L'ASTRONÒMICA

29 setembre 2015

L’origen de la forma en dos lòbuls del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko ha estat un problema d’ençà del seu descobriment. Ara es creu que ha estat a causa d’un xoc a molt baixa velocitat entre dos cometes a les primeres etapes del Sistema Solar. L’estudi de les fotos de gran resolució obtingudes des del 6 de agost de 2014 fins el 17 de març de 2015 mostra que les capes que s’observen lluny del centre tenen la forma que seria d’esperar a partir de la col·lisió a baixa velocitat de dos cometes independents. Més informació a Rosetta.

29 setembre 2015

Dades aportades per la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) suggereixen que, de forma intermitent, flueix l’aigua líquida a la superfície de Mart. L’espectròmetre de la sonda ha detectat minerals hidratats en algunes vessants on s’observen unes misterioses estries fosques en el planeta vermell. Aquestes estries apareixen i desapareixen amb el temps. Apareixen durant el temps més calent i desapareixen en les estacions fredes. Apareixen en algunes zones on les temperatures pugen fins els 23 graus centígrads sota cero i desapareixen quan baixen les temperatures. Es creu que són degudes a corrents d’aigua líquida salada que flueixen a la superfície i que, a causa de la sal, es mantenen líquides a aquestes temperatures. Més informació a la NASA.

28 setembre 2015

A la matinada d'avui, dilluns, hi ha hagut l'eclipsi total de Lluna coincidint amb la «superlluna». Els núvols no han molestat i des de l'observatori de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell s'ha pogut seguir perfectament, mostrant la típica coloració vermellosa durant la fase de la totalitat perquè el cel era transparent. El fenomen ha estat retransmès en directe per aquesta web, a l'apartat «Observació / Observatori en directe». La imatge és una de les obtingudes per l'equip integrat per Jaume Fernández, Ricardo Rodríguez i Carles Tricuera. Es pot veure el desenvolupament complet de la sessió AQUÍ.

26 setembre 2015

La sonda Rosetta de l’ESA ha trobat probes que confirmen la existència d’un cicle diari de l’aigua congelada a la superfície i a l’entorn del cometa. S’ha trobat una regió en la superfície del cometa en la qual l’aigua congelada apareix i desapareix en sincronia amb la rotació de 67P/Churyumov-Gerasimenko. S’ha descobert un mecanisme que cobreix la superfície del cometa amb gel fresc a cada rotació i això manté ‘viu’ el cometa. Els científics han estudiat una regió denominada Hapi al coll del cometa. Cada 12 hores, el temps de gir del cometa, es va observar que hi havia aigua congelada de nit que  s’esvania quant el Sol il·luminava el cometa. Més informació a ESA.

18 setembre 2015

El satèl·lit de l’ESA Proba-2 va observar tres cops l’eclipsi parcial de Sol del passat dia 13. Des de la Terra l’eclipsi va ser vist des del sud d’África, l’Oceà Índic i l’Antàrtica. El satèl·lit Proba-2 de l’ESA, dissenyat per estudiar el Sol, completa unes 14,5 òrbites a la Terra cada dia, el que li permet travessar diverses vegades el con d’ombra projectat per la Lluna durant l’eclipsi. Aquesta imatge va ser presa a las 6 h 32 m GMT del 13 de setembre durant un d’aquests passos. Les imatges va ser presses per la càmera SWAP del Proba-2, dissenyada per observar el disc solar en les longituds d’ona de l’ultraviolat extrem. Més informació a ESA.

