L'ASTRONÒMICA

23 octubre 2015

Fent servir el Very Large Telescope, de l’ESO, un equip internacional d'astrònoms ha descobert l’estrella doble més calenta i massiva amb unes components que estant tan a prop que es toquen. Es tracta del sistema estel·lar doble VFTS 352 que està situat a la nebulosa de la Taràntula, al Gran Núvol de Magalhães. Les components de la parella son casi idèntiques, amb una massa total de 57 vegades el Sol i unes temperatures superficials d’uns 40.000 graus centígrads. Podrien dirigir-se cap a un dramàtic final, durant el qual les dues estrelles es fondrien per a crear una sola estrella gegant o acabarien formant un forat negre binari. En el primer cas es produiria una única estrella gegant de rotació ràpida. En el segon cas les components acabarien les seves vides como a explosions de supernova, formant un sistema binari proper de forats negres. Més informació al ESO.

23 octubre 2015

A través del programa de reutilització del Telescopi Espacial Kepler, denominat K2, s’ha recollit evidencia de que un mini planeta rocós s’està fent a trossos en la seva òrbita al voltant d’una estrella nana blanca. Un resultat que concorda amb la hipòtesi de que las nanes blanques podrien canibalizar a romanents de planetes supervivents dels seus sistemes solars. El mini planeta és un conglomerat de pols, roques i altres materials amb una mida total d’un asteroide gran. És el primer cors planetari que s’ha descobert orbitant una nana blanca, la WD 1145+017, amb un període de nomes 4,5 hores. Està tant a prop de l’estrella que s’escalfa molt i sofreix una força gravitatòria extrema. S’ha vist que té una forma asimètrica arrodonida i té una cua cometària, lo qual indicaria que es tracta d’un planeta que està sent vaporitzat. Més informació a JPL. (Il·lustració: CfA/Mark A. Garlick).

22 octubre 2015

Un estudi publicat en Monthly Notices de la Royal Astronomical Society avala que les extincions en massa pogueren ser causades per l’impacte de cometes o asteroides. Aquesta és una hipòtesis que està en discussió des de fa uns 30 anys. L’estudi dona noves proves que relacionen les edats dels cràters terrestres amb les èpoques d’extincions en massa, inclosa la dels dinosaures. A més, s’observa un cicle de 26 milions d’anys en les extincions i en les edats dels cràters, que coincideix amb el pas del Sistema Solar a través del pla de la Galàxia. Més informació a la RAS. (Il·lustració: NASA).

11 octubre 2015

Fent servir imatges del Very Large Telescope d’ESO i del Telescopi Espacial Hubble de la NASA i l’ESA, els astrònoms han descobert estructures en un disc de pols al voltant d’una estrella propera. Les formes que semblen ones, detectades en el disc de l’estrella AU Microscopii, no s’assemblen a res que s’hagi vist abans. Els astrònoms han estat buscant alguna cosa que suggereixi la presencia de zones amb grums o deformades en el disc d’AU Mic, ja que aquests signes poden indicar l’ubicació de possibles planetes i han descobert una cosa insòlita: unes ones. Buscant imatges anteriors del Hubble es va descobrir que havien canviat amb el temps. Resulta que aquestes ones es mouen a velocitats de fins a 40.000 km per hora! Per ara, aquestes curioses ones son un misteri sense resoldre. Més informació a ESO.

8 octubre 2015

El Premi Nobel de Física 2015 ha reconegut a Takaaki Kajita, Japó, i a Arthur B. McDonald, Canadà, pels experiments que demostren que els neutrins oscil·len entre estats o tipus diferents. L’oscil·lació requereix que els neutrins tinguin massa, encara que sigui molt propera a cero. Abans es suposava que els neutrins tenien massa nul·la, però Kajita el 1998 i McDonald el 2001 van advertir el canvi entre estats, un d’ells a través de neutrins atmosfèrics terrestres i l’altre en els neutrins procedents del Sol. Això va explicà l’aparent desaparició dels neutrins que es produeixen en les reaccions termonuclears en el nucli del Sol i que no eren observats a la Terra. Més informació a la pàgina del Nobel.

29 setembre 2015

L’origen de la forma en dos lòbuls del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko ha estat un problema d’ençà del seu descobriment. Ara es creu que ha estat a causa d’un xoc a molt baixa velocitat entre dos cometes a les primeres etapes del Sistema Solar. L’estudi de les fotos de gran resolució obtingudes des del 6 de agost de 2014 fins el 17 de març de 2015 mostra que les capes que s’observen lluny del centre tenen la forma que seria d’esperar a partir de la col·lisió a baixa velocitat de dos cometes independents. Més informació a Rosetta.

29 setembre 2015

Dades aportades per la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) suggereixen que, de forma intermitent, flueix l’aigua líquida a la superfície de Mart. L’espectròmetre de la sonda ha detectat minerals hidratats en algunes vessants on s’observen unes misterioses estries fosques en el planeta vermell. Aquestes estries apareixen i desapareixen amb el temps. Apareixen durant el temps més calent i desapareixen en les estacions fredes. Apareixen en algunes zones on les temperatures pugen fins els 23 graus centígrads sota cero i desapareixen quan baixen les temperatures. Es creu que són degudes a corrents d’aigua líquida salada que flueixen a la superfície i que, a causa de la sal, es mantenen líquides a aquestes temperatures. Més informació a la NASA.

28 setembre 2015

A la matinada d'avui, dilluns, hi ha hagut l'eclipsi total de Lluna coincidint amb la «superlluna». Els núvols no han molestat i des de l'observatori de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell s'ha pogut seguir perfectament, mostrant la típica coloració vermellosa durant la fase de la totalitat perquè el cel era transparent. El fenomen ha estat retransmès en directe per aquesta web, a l'apartat «Observació / Observatori en directe». La imatge és una de les obtingudes per l'equip integrat per Jaume Fernández, Ricardo Rodríguez i Carles Tricuera. Es pot veure el desenvolupament complet de la sessió AQUÍ.

26 setembre 2015

La sonda Rosetta de l’ESA ha trobat probes que confirmen la existència d’un cicle diari de l’aigua congelada a la superfície i a l’entorn del cometa. S’ha trobat una regió en la superfície del cometa en la qual l’aigua congelada apareix i desapareix en sincronia amb la rotació de 67P/Churyumov-Gerasimenko. S’ha descobert un mecanisme que cobreix la superfície del cometa amb gel fresc a cada rotació i això manté ‘viu’ el cometa. Els científics han estudiat una regió denominada Hapi al coll del cometa. Cada 12 hores, el temps de gir del cometa, es va observar que hi havia aigua congelada de nit que  s’esvania quant el Sol il·luminava el cometa. Més informació a ESA.

18 setembre 2015

El satèl·lit de l’ESA Proba-2 va observar tres cops l’eclipsi parcial de Sol del passat dia 13. Des de la Terra l’eclipsi va ser vist des del sud d’África, l’Oceà Índic i l’Antàrtica. El satèl·lit Proba-2 de l’ESA, dissenyat per estudiar el Sol, completa unes 14,5 òrbites a la Terra cada dia, el que li permet travessar diverses vegades el con d’ombra projectat per la Lluna durant l’eclipsi. Aquesta imatge va ser presa a las 6 h 32 m GMT del 13 de setembre durant un d’aquests passos. Les imatges va ser presses per la càmera SWAP del Proba-2, dissenyada per observar el disc solar en les longituds d’ona de l’ultraviolat extrem. Més informació a ESA.