L'ASTRONÒMICA

23 abril 2015

L’any 2004 es va descobrir l’existència de una gran taca freda en la Radiació Còsmica de Fons (CMB). Aquesta taca freda (Cold Spot en anglès) es veia en el mapa de la CMB realitzat por la sonda WISE i anys després confirmar por la sonda Planck. Si la Cold Spot es va originar en el Big Bang mateix seria una cosa exòtica que la cosmologia actual és incapaç d’explicar. Si, al contrari, és causada per una estructura que es troba entre nosaltres i la CMB seria signe de l’existència d’alguna cosa molt rara en la distribució de massa de l’Univers. Un estudio realitzat per astrònoms de la Universitat de Hawaii ha descobert un megabuit que coincideix amb la posició de la Cold Spot. Ocuparia una gran regió de l’Univers, amb una extensió de 1,8 milions de anys llum, la major estructura fins ara coneguda, on la densitat de galàxies és molt més dèbil que en la resta de l’Univers. Aquest buit estaria a una distancia relativament propera, a uns 3 milions de anys llum de distància. La seva existència suposaria un augment en la longitud d’ona de la llum que hi passa i per lo tant explicaria l’existència de la Cold Spot. Mes informació a la Universitat de Hawaii. (Imatge: ESA Planck Collaboration).

19 abril 2015

Després d'arribar al planeta nan Ceres, la sonda Dawn va començar a utilitzar el sistema de propulsió iònica per tal de situar-se en la primera òrbita científica a la qual arribarà el dia 23 d’abril. Aleshores se situarà en una òrbita a 13.500 km del planeta nan fins el dia 9 de maig. A partir d’aquesta data és traslladarà cap a òrbites més baixes. Durant l’actual baixada, el dia 10 d’abril va capturar algunes fotos del polo nord de Ceres, a una distància de 33.000 km, que presenten en aquests moments les millors vistes obtingudes fins ara del planeta nan. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

16 abril 2015

Les condicions del clima i del terra en Mart mesurades per la sonda Curiosity, a més de la identificació de perclorat, un tipus de sal, indiquen que a la superfície de Mart és possible que s’hi formi aigua salada durant la nit. El perclorat pot absorbir el vapor d'aigua de l’atmosfera de Mart i disminuir la temperatura en que l’aigua se converteix en gel. Aquest procés és una de les explicacions que s'han proposat per a la existència provisional d'algunes salmorres en les altes latituds de Mart, tot i el fred i la sequedat del planeta. Un dels líders de la investigació, Javier Martin-Torres, del Consell d’Investigacions Científiques, diu que l'existència d’aigua és un requeriment essencial per a la existència de vida i una dada crucial en les futures exploracions al planeta. Més informació a NASA. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/MSSS).

15 abril 2015

El Dark Energy Survey ha publicat els primers mapes que mostren la distribució de la matèria fosca en una extensa regió de l’Univers. L'escala de color representa la densitat de massa: el vermell i el grog representen les regions amb una major densitat. Aquests mapes de la matèria fosca estan d’acord amb la distribució de les galàxies i dels cúmuls de galàxies en llargs filaments. Els cúmuls es presenten en discs grisos amb un diàmetre d’acord amb el seva mida. La matèria fosca es una substància misteriosa, encara desconeguda, que té una dèbil interacció amb la matèria ordinària, però que ha tingut un intens protagonisme en el procés de formació de les galàxies i dels cúmuls de galàxies. Més informació a Fermilab.

