L'ASTRONÒMICA

Avui, 27 de març, es pot veure una enorme protuberància en el Sol. Si podeu, aprofiteu per observar-la. 

Us mostrem una fotografia realitzada per Joaquín Camarena, obtinguda amb un filtre H alfa.

25 març 2015

A través d’observacions del satèl·lit Spitzer Space Telescope i d’altres instruments terrestres, un equip d’astrònoms ha observat una erupció en una estrella que està al principi del seu procés de desenvolupament, una estrella que neix. L’erupció revela una gran acumulació de gas i de pols en una estrella molt jove denominada HOPS 383. Una estrella naixent acumula núvols de gas y de pols en el seu procés de formació a causa de l’atracció gravitatòria; això produeix que la massa central es torni més densa i calenta. Al final del procés es transforma en una protoestrella, amb un disc central i una atmosfera molt densa, una estrella que s’anomena de classe O. Aquesta erupció és la primera que s’ha observat en aquest tipus d’estrelles. L’estrella HOPS 383 està integrada dins la nebulosa NGC 1977, en la constel·lació d’Orion, en una regió de formació d’estrelles. Més informació a NASA.  (Imatge: E. Safron et al.; NASA/JPL/T. Megeath (U-Toledo)).

Una fotografia del nostre soci Joaquin Camarena va ser seleccionada com la fotografia APOOD² (Amateur Astronomy Picture of the day) el dia 20 de març.

Es tracta d'una imatge molt nítida del cràter Plató de la Lluna. Des d'aquí volem felicitar-lo per aquest reconeixement.

Trobareu la fotografia i totes les dades de la mateixa a: 
https://www.aapodx2.com/2015/20150320.html  

Si la setmana passada va ser seleccionada una fotografia de Joaquín Camarena com a APOOD² (Amateur Astronomy Picture of the day), concretament el dia 20 de març; avui, 26 de març, ha estat seleccionada una altra foto d'un soci nostre: Alfredo Vidal.

També es tracta d'una imatge de la Lluna. En aquest cas del cràter Clavius i Tycho.  

Des d'aquí volem felicitar-lo per aquest reconeixement.

Trobareu la fotografia i totes les dades de la mateixa a: 
https://www.aapodx2.com/2015/20150326.html

23 març 2015

Un equip treballant amb els telescopis de 10 metres de l'Observatori de Mauna Kea, ha mesurat la velocitat de l'estrella més ràpida mai detectada: 1.200 km per segon, una velocitat que permetria viatges de la Terra a la Lluna en 5 minuts. L'estrella porta una direcció que la farà escapar de la nostra galàxia. L'estrella formava part d'un sistema binari molt compacte la estrella principal del qual va explotar com una supernova termonuclear i l'efecte va produir la expulsió de l'estrella. Més informació a l'Institute for Astronomy de Hawaii. (Imatge: NASA, ESA, P. Ruiz-Lapuente i S. Geier).

13 març 2015

Mitjançant l'anàlisi del camp magnètic de Ganimedes a través de l'observació d'aurores amb el Telescopi Espacial Hubble, s'ha arribat a la conclusió que aquest satèl·lit de Júpiter conté més aigua que tots els oceans de la Terra. Les temperatures són tan baixes que la superfície és de gel i el mar s'ha de trobar a uns 100 km per sota de l'escorça. Tot i que la presència d'un oceà a Ganímedes s'havia predit des de fa temps, ara s'ha trobat la millor evidència. La presència d'aigua líquida, encara que sigui subterrània, podria ser indici de l'existència de vida. Més informació al Hubble Site. (Imatge: NASA, ESA, i G. Bacon (STScI)).

13 març 2015

Avui ha sortit cap a Dinamarca i les illes Fèroe una part del grup de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell que viatja per observar l'eclipsi de Sol del proper divendres, dia 20. Dilluns que ve sortirà la resta; en total, 27 persones. Les illes Fèroe són un dels pocs llocs de terra ferma pels quals passarà la franja de visibilitat de l'eclipsi total, començant al sud de Groenlàndia i finalitzant al Pol Nord. L'expedició és una més de les que organitza l'Agrupació cada vegada que hi ha un eclipsi total de Sol. L'eclipsi serà visible com a parcial des d'Espanya, ocultant el 70% del diàmetre solar a Barcelona.

10 març 2015

Observacions obtingudes amb el Very Large Array (VLA) han produït una imatge molt detallada d’una fascinant regió en la qual han xocat grans cúmuls de galàxies que han produït tota una sèrie de misteriosos fenòmens nomes visibles a través de radiotelescopis. En la foto apareix aquesta regió tal com es veuria a traves dels ulls humans si aquests fossin capaços de veure les ondes de ràdio. En vermell es mostren les ones de ràdio més llargues, i en blau s’observen les ones més curtes. Es poden veure tota una sèrie de detalls estranys que es creu que son ocasionats por les col·lisions galàctiques. L’àrea es denomina Abell 2256, està a una distància al voltant de 800 milions d’anys llum i té una amplitud d’uns 4 milions d’anys llum. Més informació al VLA. (Imatge: Owen et al., NRAO/AUI/NSF).

8 març 2015

El divendres dia 6 la sonda Dawn es va convertir en la primera nau espacial en òrbita al voltant d’un planeta nan. La maniobra es va completar sense cap problema quan la sonda, a 61.000 km de Ceres, va encendre el seu motor d’ions i es va convertir en un satèl·lit de Ceres. Les darreres fotos són del dia 1 de març, ja que ara la sonda està front a la cara fosca de Ceres. Quan, seguint la seva òrbita molt excèntrica, es posarà a prop del planeta nan i a la vista de la cara il·luminada, començarà a transmetre les primeres fotos detallades. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

3 març 2015

Un equip d’astrònoms, liderat per Darach Watson, de la Universitat de Copenhague, ha observat una de les galàxies més llunyanes y més joves que mai s’hagi trobat. És un sistema molt més evolucionat d’allò que s’esperava, ja que té una fracció de pols semblant a la que té una galàxia como la Via Làctia. Aquesta pols és vital per a la vida, ja que ajuda en la formació de planetes. L’objecte és A1689-zD1. El podem veure gracies a que està al darrera del cúmul de galàxies Abell 1689, que amplifica la seva lluminositat més de nou vegades. Estem veien a A1689-zD1 quan l’Univers tenia només uns 700 milions d’anys. Per mesurar la pols s’ha utilitzat el conjunt ALMA i per mesurar la seva distància se ha fet amb el Very Large Telescope de ESO. Més informació a ESO.