Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
28 novembre 2016
El dia 21 d’octubre el telescopi espacial NEOWISE (Near-Earth Object Wide-field Infrared Survey Explorer) va descobrir un objecte feble i difús, el cometa C/2016 U1 NEOWISE. Els primers càlculs orbitals mostraven que aquest minúscul cometa tenia una magnitud absoluta de 17 i que s’acostaria a 0,3 UA del Sol, per la qual cosa era impossible d’observar. Tot i això, el descobridor de cometes Terry Lovejoy va indicar que, pel seu aspecte, es podria trobar en una fase de ràpid augment de la seva lluentor. A principis de novembre encara tenia una magnitud 22-23, però a finals de novembre, el dia 25, es va estimar amb una magnitud de 11,6, es a dir 8 magnituds per sota del que indican les efemèrides. Si segueix així el cometa podria ser brillant a finals de desembre i començaments de gener. Seria visible al final de la nit en les constel·lacions de Bootes, Corona Borealis, Hercules i Ophiuchus. Als socis de l’Agrupació se’ls-hi enviarà informació per a que el puguin observar.
27 novembre 2016
Investigadors de la Universitat de Tohoku han descobert una galàxia nana extremadament feble que és un satèl·lit de la Via Làctia. La nova galàxia, denominada Virgo I, s’ha descobert dins del programa Subaru Strategic Survey que pretén optimitzar, gràcies al telescopi Subaru de 8,2 m, el coneixement de les galàxies satèl·lits de la Via Làctia. Té una magnitud absoluta de -0,8 i un radi de només 124 anys llum, que la converteixen en una de les galàxies més febles conegudes. El seu descobriment indica que hi ha la possibilitat de que n’hi haguí d’altres de semblants i obre un nou capítol en el estudi de la formació de galàxies com la nostra. Més informació AQUÍ.
25 novembre 2016
La sonda Cassini de la NASA sobrevolarà a curta distància els anells de Saturn com a acte final abans d’acabar la seva missió. Llançada l’any 1997 la Cassini orbita Saturn des de l’any 2004, explorant el planeta i els seus satèl·lits. Per acabar la seva missió el dia 30 de novembre després de sobrevolar a curta distància al satèl·lit Titan se situarà en una òrbita molt el·líptica que passarà a molt poca distància dels anells. Fins al 22 d’abril de 2017 la sonda sobrevolarà els pols de Saturn y passarà molt a prop de la bora exterior dels anells. En total hi haurà vint passades, una cada set dies. Durant les primeres òrbites passarà creuant l’anell de meteors que procedeix de Janus i Epimetheus, i en març i abril passarà per la mateixa bora de l’anell F. Més informació a la NASA.
16 novembre 2016
A través d’imatges de l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha observat un tsunami d’estrelles i gasos que creua pel centre del disc de la galàxia espiral IC 2163. Aquesta colossal ona de material va començar quan la galàxia es va començar a passar per costat d’una altra galàxia espiral, la NGC 2207. Les dues galàxies que interactuen es troben a uns 114 milions d’anys llum en la direcció de Canis Major, i estan passant una al costat de l’altra segurament com a primer pas del procés de fusió entre les dues. La remarcable sensibilitat d’ALMA ha permès seguir amb detall els moviments del monòxid de carboni en las ones del tsunami, calculant que es mouen a uns 100 km por segon cap a dintre. Més informació a ALMA.
14 novembre 2016
Un radiotelescopi situat en un lloc remot al nord-est d’Austràlia ha efectuat un catàleg de 300.000 galàxies a través del programa denominat GaLactic and Extragalactic All-sky MWA (GLEAM). A partir d’aquestes observacions s’ha obtingut una imatge on s’observa l’aspecte del cel si fóssim capaços de veure les ones de ràdio en lloc de les visibles (foto adjunta). El color vermell representa les freqüències més baixes, el verd les freqüències mitjanes i el blau les freqüències més altes. Més informació a la Royal Astronomical Society.
9 novembre 2016
L’instrument SPHERE, instal·lat al telescopi VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, ha permès observar la complexa dinàmica dels discos protoplanetaris d’alguns sistemes solars joves. Per exemple, en RXJ1615, una jove estrella que es troba a la constel·lació de Scorpius, a 600 anys llum de la Terra, s’ha trobat un complex sistema d’anells concèntrics que rodegen a la jove estrella. Tot el sistema sembla tenir nomes 1,8 milions d’anys. El disc mostra indicis d’haver adquirit aquesta forma degut a tenir planetes en procés de formació. Una altra jove estrella és HD97048, situada a la constel·lació de Chamaeleon, a uns 500 anys llum de la Terra, on també s’han trobat anells concèntrics. Un exemple espectacular és l’anell asimètric que rodeja HD135344B, situada a uns 450 anys llum de distancia, on es creu que hi ha un o diversos júpiters en formació. Més informació a l'ESO.
2 novembre 2016
El telescopi més gran de l’hemisferi nord, el TMT, amb un diàmetre de 30 m, podria instal·lar-se a l’Observatorio del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma, si resultés inviable instal·lar-lo a Mauna Kea, a Hawaii. Hi ha un procés amb les comunitats locals que prefereixen que el Mauna Kea es conservi com a una muntanya sagrada. La decisió definitiva es creu que es prendrà al llarg de 2017. Més informació a l'IAC.
2 novembre 2016
Per primera vegada s’ha vist como un disc de material al voltant d’una estrella jove es fragmenta per a donar un sistema múltiple d’estrelles. El procés es pot veure en plena acció a través de la imatge de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), a Xile. Aquests tipus de processos es creu que afecten a quasi la meitat de les estrelles de la Galàxia. Hi ha dos tipus d’estrelles múltiples: les que estan relativament properes, a distàncies d’uns 500 UA, i altres més llunyanes, a unes 1.000 UA. Les primeres es creu que es formen a partir de l’anell de condensació al voltant d’una estrella en formació, i les segones podrien formar-se a través de dos núvols de condensació independents. Les dades de l'ALMA sembla que es corresponen al primer procés, en l’estrella tiple L1448 IRS3B, a Perseus, a 750 anys llum de la Terra. Més informació a l'ESO.
30 octubre 2016
Un equip internacional d’astrònoms ha descobert brillants núvols de gas al voltant de 19 quàsars distants, situats a menys de 2.000 milions d’anys després del Big Bang. És la primera vegada que tots els quàsars d’un sondeig han mostrat aquests halos, recollits per l’instrument MUSE, instal·lat al Very Large Telescope de l'ESO. El diàmetre dels halos s’estén fins a uns 300.000 anys llum de distància del centre. Estan formats per gas relativament fred, amb una temperatura de 10.000 graus centígrads, una cosa que entra en conflicte amb les teories actualment acceptades de formació de les galàxies en l’Univers primer. Més informació a l'ESO.
30 octubre 2016
El 25 d’octubre es van rebre al Deep Space Network de la NASA, a Canberra, les darreres dades que la sonda New Horizons va recollir al sistema Plutó-Caront el 14 de juliol de 2015 i transmesos al llarg de 15 mesos. La pròxima cita de la sonda és l’asteroide del cinturó de Kuiper 2014 MU69, l'1 de gener de 2019. Més informació a la NASA.