Notícies astronòmiques

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
2 setembre 2016
Durant el seu sobrevol de Plutó l'any passat, la New Horizons va albirar muntanyes peculiars i extenses valls a l'hemisferi sud del planeta nan. Al llarg d'aquest any, els científics han anat rebent noves imatges de la sonda en les quals es poden observar cims nevats i altres aspectes del relleu plutonià. A diferència de la neu terrestre, la de Plutó és metà en estat sòlid. Més informació AQUÍ.

24 agost 2016
Un equip liderat per l'astrònom Guillem Anglada ha descobert un planeta al voltant de l'estrella més propera a la Terra: Pròxima Centauri.
Es tracta d'un descobriment molt important ja que, a més de ser el més proper, aquest planeta és molt semblant a la Terra, amb una massa de 1,3 masses terrestres, i es troba a la zona habitable de l'estrella. Es calcula que la seva temperatura superficial deu ser d'uns 20 ºC. Més informació a l'ESO.
> Add a comment >24 agost 2016
La majoria de les estrelles que poblaven l'Univers primerenc eren enormes estructures compostes d'hidrogen i heli en estat pur. Tenien centenars de masses solars i duraven molt poc temps abans d'explotar en forma de supernoves. La contaminació del gas interestel·lar per elements pesants fa que ja no es puguin formar estrelles tan grans, mentre que les seves «parents» properes són molt poc comunes. Uns investigadors n'han descobert un exemple extremadament rar situat al núvol molecular G11.92-0.61, a uns 11.000 anys llum de distància. L'estrella va ser batejada com a G11.92-0.61 MM1. Més informació AQUÍ.
19 agost 2016
Astrònoms de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles han aconseguit mesurar per primera vegada amb precisió la quantitat d'oxigen en una galàxia llunyana coneguda com a COSMOS-1908. Van utilitzar l'espectròmetre MOSFIRE del telescopi Keck I per a esbrinar que la galàxia conté proporcionalment una cinquena part de l'oxigen que hi ha al Sol. L'article d'Astrophysical Journal Letters destaca que COSMOS-1908 és la galàxia amb oxigen més llunyana que s'ha observat fins ara. Conté 1.000 milions d'estrelles, cent vegades menys que la Via Làctia. Més informació AQUÍ.
16 agost 2016
Els nous plantejaments ideats per un equip d'investigadors que treballa amb dades acumulades durant més de sis anys pel telescopi espacial de rajos gamma Fermi podrien revelar la naturalesa de la misteriosa matèria fosca. Els científics van buscar axions, van estudiar la radiació gamma emesa per una gran galàxia satèl·lit de la Via Làctia i van analitzar la tènue fulgor de rajos gamma que abasta tot el firmament. Més informació AQUÍ.
> Add a comment >
8 agost 2016
Els investigadors del CERN van anunciar divendres, dia 5, que s'havia esvaït l'esperança de descobrir una nova partícula no prevista pel model estàndard. Els indicis proporcionats per experiments independents a l'LHC, l'ATLAS i el CMS —un excés de difotons amb una energia combinada de 750 GeV— van resultar ser una simple anomalia estadística. Més informació AQUÍ.
1 agost 2016
El passat 29 de juliol els enginyers de la NASA van dur a terme una prova de desenvolupament del motor RS-25 núm. 0528 per a obtenir dades de rendiment essencials per a l'Space Launch System (SLS). El motor va rugir durant els 650 segons que va durar l'experiment al banc de proves del Centre Espacial Stennis de la NASA, una nova fita en el desenvolupament de l'SLS, que portarà la humanitat a profunditats de l'espai que encara no s'han assolit mai. Quatre motors RS-25 impulsaran el tram central de l'SLS juntament amb un parell de coets acceleradors sòlids en el moment del llançament. Els motors RS-25, destinats als quatre primers vols del programa SLS, són antics motors de transbordador espacial millorats i equipats amb un nou controlador que gestiona les comunicacions entre vehicle i .motors. Més informació AQUÍ.
23 juliol 2016
A la International Dark Matter Conference (IDM 2016) celebrada a Sheffield, UK, s’ha presentat el resultat de las darreres observacions fetes per l’instrument Large Underground Xenon (LUX), el més sensible actualment per a detectar la matèria fosca. El detector opera des de fa 20 mesos i ara s’han comunicat els resultats de la campanya d’octubre 2015 a maig 2016. Totes les observacions han estat completament negatives. Els científics han conclòs que si alguna partícula de la matèria fosca interaccionés amb el xenó hauria estat detectada. Això elimina alguns models de la matèria fosca i dona claus per a crear noves generacions de detectors de matèria fosca. Més informació a LUX.
17 juliol 2016
El conjunt d’antenes ALMA (Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array) ha realitzat la primera observació en la qual s’aconsegueix resoldre una línia de neu d’aigua dins d’un disc protoplanetari. En les estrelles semblants al Sol aquesta línia, en la que el gas d’aigua passa a formar una pàtina de gel a sobre de grans de pols i altres partícules, està al voltant de 3 UA. Però a V883 Orionis un augment de la seva lluminositat ha empès la línia de neu d’aigua a una distància d’unes 40 UA. Els planetes rocosos, com ara la Terra, es formen a l’interior d’aquesta línia de neu d’aigua. Més informació a l'ESO.
12 juliol 2016
Una explosió de supernova implica l’extinció de la vida d’una estrella, però és una font de vida per el Cosmos. Per una banda inunda els seus voltants de nova matèria, de nous elements químics, per a formar nous sistemes planetaris i, d’altra banda, inunda l’espai d’una forta pluja de radiació còsmica. Segons un article publicat a The Astrophysical Journal Letters, dues supernoves que van explotar a només 300 anys llum de la Terra pogueren tenir un notable efecte en les criatures de la Terra i també en la seva atmosfera. Les dues supernoves van explotar, la primera fa entre 6,5 i 8,7 milions d’anys i la segona fa entre 1,7 i 3,2 milions d’anys. En ambos casos tots els animals terrestres i els marins que viuen prop de la superfície van estar exposats a dosis de radiació extremes durant un any. També es creu que hi va haver un canvi climàtic produït per un excés de raigs còsmics. Això va produir un augment notable de càncers i de processos de mutació genètica, que units als canvis climàtics, pogueren accelerar els processos d’evolució. Més informació AQUÍ.
