asteroide 2004 BL86 que ahir, dia 26, va passar a nomes 1,2 milions de kilòmetres de la Terra. Aquestes imatges mostren la rotació de l’asteroide i que a més te un petit satèl·lit. El diàmetre de l’asteroide es 325 m i el del satèl·lit es d'uns 70 m. El 16% dels asteroides amb un diàmetre de 200 m, o més, propers a la Terra, son binaris o tenen un satèl·lit al seu voltant. Més informació a la NASA.

26 gener 2015

Ningú no pensava que a l’asteroide Vesta es podrien trobar les restes de l’existència d’aigua. La seva superfície es molt freda i no té atmosfera, de manera que l’aigua s’evaporaria de seguida. Tot i això els estudis de la sonda Dawn mostren evidencies de corrents d’aigua que han fer moure els materials. Aquest y altres resultats ens ensenyen que Vesta es un cos molt més complex d’allò que es creia, molt més semblant als grans planetes. Més informació a JPL. (Imatge NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

26 gener 2015

El dia 22 d’aquest mes es van publicar a la revista Science els resultats de l’estudi del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Un dels més curiosos és que el cometa és a punt de dividir-se en dos fragments, como mínim, a causa d'una fissura. La fractura provocada per aquesta fissura es troba en el punt d’unió de los dos lòbuls y segurament és el resultat del balanç de forces degudes a l’expulsió dels gasos a causa de l’escalfor solar. Aquest y molts altres detalls es poden trobar en els articles continguts en un número especial de la revista Science.

23 gener 2015

En un número especial de la revista Science es presenten els primers resultats obtinguts per la sonda Rosetta sobre el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko. El cometa té dos lòbuls amb una mida de 2,6x2,3x1,8 km i 4,1x3,3x1,8 km, amb una densitat de només 470 kg/m3. Això suposa una porositat del 70-80%, de manera que el cometa estarà fet a partir de trossos de gel i de roques amb grans espais buits entremig. S’han identificat 19 regions diverses i cinc categories bàsiques de terreny. Igualment s’han vist algunes fonts de jets de gas procedents del seu interior. Més informació a Rosetta.

21 gener

Una impressionant foto de la Lluna feta pel nostre soci Jordi Delpeix ha estat premiada per l'AAPOD d'avui, 21 de gener. L'AAPOD (Amateur Astronomy Picture Of the Day) és una pàgina web que premia les millors fotos fetes per astrònoms amateurs que rep de tot el món. 

Des d'aquí volem felicitat el nostre company Jordi Delpeix. 

Aquesta foto ha estat realitzada amb un telescopi Celestron 9,25'', amb una càmera ASI 1200 mm i un filtre vermell, des de l'Ametlla del Vallès (Barcelona)

19 gener 2015

Astrònoms del radiotelescopi Parkes en Australia han detectat en directe per primera vegada una font de radio còsmica de una duració molt curta. Aquestes senyals encara son d'origen desconegut. Amb una durada de nomes uns mil·lisegons van ser detectades por primera vegada l’any 2007. Ara sis senyals han estat detectades por l’Observatori Parkes y una setena pel radiotelescopi d’Arecibo. Fins ara les senyals s'havien identificat setmanes o fins i tot anys després de la seva producció. Ara, al identificar-se en directe un equip internacional d’observatoris ha intentat associar la senyal en altres longituds d’onda. No s'han detectat ni en òptica, infraroig, ultraviolat, ni en raigs-X. Això descarta molts de los fenòmens candidats, de manera que l’origen de aquestes senyals s'espera poder-lo conèixer aviat. Més informació a: Royal Astronomical Society. (Crèdit imatge: Swinburne Astronomy Productions).

16 gener 2015

La sonda americana New Horizons s’està acostant al planeta nan Plutó. Estarà a la mínima distancia del planeta en el mes de juliol, però des del 15 de gener ha començat a realitzar mesures i a fer els estudis sobre el planeta nan. La sonda va sorrtir de la Terra el 19 de gener del 2006, quan Plutó “encara” era el novè planeta. A l'agost d’aquell mateix any la IUA va definir el concepte “planeta”, de manera que Plutó va passar a ser un planeta nan. D’aquí a unes setmanes, el mes d’abril, la sonda Dawn començarà l’exploració del planeta nan Ceres. La exploració dels dos planetes nans més propers a la Terra en un mateix any. Continuarem informant sobre el tema. New Horizons. (Imatge: NASA/JHU APL/SwRI/Steve Gribben).

13 gener 2015

La variació òptica periòdica en el quàsar PG 1302-102 podria ser deguda a la presencia de una parella molt propera de forats negres amb una gran massa, tal com s’especula en un article de la revista Nature. Al llarg de nou anys s'han mesurat 247.000 punts de llum que apunten a la detecció evident d’una variabilitat amb un període observat de 1.884 ± 88 dies. Hi ha diverses explicacions para aquest fenomen, tot i que la més plausible es la presencia de dos forats negres separats a una distancia mes petita que un parsec. L'existència d'una parella como aquesta podria ser deguda a la fusió entre dues galàxies. Més informació a Nature. (Imagen: Nature).

12 desembre 2015

Astrònoms del Harvard-Smithsonian Center of Astrophysic han anunciat la descoberta de vuit nous planetes que orbiten a una distancia de la seva estrella que fa possible que tinguin aigua líquida a la seva superfície. Això dobla el número de planetes en zona habitable fins ara coneguts. La majoria d’aquests planetes és possible que tinguin una superfície rocosa. Dos d’ells son els dos que més s’assemblen a la Terra: Kepler-438b y Kepler-442b. Orbiten nanes vermelles més petites que el Sol; el primer té una òrbita de 35 dies y el segon de 112. Kepler-438b rep un 40 por cent més de llum que el nostre planeta, en canvi Kepler-442b solament rep dos terços de la que li arriba a la Terra. Kepler-438b té un índex de similitud amb la Terra del 88%, el més gran que s’ha trobat mai. Més informació al Harvard-Smithsonian Center of Astrophysic. (Crèdit imatge: David A. Aguilar (CfA)).