10 abril 2015

La major part de les estrelles no estan soles sinó que estan integrades en estrelles dobles o múltiples. Fins ara, misteriosament, les úniques que no complien això eren les estrelles variables RR Lyrae, un dels tipus d’estrelles més antigues que, per alguna raó, casi totes eren solitàries. Un estudi d’astrònoms xilens, publicat en el Monthly Notices de la Royal Astronomical Society Letters, sembla demostrar que això no és del tot cert. S’han trobat 20 estrelles d’aquest tipus que podrien tenir parella, la qual cosa multiplica per vint el percentatge d’estrelles binaries fins ara conegut. S’ha vist que tenen períodes molt llargs, la qual cosa indica que l’atracció gravitatòria entre els membres es molt escassa. La investigació d’aquests sistemes orbitals és important ja que aquestes estrelles són molt antigues i contenen informació sobre el principi de l’Univers. Més informació a Royal Astronomical Society Letters. (Imatge: D. Minniti).

El passat 31 de març, el reconegut astrònom filipí Christopher Go va descobrir una estranya estructura en la NEBn de Júpiter. Aquesta estructura no es va poder veure des de la península ibèrica fins la nit del 2 d'Abril quan cap a les 23h UT creuava el meridià central de Júpiter vist des d'aquí. Aquella nit Jordi Delpeix va poder fotografiar el planeta, encara que amb un seeing no massa bo i amb el planeta a poca alçada. Tot i això en les imatges s'observa perfectament la nova estructura.

Foto de Jordi Delpeix, L'Ametlla del Vallès (Barcelona). 

4 abril 2015

Es creu que forats negres supermasius en algunes galàxies provoquen grans vents que expulsen el gas interestel·lar de les seves galàxies. L’expulsió del gas pot arribar a exhaurir les seves reserves i provocar que es deixin de formar noves estrelles a gran escala. La primera evidencia d’aquest escenari s’ha aconseguit gracies a la combinació de dos instruments observant la galàxia IAS F11119+3257: en infraroig llunya que detecta gran dolls de gas i en raigs X que observa els vents estel·lars molt a prop del forat negre. La galàxia observada és del tipus Ultra-Luminous InfraRed Galaxy (ULIRG) i té un corriment al vermell de 0,189, que la situa a dos mil milions d’anys llum. Aquesta mena de galàxies es creu que són degudes a grans xocs entre galàxies molt massives. Més informació a ESA. (Imatge: ESA/ATG).

3 abril 2015

El mes de desembre del 2011 varem publicar una notícia sobre un «núvol de gas», denominat G2, que s’aproximava al forat negre en el centre de la nostra galàxia. S’esperava que al passar molt a prop del forat es produirien alguns fenòmens que serien la conseqüència de la introducció del gas cap a l’interior del forat. La màxima aproximació es va produir el mes de maig de 2014 i no es va observar cap mena de fenomen. En la conferència «Hechos astronómicos más destacados del último año» del juny del 2014, pronunciada a la seu de l'Agrupació, hi ha un resum d’allò vist fins a aquell moment. Es deia que una de les solucions era que no fos un núvol de gas sinó algun tipus d’objecte compacte. Unes noves imatges del Very Large Telescope, del ESO, obtingudes el mes de setembre, mostren que deu ser així ja que l’objecte no sembla haver-se deformat significativament. El més probable és que es tracti d’una jove estrella amb un nucli actiu que encara està absorbint material. El mateix forat negre no ha experimentat cap augment d’activitat. Més informació a l'ESO. (Imatge: ESO/A.Eckart).

28 març 2015

El programa New Horizons de la NASA, el SETI Institute i l’IAU, han posat en marxa una campanya per a una participació pública a l’hora de donar noms als detalls del planeta nan Plutó i dels seus satèl·lits. El dia 14 de juliol la sonda passarà molt a prop del planeta i és ben segur que s’observaran molts detalls, fins ara desconeguts, als quals se’ls haurà de donar un nom. En la pàgina web que s’adjunta com a més informació es dona la web de la connexió en la qual es pot participar per votar a una sèrie de noms que es proposen. També es poden proposar altres noms. Més informació a NASA.

Avui, 27 de març, es pot veure una enorme protuberància en el Sol. Si podeu, aprofiteu per observar-la. 

Us mostrem una fotografia realitzada per Joaquín Camarena, obtinguda amb un filtre H alfa.