Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
26 maig 2015
Un equip d’astrònoms australians i espanyols ha descobert una galàxia molt golosa que s’afarta del seu entorn i que mostra l'evidència de la dieta que ha seguit fins ara. Les galàxies creixen a partir d’absorbir gas del seu entorn fabricant noves estrelles o absorbint galàxies senceres, però en general mostren poques traces d’aquests actes canibalístics. Un treball d’Ángel R. López-Sánchez, del Australian Astronomical Observatory (AAO) i Macquarie University, i els seus col·laboradors, ha estudiat la galàxia NGC 1512, una galàxia espiral que s’ha empassat una galàxia nana compacta propera. A més l’estudi mostra proves evidents de que ho ha fet altres vegades durant el seu passat. Regions de la galàxia que mostren un enriquiment químic molt inusual mostren que la galàxia ha absorbit altres galàxies en la seva recent història. Més informació a Royal Astronomical Society (RAS). (Imatge: Angel R. Lopez-Sanchez (AAO / MQU), & Baerbel Koribalski (CSIRO / CASS).
25 maig 2015
S’ha descobert una galàxia amb una lluminositat de més de 300 bilions de vegades la del Sol, a través del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), de la NASA. Aquesta galàxia es la més lluminosa fins ara descoberta i forma part d’una nova classe de galàxies descobertes pel WISE, les galàxies infraroges extremament lluminoses (ELIRG). Es tracta de la galàxia WISE J224607.57-052635.0 que està situada a una distància d’uns 12,5 milions d’anys llum. Es una fase molt intensa en la evolució de les galàxies, que son tan lluminoses a causa d’un gran esclat d’un forat negre al seu centre. Més informació a WISE. (Imatge: NASA/JPL-Caltech).
21 maig 2015
S’han trobat galàxies ultra difuses al cúmul de Coma Berenices, a uns 300 milions de anys llum. Tot i ser tant grans como la Via Làctia contenen molt poques estrelles. S’ha estudiat una d’aquestes galàxies, Dragonfly 44, a l'Observatori Keck, que ha confirmat que només té mil milions d’estrelles, un u per cent de les estrelles de la Via Làctia. La seva aparença, a pesar de ser una galàxia, és com una taca de llum difusa, com un coto fluix. Para entendre com s’han format i per què han sobreviscut, es creu que al estar en una regió molt densa i violenta, plena de matèria fosca i d’altres galàxies al seu voltant, ha permès crear un escut de matèria fosca que les protegeix. Més informació a la Universitat de Yale.
15 maig 2015
Experiments de laboratori a la NASA suggereixen que les taques fosques dipositades sobre algunes de les estructures geològiques del satèl·lit Europa del planeta Júpiter, són possiblement sals de l’oceà que hi ha sota la superfície de gel, que s’haurien descolorit a causa de la radiació. El fet que s’hagi detectat sal marina a Europa suggereix que l’oceà interacciona amb les roques que hi ha a sota, i això és una consideració important en el moment de suposar que aquest satèl·lit podria suportar vida. Més informació en el Jet Propulsion Laboratory. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/SETI Institute).
10 maig 2015
Algunes galàxies que es troben en cúmuls fa temps que han deixar de fabricar estrelles i s’han convertir en galàxies vermelles i mortes. Ara un equip internacional d’astrònoms del Observatori Leiden i de la Universitat de Lisboa ha descobert que aquestes galàxies «en coma» poden reviure a una nova vida. Han vist que aquests cúmuls de galàxies després de milions de anys de la seva formació poden ajuntar-se entre ells. Quan això passa s’allibera una enorme quantitat d’energia que es transmet como una ona solitària, como un tsunami, al llarg del cúmul. Es creia que quan això passava les galàxies no es veien afectades. Però ara s’ha vist que quan això passa aquestes galàxies «en coma» poden retornar a una nova vida, creant una nova generació d’estrelles. Més informació a The Royal Astronomical Society (RAS). (Imatge: Sandra Stroe).