14 setembre 2015

Un estudiant canadenc, Matt Shultz, de la Queen’s University, Ontario, ha descobert un objecte únic: dues estrelles amb un fort camp magnètic que formen un sistema binari. L’estrella és Epsilon Lupi, situada a 500 anys llum de distància, de color blau, amb masses entre 7 i 8 vegades la del Sol i amb una lluminositat conjunta de 6.000 la del Sol. La presència de forts camps magnètics en estrelles massives (aproximadament els tenen un 10 per cent) és encara un misteri. Les idees més comunes apunten al voltant de dues hipòtesis. Una es que es tracta de camps “fòssils” que es van generar en algun punt del passat de l’estrella i que s’han preservat en la seva superfície. L’altre idea es que es tracta de grans dinamos generats per violentes barreges de materials durant la formació del sistema. Més informació a la Royal Astronomical Society. (Imatge: Volkmar Holzwarth, KIS, Freiburg).

12 setembre 2015

Les noves imatges de Plutó enviades per la sonda New Horizons sorprenen ja que mostren una gran varietat de formes superficials que fan que el planeta nan es reveli cada dia més complex. Segons els investigadors, Plutó mostra una tal varietat de detalls y que són tant complexos que rivalitza amb qualsevol altre cos de Sistema Solar. Les noves fotos fan que s’augmenti fins al doble la superfície vista fins ara amb una resolució de 400 m. En un primer examen sembla que s’hi veuen dunes, dolls de gel de nitrogen que aparentment flueixen de les regions muntanyoses cap a les planes o xarxes de valls que deuen haver estat formades per material que discorria en la superfície. Més informació a New Horizons. (Imatge: NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute).

10 setembre 2015

L’Observatori Europeu del Sud (ESO) organitza una nova edició del campament d’astronomia ESO que es centrarà en el Sistema Solar i els exoplanetes. El campament es realitzarà del 26 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016 a l’Observatori Astronòmic de la Regió Autònoma de la Vall d’Aosta, Itàlia. Per a obtenir una beca a través de la Sociedad Española de Astronomía (SEA) s’ha de participar en el concurs organitzar per l'ESO. Els estudiants d’entre 16 i 18 anys que s’hi vulguin inscriure han d’omplir el formulari corresponent al lloc web del campament i, a més, han de fer arribar un vídeo en anglès amb una duració màxima de tres minuts sobre el tema «El meu objecte/fenomen astronòmic favorit» abans del 4 d’octubre de 2015. Tota la informació i les bases es poden trobar a la SEA.

10 setembre 2015

A la foto del satèl·lit Planck de l’ESA es mostren els dos Núvols de Magalhães, al centre el Núvol Gran i a baix el Núvol Petit, de forma triangular. Planck va detectar la pols interestel·lar quan escombrava el cel per estudiar el fons còsmic de microones. Els astrònoms han d’eliminar aquesta emissió si volen accedir a la informació del fons còsmic. Però poden fer sevir les observacions d’aquests objectes per investigar cóm es formen les estrelles en las galàxies, inclosa la nostra. La pols interestel·lar és la barreja de núvols de color vermell, taronja y groc. Es pot veure, a més, un filament que surt des dels densos núvols del Chamaeleon, a la part superior esquerra, cap a la part oposada de la imatge. Es pot veure com el filament s’alinea amb el camp magnètic mesurat pel Planck que es representa com una textura en forma de línies a la imatge, una textura de línies que en realitat no s’ha de considerar com a part de camp magnètic sinó com a soroll instrumental. Més informació a ESA.

1 setembre 2015

Observacions ultraviolades del telescopi Hubble han revelat l’existència de dos forats negres al nucli de la galàxia Markarian 231, el quàsar més proper a la Terra, a nomes 581 milions d’anys llum. Els forats negres no són visibles amb els nostres telescopis, però el Hubble ha mesurat la llum que, en forma de disc, està caient cap a ell. Les observacions han revelat l’existència d’un espai vuit al seu interior. La millor explicació és l’existència de dos forats negres que orbiten com una estrella binària dintre del quàsar. El segon forat negre podria procedir d’una galàxia nana empassada per Markarian 231; això deuria iniciar l’encesa del quàsar ara fa un milió d’anys. Més informació a Hubble. (Imatge: NASA, ESA, and G. Bacon (STScI)).