Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
6 gener 2015
Una de les imatges més icòniques del Telescopi Espacial Hubble van ser els “Pilars de la Creació” que son una part de la nebulosa Messier 16, obtinguda l’any 1995. Amb aquesta foto el telescopi es va consagrar a cap de cinc anys de penes, mentre solucionava els problemes d’enfocament que tenia. La imatge mostrava amb un detall mai vist les estructures de les columnes gegants on es creu que es formen estrelles en la nebulosa. Ara, vint anys després, l’Hubble ha obtingut una nova foto amb més detall y més camp d’aquella famosa postal. A més d‘una nova vista en el visible, l’Hubble ha obtingut també una imatge en l’infraroig que mostra amb més detall les estrelles que s’estan formant en el seu interior. Aquesta nova imatge més detallada servirà, a mes a mes, per estudiar com canvien els detalls de la nebulosa al llarg del temps. Més informació al Hubble. (Crèdit imatge: NASA, ESA/Hubble and the Hubble Heritage Team).
1 gener 2015
El cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) ja és visible a ull nu, encara que de moment només es veu com una taca de magnitud 5,5. Actualment es troba a la constel·lació de Lepus (sota d'Orió), però en els propers dies travessarà la constel·lació d'Eridanus i de Taurus per anar pujant cap el nord.
A finals de gener serà visible des del vespre fins a mitjanit. S'estima que la seva màxima brillantor l'assolirà entre els dies 10 i 15 de gener. Per tant, passada la Lluna plena del 4 de gener les condicions per observar-lo seran molt favorables.
La fotografia és de Jordi Ortega (Barcelona).
|
Trobareu més informació al comunicat enviat als nostres socis, i a les revistes Astrum de desembre i Astrum de gener. Us animem a observar-lo i a fotografiar-lo. Com sempre, podeu enviar-nos les vostres fotografies i mesures a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |
30 desembre 2014
La supernova va ser descoberta a la galàxia NGC 4666 a començaments del mes de desembre i ha assolit la magnitud 11. Aquest fet la convertit en una supernova que pot ser observada visualment per aficionats equipats amb un telescopi de 20 cm de diàmetre o més gran durant els propers dies. Actualment se li estima una magnitud propera a la 12.
Va ser detectada el dia 9 de desembre pel Automated Sky Survey for SuperNovae (ASAS-SN) a la constel·lació de Virgo, a 1 grau de l'estrella Pórrima. És tracta d'una supernova del tipus Ia i està situada a una distància de 80 milions d'anys llum de nosaltres. La seva proximitat l'han convertit en la segona supernova més brillant d'aquest any 2014.
NGC 4666 és coneguda com la galàxia dels supervents. És la llar d'una intensa formació estel·lar, que combinada amb explosions de supernoves i forts vents d'estrelles massives, produeixen un intens flux de gas que abandona la galàxia cap a l'espai, anomenat un "súper vent".
La imatge és de Gregor Krannich.
| Els socis tenen informació ampliada mitjançant el comunicat amb detalls per a la seva observació. |
28 desembre 2014
Un grup d'investigadors ha analitzat recentment les dades obtingudes el 2001 per l'instrument UVIS de la Cassini per estudiar la tènue atmosfera d'Europa i ha trobat que l'activitat geològica d'aquest satèl·lit de Júpiter té un paper ínfim en el seu manteniment. De fet, si els fenòmens geològics d'Europa realment tenen una activitat dinàmica, aquesta és massa dèbil per ser detectada per la Cassini. Més informació en el JPL. (Foto: NASA/JPL-Caltech/SETI Institute).
22 desembre 2014
Segons un grup d'investigadors americans, els astrònoms aviat podran identificar els exoplanetes rocosos que hagin sigut deformats per la gravetat de la seva estrella. Prabal Saxena i col·laboradors han desenvolupat una sèrie de models pels planetes propers a nanes roges, partint de la premissa que es troben en rotació síncrona. En aquestes condicions, els astrònoms creuen que el grau de deformació dels planetes es pugui mesurar quan transiten davant de la seva estrella. Més informació ROYAL ASTRONOMICAL SOCIETY. (Imatge: Shivam Sikroria).
20 desembre 2014
El Centre d'Investigació Langley de la NASA ha desenvolupat un pla per construir ciutats als núvols de Venus. A la superfície del planeta les condicions són infernals, amb una pressió de 92 atmosferes, una temperatura de gairebé 500 °C, pluja d'àcid sulfúric i rajos a dojo. A una altitud de 50 km, en canvi, són bastant menys inhòspites: una pressió de menys de 10 mbar, una gravetat d'aproximadament un terç la de la Terra i una temperatura d'uns 75 °C. Més informació NASA. (Imatge: Centre d'Investigació Langley, NASA).
17 desembre 2014
La sonda Curiosity ha detectat misterioses emissions de metà que podrien ser el resultat del metabolisme de bacteris. La majoria del metà que hi ha a la Terra és produïda per éssers vius. Curiosity ja va trobar aigua, un compost crucial per a la vida, al sòl del planeta vermell. Entre altres possibilitats, el seu últim descobriment podria ser indicatiu de la presència de vida actual o extinta a Mart. Més informació NASA. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/SAM-GSFC/Universidad de Míchigan).
17 desembre 2014
Astrònoms de la Universitat Swinburne de Tecnologia han detectat emissions d'hidrogen gas a galàxies situades a 3.000 milions d'anys llum. Van utilitzar el radiotelescopi d'Arecibo per mesurar el contingut d'hidrogen de gairebé 40 galàxies i van descobrir una població de galàxies amb quantitats ingents d'aquest element. Cadascuna d'aquestes galàxies conté entre 20.000 i 80.000 milions de masses solars en gas atòmic. Més informació NAIC. (Fotografía: Arecibo Observatory/NAIC).
9 desembre 2014
Un grup de científics ha descobert que un entorn fred afavoreix la formació d'estrelles a les galàxies. Els astrònoms van utilitzar les dades del Hubble, l'Spitzer i el Herschel per estudiar la galàxia NGC 3226, situada a uns 50 milions d'anys llum. La galàxia va emetra un doll de gas calent que va penetrar en una galàxia veïna i va sufocar la formació d'estrelles en agitar el gas fred que contenia. Més informació NASA. (Crèdit imatge: NASA/CFHT/NRAO/JPL-Caltech/Duc/Cuillandre).
El European Extremely Large Telescope (E-ELT) ha rebut llum verda del Consell de l'Observatori Europeu Austral (ESO). Els estats membres de l'ESO aportaran 1.000 milions d'euros per construir un telescopi òptic i d'infraroig plenament operatiu, així com tot un arsenal d'instruments que ajudaran els astrònoms a escrutar l'espai i explorar-ne els misteris. S'espera obtenir la primera llum d'aquí a uns 10 anys. Tindrà un diàmetre de 39 metres, casi quatre vegades superior a l'actual més gran del món, el GT Canarias, de La Palma. Més informació ESO. (Foto ESO/L. Calçada).