L'ASTRONÒMICA

1 agost 2015

Els primers resultats de la sonda Philae que va aterrar al cometa 67P/Churyumov­-Gerasimenko el novembre passat, s’han publicat a Science. Destaca la trobada de complexes molècules orgàniques que podrien ser els maons de la vida. Els instruments Ptolemy i COSAC de la sonda han trobat fins a 16 compostos orgànics a la superfície del cometa i gasos a la coma, com el vapor d’aigua, monòxid i diòxid de carboni i altres compostos com el formaldehid. Tots aquests compostos són essencials en la síntesi prebiòtica dels aminoàcids, els sucres i les bases nitrogenades; els ingredients de la vida. Més informació a la ESA.

1 agost 2015

Els astrònoms de l’Spitzer Space Telescope han confirmat el descobriment del planeta rocós més proper al Sistema Solar; és una mica més gran que la Terra i es preveu que sigui una font abundant de dades científiques. El seu nom és HD 219143b i està situat a la constel·lació de Cassiopeia a només 21 anys llum de la Terra. Encara que no pot ser vist directament (es detecta mitjançant trànsits) la seva estrella es visible a simple vista en nits molt fosques. Té una mida unes 4,5 vegades la de la Terra i l'òrbita amb un període de només tres dies. Aquestes característiques son molt favorables per que pugui ser un dels planetes més estudiats en les pròximes dècades. Més informació a la NASA.

28 juliol 2015

Després d'aproximar-se al seu primer objectiu, la New Horizons continua enfocant Plutó per descobrir-nos més detalls d'aquest planeta nan. Des de darrera del planeta, a l'ombra d'aquest astre, la sonda ha obtingut curioses imatges i més informació. Realment fascinant. Més informació a la notícia Calitja i gel fluint a la atmosfera de Plutó

Imatge de Plutó obtinguda des de darrera el planeta nan respecte el Sol el dia 23 de juliol, quan la sonda ja s'havia llunyat uns 2 milions de kilòmetres.

26 juliol 2015

Allunyant-se de Plutó la New Horizons va obtenir aquesta magnífica imatge, l’atmosfera de Plutó envoltant-lo. Es va obtenir el dia 15 de juliol quan la sonda estava a 2 milions de km de Plutó; els detalls més petits tenen uns 12 km. El seu estudi ha revelat la existència de calitjes i de capes de gel que flueixen dintre de la atmosfera. Una capa de calitja s’observa a 130 km d’altura y dos capes de gel fluint a 80 km i 50 km. Només han passat 10 dies de la màxima aproximació i la nostra visió de Plutó ha canviat completament; és un món molt més interessant d’allò que es podia esperar. Més informació a la NASA. (Imatge: NASA/JHUAPL/SwRI).

24 juliol 2015

La missió Kepler de la NASA ha confirmat l’existència d’un planeta semblant a la Terra en la zona habitable d’una estrella semblant al Sol. L’estrella es del tipus G2 i s’anomena Kepler-452b. El planeta té un diàmetre 1,6 vegades el de la Terra i se suposa que ha de ser rocós. Està un cinc per cent més llunya a la seva estrella que la Terra al Sol i té un any de 385 dies. La seva edat és de 6.000 milions d’anys, es a dir, 1.500 milions més vell que la Terra. Més informació a la NASA. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/T. Pyle).

23 juliol 2015

L’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha fet servir per a detectar els núvols de gas amb formació estel·lar més distants trobats fins ara en galàxies normals de l’Univers més llunyà. Les noves observacions permeten als astrònoms començar a veure cóm es van construint les primeres galàxies i cóm va desfer la boira còsmica en l’època de reionització. Aquesta és la primera vegada que es pot veure aquest tipus de galàxies amb més detall que una taca difusa. Més informació a ESO. (Imatge: ESO/R. Maiolino).

18 juliol 2015

Un equip internacional d’astrònoms ha fet servir el telescopi de 3,6 m de l'ESO per a identificar un planeta igual a Júpiter orbitant a la mateixa distancia d’una estrella com el Sol, denominada HIP 11915. Segons les teories actuals, la formació de planetes amb masses semblants a Júpiter juga un important paper en la configuració de l’arquitectura dels sistemes planetaris. L'existència d’un planeta amb massa i òrbita semblants a Júpiter al voltant d’una estrella com el nostre Sol, obre la possibilitat de que el sistema de planetes al voltant d’aquesta estrella pugui ser similar al nostre Sistema Solar. HIP 11915 té aproximadament la mateixa edat del nostre Sol i, a més, la similitud de la seva composició suggereix que hi podria haver planetes rocosos orbitant més a prop de l’estrella. Més informació a ESO.

16 juliol 2015

Es comencen a rebre imatges de Plutó dels moments de màxima proximitat al planeta nan de la New Horizons. Aquesta és la superfície del planeta on s'aprecien pocs cràters i unes muntanyes de fins a 3000 m d'altura, en una orografia aparentment jove. Més informació a la notícia Plutó de molt a prop Clicant damunt la imatge s'obrirà i es podrà ampliar en una altra finestra.

També s'han rebut imatges del satèl·lit Charon. Clicant damunt la imatge s'obrirà i es podrà ampliar en una altra finestra.

Un detall de la superfície de Charon. Clicant damunt la imatge s'obrirà i es podrà ampliar en una altra finestra.

S'espera que es donaran les primeres informacions a partir de les dades que ha aconseguit la sonda durant el 17 de juliol.

Totes les imatges cortesia de la NASA

16 juliol 2015

A l’endemà de la màxima proximitat del New Horizons a la superfície del planeta nan Plutó s’han donat a conèixer algunes de les imatges presses durant l’encontre. Sembla que el sistema, Plutó i els seus satèl·lits, és bastant més sorprenent d’allò que s’esperava. En les primeres imatges de Plutó es veuen unes muntanyes joves que s’aixequen uns 3.500 m sobre la superfície. Deuen estar compostes d’una barreja de gel i roques. Se suposa que tenen uns 100 milions d’anys i que poden estar encara en procés de formació. Serà necessari formular hipòtesis sobre el procés que las ha originat, ja que en Plutó no es donen les interaccions gravitacionals que hi ha als satèl·lits dels planetes gegants. La foto està pressa 1,5 hores abans del màxim acostament. També s’han donat a conèixer imatges de satèl·lit Charon, que ens mostren que té tota una sèrie de ranures de grans dimensions, que suggereixen que la seva crosta està fracturada. També sorprèn que tingui pocs cràters d’impacte. Prop del seu pol nord el veu una regió coberta per una capa de material fosc. Aquestes i altres informacions es poden trobar a les pàgines del New Horizons a la NASA.

14 juliol 2015

Avui 14 de juliol la New Horizons ens ha enviat aquesta imatge de Plutó, aconseguida poques hores abans d'estar a la mínima distància del planeta nan, concretament quan se situava a 768000 km. Es tracte de la combinació feta a partir de les imatges de la Long Range Reconnaissance Imager (LORRI) i la de baixa resolució en color de l'instrument Ralph.

Destaca la zona clara anomenada 'heart' (cor) que té una amplada de 1600 km i és molt llisa en comparació a les zones més fosques que l'envolten prop de l'equador i que es mostren més complexes.