L'ASTRONÒMICA

20 desembre 2014

El Centre d'Investigació Langley de la NASA ha desenvolupat un pla per construir ciutats als núvols de Venus. A la superfície del planeta les condicions són infernals, amb una pressió de 92 atmosferes, una temperatura de gairebé 500 °C, pluja d'àcid sulfúric i rajos a dojo. A una altitud de 50 km, en canvi, són bastant menys inhòspites: una pressió de menys de 10 mbar, una gravetat d'aproximadament un terç la de la Terra i una temperatura d'uns 75 °C. Més informació NASA. (Imatge: Centre d'Investigació Langley, NASA).

17 desembre 2014

La sonda Curiosity ha detectat misterioses emissions de metà que podrien ser el resultat del metabolisme de bacteris. La majoria del metà que hi ha a la Terra és produïda per éssers vius. Curiosity ja va trobar aigua, un compost crucial per a la vida, al sòl del planeta vermell. Entre altres possibilitats, el seu últim descobriment podria ser indicatiu de la presència de vida actual o extinta a Mart. Més informació NASA. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/SAM-GSFC/Universidad de Míchigan).

17 desembre 2014

Astrònoms de la Universitat Swinburne de Tecnologia han detectat emissions d'hidrogen gas a galàxies situades a 3.000 milions d'anys llum. Van utilitzar el radiotelescopi d'Arecibo per mesurar el contingut d'hidrogen de gairebé 40 galàxies i van descobrir una població de galàxies amb quantitats ingents d'aquest element. Cadascuna d'aquestes galàxies conté entre 20.000 i 80.000 milions de masses solars en gas atòmic. Més informació NAIC. (Fotografía: Arecibo Observatory/NAIC).

9 desembre 2014

Un grup de científics ha descobert que un entorn fred afavoreix la formació d'estrelles a les galàxies. Els astrònoms van utilitzar les dades del Hubble, l'Spitzer i el Herschel per estudiar la galàxia NGC 3226, situada a uns 50 milions d'anys llum. La galàxia va emetra un doll de gas calent que va penetrar en una galàxia veïna i va sufocar la formació d'estrelles en agitar el gas fred que contenia. Més informació NASA. (Crèdit imatge: NASA/CFHT/NRAO/JPL-Caltech/Duc/Cuillandre).

El European Extremely Large Telescope (E-ELT) ha rebut llum verda del Consell de l'Observatori Europeu Austral (ESO). Els estats membres de l'ESO aportaran 1.000 milions d'euros per construir un telescopi òptic i d'infraroig plenament operatiu, així com tot un arsenal d'instruments que ajudaran els astrònoms a escrutar l'espai i explorar-ne els misteris. S'espera obtenir la primera llum d'aquí a uns 10 anys. Tindrà un diàmetre de 39 metres, casi quatre vegades superior a l'actual més gran del món, el GT Canarias, de La Palma. Més informació ESO. (Foto ESO/L. Calçada).

Segons un equip d'investigadors, alguns organismes extraterrestres podrien necessitar un tipus exòtic de diòxid de carboni (CO₂) per prosperar. El CO₂ en estat supercrític, que té característiques tant de gas com de líquid, podria ser tan essencial per a ells com ho és l'aigua per a la vida a la Terra. El punt crític d'aquest compost se situa en una temperatura de 31,11 °C i una pressió de 73 atmosferes. Més informació en SPACE. (Crèdit imatge: NASA, ESA i G. Bacon/STScI, STScI-PRC14-06).

2 desembre 2014

Un projecte d'investigació ha revelat que els cinturons de Van Allen protegeixen la Terra dels electrons més ràpids i energètics. La zona de drenatge dels cinturons que serveix de barrera va ser descoberta per les Van Allen Probes de la NASA. Les dades indiquen que la vora interior del cinturó exterior és molt pronunciada i impedeix que els electrons més ràpids i energètics puguin passar-hi en circumstàncies normals. Més informació NASA/Goddard.

27 novembre 2014

Un equip d'astrònoms de la Universitat d'Alacant, el Centro de Astrobiología i l'Instituto de Astrofísica de Canarias ha trobat un parell d'estrelles de tipus espectral O que s'estan fusionant. La curiosa troballa se situa en el sistema binari MY Camelopardalis i impulsa la teoria segons la qual les estrelles més massives es formen mitjançant la fusió d'estrelles progenitores més petites. Font: CAB

24 novembre 2014

Recentment han aparegut tempestes extremadament fortes a Urà, tan violentes que de fet foren descobertes per astrònoms aficionats. El gegant de gel no té una font interna de calor per la qual cosa, en teoria, només la llum del sol hauria d'afectar la seva atmosfera. Tot i això s'estan produint aquestes fortes tempestes en un moment en què arriba poca llum. Tot un misteri pels astrònoms... Més informació al web de Keck Observatory.  

20 novembre 2014

L'instrument Cosac de Philae va detectar molècules orgàniques complexes a la superfície del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko abans que a la sonda se li esgotés la bateria. Encara es desconeix si aquestes molècules inclouen tots els components necessaris per a la formació de proteïnes. Philae també va perforar el sòl del cometa per buscar hidrocarburs, però els científics encara no saben si va aconseguir transmetre dades útils a la Terra, segons Universe Today.