10 maig 2015
Investigadors del Hubble Space Telescope, de la NASA, han descobert que l’halo que hi ha al voltant de la galàxia d'Andròmeda és sis vegades més llarg i unes mil vegades més massiu d’allò que es creia. L’halo invisible s’estén fins a un milió d’anys llum de la galàxia, més o menys fins a la meitat del camí que la separa de la nostra. Es creu que la seva massa és al voltant de la meitat de la massa de les estrelles de la galàxia. Si es pogués veure a simple vista tindria un diàmetre de 50 graus. Per veure’l s’han estudiat les variacions que la seva presència origina en objectes molt llunyans. S’han observat 19 quàsars que han permès situar exactament les galàxies que els contenen i estudiar la disminució de la seva llum. No sabem si la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia, té un halo semblant. Si el tingués, els dos halos estarien gairebé tocant-se i es mesclarien quan les dues galàxies xoquin dintre d’uns 4.000 milions d’anys. Més informació a Hubble Space Telescope. (Imatge: NASA, ESA i A. Feild (STScI)).
5 maig 2015
Els controladors han confirmat que la sonda MESSENGER llançada des de la Terra el 3 d'agost de 2004 y que ha orbitat el planeta Mercuri des del 18 de març de 2011, ha impactat como era previst sobre aquest planeta. L’impacte es va produir el 30 d’abril en la cara oculta de Mercuri, a l’hora prevista, a les 21 h 26 m UT. Aquesta es l’última imatge enviada a les 17 h 15 m, i que va ser rebuda per l’antena de la NASA a prop de Madrid. Es pot trobar tota la informació sobre la sonda i els seus resultats a les planes de la NASA.
30 abril 2015
Fent servir l’instrument HARPS a l’Observatori de La Silla de ESO (a Xile), els astrònoms han fet la primera detecció directa de l’espectre de llum visible reflectida per un exoplaneta. Es tracta del primer exoplaneta descobert l’any 1995: 51 Pegasi b. Es un Júpiter calent que orbita molt més a prop de la seva estrella mare. Per a observar l’espectre s’ha fet servir una nova tècnica que consisteix a utilitzar l’espectre de l’estrella como a una plantilla per tal de buscar una forma similar de llum que seria la reflectida pel planeta en la seva òrbita. Aquesta tècnica no depèn de que es produeixi un transit com en les altres utilitzades fins ara; per tant es podria utilitzar para a l’estudi de molts més exoplanetas. S’ha descobert que 51 Pegasi b té una massa al voltant de la meitat de la de Júpiter i una òrbita amb una inclinació d’uns nou graus en direcció a la Terra. El planeta també sembla ser més gran que Júpiter en diàmetre i altament reflectant. Més informació a ESO.
25 abril 2015
Aquesta és la impressionant imatge que ens ha regalat la NASA i l'ESA amb motiu del 25è aniversari del Telescopi Espacial Hubble.
La imatge del Hubble és del Westerlund 2, un cúmul jove i una regió de formació estelar que ocupa tota la imatge que està a 20.000 anysllum de nosaltres a la constel·lació de Carina.
El cúmul, amb una edat d'uns 2 milions d'anys, és una concentració densa de estrelles massives i lluminoses d'uns 10 anysllum de diàmetre. Vents forts i radiació d'aquestes estrelles joves han donat forma al gas i la pols, provocant que tots els pilars amb formació estelar apuntin cap el cúmul central.
Els punts vermells al voltant dels estels brillants són débils estrelles que estan naixent i que encara estan dins els núvols progenitors de gas i pols.
Els estels blaus més brillants de la imatge estan situats entre nosaltres i el cúmul, amb el qual no hi estan relacionats físicament.
Articles de premsa:
· MolaTV Informatius: https://titularscat.blogspot.
· Nació Digital: https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/821/nasa/regala/foto/hubble/agrupacio/astronomica/sabadell
· Sabadell noticies: https://www.sabadellnoticies.com/la-nasa-regala-una-imatge-del-satel%C2%B7lit-hubble-a-lassociacio-astronomica-de-sabadell/
Add a comment25 abril 2015
Les primeres estrelles es van formar quan l’Univers tenia uns pocs centenars de milions d’any, després de l’època fosca. Ara uns astrònoms canadencs han calculat como haurien de ser. El seu resultat és que s’haurien format en grups fenomenals d’estrelles molt pròximes entre elles. Durant la seva evolució es formarien remolins que haurien creant pics de lluminositat fins a 100 milions de vegades la del Sol. Aquestes primeres estrelles, amb una vida molt curta, haurien produït els primers elements pesats, com el carbono i l’oxigen. Més informació a Royal Astronomical Society. (Imatge: Shantanu Basu, University of Western Ontario).