L'ASTRONÒMICA

25 febrer 2015

L’instrument SPHERE, del Very Large Telescope del ESO, a Xile, ha observat la estrella binaria V471 Tauri, una estrella de les Hyades. S’esperava trobar una estrella nana marró que explicaria per que els eclipsis entre les dues estrelles de la binaria es produeixen de manera no regular. Aquesta era la teoria sobre V471 Tauri, però SPHERE no ha trobar res de res sobre una estrella nana que orbiti les altres dos. Això suggereix que el model sobre V471 es erroni i que s’hauran d’investigar altres models. Més informació a ESO.

25 febrer 2015

Un estudi de Michael Rampino, de la New York University Biology, conclou que el pas del Sol a través de la galàxia, de la Via Làctia, podria tenir efectes directes i importants sobre els fenòmens geològics i biològics de la Terra. El seu moviment a través de la matèria fosca podria produir efectes en la òrbita dels cometes y produir una escalfor del nucli de la Terra. Després d’estudiar els passos anteriors de la Terra dintre de la Via Làctia, conclou que la variació en les òrbites dels cometes podria causar les extincions en massa. A més, la matèria fosca és pot concentrar en el nucli de la Terra i al aniquilar-se produiria calor que ocasionaria desastres geològics. Més informació en Royal Astronomical Society.

21 febrer 2015

Un grup d’astrònoms ha determinat que ara fa uns 70.000 anys una dèbil estrella, recentment descoberta, va passar per l’interior del Núvol d’Oort, a unes 52.000 unitats astronòmiques, es a dir 0,8 anys llum de la nostra estrella. No se sap cap altra estrella que hagi passat tant a prop del Sol. L’estrella se l’anomena amb l’àlies d’“estrella de Scholz”, el seu descobridor; està a 20 anys llum en la constel·lació de Monoceros. Es tracta d’una nana roja petita que en el seu màxim acostament deuria tenir una magnitud 10. Més informació a la Universitat de Rochester. (Imatge: Michael Osadciw/University of Rochester).

20 febrer 2015

En la seva trajectòria cap el planeta nan Plutó la sonda de la NASA New Horizons ha estat capaç de fotografiar por primera vegada els satèl·lits menors Nix i Hydra. Una sèrie de fotos obtingudes entre els dies 27 de gener i 8 de febrer, entre 125 milions y 115 milions de km, mostren als satèl·lits en el seu moviment orbital. Més informació a New Horizons.

17 febrer 2015

En un article d’Agustín Sánchez-Lavega, de la Universidad del País Vasco, editat a la revista Nature, s’estudia l’aparició a l’atmosfera de Mart d’alguns dolls de gas, d’origen misteriós. Tenen una altura d’uns 250 quilòmetres i es van observar per primera vegada en dos ocasiones l’any 2012 en imatges obtingudes per astrònoms amateurs. Tenen una extensió de 1.000 x 500 quilòmetres i duren unes 10 hores. Podrien ser deguts a petits cristalls de gel o de hidròxid de carboni o per partícules de pols. Més informació a ESA.

17 febrer 2015

Aquesta es una de les imatges del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko preses el dia 14 de febrer durant el vol rasant. Va ser presa a las 14:15 hores GMT a una distància de només 8,9 quilòmetres de la superfície del cometa. La resolució de la imatge és de 0,76 m per píxel i te una mida de 1,35 x 1,37 quilòmetres. La sonda va passar a només 6 quilòmetres del cometa a les 12:41 hores GMT. Més informació a Rosetta.

10 febrer 2015

Un equip d’astrònoms dirigit por Miguel Santander-Garcia, de l’Observatorio Astronómico Nacional de Alcalá de Henares, ha descobert a través dels telescopis dels European Southern Observatory (ESO) i de les Illes Canàries, la presència de dues estrelles sorprenents dintre de la nebulosa Henize 2-428. Aquestes dues estrelles orbiten entre elles i s’acosten lentament fins que dintre d’uns 700 milions de anys entraran en col·lisió. L’estrella que es produirà per la unió dels dos astres tindrà una massa de 1,8 vegades la del Sol; per tant la col·lisió acabarà creant una supernova del tipus Ia. Més informació a la revista Nature. (Imatge: ESO/L. Calçada).

8 febrer 2015

S’han donar a conèixer les dades de la sonda Planck que inclouen les observacions obtingudes al llarg de tota la missió. Aquestes dades estan d’acord amb tot allò que sabem sobre la matèria a l’Univers, inclosa la matèria fosca. Aquestes i altres observacions s’han mesurat amb molta més precisió, la qual cosa posarà a prova les teories sobre l’Univers primitiu. Una de les dades que s’haurà de canviar és que las primeres estrelles es van formar al voltant de 550 milions d’anys després del Big Bang, uns 100 milions d’anys més tard d’allò que es creia fins ara. Per tant, la denominada Edat Fosca, aquella època en que l’Univers estava sense llum, s’estendrà entre els 380 i els 550 milions d’anys. Més informació a Planck.

6 febrer 2015

Avui 6 de febrer a les 18 h TU, el planeta Júpiter està en oposició. Per tant, està a la mínima distància a la Terra durant aquest any (4,346 UA o 650 milions de km), ens presenta tot el seu disc il·luminat i es pot observar durant tota la nit, des de la posta fins a la sortida del Sol.

De fet, en aquesta posició respecte al Sol i la Terra, el planeta presenta les millors condicions per observar-lo durant unes setmanes centrades en aquest dia. 

A banda de l'observació amb telescopi per observar la seva atmosfera amb les bandes de núvols i les taques que el caracteritzen, també és l'època que els satèl·lits galileans (Io, Europa, Calixte i Ganimedes) són més brillants i fàcilment detectables. Fins i tot en prismàtics es poden localitzar quan estan en els punts més separats del planeta a la seva òrbita.

Enguany, a més, hi ha un alicient interessant i espectacular que són els fenòmens mutus entre satèl·lits (PHEMU). Consisteixen en eclipsis entre els diferents satèl·lits galileans que es poden seguir fàcilment amb telescopi de qualsevol diàmetre i que sovint suposen la desaparició d'alguns d'ells enfosquits per l'ombra d'un altre.

Com a curiositat es pot afegir que la llum que ens arriba del planeta més gran del sistema solar triga avui uns 36 minuts a arribar a la Terra.

Imatge de NASA, ESA i A. Simon (Goddard Space Flight Center).

5 febrer 2015

A mesura que la sonda New Horizons s’acosta a Plutó les fotos que fa van incrementant la seva qualitat. Les últimes publicades són del dimarts 27 de gener. En aquell moment Plutó es trobada a 203 milions de km de la sonda. La distància aparent entre Plutó i el seu satèl·lit Charon era d’uns 15.040 quilòmetres. Ahir mateix, 4 de febrer, es va complir el 109 aniversari del naixement de Clyde Tombaugh, el descobridor de Plutó. Mes informació en New Horizons. (Imatge: NASA/JHU APL/SwRI).